Your SlideShare is downloading. ×
Família Fagàcies
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Família Fagàcies

1,914
views

Published on

La família de les fagàcies amb les espècies més corrents descrites i amb fotos

La família de les fagàcies amb les espècies més corrents descrites i amb fotos

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,914
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Sdiv. Magnoliofitins (Angiospermes) Cl. Magnoliates (Dicotiledònies) Scl. Hamamèlides
  • 2. Familia Fagàcies(castanyers, faigs, alzines i roures)
  • 3. Castanea sativanov 07 El castanyer Gros de Castellfullit El castanyer, Castanea sativa (del grec kástanon), arbre introduït, es fa únicament en sòls silicis, sòls mancats o gairebé, de carbonats, sovint sorrencs i pobres de la muntanya mitjana, on substitueix roures, alzines i, fins i tot, faigs (entre 70 i 1400 m aproximadament).
  • 4. Castanea sativaFa fullescaduques,lanceolades,de margeserrat i demés d´un pam El Tossal de la Baltasana, juny del 05
  • 5. Castanea sativaLa tardor a Castellfullit, novembre 07
  • 6. Castanea sativaLesGuilleries,24-6-95 El pol.linitzen insectes coleòpters, forma inflorescències masculines rígides (erectes, no tan ben adaptats a la pol·linització pel vent com els pènduls)
  • 7. Castanea sativaDóna tres núculescomestibles, lescastanyes, motiu pelqual va ser introduïtpels romans a leszones méstemperades dEuropa,a partir de la seva àreaoriginària mediterrània(Asia Menor). Els fruitsestan completamenttancats dins d´unacúpula globulosa idensament coberta dellargs agullonspunxents que s´obrefinalment en quatrevalves. Portugal, oct 05
  • 8. Castanea sativaEn plena floració,Eina, al Pirineu francès el 5 juliol 2008
  • 9. Castanea sativa Fitxa de la Flora ibèrica, CSIC
  • 10. Castanea sativa Les Salines, novembre 98
  • 11. Castanea sativaEl castanyer és un arbred´escorça llisa i grisenca, decreixement relativament ràpidi que pot viure fins a 600anys.Arbre vell al Montseny,30-4-06
  • 12. Castanea sativa Montseny 06, símptomes del xancreEl xancre és un fong vascular que els està exterminant actualment arreu de Catalunya.
  • 13. Fagussylvatica Les Salines, novembre 98 • El faig exigeix un clima de caràcter oceànic. Fa bosc principalment als Pirineus, a lestatge montà entre 1.000 i 1.600 m. daltitud. Té el límit meridional de la seva àrea de distribució als Ports de Tortosa, on forma reduïts boscos tinguts per residuals. És un arbre típicament europeu.
  • 14. Fagus sylvatica• Les branques que es disposen en angle força obert, formen una capçada oblonga, alhora que els branquillons mantenen les fulles horitzontals i en una disposició aparentment dística. És per aixó, que les fagedes denses són, a l´estiu, dels boscos més ombrívols.
  • 15. Fagus sylvaticaFullessubenteres,ovades, de 4-10cm, primes itranslúcides,amb el margellargament ciliat i5-7 nervisparal·lels a cadacostat. Gavarnie, agost 05
  • 16. Fagus sylvaticaCanigó a 1400 m a l´agost del 2008
  • 17. Fagus sylvatica• El faig fa unes nous o núcules, les fages ("hayucos"), brunes i lluents com a petites castanyes formant grups de dos o tres dins una mena de cúpula eriçada despines febles que sobre en quatre valves.• Les fages es produeixen de forma més o menys massiva i irregular, tant entre diferents individus (són més fructífers els arbres aïllats o els del marge de la fageda) com en el temps (hom parla d´anys de fages).
  • 18. Fagus sylvaticaFitxa de la Flora ibèrica, CSIC
  • 19. Fagus sylvatica (escorça)Irati, 1350 m, 28-11-00 Les Salines, novembre 98 Té un tronc recte i amb l´escorça llisa, de color gris clar, i generalment coberta de nombrosos líquens corticícoles.
  • 20. Fagus sylvatica “purpurea”Kew Garden, 92
  • 21. Fagus sylvatica “pendula” Kew
  • 22. Quercus sp. (fulla perenne)Q. coccifera La fulla de les alzines presenta una àmplia gamma de variació, tant respecte a Q. ilex les seves subsp. ilex dimensions com al seu marge, araQ. Ilex completamentsubsp. ballota llis ara força espinós, com d´altres detalls. Q. suber Flora ibèrica, CSIC
  • 23. Quercus coccifera• El garric és un arbust d´escorça prima i no clivellada. Viu als indrets eixuts i assolellats, principalment sobre calcàries, en sòls rocosos entre 0-1300 m,• Bé que pot formar part de diverses comunitats vegetals, molt sovint constitueix el principal protagonista d´una de pròpia, la garriga, densa i alta de vora d´un metre, tan freqüent i extensa a moltes contrades
  • 24. Quercus coccifera• Les fulles, punxents a causa de llurs espines marginals, són manifestament esclerofil·les; petites i coriàcies, d´un color verd més aviat clar i lluents per ambdues bandes.• Té una gla relativament grossa i amb les esquames de la cúpula recorbades i un xic punxents. 28-10-07
  • 25. Quercus ilex• Lalzinar és un dels boscos més característics del paisatge mediterrani, i té aspecte tropical per la seva verdor persistent i per labundància darbusts i lianes que en formen part.• Correspon a les planes i muntanyes de la terra baixa però pot penetrar en lestatge montà fins a 1.500 m.• La massa contínua de les capçades dun alzinar ben constituït fa una densa cobertura davall la qual el sotabosc té assegurat un clima moderat, i sobretot més humit, que el general del país. Alzinar de La Pena, 12 març 2008
  • 26. Quercus ilex Filitosa, 26-8-01 Mas SedóArbre de capçada densa de 5-20 m, de creixement relativament lent
  • 27. Quercus ilex Fusta dura i nuosa, difícil deL´alzina ha anat essent substituïda a les terres treballarforestals, directament o indirecta, pels pins Agost 2008 Serrabonamediterranis.
  • 28. Quercus ilex En plena floració al IES Horticultura, Reus,15-5-06Les fulles de l´alzina són poc més grans que les del garric, de 3-7 cm, i tambéesclerofil·les, coriàcies, el·líptiques. Són, però, d´anvers verd fosc i de reversgrisenc, recobert d´una fina borra, i amb els marges menys espinosos. Faaments masculins pènduls i flors femenines en inflorescències separades.
  • 29. Quercus ilex Fatarella, 27-11-05Fruits, glans, amb un involucre hemiesfèric (cúpula) només a la baseamb esquames curtes i aplicades .
  • 30. Quercus ilexIES Horticultura, Reus,febrer 04
  • 31. Quercus ilexrotundifoliaLa carrasca de fulles ambtendència a ser un xicarrodonides i d´un to grisenca l´anvers amb 5-8 parells denervis laterals.La Guardia, 11-12-05
  • 32. Quercus ilex rotundifolia La gla sovint és dolça
  • 33. Quercus ilex rotundifoliaPenyaroja,4-1-2011
  • 34. Quercus ilex Mapa de distribucióAl mapa podeu observar la distribució comparada de l´alzina, més litoral, i lacarrasca, més continental i meridional. El mapa d´Europa correspon a lacarrasca. La carrasca resisteix climes més continentals i més eixuts quel´alzina, raó per la qual la substitueix a les comarques interiors catalanes i alPaís Valencià, i no es fa en canvi ni a la part marítima de Catalunya ni a lesIlles.
  • 35. Quercus suberPortugal, oct 07 la surera té una capçada menys densa que l´alzina. Surera de 500 anys.
  • 36. Quercus suberEs fa a les comarques litorals,però sempre en terres àcides,sovint sorrenques entre 0-1200 m. Portugal, oct 07
  • 37. Quercus suber Poblet, març 05 Les Landes, 30-11-00Molt similar a les alzines, la surera (Q. suber, "alcornoque"), se´n diferencia sobretotper la seva escorça gruixuda i suberosa
  • 38. Quercus suberCada 10 anys es pot arrencar denou el suro. Corsica, agost 01
  • 39. Quercus suberMontseny, 30-4-06
  • 40. Quercus suberMapa de distribució, Flora dels Països catalans, edit. Barcino
  • 41. Quercus suber Mapa de distribució de les suredes a Portugal, 06
  • 42. HíbridQuercus ilex x Q. suber, Portugal 06
  • 43. Quercus sp. (fulla caduca, marcescent)Història natural dels Països catalans, volum de Flora
  • 44. Fulles de rouresRoure de fulla petita Roure martinenc Roure reboll Roure pènol
  • 45. Quercus faginea El roure valencià, "quejigo“, és el de fulla més xeromorfa: petita, coriàcia, amb el revers cobert de densos pèls estrellats i amb les dents menudes i regulars, agudes. Presenta, més que cap altre roure, el fenomen de la marcescència foliar, que consisteix en el fet que les fulles, ja seques, romanen tot l´hivern a l´arbre, donant-li un aspecte benMontsant 21-1-01, vessant sud característic i original entre els caducifolis.
  • 46. Quercus fagineaRoureda de roure de fulla petita, Albarca, maig 05
  • 47. Rouremonumental Cappare Albarca, abril 08
  • 48. Quercus faginea Mapa de distribucióEs fa, en substrats calcinals, a les muntanyes valencianes i tarragoninesentre 0 i 1600 m. A la part septentrional de la seva àrea de dispersiós´encreua amb molta facilitat amb Q. pubescens, i dóna un híbrid fèrtil(Q. x cerrioides)
  • 49. Quercus humilisEl roure martinenc (Quercus humilis = Q. pubescens, “roble pubescente”) fa lesfulles més aviat gruixudes, densament pubescents al revers amb lòbuls no moltprofunds (pinnatífida) i irregulars.
  • 50. Quercus humilis IES Horticultura, Reus, febrer 04
  • 51. Quercus humilis Mapa de distribucióViu sobre substrats poc o molt carbonàtics de l´estatge montà entre 0-1600(1875) m, sobretot a la meitat septentrional de Catalunya.
  • 52. RouresMartinenc, a l´esquerra, i reboll, a la dreta.
  • 53. Quercus pyrenaica Prades, Tossal de la Baltasana, 17-6-01Es caracteritza per les seves fulles, grans (6-16 cm)i amb lòbuls profunds i irregulars i cobertes per 19-5-09totes dues bandes de llargs pèls que les fan suaus al tacte.
  • 54. Quercus pyrenaicaPrades,25-4-06
  • 55. Quercus pyrenaica Mapa de distribucióEl roure reboll ("rebollo, melojo, roble negral") s´anomena així per lafacilitat que té de rebrotar de soca un cop tallat. D´àrea fonamentalmentiberoatlàntica, penetra a les nostres terres, on forma alguns boscos, per lesmuntanyes de Prades i de Penyagolosa entre 950 i 1500 m.
  • 56. Quercus robur IES, maig 09El roure pènol (Q. robur = Q. pedunculata, per tenir les glans pedunculades) téles fulles també glabres de 7-18 cm, blanes o poc coriàcies, lobulades, peròamb el pecíol curt (menys de 5 mm) i amb dues orelletes (aurícules) a la basedel limbe.
  • 57. Quercus roburIES Horticultura, Reus, 11-5-06
  • 58. Quercus roburArbre de 15-40 m, als Països catalans, es fa només a la Vall d´Aran, alRipollès i a les terres olositàniques entre 100 i 1200 m.
  • 59. Quercus rubra Les Landes 30-11-00 El roure americà, originari d´Amèrica del Nord, deu el nom a l´espectacular color vermell de les fulles a la tardor. Reus, parc del tanatori
  • 60. Quercus rubra “aurea” Kew
  • 61. Quercus macrolepisMar i Murtra, 20-4-06
  • 62. Quercus castannifoleacea
  • 63. Quercus x turneri Híbrid entre Q. ilex i Q. robur, Londres 1783Kew