L’ALUMNÀTICA
       IES ALEXANDRE DE RIQUER                                             PVP 3 euros
       ANY 22- núm. 42...
L’alumnàtica                                  2                                          Miscel·lània
 CRÈDITS
Publicitat:...
Editorial                                                    3                                  L’alumnàtica

            ...
L’alumnàtica                                             4                                      St. Jordi’08

            ...
St. Jordi’08                                        5                            L’alumnàtica

podido hacer es ir hacia la...
L’alumnàtica                                          6                                     St. Jordi’08

                ...
St. Jordi’08                                        7                               L’alumnàtica

                        ...
L’alumnàtica                                      8                                  St. Jordi’08

12 de julio de 2001: Ca...
Activitats                                           9   L’alumnàtica

              EXALUMNES DE L'IES A L'11è CONTA
    ...
L’alumnàtica                                       10      Activitats

                                             NADAL ...
Activitats                                          11   L’alumnàtica


 No sé... Però sí que puc dir que aquest any a
 l'...
L’alumnàtica                                      12                                            Activitats

              ...
Activitats                                        13                              L’alumnàtica


Les condicions a Calaf er...
L’alumnàtica                                        14                                Activitats

                        ...
Activitats                                    15                                L’alumnàtica

                    PREGÓ DE...
L’alumnàtica                                    16                                             Activitats

amb els exàmens...
Activitats                                        17                                  L’alumnàtica

                     E...
L’alumnàtica   18   Publicitat
Entrevista                                        19                                  L’alumnàtica


                   EN...
L’alumnàtica   20   Publicitat
Publicitat                                          21                              L’alumnàtica

             ENTREVISTA ...
L’alumnàtica                              22                    Treballs de Recerca


                      TREBALLS DE RE...
Treball de Recerca                      23                            L’alumnàtica


  LLARGA VIDA AL CAMARADA DURRUTI.
  ...
L’alumnàtica                                     24                         Treball de Recerca

    LLARGA VIDA AL CAMARAD...
Treball de Recerca                                 25                                L’alumnàtica


 redacció ja pot ser m...
L’alumnàtica                                       26                       Treball de Recerca


el matrimoni civil i els ...
Treball de Recerca                                27                             L’alumnàtica

aprofundeixen l'estat (o ma...
L’alumnàtica                                     28                       Treball de Recerca


gratuïta i obligatòria). Ta...
Treball de Recerca   29   L’alumnàtica
L’alumnàtica                                     30                       Treball de Recerca

vingués exercint algun càrre...
Treball de Recerca                                31                               L’alumnàtica


 al·lusió al somni de cr...
L’alumnàtica                                    32          Treball de Recerca

demà.
S'ha dit que la mort de grans person...
Activitats                                          33                               L’alumnàtica

                       ...
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Alumnàtica abril 2009
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Alumnàtica abril 2009

1,630

Published on

Published in: Education, Health & Medicine
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,630
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Alumnàtica abril 2009

  1. 1. L’ALUMNÀTICA IES ALEXANDRE DE RIQUER PVP 3 euros ANY 22- núm. 42- Calaf, abril del 2009 Dones rentant a Sesgueioles (1924) En aquest número hi podeu trobar: Treball de recerca: República i Revolució a Sesgueioles Finalitza el Comenius sobre les mines L’escriptor Xulio Ricardo Trigo visita l’Institut
  2. 2. L’alumnàtica 2 Miscel·lània CRÈDITS Publicitat: Tània Montalban NOTÍCIES BREUS Ruth Ribas Judit Soler L'IES, DE NOU AMB LA MARATÓ DE Tv3 Alèxia Vila Les xerrades preparatòries que organitza la Marató de TV3 van ser el dijous 11 Maquetació i muntatge: de desembre del 2008 a la Biblioteca. Enguany van ser dedicades a les Jaume Farrés malalties mentals greus (depressió, angoixa, esquizofrènia, TDAH i TLP). Sens dubte, va ser una bona ocasió per sensibilitzar-se davant d'aquestes Coordinació malalties. Josep Mª Solà Portada: Dones rentant a Sesgueioles ENHORABONA PEL QUART R.I.S.C. (1924) Fons fotogràfic Salvany de la Biblioteca de Catalunya. El dissabte 28 de febrer, coincidint amb el Carnestoltes calafí, sortí al carrer el quart número de la Revista Independent Satírica de Calaf (RISC). Des d'aquí Imprimeix: felicitem els amics organitzadors de la Revista, inclosa la notícia que varen Gràfiques Oller dedicar a l'Institut. Endavant i que no pari! Col·laboracions: Mercè Gomà JORNADA DE PORTES OBERTES Assumpta Domingo Gemma Bas El dissabte 28 de març, de 10 a 12 del matí, tingué lloc la Jornada de Portes Rosa Guillamon Obertes de l'IES Alexandre de Riquer de Calaf (també ho fou per a la Biblioteca Miquel Àngel Campos de Calaf on tingué lloc, a les 11, una xerrada informativa per a tothom). Sempre Jaume Farrés acompanyats per professors de l'institut, alumnes de 1r d'ESO i membres de Manel Navarro l'AMPA de l'IES, el futurs alumnes i nous pares varen poder conèixer totes les AMPA de l’IES instal·lacions amb què compta l'institut, els itineraris dels estudis que s'hi Salvador Oliva ofereixen així com una bona mostra de les activitats, treballs, celebracions i Antònia Abelló sortides que s'hi desenvolupen durant l'any. Araceli López Vanessa Mases L'ESCRIPTOR XÚLIO RICARDO TRIGO VISITA L'INSTITUT Els alumnes de 4rt d’ESO llegiran la novel·la La passió d’Alexandra de Xulio Ricardo Trigo. El passat 4 de març vam comptar amb la visita de l’escriptor que va explicar què era per ell l’ofici d’escriptor i quines són les motivacions que el mouen a escriure. Aprofitant la lectura del llibre i la visita de l’escriptor es va plantejar de fer una activitat de bookcrossing dins de l’institut que realitzaran el alumnes de 4rt d’ESO, ja que la novel·la toca aquesta afició per alliberar llibres en llocs concrets i seguir-los la pista. Cal assenyalar la col·laboració del propi escriptor i de l’editorial Barcanova en aquesta iniciativa..
  3. 3. Editorial 3 L’alumnàtica ALLÒ QUE EL VENT S’ENDUGUÉ Com ja és sabut, a finals de gener una forta ventada es va emportar una part important de la teulada de l'Institut. Calaf no va ser l'única població de Catalunya afectada, ja que les destrosses materials van ser generalitzades. En algunes poblacions es van patir fins i tot pèrdues personals, com a Sant Boi, fet que lamentem profundament. Si ens fixem en la comarca de l'Anoia, també va haver-hi altres instituts afectats greument per la ventada, com el de Santa Margarida de Montbui. Centrant-nos en el nostre cas concret, hem de dir que els desperfectes van ser molt importants, pràcticament la meitat de la coberta metàl·lica de la teulada de l'Institut va saltar pels aires i va caure al carrer i a les cases veïnes, provocant danys no sols al nostre edifici, sinó també en el edificis veïns. Encara vam tenir sort que els fets passessin un dissabte i el centre estava tancat, i no hi havia gaire moviment pels voltants. Les persones que van poder veure els efectes el mateix dissabte o a primeres hores del diumenge van poder comprovar in situ l'espectacularitat de les destrosses i la seva perillositat. Una vegada passats els Seguidament, volem agrair a la Constructora de Calaf, tant als fets, sí que podem dir que no era previsible, ja que es van seus directius com als seus treballadors, la seva col·laboració donar una sèrie de circumstàncies que eren molt difícil de immediata i el fet que posessin a la nostra disposició els seus preveure. efectius i la seva maquinària el mateix diumenge, a fi de netejar Sobre la reparació dels danys, sí que podem informar que a el carrer de les plaques i els objectes que podien haver produït hores d'ara s'han acabat totes les obres i hem tornat a la noves desgràcies. Volem recordar-nos, també, d'agrair la feina normalitat. S'ha reparat la teulada i altres danys menors, duta a terme per la brigada de neteja de l'Ajuntament de Calaf, com persianes i vidres. També ens consta que als edificis que va col·laborar activament en el desenrunament dels veïns també s'ha reparat la pràctica totalitat dels danys desperfectes. No ens podem oblidar tampoc de la paciència i provocats per la ventada i per l'aixecament de la nostra comprensió dels nostres veïns, que de cop i volta van veure teulada. Hem de reconèixer que hem hagut de patir durant com una teulada metàl·lica se'ls venia a sobre i els provocava una mica més d'un mes una sèrie d'inconvenients per les danys considerables a casa seva. Gràcies per haver suportat obres dutes a terme: soroll a les classes, zones inhabilitades estoicament aquesta desgràcia i volem aprofitar per demanar- al pati i al carrer, però el més important és que ho hem vos disculpes per les molèsties causades. Esperem que hàgiu superat satisfactòriament. Volem també aprofitar-ho per pogut tornar tots a la normalitat i s'hagin pogut reparar els tranquil·litzar les famílies i els alumnes, informant-los que desperfectes provocats per la ventada. Finalment volem agrair la reparació duta a terme ha tingut en compte els fets a les famílies dels nostres alumnes la seva comprensió per les ocorreguts; podem afirmar que, no sols s'ha reparat allò que decisions que es van haver de prendre per la seguretat dels seus el vent s'endugué, sinó que s'ha treballat per la millora de les fills: l'Institut va haver de restar tancat dos dies fins que els instal·lacions de cara al futur. No s'han limitat a recol·locar pèrits ens van assegurar que no hi havia cap perill per la teulada, sinó que s'ha optat per un reforçament, tant de la reemprendre les classes amb normalitat. També volem agrair part nova com de la part que no va ser afectada pel vent. als alumnes i als professors/es la seva comprensió i la seva Per acabar volíem aprofitar aquest espai per agrair la paciència per suportar les molèsties derivades de les obres, col·laboració i la comprensió d'una gran part de la població sobretot aquells que tenen les seves aules al tercer pis. calafina. En primer lloc volem agrair a tot l'Ajuntament de Com podeu comprovar són moltes les persones a les quals Calaf la seva ràpida intervenció i col·laboració, sense la qual havíem de donar les gràcies: si ens hem deixat algú, disculpeu- no s'hagués anat tan ràpid a solucionar els problemes. Volem nos l'oblit. Hem de treure la part positiva de la desgràcia i agrair personalment a l'alcaldessa, la senyora Maria Antònia nosaltres ens quedem amb la col·laboració que hem rebut per Trullàs (que, a més, es va presentar davant de l'Institut poc part de tantes i tantes persones de les quals ens sentim després de produir-se els fets per comprovar els danys i orgullosos. Moltes gràcies per tot. oferir la seva ajuda), les gestions que va dur a terme perquè es retiressin al més aviat possible les plaques metàl·liques La direcció de l'IES Alexandre de Riquer que penjaven perillosament del nostre sostre i dels edificis veïns. Amb ella també van acudir-hi altres regidors, com la Judit Viladrich i el senyor Guix, i sabem que van treballar intensament per evitar més riscos derivats de les destrosses.
  4. 4. L’alumnàtica 4 St. Jordi’08 PREMIS SANT JORDI 2008 (2a part) DIARIO Tània Montalbán (1r premi prosa 2n cicle) 28 de marzo de 1939 agua y he recogido unos frutos que he encontrado. No Hoy ha sido un día muy trágico para mí. Esta han durado ni 5 minutos, los he devorado. Estaban tan mañana me he despertado muy temprano porque he buenos… Finalmente, he vuelto a la cueva, esta vez no oído muchos ruidos y tiroteos. Hacía más de un año estaba vacía, había uno de mis amigos. Traía novedades que no podía dormir, al levantarme encontraba toda de la ciudad, no eran buenas; uno de mis familiares aquella gente, que vestían de militares con ropa había sido tiroteado y ahora estaba en casa, pero muy verde, con sombreros y metralletas. En el suelo grave. Mañana tendré que ir a verlo, pero no sé si podré, había muchísimos muertos, entre ellos mi mejor creo que los militares me lo impedirán. Buenas noches amigo. No he podido creerme lo que estaba viendo, diario. era el cuerpo de mi mejor amigo sangrando. He ido inmediatamente hacia él, pero ya era demasiado 30 de marzo de 1939 tarde, una bala le había atravesado el pecho y había Estoy muy preocupada, no sé nada de mi familia. Esta muerto al instante, sin poder hacer nada he mañana me he levantado muy temprano, casi no he empezado a correr porque había un militar que me podido dormir. Quizás ha sido aquel ruido, mi apuntaba con la metralleta. Era difícil sobrevivir en nerviosismo, o el lugar donde he intentado dormir. Creo una ciudad como aquella llena de militares por todos que estoy pasando los peores días de mi vida, todo es los sitios. He salido de la ciudad dirección al bosque muy difícil y estoy muy triste. Mi amigo ha intentado donde mis amigos y yo tenemos una cueva. He animarme, pero creo que en estas situaciones no me entrado, hacía mucho frío y no había nadie. He apetece hablar con nadie. No he comido nada en todo el rastreado toda la cueva para asegurarme de que no día, solamente media manzana porque la otra media se había militares, ni rastro de ellos. Allí estaría a salvo, la ha comido mi amigo. Queríamos salir en busca de he creído que era el mejor sitio en el que podía pasar comida y a mí me hubiese gustado ir a ver a mi abuelo, la noche. Ahora son las doce de la noche, no he pero la situación lo ha impedido. La peor pesadilla se ha comido nada, solamente pienso en mi familia y en hecho realidad; han descubierto nuestra cueva y nos mis amigos. Espero que no les pase nada malo. han empezado a perseguir. He corrido más de 1 kilometro y por desgracia me he separado de mi amigo, 29 de marzo de 1939 que se ha ido rumbo a la ciudad. Yo no me he querido Esta mañana me he levantado con dolor de huesos, arriesgar, tenía mucho miedo y me he escondido entre he pasado toda la noche durmiendo en el suelo, unos matorrales. No es un lugar demasiado seguro, encima de grandes y duras rocas. Mi pensamiento pero no he encontrado nada más. Al menos aquí tengo me guiaba a ir a la ciudad y ver a mi familia. Ellos no alguna cosa de comida; unas cuantas cerezas, sabían dónde estaba, quizás pensaban que estaba manzanas y un poco de miel, pero creo que si tengo que muerta. He empezado a caminar pero un ruido me ha estar aquí muchos días no sobreviviré. Ahora voy a impedido seguir, era un ruido espantoso y provenía dormir y mañana será otro día, espero que mejor que los del exterior. He decidido no salir de allí y estar el tres pasados. resto del día bajo las cavidades de la cueva. No todo 31 de marzo de 1939 ha sido tan fácil, al mediodía se ha complicado: no Deseaba que el día de hoy fuera mejor, y por una parte tenía comida, desde fuera me estaban vigilando y no lo ha sido. ¿Cómo lo describiría? Ha sido un día podía salir a buscar nada. Mi estómago ha empezado agridulce, esa es la palabra. Me he levantado a las doce a ronronear, la boca se me hacía agua y no tenía del mediodía, he dormido fenomenal y por fin, he fuerzas ni para levantarme. He dormido durante una podido descansar. El bosque estaba silencioso, parecía media hora, porque no he podido dormir más. Por la que no había ni rastro de militares y todos los pájaros tarde, me he asomado a la boca de la cueva para ver cantaban. He inspeccionado todo el bosque, de arriba que pasaba en el exterior y no he visto a nadie. He abajo, de izquierda a derecha, nada de militares, nada creído que todo había terminado y he salido a dar una de metralletas, nada de pistolas. Así que lo mejor que he vuelta por el bosque. He llenado mi cantimplora de podido hacer es ir hacia la ciudad, a ver a mis amigos y a
  5. 5. St. Jordi’08 5 L’alumnàtica podido hacer es ir hacia la ciudad, a ver a mis amigos y a mi familia. He llegado allí, por el suelo todavía había restos de cuerpos que habían sido fusilados, pero no había ni un militar. Eso era una muy buena noticia, significaba que se había acabado la guerra, se habían acabado los muertos. He ido corriendo hacia mi casa, pero al llegar la sangre se me ha helado, estaba toda quemada, deshabitada, abandonada, una casa desastrosa. He preguntado a toda la gente que he encontrado a ver si sabia donde estaba mi familia, nadie lo sabía. Me he puesto muy nerviosa, he empezado a correr por la ciudad hasta que he encontrado a mi madre. He suspirado y a la vez he sonreído de la alegría de poder estar con ellos otra vez. Entonces, han llegado las malas noticias. Me ha contado que mi abuelo había sufrido una hemorragia y había muerto. He empezado a llorar y finalmente, hemos preparado una cena en el bosque con mi familia. Les he contado todo mi sufrimiento y ellos me han contado lo ocurrido mientras yo no estaba. Han sido unos días difíciles pero ahora todo vuelve a la normalidad. Buenas noches diario. Y UNO APRENDE Robinson Castelo (1r premi poesia Batxillerat) Después de un tiempo, porque el terreno del mañana uno aprende la sutil diferencia es demasiado inseguro para planes, entre sostener una mano y los futuros tienen una forma y encadenar un alma; de caerse en la mitad. y uno aprende Y después de un tiempo, que el amor no significa acostarse uno aprende que, si es demasiado, y una compañía no significa seguridad. hasta el calorcito del sol quema. Y uno empieza a aprender Así que uno planta su propio jardín que los besos no son contratos y decora su propia alma, y los regalos no son promesas; en lugar de esperar que realmente pueda aguantar, y uno empieza a aceptar sus derrotas que uno es realmente fuerte, con la cabeza alta y los ojos abiertos. que uno realmente vale, Y uno aprende a construir y uno aprende y aprende... todos sus caminos en el hoy, Y con cada día uno aprende.
  6. 6. L’alumnàtica 6 St. Jordi’08 ELLA I JO Josep Feixas (1r premi prosa Batxillerat) Jo, una espiga d'ordi, fruit d'una llavor sembrada nostre final, però de sobte el pagès va parar just al sobre un camp de l'altiplà de Calaf: indret des d'on nostre davant i, delicadament, ens va agafar i portar podia contemplar el seu campanar, unes a la barraca del costat del tros. Un cop allà no vam meravelloses postes de sol i sentir els cants dels entendre res però gràcies a això estàvem vius i junts. ocells sobre meu. Tot fa fàcil d'imaginar que en A la barraca hi vam passar un llarg temps fins que un aquest paratge pugui sorgir i desenvolupar-se una 23 d'abril de 1957 el pagès ens va agafar per dur-nos història d'amor, és a dir, la meva, que ara us a la seva masia, on va collir les dues roses més explicaré. precioses del seu roser i junt amb elles en va fer un Tot va començar un mes d'octubre de 1956 quan el bonic ram de dues espigues d'ordi i dues roses. meu amo, un pagès molt eixerit, em duia dins el seu Amb el bonic ram a les mans, el pagès va anar cabàs per sembrar-me en un dels seus camps: jo tot decidit a buscar la seva futura muller per demanar-li just era una llavor. Dins el cabàs hi anàvem tots els de casar-se i demostrar-li el seu immens amor. meus amics i especialment la meva millor amiga. D'aquesta manera va passar i el pagès, hores d'ara, té Recordo aquell moment amb molta emotivitat i una nombrosa família amb cinc fills; ella i jo nerviosisme ja que no sabia si podria tornar a veure compartim lloc enamoradament i eternament dins els meus companys d'infantesa, després que un quadre del menjador de la masia juntament amb aquelles mans rugoses de tant treballar i tallades pel les roses, ja que amb motiu de la felicitat de la futura fred, de l'amo pagès, m'agafessin i em llencessin al muller, ell va ordenar que ens fessin un quadre per perillós món exterior per començar la meva vida recordar el dia que es van prometre: un 23 d'abril de d'independència tot just quan estàvem en el moment 1957. dels adéus. Segons més tard, ja era tot fosc. Allà, sota la terra humida, recordo aquell temps de solitud on pensava i desitjava el bé per als meus companys però també és on em vaig fer mentalment fort per afrontar els entrebancs que formen part de la vida, i agafar forces per seguir endavant. Tot just treia el cap per sobre terra, amb el primer raig de sol del dia, que els meus ulls no es creien el que veien: la humitat del matí formava diamants brillants sobre les fulles verdes de la meva millor amiga; pensava que no la tornaria a veure, ni a ella ni al seu preciós somriure. No van caldre paraules: les nostres cares ja ho deien tot i amb un senzill petó ens vam unir. Els dies i les nits passaven i el nostre amor cada dia era més gran fins al punt que ella i jo érem les dues espigues d'ordi més altes de tot el sembrat des d'on contemplàvem les postes de sol, amb aquell cel tan rogenc darrere el campanar de Calaf; i, a les tardes, amb la marinada, ens inclinàvem l'un sobre l'altre i tot el sembrat semblava un mar agitat. Però va arribar el dia que, sense adonar-nos-en, ja ens havíem fet grans amb un color cada cop més groguenc i Sant Joan, amb el començament de la sega, va arribar. El pagès va començar a segar el sembrat amb el volant quan ella i jo esguardàvem tristament el
  7. 7. St. Jordi’08 7 L’alumnàtica UN VIAJE PARA RECORDAR Meritxell Miramunt (1r premi prosa Batxillerat) 20 de junio de 2001: Mañana me voy a Nicaragua a 4 de julio de 2001: Mi familia me está cuidando muy pasar las vacaciones. Nicaragua es el país más grande de bien, sin embargo hecho mucho en falta a mi gente. centro-América. Estaré allí durante 1 mes, en casa de Bruna y Nil son unos chavales muy simpáticos y les una familia que no conoceré de nada y estoy muy he cogido mucho cariño, siempre me queda un rato nerviosa. para jugar con ellos y explicarles historias de mi país Sé que la gente de aquel país es muy pobre, no tiene y de la gente que vive allí. También han acabado por mucha comida, y tiene que trabajar muchísimas horas ponerme un apodo, me llaman “la rubiecita” visto que para poder sobrevivir. allí hay muy poca gente con el pelo rubio y la piel tan No será un viaje para divertirme y pasármelo bien, sino blanca. al contrario, este verano iré allí para aprender e En estos días he visitado uno de los puntos más altos informarme de las malas condiciones en las que vive la de Managua (la Loma de Tiscapa) y he hecho un gente y la pobreza que les rodea constantemente. recorrido por las primeras civilizaciones que poblaron la Managua indígena en el Museo de las 22 de junio de 2001: Después de largas horas de viaje, Huellas de Acahualinca. por fin llegué al lugar deseado, a la ciudad de Managua Por otra parte, hoy he ido a una mini escuela donde los (capital). Ahora acabo de ver a mi futura familia, la que niños que se lo pueden permitir aprenden a leer, a tendré durante este mes… aunque no he hablado mucho escribir y a hacer las cosas más básicas para ir por esta con ella, a primera vista se la ve muy simpática y vida. Es en esta escuela donde llevan a Bruna y a Nil. agradable. Es una familia con 2 hijos, una niña de 8 años llamada Bruna y un chaval llamado Nil de 12 años. Sus padres me han parecido muy buenas personas, ya que nada más llegar, me han dicho la famosa frase: Esperamos que te sientas como en casa, siempre que necesites algo nos lo dices. Cuando escuché esto, vi que me daban mucha confianza, así pues me tranquilicé, pensando que me podría llevar muy bien con todo el mundo. La familia que me había tocado no era una de las que vivía relativamente mal ya que disponía de comida, dinero, y un trabajo suficiente… Ahora acabo de deshacer las maletas y como estoy muy cansada prefiero ir a la cama, mañana ya será otro día para conocer más detalladamente aquella familia y visitar parte del país. 28 de junio de 2001: Ya llevo casi una semana aquí. Cada día voy aprendiendo cosas nuevas y visitando nuevos lugares. En estos 6 días he estado aquí en la ciudad de Managua (que es muy grande) y he hecho muchos amigos. Vive muchísima gente (ya que la natalidad es muy alta), y todo el mundo trabaja durante largas horas, desde un hombre de 60 años hasta un chico de 8, trabajan durante largas horas, (necesitan mucha mano de obra), realizando un mínimo descanso para comer, una comida escasa, por este motivo toda la gente está muy delgada. Todo aquello es horrible… me gustaría hacer algo para ayudarles, pero me han contado que aquello allí es normal y se necesita paciencia. Mirall trencat. Premi d’il·lustració 2008 Lídia Serra, 3r ESO
  8. 8. L’alumnàtica 8 St. Jordi’08 12 de julio de 2001: Cada día veo más pobreza. En lleno de naturaleza y artesanía, y finalmente el estos días me han llevado a los lugares más pobres de miércoles por la tarde visitamos el activo Volcán de Nicaragua, ¡era espantoso! Las calles estaban llenas de Masaya ¡Nos gustó mucho! gente que pedía ayuda, las casas estaban destrozadas y 14 de agosto de 2001: Esta semana he estado en mucha gente se pasaba el día y la noche en las plazas, León, he conocido sus iglesias, museos, plazas, por mucho frío que hiciera. La comida era insuficiente personajes… es un lugar impregnado de leyendas y para tanta gente, y el cansancio se hacía insoportable, acontecimientos, los cuales marcan la historia del por esa razón acababan muriendo unas 8-10 personas país. Allí he comprado varios recuerdos y figuritas por día, los medios de comunicación también para mi familia (que la echo mucho en falta). resultaban insuficientes. Ver esto y no poder hacer nada me ponía muy triste. 20 de agosto de 2001: Mañana ya me tengo que ir otra vez para España. ¡Me ha pasado volando! Estoy 7 de agosto de 2001: No he podido escribir durante contenta porque tengo ganas de ver a mis padres, estos 25 días porque me fui a Masaya, otro pueblo, para pero por otra parte me da mucha pena dejar todas las aprender más cosas sobre aquel país ¡Me dejé el diario amistades que he hecho aquí, especialmente a Bruna aquí en Managua!… Durante este tiempo he echado en y a Nil, ¡Me costará mucho despedirme de ellos!... falta a Bruna y a Nil, los cuales nada más llegar me Ha sido un viaje lleno de experiencias, ¡Cada minuto dieron un gran abrazo, sus padres también se alegraron aprendía cosas nuevas! de que estuviera tan bien. Me he dado cuenta que nosotros a su lado vivimos En Masaya, estuve junto a otras chicas españolas, que demasiado bien y sin embargo nunca estamos también querían ver cómo vivía aquella gente. Todas satisfechos con lo que tenemos, ellos en cambio se juntas hicimos varias excursiones…Fuimos a una de las conforman con lo más mínimo, es impresionante ciudades más antiguas de América, Granada, visitando como puedes hacer feliz a toda una familia con el su arquitectura del Centro Histórico y su famoso lago más pequeño detalle. de Nicaragua, bañado por una gran naturaleza; Granada Me voy llena de buenos recuerdos y aunque nos era un lugar formado por unas 365 islas de origen separa muchísimos quilómetros, espero que nos volcánico (Lago Cocibolca). podamos volver a reencontrar muy pronto. Otro día nos dirigimos a Los Pueblos Blancos, un lugar En fin… ¡Un viaje para recordar! Premi dibuix Gustavo Adolfo Becquer Soumaia Ben Aïcha 1r de Batxillerat
  9. 9. Activitats 9 L’alumnàtica EXALUMNES DE L'IES A L'11è CONTA CONTES DEL CASAL DE CALAF El passat divendres 26 de desembre (Sant Esteve), a les 12 del migdia, tingué lloc a la sala de fusta del Casal de Calaf l'11a edició del ja tradicional Conta Contes calafí per a infants de 0 a 90 anys. Enguany el dibuix del pòster fou realitzat per l'artista calafina Marisol Franco i la presentadora de l'acte fou Meritxell Sòria. Els sis contes anaren a càrrec de Josep Vilaseca (poeta); Youssef; Guillem Duocastella, Isabel Gallego i Ricard Solà (que recitaren i interpretaren musicalment “La cançó més bonica del món”); Jaume Ortínez (qui recordà, amb emoció, els amics traspassats Jaume Miquel i Josep Martí); Roser Oller, Mariona Planas i Núria Planell (amb acordió i flauta travessera), i el periodista Jordi Badia (de La Guàrdia Pilosa). Com podeu veure va ser una edició marcada per les emocions, els sentiments i la intensitat. A tots ells (exalumnes, amigues i amics), moltes gràcies!
  10. 10. L’alumnàtica 10 Activitats NADAL 2008 Nadal. De nou… i d'antic. Un altre any. Tan repetit, tan previsible i conegut i, malgrat això, tan ric i tan profund. A mi m'omple d'il·lusió. Jo crec que em connecta d'una forma màgica i, possiblement, irreal amb l'infant que vaig ser, amb el record d'un món perdut que cada any es fa present: el berenar al sortir d'escola amb els meus germans, els tolls congelats del carrer, les nadales, l'olor de fum i de boira, la calma del fred. I ara, que crec que m'he fet gran, la màgia continua arribant puntual cada any: els centres comercials a vessar, l'espurneig enlluernador dels llums de Nadal, les presses d'última hora per comprar qualsevol regal, el sopar de feina, el de ioga, el d'anglès…, la il·lusió centrada en el consum a flor de pell. Nadal. De nou… i d'antic. Un altre any.
  11. 11. Activitats 11 L’alumnàtica No sé... Però sí que puc dir que aquest any a l'institut hem intentat viure aquesta data d'una forma especial. Hem volgut retrobar la màgia i alhora comprometre'ns amb la responsabilitat, connectar present i passat. Podia haver estat millor perquè no hi érem tots, però crec que els que hi hem participat, petits i grans, hem compartit un instant en el temps, en la història d'aquest indret, viscut amb il·lusió i sentit. I ens ho hem passat molt bé. Hem guarnit les classes i l'institut, per fora i per dins, amb materials, principalment, reciclats. El tema era el consum responsable i això és el que hem intentat. Els nois del FIAP han fet dos originals arbres de Nadal i també un tió “ben català”. Els alumnes de 4t han guarnit la façana amb un avet gegant muntat amb tots els envasos que al llarg de la setmana profes i alumnes hem anat portant. La resta d'alumnes de l'ESO ha participat en diferents tallers (de planetes, de mandales i de creació lliure) per tal de donar una mica de color a l'institut quan s'acabi el Nadal. Després d'un merescut esmorzar, ha començat l'activitat que a mi més m'ha agradat: el mercat de l'intercanvi. Tota la setmana hem estat recollint objectes usats d'alumnes, professors i personal del PAS, i amb ells hem muntat diferents parades en les quals tothom, lliurement, podia sol·licitar un objecte i, si el propietari hi estava d'acord, canviar-lo per un dels seus. Volíem que no hi hagués res amb un valor més o menys gran sinó, simplement, la voluntat de participar i passar-s'ho bé. Una de les parades del mercat, aquesta per comprar, l'hem destinat a productes de comerç responsable: ens l'ha cedit el SETEM i estava oberta a totes les famílies dels alumnes. Ha vingut poca gent però els que ho han fet també s'ho han passat molt bé. I aquest ha estat a grans trets el nostre Nadal. L'any que ve, si ho tornem a fer, ja ho sabeu: hi esteu, de nou, convidats; convidats a compartir amb nosaltres un instant en el temps, efímer i permanent, un instant en la història d'aquest indret. Araceli López
  12. 12. L’alumnàtica 12 Activitats DE LA MINERIA ALS EQUIPAMENTS AMBIENTALS CONFERÈNCIA INAUGURAL DEL CURS 2008-09 Aquest és el tercer i últim curs que l'IES Alexandre de Riquer coordina el Projecte Educatiu Europeu COMENIUS IPM. Abans de presentar-ne públicament els resultats (vegeu, també, pàg. 54), i per tal d'arrodonir tots els esforços, es va convidar el catedràtic de la UPC de Manresa i Màter en Gestió Ambiental, Josep Maria Casas i Sabata, per fer la conferència inaugural del curs sota el títol “De la mineria als equipaments ambientals”. L'acte tingué lloc el passat dijous 19 de febrer, a les 20.00 hores, a la Biblioteca de Calaf. Amb una assistència d'una quarentena de persones (entre elles un bon nombre dels alumnes de 4t que realitzen el treball), us oferim un petit resum del que s'hi pogué escoltar. A través d'una interessant projecció amb Power Point, llímpia, una plaça de carbó i, finalment, una central el professor Casas va dividir la conferència en dues tèrmica, de la qual explicà el funcionament: el carbó parts (Els carbons lignits, i com es poden convertir els cremat (en una caldera) escalfa aigua (que prèviament forats produïts per les extraccions d'aquests lignits en s'ha de refredar encara més per produir el “salt dipòsits controlats). Al seu torn, aquestes dues parts tèrmic”); l'aigua calenta fa vapor (és el fum blanc) i contenien cinc apartats: 1. El carbó com a font acciona la turbina que gira i produex energia elèctrica. d'energia; 2. Els lignits de Calaf; 3. Noves tecnologies El fum que contamina és el del carbó que conté sofre i i aplicacions del carbó; 4. De mines a dipòsits que pot arribar a produir l'anomenada “pluja àcida”. controlats i 5. Dipòsit de runes de la construcció. Els lignits de Calaf tenien un elevat contingut de sofre De les energies fòssils, afirmà que si el petroli tarda 1 això vol dir mala qualitat-, entre un 2 i 7% (i alguns milió d'anys en formar-se, només es triga 1 any a arribaven al 12%). I el seu poder calorífic era molt gastar-lo, i tot seguit destacà que les reserves actuals baix: entre 3000 i 4500 quilocalories: n'has de de carbó són per a uns 150 anys. Hem d'anar, per ser consumir molt per produir calor. Aquest carbó es sostenibles, cap a l'equació del 20-20-20: ser el 20% formà fa 40 mil milions d'anys. I hi havia unes reserves més eficaços a l'hora de consumir energia; utilitzar les de 14 milions de tones de lignit: encara ara se'n poden energies renovables en un 20%, i hauríem de produir veure vetes. S'han arribat a comptar unes 250 mines, un 20% menys d'emissions de CO . 2 aquí a Calaf, i la seva extracció va durar uns 150 anys. El carbó lignit té més quantitat de carboni: entre 2000 El lignit es feia servir, sobretot, per coure el ciment i 6000 quilocalories per quilo: l'energia que produeix natural, i per forns de guix i de calç. Els anys 40-50, un carbó es mesura amb un “obús”, una bomba com que faltaven gent per treballar a les mines, Franco calorimètrica. L'última mina que s'ha tancat a va decretar que els voluntaris que s'hi apuntessin, es Catalunya és la de Saldes, el gener del 2008, prop del lliurarien de fer la mili (que durava uns 2 anys): el preu Pedraforca: una mina molt moderna. Recordà que, que cobraven els propietaris de les mines era de 13 mil abans, en el jornal dels minaires hi anava un sac de a 16 mil pessetes per quinto voluntari durant l'any. Hi carbó i per això es feien servir estufes de carbó. Sobre havia voluntaris que no hi anaven i pagaven algú l'extracció del carbó, recordà el cas de Fígols (Cercs) perquè els subtituís. Hi va arribar a haver entre 500 i que constava, per extreure el lignit, d'una mina, una 1000 voluntaris i la cosa es va desmadrar una mica.
  13. 13. Activitats 13 L’alumnàtica Les condicions a Calaf eren pèssimes: els picadors treballaven ajupits, amb poc aire i menys llum (llums de carburo!), amb les emissions dels gasos, cobrant poc i mal alimentats (14 rals al dia: 0,02 cèntims d'euro al dia). A alguns països de sudamèrica encara es treballa en aquestes condicions! Els esvorancs que es fan per extreure el carbó es poden restaurar, com per exemple a la Vall d'en Joan, al Garraf (han d'estar 25 anys sota vigilància, però). L'any 1990, el diari Regió 7 afirmava que la restauració no havia arribat encara a l'Alta Segarra. Pel que fa al tren que passa per Calaf, Casas remarcà que va ser degut a la situació estratègica, com a productor de carbó, en què es trobava el poble, el fet que determinà el desviament de la línia cap a Calaf i la seva construcció entre els anys 1853-1861. Hi ha noves tecnologies per tractar el carbó i també per controlar-ne les seves emissions contaminants: 1. Llit fluïditzat; 2. Gasificació subterrània del carbó; 3. La piròlisi del carbó i 4. La liqüefacció del carbó. També s'està estudiant noves utilitzacions del carbó: per exemple, com que el carbó és capaç de retenir materials (com el lignit de Calaf), doncs convertir-lo en “carbó actiu”, per filtrar males olors de l'aigua de l'aixeta, entre altres usos. Ja en la segona part, Casas definí un abocador com un vas impermeable que s'ha de construir sobre material argilós (no pas pedra calcària); ha de ser, doncs, impermeable, ha de recollir el suc (els lixiviats) i ha de tenir unes xemeneies per la sortida de les fermentacions (el biogàs). Hi ha tres tipus d'abocador: el de residus urbans, el de residus industrials (com el de Pujalt), i el de residus especials (que n'hi ha molt pocs: un d'ells és el de Castellolí). Un cop l'abocador és abandonat, s'ha de segellar (“tancar-lo” amb 4 capes diferents de residus). S'ha d'anar cap aquí, doncs: cap a allò anomenat la “runa neta” (construir per desconstruir), sempre cenyint-se a la normativa establerta per la Generalitat de Fotografia antiga del Raval de Sant Jaume on s'aprecien els Catalunya el 2001. raïls de les vagonetes pel mig del carrer Josep Maria Solà
  14. 14. L’alumnàtica 14 Activitats CARNESTOLTES 2009 El dia 27 de febrer celebrarem Carnestoltes a l'IES. Tot i que les dues primeres hores férem classe, tots anàvem pensant en la disfressa que dormia a les motxilles, el maquillatge i aquesta sensació mig de festa mig de por a fer el ridícul que tenim tan present en la majoria de casos excepte quan cal. A les 10:50 va sonar la sirena. Uns cap a baix a esmorzar, que els de 4t havien preparat uns entrepans per llepar-se els dits, i altres pul·lulant per les classes tot canviant-se de roba, i si calia, de personalitat, maquillant-se i amagant-se darrere d'una perruca i una carassa. A les 12:00 començà la desfilada per grups amenitzada per la Baronessa de Calaf: entre acudits i corredisses totes les classes presentaren la seua disfressa amb una xicoteta “performance”. Cal dir que la participació va ser molt alta, i fins i tot els companys alemanys i italians que es trobaven ací d'intercanvi posaren el seu granet de sorra. Seguidament sortírem per recórrer els carrers de Calaf en cercavila encapçalada pels gegants de l'institut i un grup de gralles i tambors que ja havien començat la seua tasca ben matinet, a l'Escola Bressol. En tornar, els alumnes de 1r de Batxillerat van repartir carxots a companys i professors al seu habitual Pregó, molt “currat” aquest any..., i pum, pum, pum! Una traca portada a posta des de València anunciava la crema del Pellofa, gentilesa del FIAP i 4t A. Qui tindria l'honor aquest any? Doncs el grup de 4t B, que guanyà amb la seva disfressa de mims. Amb el foc, el fum i la cendra acomiadàrem aquest Carnestoltes..., fins al 2010! Rosa Guillamon
  15. 15. Activitats 15 L’alumnàtica PREGÓ DEL PELLOFA 2009 A Calaf hi ha un institut Totes les flors han tastat que de calefacció va curt, de tot batxillerat! i això ens ha ben fotut sobretot a l'aula de dibuix! Els de 3r el seu look han canviat però el comportament no ha millorat; Demanem a Déu Nostre Senyor i no ens descuidem que que apugi la calefacció. els Reis s'han quedat sense camells I per si de cas no ens fes cas, perquè els de 3r es pensen que són ells! preguem a Santa Calamanda una bona bufanda! Gràcies als de 1r de batxillerat, I Sant Jaume tu podràs els de 4t sense viatge s'han quedat, trucar al Mateu Borràs, i ara caminant han d'anar ja que les finestres fins a Santiago arribar. són un bon fracàs! Els de 1r de batxillerat ens deixem per més tard. Les persianes tampoc van però les deixarem per més endavant, I les claus, els de 2n de batxillerat ja que els Reis han marxat, on les heu amagat? i res no ens han deixat. Vigileu que no us passi com els de l'any passat! A l'institut, de la ventada se'n va endur la teulada! La profe de mates del social i li haurem de dir a l'arquitecte s'ha fotut en un bon percal. que va fer una bona cagada. Guillamon, després del 5 no va el 7! I sempre ens fa el sermonet: La desgràcia a Prats és -Ningú us havia dit que perquè no tenen ni tren, ni res. el batxillerat fos fàcil! Algun dia arribarà, però això en somnis ja serà. I d'economia ara tenim a l'Imma que no vegis com ens mima: Torà també es queixa a les classes molt bé ens ho passem i de pau escasseja. però quan dicta, no l'atrapem! Però el premi se l'emporta Sant Martí que ja tenen l'abocador aquí! Antònia, molt t'has passat I a Pujalt viuen molt bé, ehem! Per això no en direm res. Calonge, Enfesta i la Molsosa ara fan festa grossa, la nevada els ha portat el que la sequera havia destrossat. Calaf és un poble petit, que guarda tothom en el seu pit Però fixeu-vos en els seus prats, i veureu tot de cotxes aparcats. Els de1r a l'Institut han arribat, però sembla que encara no se n'han adonat, perquè gaire no han crescut i no n'hi ha cap de mut. La primavera ha arribat i a 2n s'ha notat.
  16. 16. L’alumnàtica 16 Activitats amb els exàmens de selectivitat. (Aixecar el braç): Preferim aprendre i aprovar Ai no, és veritat que no les respons... per a 2n poder arribar. Però a Itàlia la nostra mama t'has tornat, On vas, Gemma Bas, i molt bé ens has cuidat a la perruqueria no pas, d'acord que els cabells blancs fan interessant però, Mija, Mija! Et passes la vida viatjant cal tant? i de la feina et vas escaquejant. Menjar en un Mc Donalds no és digne d'un director. Marc, ets un crac; “Mueve el ombligo, mueve oh oh oh yeah!” el científic: el més privilegiat. Que pedazo director Però per què t'ho hem de dir que está hecho un campeón! si tu no t'ho pares de repetir! Con sus paseítos por la escalera, moviendo su brutal cadera... Salvador, entre consell escolar Venga pivonazo! A ver cuándo nos llevas de copazos! i doctorat, et tenim ben ocupat! Mª Alba, Mª Alba, Mª Àngels, a fora la classe haurem de fer que en aquella classe t'has glaçat, ja que aquí dins no entenem res. però l'hivern ja s'ha acabat. Això de les 3 dimensions ja ho hem entès Entre arcs a passos i eclipses no trobes pau, però pel que fa a la cèl·lula i a les classes no pares de dir: encara està en procés! -Calleu, si us plau! Vicenç Peral Montse Soler, que córrer no va tan bé! no cal que parlis tan alt! De les sessions estem xafats Que la lògica inferencial i del treball més que farts! no té tant cabal, com un jersei de seda natural. Jordi Pujol, al Creus has substituït, Ai, Jaume Farrés, i el teu ritme ens has instituït. que el moodle ens porta merders! Esperem poder aprovar La llibreta ha de tornar: per Història superar. para ja d'innovar! Jordi Creus, t'animem, Lourdes, perquè els teus esquemes enyorem, no sabies que existien les rebaixes? volem que tornis aviat, Que els pantalons curts ja del tot recuperat! són per a les baixes! Ens hauria agradat tenir més llibertat De física anem pel tema 3 però el pregó ens han censurat. i ens en queden 12 més. Missió impossible és Tal i com us havíem dit, ara toca el nostre escrit: perquè no entenem res. Si una classe exemplar vols trobar, Agent Serra, Carme Serra. a 1r de Batxillerat has d'anar! Les claus mai robarem La Viladrich a Wai-kiki i al lavabo mai fumarem! ens ha de portar Podem suspendre o aprovar, i una borratxera ens ha de pagar però l'important és participar! perquè ens segueixes demostrant Campana no farem, que junts: YES, WE CAN! que això pel campanar ho deixem! No cridem ni molestem, La nostra Assumpta es vol modernitzar: només escoltem! arracades, ulleres i cabell brillant. Som alumnes exemplars: A Alemanya se n'ha anat apreneu-ne, companys, i la cervesa li ha agradat. que, com nosaltres, no n'hi han! Visa, una pregunta! Els alumnes de 1r de Batxillerat
  17. 17. Activitats 17 L’alumnàtica ESQUIADA A NÚRIA 2009 Els dies 2, 3 i 4 de febrer, els alumnes de 1r ESO vam L'endemà al matí, els professors ens van llevar a les anar a la vall de Núria a esquiar. 7.30 per anar a esmorzar. Seguidament vam baixar A les 6.30 del matí ja érem tots davant de l'institut a amb el telecabina. I fins a les 1.30 vam estar esquiant. punt de marxar. Després d'una hora i mitja d'autocar, a Després de dinar a l'alberg, vam tornar a baixar a fer les 8.30 vam arribar a Ribes i vam esperar el dues hores d'esquí lliure. En tornar, ens vam cremallera. Tot just pujar-hi vam començar a veure preparar, i a sopar. Després, el què tots esperàvem: neu! Tots estàvem molt emocionats i fèiem fotos a tot discoteca! Vam conèixer alumnes d'una altra escola, arreu. i, tots plegats..., música i a ballar! Ens en vam anar a Quan vam arribar a Núria, vam deixar les maletes, ens dormir malhumorats perquè no volíem que acabés la van donar uns “forfets” i vam anar directes a llogar els festa. esquís. Aleshores, ens van separar per grups segons el L'endemà al matí, ens van cridar a les 7 per a fer les nostre nivell d'esquí. A les 2.00 vam anar a dinar i en maletes i anar a esquiar. Vam tornar a l'alberg a dinar, acabat ens van deixar la tarda lliure. i seguidament vam agafar el cremallera i després A les 5 vam agafar el telecabina i vam anar a l'alberg l'autobús. A les 6, molt cansats, vam arribar a Calaf. Pic de l'Àliga. Allà ens vam partir en grups i ens van Sort que teníem cinc dies per a descansar! La sortida repartir les habitacions. Ens vam anar a arreglar, i a les va ser molt positiva, llàstima que hi hagués dues vuit érem tots a baix jugant al futbolí, al billar..., alumnes que es lesionessin. La neu..., ja se sap! esperant el sopar. Hi havia sopa de verdura, tall i natilles (que a ningú li va agradar). Després ens vam Anna Vilés, Anaïs Solà i Ana Belén Naranjo (1r fer una xerrada sobre la Vall de Núria (tots estàvem ESO) desitjant anar a dormir, ja que estàvem molt cansats!)
  18. 18. L’alumnàtica 18 Publicitat
  19. 19. Entrevista 19 L’alumnàtica ENTREVISTA A SÍLVIA BORDES (Programa “Salut i Escola”) Comencem pel nom i l'origen Em dic Sílvia Bordes Bordes, tinc 37 anys i visc a Manresa. A què et dediques? Sóc infermera, treballo al CAP de Calaf i participo en el programa “Salut i Escola”. Com et vas decidir a ser infermera? Perquè m'agradaven les ciències biosanitàries, el tracte amb les persones i perquè la salut, per mi, és un valor molt important. T'agrada el que fas, i des de quan ho fas? l'autoestima, la tolerància a la frustració i la pressió M'agrada molt la meva feina i vaig començar-hi el 1993. del grup d'iguals. En cas de detectar problemes de salut, els joves són Què cal estudiar per dedicar-s'hi? derivats a altres professionals implicats en el PSiE, Has de fer el Diplomat en Infermeria. com són els metges i infermeres de l'Equip d'Atenció Primària, els del CSMIJ, PASSIR i el CAS. Penses que la gent amb qui treballes et té confiança? Sí. Sobre què es pot parlar amb tu? Sobre tota mena de temes. I la informació és Amb qui t'agrada treballar més: nens petits, confidencial. adolescents o adults? M'agrada tot però especialment m'agrada el tracte amb On i quan et podem trobar si et necessitem? adolescents. Els dijous de 10.50 a 13.00, al despatx de l'AMPA (de l'IES). En què consisteix el Programa Salut i Escola (PSiE)? És un programa que és impulsat pel Departament de Per acabar, quin consell ens donaries, als Salut, té com a objectiu millorar la salut dels adolescents adolescents, per a la nostra salut? i va dirigit als nois/noies de 3r i 4t d'ESO de les escoles Dormir 8 hores diàries, fer una alimentació públiques i concertades. A l'IES ve la infermera referent equilibrada, fer exercici físic durant una hora tres del PSiE (que ara mateix sóc jo) dues hores la setmana cops a la setmana, i viure amb una actitud positiva. per atendre les demandes dels joves a fi d'orientar-los i aclarir dubtes en temes relacionats amb la seva salut, en Moltes gràcies, Sílvia! un espai físic anomenat Consulta Oberta. L'alumne/a pot acudir a la Consulta de forma privada i espontània amb la tranquil·litat de la confidencialitat, i amb la Bianca Padurean (2n ESO A) garantia d'obtenir un consell i una orientació serioses. Des de la Consulta fem tasques de promoció de la salut (dieta equilibrada, exercici i orientació en relació amb la sexualitat responsable); prevenció de situacions de risc (consum de tabac, alcohol i altres drogues, prevenció d'embarassos no desitjats), tot treballant l'autoconcepte,
  20. 20. L’alumnàtica 20 Publicitat
  21. 21. Publicitat 21 L’alumnàtica ENTREVISTA A MARTA SOLER Quants anys fa que treballes a l'IES? Aquest és el novè curs que vaig començar a exercir en aquest centre: hi vaig començar, doncs, el curs 2000- 2001. Vas fer oposicions o estaves com a interina? No vaig haver de fer oposicions (feia dos anys que tenia la plaça a Calaf però no m'hi havia incorporat: treballava a Ponts); quan vaig entrar, ja tenia plaça. Per quin motiu vas decidir fer-te professora? N'estàs contenta? Sempre m'havia agradat el món de la docència i, a més a més, de molt jove, ja feia repàs a casa meva i m'agradava tractar amb els adolescents. Sí que n'estic de contenta, perquè m'agrada molt el que faig. Quins estudis tens? Per què vas decidir fer aquesta carrera? Sóc llicenciada en Química per la Universitat de Barcelona. Tenia molt clar que volia estudiar una carrera de ciències, estava entre biolgia i química, concretes trobes a faltar el suport de les famílies però per la part de biologia no m'agradava la i de la societat en general: la nostra feina investigació i fer servir el microscopi, per tant em d'educadors va a contracorrent, cada cop més, i vaig decidir per la Química que m'agradava més. això fa que sigui cada vegada més difícil. Quins són els teus hobbies? Quins consells donaries als alumnes? M'agrada molt la natura, i disfruto molt passejant; i Que aprofitin el moment actual, que es treguin l'altre hobby que tinc és la lectura, tot i que ara no tinc l'ESO, i que donin més importància a la seva gaire temps per dedicar-m'hi. formació perquè actualment es necessita per poder tenir un futur. Havies treballat en algun altre centre abans de venir aquí? En quins? MOLTES GRÀCIES, MARTA! Sí, primer havia treballat a Cervera (un any) i després a Ponts (2 anys), i actualment estic a Calaf. Carla Martí i Natàlia Ruiz (4t ESO C) Avantatges i desavantatges de ser una professora de secundària. Els avantatges són que m'agrada el tracte amb les persones, amb la gent jove (no volia estar ni amb màquines ni amb ordinadors), i això fa que l'experiència sigui enriquidora. Els desavantatges són que en algunes situacions
  22. 22. L’alumnàtica 22 Treballs de Recerca TREBALLS DE RECERCA 2009 MARTÍ BADAL DISSENY I ESTUDI DE LA PÀGINA WEB DEL CENTRE JORDI FONT AÏLLAMENT ACÚSTIC D’UN LOCAL AMB AMBIENTACIÓ MUSICAL ISAAC SENDIU PROJECTE FLL 2008:CLIMATE CONNECTIONS AIDA CASTILLO VIDA DE GOSSOS ÀLVARO JIMÉNEZ LA MALÀRIA EVA OLIVA LES PLANTES MEDICINALS POL VILADRICH LA VALL DEL LLOBREGÓS LIDIA CANTACORPS LUTIERS QUIM FERRER HISTÒRIA AL MÓN DELS DJ’S MERITXELL MIRAMUNTFESTES DE LA RECREACIÓ HISTÒRICA ROMANA A CATALUNYA RAQUELVENQUE LES DANSES TRADICIONALS A TORÀ SILVIA GÓMEZ ESTRÉS EN L’EQUIP DOCENT CALAFÍ JENIFER MARTÍNEZ HISTÒRIA DE LES BIBLIOTEQUES CALAFINES LLUNA SAN EMETERIO MEDIACIÓ ESCOLAR LAURA MOSELLA ELS PROBLEMES D’APRENENTATGE DELS ALUMNES AMB TDAH INGRID MASANÉS JOVES I CONSUM : NECESSITAT O PLAER ? LAURA DUOCASTELLA EL MÓN DE LA PUBLICITAT AUTOMOBILÍSTICA DOLORS FERRER OCI I NEGOCI. WAIKIKI I BIGBEN CRISTIAN LÓPEZ L’HANDBOL A TRAVÉS DEL TEMPS DIANA IVAN LA IMMIGRACIÓ ROMANESA JORDI MONTANER DESPRÉS DE LA VIDA, LA MORT LAIA MUIXÍ L’ESCOLA DE PRATS, PASSAT I PRESENT CARME STANESCU EL CINEMA ROMANÈS NEREA CASTILLA IDENTIFICACIÓ DE CADÀVERS JESSICA FENÁNDEZ EL COST DE LA INDEPENDÈNCIA LORENA OJALVO ESTUDIO DE LAS VARIACIONES DE LAS RECTAS Y PUNTOS NOTABLES DE UN TRIÁNGULO. APLICACIÓN DE UNA HERRAMIENTA INFORMÁTICA:GEOGEBRA Recordem als nostres lectors que TOTS els Treballs de Recerca realitzats al llarg de la història de l'IES Alexandre de Riquer, inclosos els d'enguany, es poden consultar a la Biblioteca de Calaf.
  23. 23. Treball de Recerca 23 L’alumnàtica LLARGA VIDA AL CAMARADA DURRUTI. REPÚBLICA I REVOLUCIÓ A SESGUEIOLES Del Treball de Recerca de David Creus (curs 07-08), dirigit per la professora Teresa Porredon, i intitulat “Llarga vida al camarada Durruti. Guerra i revolució a Sesgueioles”, us n'oferim una Introducció realitzada expressament pel mateix alumne, seguida d'uns quants fragments significatius d'aquest treball que, tot prenent com a paradigma el poble estudiat, o sigui, Sant Martí de Sesgueioles, poden donar una idea de com es va viure la guerra civil i la revolució als pobles de la Catalunya interior. Recordem, també, que aquest Treball va ser guardonat amb un dels premis de la Convocatòria CIRIT, atorgats pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya (vegeu-ne la foto de David Creus en el moment de recollir el premi). Esperem que sigui del vostre agrat.
  24. 24. L’alumnàtica 24 Treball de Recerca LLARGA VIDA AL CAMARADA DURRUTI. REPÚBLICA I REVOLUCIÓ A SESGUEIOLES Introducció: A la recerca del tresor Al capdavall, fer un Treball de Recerca és declarar. És d'aquest arxiu i, de fet, se'n desconeixia la seva declarar que s'estima un saber: un poema, un pensador, un existència, car es creia, seguint el típic tòpic, que fet històric, una pel·lícula, un programa informàtic, un s'havien cremat. La qüestió és que la troballa va ser sistema quirúrgic. I si un alumne no adora cap considerable, i la conjunció amb les entrevistes - coneixement (aspecte a tenir en seriosa consideració i dues extenses i entranyables converses amb dos d'una latent actualitat, els estudiants no sabem o no saben- supervivents que, si des d'aquí em llegeixen, torno què ens agrada), no pot fer en cap dels casos una a agrair-los l'ajuda- va acabar d'arrodonir la declaració via Treball de Recerca. Qui fent tal treball informació. Va ser, tot plegat, una valuosa només desitja acabar-lo, oblidar-lo, no fa pas cap recerca, sorpresa, ja que no hi havia gaires esperances de la mateixa manera que qui viu i desitja acabar la seva dipositades en una gran troballa. En aquest sentit, existència i oblidar-se'n, no viu. De fet, s'admira allò que voldria animar a futurs estudiants a investigar. es recerca, i només es recerca allò que val la pena de ser Donat el cas de Sant Martí - on la informació ha trobat. Per tant, qui busca tan sols per omplir l'expedient, estat important- això es pot fer comprovant el no cerca res: senzillament omple l'expedient. I l'alarmant volum de documents que hi pot haver en els és que la majoria de l'alumnat només anhela omplir-lo. ajuntaments dels seus respectius pobles (el meu En qualsevol cas, el que l'autor ha escrit (i ho ha fet amb ego ja s'ha apoderat dels documents del meu plaer, això que quedi clar des de bon començament) és un poble). Al principi, com jo, obriran els documents estudi entorn la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Un de la repressió i al sentir paraules de l'estil: Por estudi que porta per nom “Llarga vida al camarada Dios, por España y su Revolución Nacional- Durruti. República i Revolució a Sesgueioles” i que, Sindicalista; riuran, i molt. De mica en mica, apreciant la impossibilitat de resumir en unes línies (sóc comprendran que setanta anys abans no haurien un covard, ho sé), em disposo a resumir el viatge que el va gosat riure. I, finalment, s'entendriran amb la lliçó fer possible (quelcom sempre més fàcil). A priori, que, a la manera de Bertolt Brecht, exclama:“[...] m'agradaria de tenir un diari personal per recordar amb que terrible resulta la lectura del poema de Shelley exactitud tot el procés de realització. Seria més rigorós. (per no parlar de les cançons camperoles egípcies Clar que, ben mirat, els diaris ja ho deia Sartre- són molt de fa tres mil anys) denunciant l'opressió i irreals: ho engrandeixen, ho extrapolen, ho inflen tot. l'explotació. Els que ho llegeixin en un futur Cada dia, cada instant, s'han d'escriure notícies, n'hi hagi encara dominat per l'opressió i l'explotació, o no n'hi hagi. El menor esdeveniment s'escriu com si d'un afirmaran: Ja en aquell temps...” fet històric es tractés, del mateix mode que el no-res, el La segona estada em va tenir uns tres mesos moment sense importància, igualment se l'anota, i així se'l enclavat a port, a la ciutat de la interpretació i recrea, se'l fa digne de ser exposat. Per aquesta raó, si l'anàlisi. “Què sé?”, aquesta era la pregunta que haguéssim de resumir el viatge, no ho faríem a l'estil d'un necessitava respondre. Ho vaig intentar. Sobretot, diari personal; ans al contrari, només hi establiríem tres seleccionant els documents primordials i agrupant parades. tota la informació disponible a fi d'establir un El primer port va ser el de la investigació, a saber, la itinerari concret del que teníem i; per tant, sobre el recerca ininterrompuda de documents inèdits durant tot que podíem reflexionar. I com vegeu, parlo en l'estiu. Des d'aquí vull agrair personalment l'ajuda i primera persona del plural per recalcar l'ajuda facilitació de l'Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles per d'una persona que ja no va parar d'emparar-me, la deixar-me endinsar en un Arxiu Municipal important però Teresa Porredon. Gràcies. aleshores absolutament desconegut, així com al Jordi Naturalment, la tercera estació és la redacció, Nadal, per ajudar-me i servir-me la brúixola que impedí sovint sobrevalorada, quan en el fons és la que m'ofegués en un mar de dubtes i informació. En projecció en uns papers de tot el treball realitzat efecte, feia setanta anys que ningú llegia els documents anteriorment. Sense un bon treball previ, la
  25. 25. Treball de Recerca 25 L’alumnàtica redacció ja pot ser molt bona, que només intentarà emmascarar amb combinacions estratègiques de paraules - ara un cultisme aquí, ara un tecnicisme allà- el treball que abans no s'ha dissenyat prou bé. Tot junt, forma “Llarga vida al camarada Durruti. República i Revolució a Sesgueioles”. Com ja havia declarat Wittgenstein en tractats mil vegades més excelsos, aquest estudi està dividit en dues parts. La primera abraça totes les anàlisis i estudis que hi estan exposats. La segona acumula tot allò que hi manca, tot allò que l'autor no ha comprès, tot allò que l'alumne no ha pogut interpretar per falta de virtut. I, precisament, aquesta segona part és la més important. Arribats aquí us assabentareu que m'he desviat del que havia de parlar-vos, que he anotat certes meditacions que no semblen pas tenir cap relació amb el meu estudi. Per què he reflexionat sobre l'educació? Per què us parlo dels diaris personals? Per què cito a filòsofs? Per què no em cenyeixo al tam-tam del que s'ha de fer en cada moment? Si us pregunteu això, és perquè no heu entès res. He fet un estudi i aquest m'ha servit per parlar de la totalitat d'allò real, aquest impuls és l'important. No es pot fer un Treball de Recerca pel mer fet de tenir un assumpte personal, una intimitat. El Treball de Recerca parteix d'un tema particular però sempre es projecta vers el general, vers la vida, vers A) La proclamació de la Segona l'ésser humà, vers un mateix. Hom recerca un tema concret, com pot ser la Revolució a Sesgueioles, però República a Sant Martí Sesgueioles no només fa història. Busca. Investiga. Perd. Odia. 1. Laïcització de l'Estat Coneix. Estima. Pregunta. Es distribueix. Neix. Troba. “España ha dejado de ser católica”, Azaña afirmà Escriu. Respon. Filosofa. S'investiga. Engendra. Tot des de la presidència del govern. Aquestes paraules això, si més no, és el que ha fet l'autor durant el seu tenen una explicació històrica. Sense dubte, el estudi i durant els sis anys que ha viscut en aquest govern republicà coneixia el problema religiós institut. Sense treball i sense els professors que he espanyol. Sabia que l'Església catòlica del 1930 tingut, tot això no hagués estat possible. No agraeixo posseïa una situació dominant, tradicional i més (i en el mateix no donar les gràcies les dono) per d'influència en tota la societat. Per aquesta raó, una no fer-ho patèticament romàntic, però el que està clar de les intencions republicanes va ser d'acabar amb és que, en el fons, la recerca del tresor que llegiu en el la concordança ideològica entre el cristianisme títol és la recerca d'un mateix. I ja sabem que la gana catòlic i la societat espanyola. O sigui, retallar els s'obre menjant. Aquest proverbi, com deia Sade, per privilegis de l'Església. Si es té present que es grosser que sembli, té, tanmateix, un sentit molt ampli: considerava el pes de l'Església com el principal significa que a força d'indagacions i secrets culpable del retard espanyol, s'arriba a la conclusió intel·lectuals se'n desitgen altres de nous i quants més que laïcitzar era modernitzar. Doncs bé, la raó és se'n coneixen més se'n desitgen. Aquesta és la breu que la qüestió espiritual va suposar la creació d'un història del Treball de Recerca. Aquesta és, al projecte que, a grans trets, ara resumirem. capdavall, la breu història del saber. De nosaltres Així, es va manifestar la llibertat religiosa, la no depèn ressuscitar-la. confessionalitat de l'Estat i l'abolició dels impostos de clergat i culte. També es va legalitzar el divorci,
  26. 26. L’alumnàtica 26 Treball de Recerca el matrimoni civil i els cementiris passaren a mans de - Melitón Boladeras Pessarrodona i Susana Llorens l'Estat laic (a Sesgueioles no). A més, cal insistir amb la Cortés Llei de Congregacions del maig de 1933, en què els - Agustín Carol Vilumara i Ribera Lanaspa ordes religiosos van veure restringides les seves - Pedro Vila Miserachs i Rosa Vilamú Gorradon propietats i béns. - Ramon Boladeras Muns i Josepa Llorens Donadeu Al capdavall, unes premisses que ens ajuden - Juan Fontanet Donadeu i Antònia Llorens Donadeu - Josep Cisquella Bosen i Maria Muntalà Pont absolutament a entendre la frase del president Manuel - Marian Torra Canadell i Teresa Prat Pont Azaña. Unes premisses que van intimidar la situació de - Ramon Feixas Solanas i Teresa Miserachs Dalmases privilegi que havia tingut l'Església. Incidents contra la - Juan Montserrat Puiggrós i Salvadora Feixas Solanas religió (crema de convents del maig del 1931), però, - Felicia Trilla Vallès i Maria Vives Creus encara van augmentar més la indignació del poder - Valentí Montaner Estany i Josepa Lloret Graells religiós. Consegüentment, l'Església va adoptar un rol - Antoni Font Creus i Rosa Creus Carreras antirepublicà que el relacionava amb les classes - Francesc Puig Bassa i Francisca Corominas Pont conservadors (això no obstant, s'ha de tenir en compte - Ferran Planell Torras i Enriqueta Carné Selva que un petit sector del clergat català intentà arribar a un - Josep Botinas Montfort i Maria Dalmases Serra acord amb la República). En les actuals condicions - Ramón Borràs Lladó i Josefa Martí Pont historiogràfiques, Josep Fontana interpreta la frase - Francisco Casulleras Botet i Concepció Grau Queralt d'Azaña com: l'Estat espanyol ha deixat de ser catòlic, I PERQUÈ AIXÍ CONSTI , als sols efectes de però no la societat. Amb això es vol especificar que celebració de matrimoni , signaren els tres Jutges certs sectors o regions espanyoles no van acceptar la municipals: el Senyor Salvador Solé Montfort, el llei laica. Així doncs, trobem Sant Martí Sesgueioles Senyor Valentí Vidal Iglesias i el Senyor Ramon en aquest context? Creus Pont. A continuació descobrirem que la resposta és negativa. De fet, els matrimonis civils són una raó de pes per Aquest llistat demostra que les mesures laiques van demostrar que Sant Martí Sesgueioles va tolerar la llei assolir a Sant Martí una magnitud laica. O, més ben dit, va posar en pràctica el projecte considerable . Que un poble de 561 habitant (entre republicà. Una vegada més, els documents trobats a els quals 448 d'actius) contregui en cinc anys vint-i- l'Arxiu Municipal (concretament els Expedients de un matrimonis civils no és una dada mediocre. Matrimoni Civil del Jutjat Municipal de Sant Martí Sobretot, perquè el quadre de possibilitats demostra Sesgueioles) ens permeten de traçar una àmplia visió que quasi tots els casaments (per no assegurar que d'allò que comportà en aquesta vila la reforma tots) es van realitzar pel registre civil. Vint-i-dos religiosa. Recordem que con arreglo a la Ley de 28 de matrimonis civils: ni actualment trobem aquestes junio de 1932 es legislava el dret de contraure xifres. matrimonis civils. La rapidesa de les condicions fa que el 22 de setembre de 1932 es contragui el primer 2. L'obra educativa de la República matrimoni civil. Així doncs, dos mesos després La qüestió és que l'ensenyament primari a Sant d'aprovar la llei, Sant Martí Sesgueioles ja en va Martí Sesgueioles s'emplaçava al voltant de cent participar. vint nenes i nenes, dividits per un mestre i una El primer casament civil fou l'inici d'un període de cinc mestra. Per un costat descobrim l'escola femenina, anys en el qual moltes parelles en una situació difícil: la salut de la senyora mestra santmartinenques també van optar per aquest tipus de no afavoreix l'ensenyament de les nenes. Per l'altre, matrimoni. En la pràctica, el 1932 es va contraure un l'escola masculina, dirigida pel senyor mestre matrimoni civil; un any després, sis; el 1934, dos; el (mancat de les aptituts mes indispensables per a 1935, vuit i, a la fi, quatre casaments el 1936. En total, exercir el professorat). Possiblement estem davant vint-i-un matrimonis inscrits al registre civil. Tot d'un capellà que havia exercit el càrrec de professor seguit us els anotem. Desitgen contreure matrimoni fins la reforma educativa republicana. Un civil en el Jutjat de Sant Martí Sesgueioles d'acord ensenyament religiós i; per tant, exercit per un amb la llei del 28 de juny del 1932 i altres disposicions capellà, no s'adequava aleshores amb l'exigència de vigents : l'ensenyament laic republicà. Es tracten, doncs, de dues premisses que eixen
  27. 27. Treball de Recerca 27 L’alumnàtica aprofundeixen l'estat (o mal estat) de l'ensenyament primari en aquest poble. Arrel d'aquestes condicions, el 8 de juny de 1933 es demanava la creació d'una Escola de pàrvuls i el canvi de professors, tot acostant Sant Martí a la reforma educativa. Donàvem a conèixer unes línies més amunt que el pressupost d'educació s'incrementà un 50%. Doncs bé, Sant Martí Sesgueioles es va veure positivament afectat per aquest increment. S'instituïen a Catalunya 10.000 escoles noves, d'entre aquestes, una a Sant Martí Sesgueioles. La nova escola s'emplaçà al carrer de la Ciutadella número quaranta-dos (de fet, actualment es localitza al mateix lloc). Quant a aquesta edificació, les Actes Municipals del període republicà verifiquen, ple a ple, els avenços d'aquesta obra educativa. En suma, el Ante-presupuesto del proyecto de Escuela Unitaria para ambos sexos i Els Plànols de l'Edifici ens dibuixen una fotografia objectiva de l'escola. Resulta que l'Ajuntament disposava, al final del Carrer de la Ciutadella, d'un solar que es destinaria a aquesta obra. Però com que era insuficient per a patis d'esbarjo dels alumnes , el 26 de febrer de 1933 es va processar a la compra de la parcel·la de Jaume Grau Vila (un terreny paral·lel de deu metres d'amplada) per la quantitat de 935 pessetes. Així que a partir d'aquesta data s'iniciaren les obres. D'acord amb la designació de l'obra (fatxada de maons, dos pisos amb escala exterior, sis lavabos, etc. ) el pressupost total fou de 66.183,67 pessetes. Així Consistorial. Per consegüent, es va processar a la doncs, en un any i mig, el projecte anava agafant venda en pública subhasta de l'edifici anomenat Casa força. En aquest sentit, el 30 d'octubre de 1933, els del Lloc. Respecte a això, s'anuncià la venda de la aparelladors d'obres de la secció d'arquitectura de la vella Casa Consistorial en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya opinaven que “si bé l'edifici Generalitat. L'Expedient per a la venda de l'edifici inspeccionat és sòlid, en canvi hi manquen alguns ens comenta que la Casa del Lloc era inútil per al detalls d'acurament necessaris en aquestes obres”. La servei de Forn públic i Casa Consistorial a que qüestió és que, el desembre de 1934, les obres foren estigué destinat. Per tant, el 12 de febrer de 1935 es enllestides i les escoles ja funcionaven. És així com venia l'edifici a Francesc Mussolas Casajuana pel ens ho explica el ple municipal del 2 de desembre de preu de 1000 pessetes. 1934: “Que actualment està ja acabada la construcció Sense cap gènere de dubtes, la convivència de del nou edifici i traslladades a ell les Escoles l'Escola Nacional de Nens i Escola Nacional de Nacionals podent-se en qualsevol moment traslladar- Nenes amb la Casa Consistorial transformava s'hi aixi mateix la Casa Consistorial”. D'endemés, l'edifici en un veritable ens social. Igual que l'obra com podeu veure en aquesta frase, també es traslladà educativa de la República, la creació d'una Escola la Casa Consistorial al carrer de la Ciutadella número Nacional va passar de projecte a realitat. L'Escola 42. Fins aquell moment, l'Ajuntament de Sant Martí Nacional de Sant Martí Sesgueioles és la tessel·la que Sesgueioles s'havia reunit al carrer de Dalt número 7. fa possible el mosaic. Els resultats de la reforma van Es tractava, doncs, de la Casa del Lloc (així ser importants i Sant Martí se'n va veure beneficiat. l'anomenaven). Però, com estem veient, la D'aquesta manera, la inauguració d'una escola en construcció de l'escola va suscitar que una de les plena República evidencia que Sant Martí seguia les dependències de l'edifici funcionés com a Casa pautes de l'obra educativa (escola laica, mixta, Consistorial. Per consegüent, es va processar a la
  28. 28. L’alumnàtica 28 Treball de Recerca gratuïta i obligatòria). Tal era això que els documents Martí la mateixa nit que a Barcelona té lloc l'Estat asseguren que es tractava d'una escola mixta (ambos Català de Companys. Els fets són quasi paral·lels. sexos) i laica ( pel més que possible canvi de Segon, que la inestabilitat política també és evident professors). Malgrat això, afirmar la creació d'una a Sant Martí. Les actuacions de l'Alcalde Josep Escola de pàrvuls - tal i com reclamava la carta al Vidal (i del govern Lerroux) no són vistes amb bons Senyor Ventura Gassol- seria entrar en el terreny on els ulls per a tothom, d'aquí que el Jutge Municipal documents són inexistents. En qualsevol cas, la dirigeixi una conspiració per enderrocar-lo. magnitud que assoleix la reforma educativa a Sant Martí Tercer, que alguns habitants de Sant Martí Sesgueioles és indubtable. Sesgueioles també pensen i s'organitzen: lluiten per la voluntat del poble i vetllen pels interessos 3. Fets d'Octubre a Sant Martí Sesgueioles d'una revolució (ja sigui política o social) amb Però, per què s'ha de parlar d'una revolució simbòlica a armes a les mans. Sant Martí Sesgueioles? Gràcies a les Actes Municipals I quart: a Sant Martí també hi ha una ruptura de Sant Martí durant la República, podem afirmar, important que representa l'avanç del que, un any i doncs, que la insurrecció existeix. Malgrat tot, llegides mig després, seria la Guerra Civil. les actes, correm el risc d'errar en qualificar aquesta D'endemés, tampoc hem de passar per alt les rebel·lió com a simbòlica i prou. Per exemple, si ho repercussions i conseqüències dels comparem amb Astúries o Barcelona, s'entén que el que esdeveniments. El primer que crida l'atenció quan va passar aquí és simbòlic: no hi va haver cap presa de un es disposa a llegir les Actes municipals és que, poder ni cap enfrontament directe contra les forces de després d'explicar els fets concrets de Sant Martí l'ordre. Però per molt que canviïn les circumstàncies Sesgueioles, el Senyor Alcalde Josep Vidal es d'un lloc a un altre, la coordinació d'un grup disposa a felicitar el senyor Alexandre Lerroux per revolucionari armat a Sant Martí ens fa pensar que la l'èxit obtingut en la sufocació. Es tracta d'una insurrecció va tenir més realitat que simbolisme. No felicitació implícita en el text que dóna per suposat obstant, la complexitat del moment fa complicat quina coalició governa en el municipi. I per si en d'extreure una descripció cronològica, prou exacta i queda algun dubte, l'expulsió de la Casa objectiva dels esdeveniments del 6 d'Octubre, però sí Consistorial de Josep Solà Creus i Francesc Puig que es pot afirmar sense entrar en detalls- l'existència Bassa (coalició d'esquerres que es reintegrarà al d'una rebel·lió contra l'Ajuntament. govern el 23 de Febrer de 1936 amb la victòria del Des de l'onze de febrer de 1934, el Senyor Josep Vidal Front Popular) ho constata tot. A més, és palpable la Dragó era l'alcalde (reemplaçant així a Josep Canela diferència entre el bloc de dretes i el d'esquerres Miserachs i Josep Solà Creus) de Sant Martí perquè, a partir del 23 de febrer de 1936, es torna a Sesgueioles. D'una forma o una altra, les eleccions obrir el debat anterior. Les acusacions i les municipals havien donat la victòria als senyors Vidal, divergències entre uns i altres no acabarà fins al 19 Casulleras, Mestre i Estany que, vuit mesos després, de juliol del 36. Doncs de ben poca cosa va servir rebrien directament els efectes dels esdeveniments protestar enèrgicament pels darrers fets d'Octubre i els explicarien -per immortalitzar-los en les revolucionaris que trencaren la pau i la Actes Municipals. Possiblement sabien (ni que fos tranquil·litat habitual en aquest veinat . La setanta anys després) que algú les tornaria a obrir. Ara, terrorífica col·lisió semblava quasi irreversible o, a doncs, després de set dècades, les Actes parlen de nou, la manera de Josep Maria Solé Sabaté i Joan amb els matisos d'aquells temps: Villaroya, es plantava la llavor de la pugna “Tot seguit el Sr. Alcalde donà compte de la forma en fratricida de la Guerra Civil. que fou desposseït de les insígnies del seu càrrec la nit del dia 6 del mes que som, B) La Revolució (inici de la guerra civil) per un grup de revolucionaris armats que capitanejaven el Jutge Municipal Sr. Salvador Solé Montfort”. El 9 d'agost del 1936 es van reunir al Comitè Local, 14 d'Octubre de 1934. sota la presidència de Josep Solà, els Senyors Com podeu apreciar, d'aquestes tres línies em podem Francesc Puig, Jaume Boria Parés, Juan Boladeras, extreure algunes conclusions Valentí Vila i Josep Estany. La primera i urgent importants. Primer, que la insurrecció arriba a Sant tasca a complir era expulsar tota persona que
  29. 29. Treball de Recerca 29 L’alumnàtica
  30. 30. L’alumnàtica 30 Treball de Recerca vingués exercint algun càrrec des d'anteriors trobava l'enllumenat públic arrel dels ajuntaments. Per consegüent, es destituïa el senyor esdeveniments del 19 de juliol. Per aquesta raó Francesc Mussoles Casajuana del seu càrrec de s'ordenà com a tasca primordial mitjançant la Dipositari i el senyor Ramon Creus Bassa del seu remuneració de cinquanta pessetes per trimestre- càrrec d'Agutzil municipal. Tasques que d'aleshores que el nou agutzil Jaume Muntalà en dugués a terme ençà serien ocupades pel senyor Pere Vendrell Mujal i la conservació. Jaume Muntalà Feliu, respectivament. En el mateix Els esdeveniments revolucionaris s'havien iniciat, moment, s'aprovava per unanimitat la destitució del però no havien arribat - ni molt menys- a les altes Secretari de la Corporació. Ja se sap que el desafecte al cotes assolides fins al Maig del 1937. No va ser fins règim revolucionari té dues opcions: quedar-se i cessar el 6 de setembre de 1936 que, fruit d'una seqüència ( és el cas de l'ex-alcalde Vidal) o amagar-se - davant de de canvis socials, es donava a entendre que la incertesa del nou ordre- i ser destituït (és el cas del Sesgueioles entrava de ple en el nou ordre Secretari). Com a conseqüència, es tancava la sessió revolucionari. El Comitè Local estava disposat a amb l'aprovació, per unanimitat, del nou Secretari de la canviar el nom del municipi de Sant Martí Corporació, el senyor Joan Prat i Soler. Així quedava Sesgueioles. I ho va fer. El nom d'un Sant no podia complerta la primera missió consistent a destituir tota figurar a l'inici d'un poble, i menys en plena persona sospitosa de no acceptar el nou ordre revolució. D'aquesta manera, ens podem preguntar: revolucionari o d'haver participat en l'intent de cop ¿va caure el Comitè Local a la tendència de d'Estat. carregar-ho tot al fet espiritual? Aquesta pregunta L'estructura del Comitè Local era imprescindible per és tan perillosa com risc té afirmar que Espanya es tal que, successivament, tinguessin lloc el conjunt de trobava dividida per la religió. Innegable era, però, canvis polítics i socials. El primer que s'havia de que l'Església s'havia abraçat temeràriament a les canviar era, estranyament, la llengua en què estaven classes conservadores. De fet, l'herència històrica escrits alguns noms dels carrers de la vila. S'acceptava de relacionar-se amb l'aristocràcia venia de lluny i així d'inscriure tots els noms dels carrers en llengua la laicització de la República només va extremar-ne catalana. les posicions. Per altre costat, ¿com s'explica Tot seguit es donava compte del greu estat en què es l'ateisme obrer? El perquè d'aquesta ideologia fa
  31. 31. Treball de Recerca 31 L’alumnàtica al·lusió al somni de crear un futur millor, de buscar una alternativa al capitalisme. Allò que s'intentava era millorar la humanitat gràcies al victòria de la raó per sobre de les creences i dels dogmes eclesiàstics. Per això, degut a aquestes premisses, es va acordar per unanimitat canviar el nom del poble de Sant Martí de Sesgueioles pel de Sesgueioles . El motiu era clar: el nom de Sant Martí, com deien ells, no estava en consonància amb el nou ordre revolucionari . 1. Llarga vida al Camarada Durruti Llarga vida al Camarada Durruti, frase que emprèn aquest estudi. I, a fi de comptes, per què? Quines relacions tenen els dos subjectes d'aquesta aventura històrica? A priori, la presentació de Buenaventura Durruti Dumange -en un viatge històric com aquest- sembla forçada, convencional, arbitrària, violenta. El que hi ha a posteriori confirma que en cap moment el llenguatge personal, romàntic i líric (que pot ésser l'opinió d'algú i ningú més) ha vençut el lèxic històric, objectiu i universal. En són una mostra les dues sentències de l'Ajuntament de Sesgueioles que desenvoluparem tot seguit. Dues sentències que, en major o menor mesura, retocarien (magistralment per uns; terriblement per altres) el transcurs d'aquest treball. Com en el capítol anterior, les primeres conclusions d'un habitant de Sant Martí Sesgueioles no restaven a prop de la idea anarquista, sinó aïllades. Però el quadre de les possibilitats ha aproximat Sesgueioles a aquesta mística. Però quina mística? Durruti havia ocasionat un dolor general irreversible. El desconcertant enterrament de l'anarquista “Al poble de Sesgueioles, a 6 de desembre de 1936 , espanyol fou una de les expressions de sentiment essent l'hora assenyalada, les popular més importants del moment: totes les tres de la tarda [...] s'acorda que consti amb acta, el organitzacions antifeixistes s'hi concentraren (23 de sentiment del Consell Municipal per la mort del grant novembre de 1936). En aquest sentit, Sesgueioles lluitador Camarada Durruti, caigut en defensa de la volia destinar ni que fos tretze dies després-, quatre Llibertat” línies al lluitador llibertari. Res significava que l'alcalde fos del PSUC. Així mateix, la mort no Amb l'esclat de la guerra, els enfrontaments més solament havia colpit els tres consellers cenetistes de greus s'havien traslladat de Barcelona al front, de Sesgueioles sinó també totes les organitzacions Sesgueioles al front. L'entusiasme ideològic, però, polítiques. Si bé els conflictes entre el bloc CNT-FAI i també romangué en els el grup PSUC-UGT també existien a Sesgueioles; municipis (i aquest fragment en dóna fe). De fet, el tant els tres consellers de la CNT, com els dos del sentiment dels consellers, el pensament, l'empremta PSUC, estaven d'acord a fer un homenatge a Durruti. llibertària i la consciència de les notícies del front, Per tal que el Camarada (així el coneixien Josep Solà, estan darrera de frases com aquesta. Manuel Gil, Isidre Solé, Joan Coromines, Rafael La mort del milicià que donava nom a la Columna Asurmendi i Salvador Solé) es recordés ahir, avui i
  32. 32. L’alumnàtica 32 Treball de Recerca demà. S'ha dit que la mort de grans personatges mitifica -encara més, si pot ser- la seva vida. I és precisament el que succeí a Sesgueioles, el tres de gener de 1937. Aparentment, la dissolució del Comitè Local Antifeixista representava el final de la Revolució. Així i tot, a inicis de desembre, s'havia acordat per unanimitat manifestar el sentiment de condol per la mort de Buenaventura Durruti. I no era la darrera empremta revolucionària. Per contra, el succés del 3 de gener sí que ho era. Simbòlic o no, l'esdeveniment del 3 de gener fou l'últim sospir d'una revolució desbordada. Representava el darrer mot, el darrer acte abans d'esvair-se el somni revolucionari: “S'acorda la proposta dels companys de la CNT donar el nom del gran lluitador que fou el Camarada Bonaventura Durruti, al carrer d'Abaix, al que desde ara es nomenarà Carrer de Bonavenutra Durruti, desglossant-lo de l'Avinguda del 14 d'Abril”. En aquelles condicions, ja desfilaven per Sesgueioles un conjunt de personalitats amb un mateix somni: la Revolució. Sense cap gènere de dubtes, Buenaventura Durruti tenia el mateix desig que tots aquells i, així doncs, la importància en aquest apartat del treball hauria d'ésser idèntica. Per tant: ¿Obsessió incomprensible? No. Abans declaràvem que Buenaventura era el líder de la Columna Durruti pel seu carisma (i no pas per ocupar un càrrec jeràrquic: ¡Pero no puede ser un jefe, no lleva galones! A lo que los entendidos respondían, con admiración, desprecio, suficiencia: -que un anarquista nunca es jefe y, por lo tanto, no lleva galones.). Precisament, no s'ha d'interpretar l'apartat des de la perspectiva jeràrquica. Són molts els somnis truncats que apareixen en el capítol revolucionari, no només el de Durruti, sinó també el de molts altres protagonistes i, igualment, les il·lusions dels consellers de l'Ajuntament de Sesgueioles. Malgrat això, les Actes Municipals ens desenvolupen aquests darrers successos separadament. I això s'ha d'interpretar.
  33. 33. Activitats 33 L’alumnàtica PLEIN AIR (Un conte a partir del quadre de Ramon Casas) Era una tarda grisa i ennuvolada de París, i la Geraldine manera, corrents i sense dir res. Ell, que era un home era a la terrassa del bar del davant de casa seva, una de poques paraules li va contestar que havia tingut terrassa on no hi anava gairebé mai ningú, però a ella li un dia de molta feina i que havia de marxar ràpid. agradava anar-hi. Contemplava un home que estava Ella, que era una dona decidida, li va dir que no treballant (repartia cartes), mentre es prenia un cafè. tingués por, que no volia res més que una bona L'home s'havia parat un moment per fer una trucada amistat, però ell li va dir que havia de marxar i que telefònica. Ella era una dona que vivia sola, no tenia fills tenia molta feina. Es va estranyar altre cop, però va i la seva família vivia lluny de París. Ella, però, era una marxar igualment. Els dies anaven passant i dona feliç. No esperava a ningú, però no feia gaire que a Geraldine feia molt de temps que no veia Jean Paul la taula del costat s'hi havia assegut una parella jove. repartir cap carta ni anar a trucar en aquella cabina de Parlaven d'anar-se'n a viure junts. No és que els estigués telèfon, però com que el cop que el va anar a visitar, escoltant, simplement la parella estava discutint i la va fer fora, ella ja no va voler saber res més d'ell. cridaven, per tant, se sentia de què parlaven. Al cap de tres mesos, ella continuava anant a fer el A Geraldine li agradava fer córrer la imaginació i també cafè, sola, com de costum, en aquella terrassa. I un li agradava pensar molt. Pensar tant que, mentre mirava dia va entrar un carter, semblava Jean Paul. Va aquell home, pensava que podria ser una bona persona i decidir aixecar-se i anar a saludar-lo, però quan va potser, podria tenir-hi una conversa, podria saber com ser allà i el carter es va girar..., no era ell! Va era en realitat i, a més a més, tindria una nova amistat. I preguntar si coneixia en Jean Paul i què se n'havia així ho va fer: decidida, va aixecar-se i va anar a parlar- fet. El company de Jean Paul va dir que feia una hi, com si es coneguessin de tota la vida. L'home es deia setmana que havia mort ja que estava molt malalt. Jean Paul. Primer, va reaccionar bé, li va dir que vivia en Ella es va quedar una mica sorpresa, però de seguida aquell molí que es veia al fons, i li va parlar d'ell, com va reaccionar quan va sentir que aquell carter li va qualsevol persona, però, després, al cap d'una estona dir que uns dies abans de morir, ell parlava d'aquesta d'estar parlant, li va fer una pregunta concreta, la qual no terrassa i d'una dona que es deia Geraldine. li va semblar gens estranya: Estàs esperant a algú aquí tota sola? Ella va respondre que no, que no tenia la EVA CREUS (1r de Batxillerat) família a París, que vivien lluny, que no tenia fills ni estava casada, però que estava bé sola. Després d'aquesta resposta Jean Paul es va distanciar d'ella i no van parlar de gaire cosa més. Va posar com a excusa que havia de marxar a continuar treballant. Un dia se'l va trobar a la mateixa terrassa i estava una altra vegada prenent un cafè, sola. Ell va anar a trucar per telèfon, i no s'havia adonat que Geraldine estava asseguda a la taula. Mentre parlava per telèfon la va veure, però va fer com si no la conegués. Quan va acabar de parlar, Geraldine, que s'havia adonat que era allà, el va cridar, però ell no en va fer cas i va marxar. Geraldine es va estranyar, ella no li havia fet res perquè marxés d'aquella manera. Com que ell li havia dit on vivia, va decidir anar a casa seva, volia saber què li passava. Va anar a aquell gran molí i va trucar a la porta. Li va contestar Jean Paul mateix i quan la va veure es va estranyar, però la va fer passar. Quan va ser dins, ella li va demanar explicacions, de perquè quan s'havien vist havia marxat d'aquella

×