Alumnàtica abril 2009
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Alumnàtica abril 2009

on

  • 1,991 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,991
Slideshare-icon Views on SlideShare
1,981
Embed Views
10

Actions

Likes
0
Downloads
12
Comments
0

1 Embed 10

http://phobos.xtec.cat 10

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Alumnàtica abril 2009 Alumnàtica abril 2009 Document Transcript

    • L’ALUMNÀTICA IES ALEXANDRE DE RIQUER PVP 3 euros ANY 22- núm. 42- Calaf, abril del 2009 Dones rentant a Sesgueioles (1924) En aquest número hi podeu trobar: Treball de recerca: República i Revolució a Sesgueioles Finalitza el Comenius sobre les mines L’escriptor Xulio Ricardo Trigo visita l’Institut
    • L’alumnàtica 2 Miscel·lània CRÈDITS Publicitat: Tània Montalban NOTÍCIES BREUS Ruth Ribas Judit Soler L'IES, DE NOU AMB LA MARATÓ DE Tv3 Alèxia Vila Les xerrades preparatòries que organitza la Marató de TV3 van ser el dijous 11 Maquetació i muntatge: de desembre del 2008 a la Biblioteca. Enguany van ser dedicades a les Jaume Farrés malalties mentals greus (depressió, angoixa, esquizofrènia, TDAH i TLP). Sens dubte, va ser una bona ocasió per sensibilitzar-se davant d'aquestes Coordinació malalties. Josep Mª Solà Portada: Dones rentant a Sesgueioles ENHORABONA PEL QUART R.I.S.C. (1924) Fons fotogràfic Salvany de la Biblioteca de Catalunya. El dissabte 28 de febrer, coincidint amb el Carnestoltes calafí, sortí al carrer el quart número de la Revista Independent Satírica de Calaf (RISC). Des d'aquí Imprimeix: felicitem els amics organitzadors de la Revista, inclosa la notícia que varen Gràfiques Oller dedicar a l'Institut. Endavant i que no pari! Col·laboracions: Mercè Gomà JORNADA DE PORTES OBERTES Assumpta Domingo Gemma Bas El dissabte 28 de març, de 10 a 12 del matí, tingué lloc la Jornada de Portes Rosa Guillamon Obertes de l'IES Alexandre de Riquer de Calaf (també ho fou per a la Biblioteca Miquel Àngel Campos de Calaf on tingué lloc, a les 11, una xerrada informativa per a tothom). Sempre Jaume Farrés acompanyats per professors de l'institut, alumnes de 1r d'ESO i membres de Manel Navarro l'AMPA de l'IES, el futurs alumnes i nous pares varen poder conèixer totes les AMPA de l’IES instal·lacions amb què compta l'institut, els itineraris dels estudis que s'hi Salvador Oliva ofereixen així com una bona mostra de les activitats, treballs, celebracions i Antònia Abelló sortides que s'hi desenvolupen durant l'any. Araceli López Vanessa Mases L'ESCRIPTOR XÚLIO RICARDO TRIGO VISITA L'INSTITUT Els alumnes de 4rt d’ESO llegiran la novel·la La passió d’Alexandra de Xulio Ricardo Trigo. El passat 4 de març vam comptar amb la visita de l’escriptor que va explicar què era per ell l’ofici d’escriptor i quines són les motivacions que el mouen a escriure. Aprofitant la lectura del llibre i la visita de l’escriptor es va plantejar de fer una activitat de bookcrossing dins de l’institut que realitzaran el alumnes de 4rt d’ESO, ja que la novel·la toca aquesta afició per alliberar llibres en llocs concrets i seguir-los la pista. Cal assenyalar la col·laboració del propi escriptor i de l’editorial Barcanova en aquesta iniciativa..
    • Editorial 3 L’alumnàtica ALLÒ QUE EL VENT S’ENDUGUÉ Com ja és sabut, a finals de gener una forta ventada es va emportar una part important de la teulada de l'Institut. Calaf no va ser l'única població de Catalunya afectada, ja que les destrosses materials van ser generalitzades. En algunes poblacions es van patir fins i tot pèrdues personals, com a Sant Boi, fet que lamentem profundament. Si ens fixem en la comarca de l'Anoia, també va haver-hi altres instituts afectats greument per la ventada, com el de Santa Margarida de Montbui. Centrant-nos en el nostre cas concret, hem de dir que els desperfectes van ser molt importants, pràcticament la meitat de la coberta metàl·lica de la teulada de l'Institut va saltar pels aires i va caure al carrer i a les cases veïnes, provocant danys no sols al nostre edifici, sinó també en el edificis veïns. Encara vam tenir sort que els fets passessin un dissabte i el centre estava tancat, i no hi havia gaire moviment pels voltants. Les persones que van poder veure els efectes el mateix dissabte o a primeres hores del diumenge van poder comprovar in situ l'espectacularitat de les destrosses i la seva perillositat. Una vegada passats els Seguidament, volem agrair a la Constructora de Calaf, tant als fets, sí que podem dir que no era previsible, ja que es van seus directius com als seus treballadors, la seva col·laboració donar una sèrie de circumstàncies que eren molt difícil de immediata i el fet que posessin a la nostra disposició els seus preveure. efectius i la seva maquinària el mateix diumenge, a fi de netejar Sobre la reparació dels danys, sí que podem informar que a el carrer de les plaques i els objectes que podien haver produït hores d'ara s'han acabat totes les obres i hem tornat a la noves desgràcies. Volem recordar-nos, també, d'agrair la feina normalitat. S'ha reparat la teulada i altres danys menors, duta a terme per la brigada de neteja de l'Ajuntament de Calaf, com persianes i vidres. També ens consta que als edificis que va col·laborar activament en el desenrunament dels veïns també s'ha reparat la pràctica totalitat dels danys desperfectes. No ens podem oblidar tampoc de la paciència i provocats per la ventada i per l'aixecament de la nostra comprensió dels nostres veïns, que de cop i volta van veure teulada. Hem de reconèixer que hem hagut de patir durant com una teulada metàl·lica se'ls venia a sobre i els provocava una mica més d'un mes una sèrie d'inconvenients per les danys considerables a casa seva. Gràcies per haver suportat obres dutes a terme: soroll a les classes, zones inhabilitades estoicament aquesta desgràcia i volem aprofitar per demanar- al pati i al carrer, però el més important és que ho hem vos disculpes per les molèsties causades. Esperem que hàgiu superat satisfactòriament. Volem també aprofitar-ho per pogut tornar tots a la normalitat i s'hagin pogut reparar els tranquil·litzar les famílies i els alumnes, informant-los que desperfectes provocats per la ventada. Finalment volem agrair la reparació duta a terme ha tingut en compte els fets a les famílies dels nostres alumnes la seva comprensió per les ocorreguts; podem afirmar que, no sols s'ha reparat allò que decisions que es van haver de prendre per la seguretat dels seus el vent s'endugué, sinó que s'ha treballat per la millora de les fills: l'Institut va haver de restar tancat dos dies fins que els instal·lacions de cara al futur. No s'han limitat a recol·locar pèrits ens van assegurar que no hi havia cap perill per la teulada, sinó que s'ha optat per un reforçament, tant de la reemprendre les classes amb normalitat. També volem agrair part nova com de la part que no va ser afectada pel vent. als alumnes i als professors/es la seva comprensió i la seva Per acabar volíem aprofitar aquest espai per agrair la paciència per suportar les molèsties derivades de les obres, col·laboració i la comprensió d'una gran part de la població sobretot aquells que tenen les seves aules al tercer pis. calafina. En primer lloc volem agrair a tot l'Ajuntament de Com podeu comprovar són moltes les persones a les quals Calaf la seva ràpida intervenció i col·laboració, sense la qual havíem de donar les gràcies: si ens hem deixat algú, disculpeu- no s'hagués anat tan ràpid a solucionar els problemes. Volem nos l'oblit. Hem de treure la part positiva de la desgràcia i agrair personalment a l'alcaldessa, la senyora Maria Antònia nosaltres ens quedem amb la col·laboració que hem rebut per Trullàs (que, a més, es va presentar davant de l'Institut poc part de tantes i tantes persones de les quals ens sentim després de produir-se els fets per comprovar els danys i orgullosos. Moltes gràcies per tot. oferir la seva ajuda), les gestions que va dur a terme perquè es retiressin al més aviat possible les plaques metàl·liques La direcció de l'IES Alexandre de Riquer que penjaven perillosament del nostre sostre i dels edificis veïns. Amb ella també van acudir-hi altres regidors, com la Judit Viladrich i el senyor Guix, i sabem que van treballar intensament per evitar més riscos derivats de les destrosses.
    • L’alumnàtica 4 St. Jordi’08 PREMIS SANT JORDI 2008 (2a part) DIARIO Tània Montalbán (1r premi prosa 2n cicle) 28 de marzo de 1939 agua y he recogido unos frutos que he encontrado. No Hoy ha sido un día muy trágico para mí. Esta han durado ni 5 minutos, los he devorado. Estaban tan mañana me he despertado muy temprano porque he buenos… Finalmente, he vuelto a la cueva, esta vez no oído muchos ruidos y tiroteos. Hacía más de un año estaba vacía, había uno de mis amigos. Traía novedades que no podía dormir, al levantarme encontraba toda de la ciudad, no eran buenas; uno de mis familiares aquella gente, que vestían de militares con ropa había sido tiroteado y ahora estaba en casa, pero muy verde, con sombreros y metralletas. En el suelo grave. Mañana tendré que ir a verlo, pero no sé si podré, había muchísimos muertos, entre ellos mi mejor creo que los militares me lo impedirán. Buenas noches amigo. No he podido creerme lo que estaba viendo, diario. era el cuerpo de mi mejor amigo sangrando. He ido inmediatamente hacia él, pero ya era demasiado 30 de marzo de 1939 tarde, una bala le había atravesado el pecho y había Estoy muy preocupada, no sé nada de mi familia. Esta muerto al instante, sin poder hacer nada he mañana me he levantado muy temprano, casi no he empezado a correr porque había un militar que me podido dormir. Quizás ha sido aquel ruido, mi apuntaba con la metralleta. Era difícil sobrevivir en nerviosismo, o el lugar donde he intentado dormir. Creo una ciudad como aquella llena de militares por todos que estoy pasando los peores días de mi vida, todo es los sitios. He salido de la ciudad dirección al bosque muy difícil y estoy muy triste. Mi amigo ha intentado donde mis amigos y yo tenemos una cueva. He animarme, pero creo que en estas situaciones no me entrado, hacía mucho frío y no había nadie. He apetece hablar con nadie. No he comido nada en todo el rastreado toda la cueva para asegurarme de que no día, solamente media manzana porque la otra media se había militares, ni rastro de ellos. Allí estaría a salvo, la ha comido mi amigo. Queríamos salir en busca de he creído que era el mejor sitio en el que podía pasar comida y a mí me hubiese gustado ir a ver a mi abuelo, la noche. Ahora son las doce de la noche, no he pero la situación lo ha impedido. La peor pesadilla se ha comido nada, solamente pienso en mi familia y en hecho realidad; han descubierto nuestra cueva y nos mis amigos. Espero que no les pase nada malo. han empezado a perseguir. He corrido más de 1 kilometro y por desgracia me he separado de mi amigo, 29 de marzo de 1939 que se ha ido rumbo a la ciudad. Yo no me he querido Esta mañana me he levantado con dolor de huesos, arriesgar, tenía mucho miedo y me he escondido entre he pasado toda la noche durmiendo en el suelo, unos matorrales. No es un lugar demasiado seguro, encima de grandes y duras rocas. Mi pensamiento pero no he encontrado nada más. Al menos aquí tengo me guiaba a ir a la ciudad y ver a mi familia. Ellos no alguna cosa de comida; unas cuantas cerezas, sabían dónde estaba, quizás pensaban que estaba manzanas y un poco de miel, pero creo que si tengo que muerta. He empezado a caminar pero un ruido me ha estar aquí muchos días no sobreviviré. Ahora voy a impedido seguir, era un ruido espantoso y provenía dormir y mañana será otro día, espero que mejor que los del exterior. He decidido no salir de allí y estar el tres pasados. resto del día bajo las cavidades de la cueva. No todo 31 de marzo de 1939 ha sido tan fácil, al mediodía se ha complicado: no Deseaba que el día de hoy fuera mejor, y por una parte tenía comida, desde fuera me estaban vigilando y no lo ha sido. ¿Cómo lo describiría? Ha sido un día podía salir a buscar nada. Mi estómago ha empezado agridulce, esa es la palabra. Me he levantado a las doce a ronronear, la boca se me hacía agua y no tenía del mediodía, he dormido fenomenal y por fin, he fuerzas ni para levantarme. He dormido durante una podido descansar. El bosque estaba silencioso, parecía media hora, porque no he podido dormir más. Por la que no había ni rastro de militares y todos los pájaros tarde, me he asomado a la boca de la cueva para ver cantaban. He inspeccionado todo el bosque, de arriba que pasaba en el exterior y no he visto a nadie. He abajo, de izquierda a derecha, nada de militares, nada creído que todo había terminado y he salido a dar una de metralletas, nada de pistolas. Así que lo mejor que he vuelta por el bosque. He llenado mi cantimplora de podido hacer es ir hacia la ciudad, a ver a mis amigos y a
    • St. Jordi’08 5 L’alumnàtica podido hacer es ir hacia la ciudad, a ver a mis amigos y a mi familia. He llegado allí, por el suelo todavía había restos de cuerpos que habían sido fusilados, pero no había ni un militar. Eso era una muy buena noticia, significaba que se había acabado la guerra, se habían acabado los muertos. He ido corriendo hacia mi casa, pero al llegar la sangre se me ha helado, estaba toda quemada, deshabitada, abandonada, una casa desastrosa. He preguntado a toda la gente que he encontrado a ver si sabia donde estaba mi familia, nadie lo sabía. Me he puesto muy nerviosa, he empezado a correr por la ciudad hasta que he encontrado a mi madre. He suspirado y a la vez he sonreído de la alegría de poder estar con ellos otra vez. Entonces, han llegado las malas noticias. Me ha contado que mi abuelo había sufrido una hemorragia y había muerto. He empezado a llorar y finalmente, hemos preparado una cena en el bosque con mi familia. Les he contado todo mi sufrimiento y ellos me han contado lo ocurrido mientras yo no estaba. Han sido unos días difíciles pero ahora todo vuelve a la normalidad. Buenas noches diario. Y UNO APRENDE Robinson Castelo (1r premi poesia Batxillerat) Después de un tiempo, porque el terreno del mañana uno aprende la sutil diferencia es demasiado inseguro para planes, entre sostener una mano y los futuros tienen una forma y encadenar un alma; de caerse en la mitad. y uno aprende Y después de un tiempo, que el amor no significa acostarse uno aprende que, si es demasiado, y una compañía no significa seguridad. hasta el calorcito del sol quema. Y uno empieza a aprender Así que uno planta su propio jardín que los besos no son contratos y decora su propia alma, y los regalos no son promesas; en lugar de esperar que realmente pueda aguantar, y uno empieza a aceptar sus derrotas que uno es realmente fuerte, con la cabeza alta y los ojos abiertos. que uno realmente vale, Y uno aprende a construir y uno aprende y aprende... todos sus caminos en el hoy, Y con cada día uno aprende.
    • L’alumnàtica 6 St. Jordi’08 ELLA I JO Josep Feixas (1r premi prosa Batxillerat) Jo, una espiga d'ordi, fruit d'una llavor sembrada nostre final, però de sobte el pagès va parar just al sobre un camp de l'altiplà de Calaf: indret des d'on nostre davant i, delicadament, ens va agafar i portar podia contemplar el seu campanar, unes a la barraca del costat del tros. Un cop allà no vam meravelloses postes de sol i sentir els cants dels entendre res però gràcies a això estàvem vius i junts. ocells sobre meu. Tot fa fàcil d'imaginar que en A la barraca hi vam passar un llarg temps fins que un aquest paratge pugui sorgir i desenvolupar-se una 23 d'abril de 1957 el pagès ens va agafar per dur-nos història d'amor, és a dir, la meva, que ara us a la seva masia, on va collir les dues roses més explicaré. precioses del seu roser i junt amb elles en va fer un Tot va començar un mes d'octubre de 1956 quan el bonic ram de dues espigues d'ordi i dues roses. meu amo, un pagès molt eixerit, em duia dins el seu Amb el bonic ram a les mans, el pagès va anar cabàs per sembrar-me en un dels seus camps: jo tot decidit a buscar la seva futura muller per demanar-li just era una llavor. Dins el cabàs hi anàvem tots els de casar-se i demostrar-li el seu immens amor. meus amics i especialment la meva millor amiga. D'aquesta manera va passar i el pagès, hores d'ara, té Recordo aquell moment amb molta emotivitat i una nombrosa família amb cinc fills; ella i jo nerviosisme ja que no sabia si podria tornar a veure compartim lloc enamoradament i eternament dins els meus companys d'infantesa, després que un quadre del menjador de la masia juntament amb aquelles mans rugoses de tant treballar i tallades pel les roses, ja que amb motiu de la felicitat de la futura fred, de l'amo pagès, m'agafessin i em llencessin al muller, ell va ordenar que ens fessin un quadre per perillós món exterior per començar la meva vida recordar el dia que es van prometre: un 23 d'abril de d'independència tot just quan estàvem en el moment 1957. dels adéus. Segons més tard, ja era tot fosc. Allà, sota la terra humida, recordo aquell temps de solitud on pensava i desitjava el bé per als meus companys però també és on em vaig fer mentalment fort per afrontar els entrebancs que formen part de la vida, i agafar forces per seguir endavant. Tot just treia el cap per sobre terra, amb el primer raig de sol del dia, que els meus ulls no es creien el que veien: la humitat del matí formava diamants brillants sobre les fulles verdes de la meva millor amiga; pensava que no la tornaria a veure, ni a ella ni al seu preciós somriure. No van caldre paraules: les nostres cares ja ho deien tot i amb un senzill petó ens vam unir. Els dies i les nits passaven i el nostre amor cada dia era més gran fins al punt que ella i jo érem les dues espigues d'ordi més altes de tot el sembrat des d'on contemplàvem les postes de sol, amb aquell cel tan rogenc darrere el campanar de Calaf; i, a les tardes, amb la marinada, ens inclinàvem l'un sobre l'altre i tot el sembrat semblava un mar agitat. Però va arribar el dia que, sense adonar-nos-en, ja ens havíem fet grans amb un color cada cop més groguenc i Sant Joan, amb el començament de la sega, va arribar. El pagès va començar a segar el sembrat amb el volant quan ella i jo esguardàvem tristament el
    • St. Jordi’08 7 L’alumnàtica UN VIAJE PARA RECORDAR Meritxell Miramunt (1r premi prosa Batxillerat) 20 de junio de 2001: Mañana me voy a Nicaragua a 4 de julio de 2001: Mi familia me está cuidando muy pasar las vacaciones. Nicaragua es el país más grande de bien, sin embargo hecho mucho en falta a mi gente. centro-América. Estaré allí durante 1 mes, en casa de Bruna y Nil son unos chavales muy simpáticos y les una familia que no conoceré de nada y estoy muy he cogido mucho cariño, siempre me queda un rato nerviosa. para jugar con ellos y explicarles historias de mi país Sé que la gente de aquel país es muy pobre, no tiene y de la gente que vive allí. También han acabado por mucha comida, y tiene que trabajar muchísimas horas ponerme un apodo, me llaman “la rubiecita” visto que para poder sobrevivir. allí hay muy poca gente con el pelo rubio y la piel tan No será un viaje para divertirme y pasármelo bien, sino blanca. al contrario, este verano iré allí para aprender e En estos días he visitado uno de los puntos más altos informarme de las malas condiciones en las que vive la de Managua (la Loma de Tiscapa) y he hecho un gente y la pobreza que les rodea constantemente. recorrido por las primeras civilizaciones que poblaron la Managua indígena en el Museo de las 22 de junio de 2001: Después de largas horas de viaje, Huellas de Acahualinca. por fin llegué al lugar deseado, a la ciudad de Managua Por otra parte, hoy he ido a una mini escuela donde los (capital). Ahora acabo de ver a mi futura familia, la que niños que se lo pueden permitir aprenden a leer, a tendré durante este mes… aunque no he hablado mucho escribir y a hacer las cosas más básicas para ir por esta con ella, a primera vista se la ve muy simpática y vida. Es en esta escuela donde llevan a Bruna y a Nil. agradable. Es una familia con 2 hijos, una niña de 8 años llamada Bruna y un chaval llamado Nil de 12 años. Sus padres me han parecido muy buenas personas, ya que nada más llegar, me han dicho la famosa frase: Esperamos que te sientas como en casa, siempre que necesites algo nos lo dices. Cuando escuché esto, vi que me daban mucha confianza, así pues me tranquilicé, pensando que me podría llevar muy bien con todo el mundo. La familia que me había tocado no era una de las que vivía relativamente mal ya que disponía de comida, dinero, y un trabajo suficiente… Ahora acabo de deshacer las maletas y como estoy muy cansada prefiero ir a la cama, mañana ya será otro día para conocer más detalladamente aquella familia y visitar parte del país. 28 de junio de 2001: Ya llevo casi una semana aquí. Cada día voy aprendiendo cosas nuevas y visitando nuevos lugares. En estos 6 días he estado aquí en la ciudad de Managua (que es muy grande) y he hecho muchos amigos. Vive muchísima gente (ya que la natalidad es muy alta), y todo el mundo trabaja durante largas horas, desde un hombre de 60 años hasta un chico de 8, trabajan durante largas horas, (necesitan mucha mano de obra), realizando un mínimo descanso para comer, una comida escasa, por este motivo toda la gente está muy delgada. Todo aquello es horrible… me gustaría hacer algo para ayudarles, pero me han contado que aquello allí es normal y se necesita paciencia. Mirall trencat. Premi d’il·lustració 2008 Lídia Serra, 3r ESO
    • L’alumnàtica 8 St. Jordi’08 12 de julio de 2001: Cada día veo más pobreza. En lleno de naturaleza y artesanía, y finalmente el estos días me han llevado a los lugares más pobres de miércoles por la tarde visitamos el activo Volcán de Nicaragua, ¡era espantoso! Las calles estaban llenas de Masaya ¡Nos gustó mucho! gente que pedía ayuda, las casas estaban destrozadas y 14 de agosto de 2001: Esta semana he estado en mucha gente se pasaba el día y la noche en las plazas, León, he conocido sus iglesias, museos, plazas, por mucho frío que hiciera. La comida era insuficiente personajes… es un lugar impregnado de leyendas y para tanta gente, y el cansancio se hacía insoportable, acontecimientos, los cuales marcan la historia del por esa razón acababan muriendo unas 8-10 personas país. Allí he comprado varios recuerdos y figuritas por día, los medios de comunicación también para mi familia (que la echo mucho en falta). resultaban insuficientes. Ver esto y no poder hacer nada me ponía muy triste. 20 de agosto de 2001: Mañana ya me tengo que ir otra vez para España. ¡Me ha pasado volando! Estoy 7 de agosto de 2001: No he podido escribir durante contenta porque tengo ganas de ver a mis padres, estos 25 días porque me fui a Masaya, otro pueblo, para pero por otra parte me da mucha pena dejar todas las aprender más cosas sobre aquel país ¡Me dejé el diario amistades que he hecho aquí, especialmente a Bruna aquí en Managua!… Durante este tiempo he echado en y a Nil, ¡Me costará mucho despedirme de ellos!... falta a Bruna y a Nil, los cuales nada más llegar me Ha sido un viaje lleno de experiencias, ¡Cada minuto dieron un gran abrazo, sus padres también se alegraron aprendía cosas nuevas! de que estuviera tan bien. Me he dado cuenta que nosotros a su lado vivimos En Masaya, estuve junto a otras chicas españolas, que demasiado bien y sin embargo nunca estamos también querían ver cómo vivía aquella gente. Todas satisfechos con lo que tenemos, ellos en cambio se juntas hicimos varias excursiones…Fuimos a una de las conforman con lo más mínimo, es impresionante ciudades más antiguas de América, Granada, visitando como puedes hacer feliz a toda una familia con el su arquitectura del Centro Histórico y su famoso lago más pequeño detalle. de Nicaragua, bañado por una gran naturaleza; Granada Me voy llena de buenos recuerdos y aunque nos era un lugar formado por unas 365 islas de origen separa muchísimos quilómetros, espero que nos volcánico (Lago Cocibolca). podamos volver a reencontrar muy pronto. Otro día nos dirigimos a Los Pueblos Blancos, un lugar En fin… ¡Un viaje para recordar! Premi dibuix Gustavo Adolfo Becquer Soumaia Ben Aïcha 1r de Batxillerat
    • Activitats 9 L’alumnàtica EXALUMNES DE L'IES A L'11è CONTA CONTES DEL CASAL DE CALAF El passat divendres 26 de desembre (Sant Esteve), a les 12 del migdia, tingué lloc a la sala de fusta del Casal de Calaf l'11a edició del ja tradicional Conta Contes calafí per a infants de 0 a 90 anys. Enguany el dibuix del pòster fou realitzat per l'artista calafina Marisol Franco i la presentadora de l'acte fou Meritxell Sòria. Els sis contes anaren a càrrec de Josep Vilaseca (poeta); Youssef; Guillem Duocastella, Isabel Gallego i Ricard Solà (que recitaren i interpretaren musicalment “La cançó més bonica del món”); Jaume Ortínez (qui recordà, amb emoció, els amics traspassats Jaume Miquel i Josep Martí); Roser Oller, Mariona Planas i Núria Planell (amb acordió i flauta travessera), i el periodista Jordi Badia (de La Guàrdia Pilosa). Com podeu veure va ser una edició marcada per les emocions, els sentiments i la intensitat. A tots ells (exalumnes, amigues i amics), moltes gràcies!
    • L’alumnàtica 10 Activitats NADAL 2008 Nadal. De nou… i d'antic. Un altre any. Tan repetit, tan previsible i conegut i, malgrat això, tan ric i tan profund. A mi m'omple d'il·lusió. Jo crec que em connecta d'una forma màgica i, possiblement, irreal amb l'infant que vaig ser, amb el record d'un món perdut que cada any es fa present: el berenar al sortir d'escola amb els meus germans, els tolls congelats del carrer, les nadales, l'olor de fum i de boira, la calma del fred. I ara, que crec que m'he fet gran, la màgia continua arribant puntual cada any: els centres comercials a vessar, l'espurneig enlluernador dels llums de Nadal, les presses d'última hora per comprar qualsevol regal, el sopar de feina, el de ioga, el d'anglès…, la il·lusió centrada en el consum a flor de pell. Nadal. De nou… i d'antic. Un altre any.
    • Activitats 11 L’alumnàtica No sé... Però sí que puc dir que aquest any a l'institut hem intentat viure aquesta data d'una forma especial. Hem volgut retrobar la màgia i alhora comprometre'ns amb la responsabilitat, connectar present i passat. Podia haver estat millor perquè no hi érem tots, però crec que els que hi hem participat, petits i grans, hem compartit un instant en el temps, en la història d'aquest indret, viscut amb il·lusió i sentit. I ens ho hem passat molt bé. Hem guarnit les classes i l'institut, per fora i per dins, amb materials, principalment, reciclats. El tema era el consum responsable i això és el que hem intentat. Els nois del FIAP han fet dos originals arbres de Nadal i també un tió “ben català”. Els alumnes de 4t han guarnit la façana amb un avet gegant muntat amb tots els envasos que al llarg de la setmana profes i alumnes hem anat portant. La resta d'alumnes de l'ESO ha participat en diferents tallers (de planetes, de mandales i de creació lliure) per tal de donar una mica de color a l'institut quan s'acabi el Nadal. Després d'un merescut esmorzar, ha començat l'activitat que a mi més m'ha agradat: el mercat de l'intercanvi. Tota la setmana hem estat recollint objectes usats d'alumnes, professors i personal del PAS, i amb ells hem muntat diferents parades en les quals tothom, lliurement, podia sol·licitar un objecte i, si el propietari hi estava d'acord, canviar-lo per un dels seus. Volíem que no hi hagués res amb un valor més o menys gran sinó, simplement, la voluntat de participar i passar-s'ho bé. Una de les parades del mercat, aquesta per comprar, l'hem destinat a productes de comerç responsable: ens l'ha cedit el SETEM i estava oberta a totes les famílies dels alumnes. Ha vingut poca gent però els que ho han fet també s'ho han passat molt bé. I aquest ha estat a grans trets el nostre Nadal. L'any que ve, si ho tornem a fer, ja ho sabeu: hi esteu, de nou, convidats; convidats a compartir amb nosaltres un instant en el temps, efímer i permanent, un instant en la història d'aquest indret. Araceli López
    • L’alumnàtica 12 Activitats DE LA MINERIA ALS EQUIPAMENTS AMBIENTALS CONFERÈNCIA INAUGURAL DEL CURS 2008-09 Aquest és el tercer i últim curs que l'IES Alexandre de Riquer coordina el Projecte Educatiu Europeu COMENIUS IPM. Abans de presentar-ne públicament els resultats (vegeu, també, pàg. 54), i per tal d'arrodonir tots els esforços, es va convidar el catedràtic de la UPC de Manresa i Màter en Gestió Ambiental, Josep Maria Casas i Sabata, per fer la conferència inaugural del curs sota el títol “De la mineria als equipaments ambientals”. L'acte tingué lloc el passat dijous 19 de febrer, a les 20.00 hores, a la Biblioteca de Calaf. Amb una assistència d'una quarentena de persones (entre elles un bon nombre dels alumnes de 4t que realitzen el treball), us oferim un petit resum del que s'hi pogué escoltar. A través d'una interessant projecció amb Power Point, llímpia, una plaça de carbó i, finalment, una central el professor Casas va dividir la conferència en dues tèrmica, de la qual explicà el funcionament: el carbó parts (Els carbons lignits, i com es poden convertir els cremat (en una caldera) escalfa aigua (que prèviament forats produïts per les extraccions d'aquests lignits en s'ha de refredar encara més per produir el “salt dipòsits controlats). Al seu torn, aquestes dues parts tèrmic”); l'aigua calenta fa vapor (és el fum blanc) i contenien cinc apartats: 1. El carbó com a font acciona la turbina que gira i produex energia elèctrica. d'energia; 2. Els lignits de Calaf; 3. Noves tecnologies El fum que contamina és el del carbó que conté sofre i i aplicacions del carbó; 4. De mines a dipòsits que pot arribar a produir l'anomenada “pluja àcida”. controlats i 5. Dipòsit de runes de la construcció. Els lignits de Calaf tenien un elevat contingut de sofre De les energies fòssils, afirmà que si el petroli tarda 1 això vol dir mala qualitat-, entre un 2 i 7% (i alguns milió d'anys en formar-se, només es triga 1 any a arribaven al 12%). I el seu poder calorífic era molt gastar-lo, i tot seguit destacà que les reserves actuals baix: entre 3000 i 4500 quilocalories: n'has de de carbó són per a uns 150 anys. Hem d'anar, per ser consumir molt per produir calor. Aquest carbó es sostenibles, cap a l'equació del 20-20-20: ser el 20% formà fa 40 mil milions d'anys. I hi havia unes reserves més eficaços a l'hora de consumir energia; utilitzar les de 14 milions de tones de lignit: encara ara se'n poden energies renovables en un 20%, i hauríem de produir veure vetes. S'han arribat a comptar unes 250 mines, un 20% menys d'emissions de CO . 2 aquí a Calaf, i la seva extracció va durar uns 150 anys. El carbó lignit té més quantitat de carboni: entre 2000 El lignit es feia servir, sobretot, per coure el ciment i 6000 quilocalories per quilo: l'energia que produeix natural, i per forns de guix i de calç. Els anys 40-50, un carbó es mesura amb un “obús”, una bomba com que faltaven gent per treballar a les mines, Franco calorimètrica. L'última mina que s'ha tancat a va decretar que els voluntaris que s'hi apuntessin, es Catalunya és la de Saldes, el gener del 2008, prop del lliurarien de fer la mili (que durava uns 2 anys): el preu Pedraforca: una mina molt moderna. Recordà que, que cobraven els propietaris de les mines era de 13 mil abans, en el jornal dels minaires hi anava un sac de a 16 mil pessetes per quinto voluntari durant l'any. Hi carbó i per això es feien servir estufes de carbó. Sobre havia voluntaris que no hi anaven i pagaven algú l'extracció del carbó, recordà el cas de Fígols (Cercs) perquè els subtituís. Hi va arribar a haver entre 500 i que constava, per extreure el lignit, d'una mina, una 1000 voluntaris i la cosa es va desmadrar una mica.
    • Activitats 13 L’alumnàtica Les condicions a Calaf eren pèssimes: els picadors treballaven ajupits, amb poc aire i menys llum (llums de carburo!), amb les emissions dels gasos, cobrant poc i mal alimentats (14 rals al dia: 0,02 cèntims d'euro al dia). A alguns països de sudamèrica encara es treballa en aquestes condicions! Els esvorancs que es fan per extreure el carbó es poden restaurar, com per exemple a la Vall d'en Joan, al Garraf (han d'estar 25 anys sota vigilància, però). L'any 1990, el diari Regió 7 afirmava que la restauració no havia arribat encara a l'Alta Segarra. Pel que fa al tren que passa per Calaf, Casas remarcà que va ser degut a la situació estratègica, com a productor de carbó, en què es trobava el poble, el fet que determinà el desviament de la línia cap a Calaf i la seva construcció entre els anys 1853-1861. Hi ha noves tecnologies per tractar el carbó i també per controlar-ne les seves emissions contaminants: 1. Llit fluïditzat; 2. Gasificació subterrània del carbó; 3. La piròlisi del carbó i 4. La liqüefacció del carbó. També s'està estudiant noves utilitzacions del carbó: per exemple, com que el carbó és capaç de retenir materials (com el lignit de Calaf), doncs convertir-lo en “carbó actiu”, per filtrar males olors de l'aigua de l'aixeta, entre altres usos. Ja en la segona part, Casas definí un abocador com un vas impermeable que s'ha de construir sobre material argilós (no pas pedra calcària); ha de ser, doncs, impermeable, ha de recollir el suc (els lixiviats) i ha de tenir unes xemeneies per la sortida de les fermentacions (el biogàs). Hi ha tres tipus d'abocador: el de residus urbans, el de residus industrials (com el de Pujalt), i el de residus especials (que n'hi ha molt pocs: un d'ells és el de Castellolí). Un cop l'abocador és abandonat, s'ha de segellar (“tancar-lo” amb 4 capes diferents de residus). S'ha d'anar cap aquí, doncs: cap a allò anomenat la “runa neta” (construir per desconstruir), sempre cenyint-se a la normativa establerta per la Generalitat de Fotografia antiga del Raval de Sant Jaume on s'aprecien els Catalunya el 2001. raïls de les vagonetes pel mig del carrer Josep Maria Solà
    • L’alumnàtica 14 Activitats CARNESTOLTES 2009 El dia 27 de febrer celebrarem Carnestoltes a l'IES. Tot i que les dues primeres hores férem classe, tots anàvem pensant en la disfressa que dormia a les motxilles, el maquillatge i aquesta sensació mig de festa mig de por a fer el ridícul que tenim tan present en la majoria de casos excepte quan cal. A les 10:50 va sonar la sirena. Uns cap a baix a esmorzar, que els de 4t havien preparat uns entrepans per llepar-se els dits, i altres pul·lulant per les classes tot canviant-se de roba, i si calia, de personalitat, maquillant-se i amagant-se darrere d'una perruca i una carassa. A les 12:00 començà la desfilada per grups amenitzada per la Baronessa de Calaf: entre acudits i corredisses totes les classes presentaren la seua disfressa amb una xicoteta “performance”. Cal dir que la participació va ser molt alta, i fins i tot els companys alemanys i italians que es trobaven ací d'intercanvi posaren el seu granet de sorra. Seguidament sortírem per recórrer els carrers de Calaf en cercavila encapçalada pels gegants de l'institut i un grup de gralles i tambors que ja havien començat la seua tasca ben matinet, a l'Escola Bressol. En tornar, els alumnes de 1r de Batxillerat van repartir carxots a companys i professors al seu habitual Pregó, molt “currat” aquest any..., i pum, pum, pum! Una traca portada a posta des de València anunciava la crema del Pellofa, gentilesa del FIAP i 4t A. Qui tindria l'honor aquest any? Doncs el grup de 4t B, que guanyà amb la seva disfressa de mims. Amb el foc, el fum i la cendra acomiadàrem aquest Carnestoltes..., fins al 2010! Rosa Guillamon
    • Activitats 15 L’alumnàtica PREGÓ DEL PELLOFA 2009 A Calaf hi ha un institut Totes les flors han tastat que de calefacció va curt, de tot batxillerat! i això ens ha ben fotut sobretot a l'aula de dibuix! Els de 3r el seu look han canviat però el comportament no ha millorat; Demanem a Déu Nostre Senyor i no ens descuidem que que apugi la calefacció. els Reis s'han quedat sense camells I per si de cas no ens fes cas, perquè els de 3r es pensen que són ells! preguem a Santa Calamanda una bona bufanda! Gràcies als de 1r de batxillerat, I Sant Jaume tu podràs els de 4t sense viatge s'han quedat, trucar al Mateu Borràs, i ara caminant han d'anar ja que les finestres fins a Santiago arribar. són un bon fracàs! Els de 1r de batxillerat ens deixem per més tard. Les persianes tampoc van però les deixarem per més endavant, I les claus, els de 2n de batxillerat ja que els Reis han marxat, on les heu amagat? i res no ens han deixat. Vigileu que no us passi com els de l'any passat! A l'institut, de la ventada se'n va endur la teulada! La profe de mates del social i li haurem de dir a l'arquitecte s'ha fotut en un bon percal. que va fer una bona cagada. Guillamon, després del 5 no va el 7! I sempre ens fa el sermonet: La desgràcia a Prats és -Ningú us havia dit que perquè no tenen ni tren, ni res. el batxillerat fos fàcil! Algun dia arribarà, però això en somnis ja serà. I d'economia ara tenim a l'Imma que no vegis com ens mima: Torà també es queixa a les classes molt bé ens ho passem i de pau escasseja. però quan dicta, no l'atrapem! Però el premi se l'emporta Sant Martí que ja tenen l'abocador aquí! Antònia, molt t'has passat I a Pujalt viuen molt bé, ehem! Per això no en direm res. Calonge, Enfesta i la Molsosa ara fan festa grossa, la nevada els ha portat el que la sequera havia destrossat. Calaf és un poble petit, que guarda tothom en el seu pit Però fixeu-vos en els seus prats, i veureu tot de cotxes aparcats. Els de1r a l'Institut han arribat, però sembla que encara no se n'han adonat, perquè gaire no han crescut i no n'hi ha cap de mut. La primavera ha arribat i a 2n s'ha notat.
    • L’alumnàtica 16 Activitats amb els exàmens de selectivitat. (Aixecar el braç): Preferim aprendre i aprovar Ai no, és veritat que no les respons... per a 2n poder arribar. Però a Itàlia la nostra mama t'has tornat, On vas, Gemma Bas, i molt bé ens has cuidat a la perruqueria no pas, d'acord que els cabells blancs fan interessant però, Mija, Mija! Et passes la vida viatjant cal tant? i de la feina et vas escaquejant. Menjar en un Mc Donalds no és digne d'un director. Marc, ets un crac; “Mueve el ombligo, mueve oh oh oh yeah!” el científic: el més privilegiat. Que pedazo director Però per què t'ho hem de dir que está hecho un campeón! si tu no t'ho pares de repetir! Con sus paseítos por la escalera, moviendo su brutal cadera... Salvador, entre consell escolar Venga pivonazo! A ver cuándo nos llevas de copazos! i doctorat, et tenim ben ocupat! Mª Alba, Mª Alba, Mª Àngels, a fora la classe haurem de fer que en aquella classe t'has glaçat, ja que aquí dins no entenem res. però l'hivern ja s'ha acabat. Això de les 3 dimensions ja ho hem entès Entre arcs a passos i eclipses no trobes pau, però pel que fa a la cèl·lula i a les classes no pares de dir: encara està en procés! -Calleu, si us plau! Vicenç Peral Montse Soler, que córrer no va tan bé! no cal que parlis tan alt! De les sessions estem xafats Que la lògica inferencial i del treball més que farts! no té tant cabal, com un jersei de seda natural. Jordi Pujol, al Creus has substituït, Ai, Jaume Farrés, i el teu ritme ens has instituït. que el moodle ens porta merders! Esperem poder aprovar La llibreta ha de tornar: per Història superar. para ja d'innovar! Jordi Creus, t'animem, Lourdes, perquè els teus esquemes enyorem, no sabies que existien les rebaixes? volem que tornis aviat, Que els pantalons curts ja del tot recuperat! són per a les baixes! Ens hauria agradat tenir més llibertat De física anem pel tema 3 però el pregó ens han censurat. i ens en queden 12 més. Missió impossible és Tal i com us havíem dit, ara toca el nostre escrit: perquè no entenem res. Si una classe exemplar vols trobar, Agent Serra, Carme Serra. a 1r de Batxillerat has d'anar! Les claus mai robarem La Viladrich a Wai-kiki i al lavabo mai fumarem! ens ha de portar Podem suspendre o aprovar, i una borratxera ens ha de pagar però l'important és participar! perquè ens segueixes demostrant Campana no farem, que junts: YES, WE CAN! que això pel campanar ho deixem! No cridem ni molestem, La nostra Assumpta es vol modernitzar: només escoltem! arracades, ulleres i cabell brillant. Som alumnes exemplars: A Alemanya se n'ha anat apreneu-ne, companys, i la cervesa li ha agradat. que, com nosaltres, no n'hi han! Visa, una pregunta! Els alumnes de 1r de Batxillerat
    • Activitats 17 L’alumnàtica ESQUIADA A NÚRIA 2009 Els dies 2, 3 i 4 de febrer, els alumnes de 1r ESO vam L'endemà al matí, els professors ens van llevar a les anar a la vall de Núria a esquiar. 7.30 per anar a esmorzar. Seguidament vam baixar A les 6.30 del matí ja érem tots davant de l'institut a amb el telecabina. I fins a les 1.30 vam estar esquiant. punt de marxar. Després d'una hora i mitja d'autocar, a Després de dinar a l'alberg, vam tornar a baixar a fer les 8.30 vam arribar a Ribes i vam esperar el dues hores d'esquí lliure. En tornar, ens vam cremallera. Tot just pujar-hi vam començar a veure preparar, i a sopar. Després, el què tots esperàvem: neu! Tots estàvem molt emocionats i fèiem fotos a tot discoteca! Vam conèixer alumnes d'una altra escola, arreu. i, tots plegats..., música i a ballar! Ens en vam anar a Quan vam arribar a Núria, vam deixar les maletes, ens dormir malhumorats perquè no volíem que acabés la van donar uns “forfets” i vam anar directes a llogar els festa. esquís. Aleshores, ens van separar per grups segons el L'endemà al matí, ens van cridar a les 7 per a fer les nostre nivell d'esquí. A les 2.00 vam anar a dinar i en maletes i anar a esquiar. Vam tornar a l'alberg a dinar, acabat ens van deixar la tarda lliure. i seguidament vam agafar el cremallera i després A les 5 vam agafar el telecabina i vam anar a l'alberg l'autobús. A les 6, molt cansats, vam arribar a Calaf. Pic de l'Àliga. Allà ens vam partir en grups i ens van Sort que teníem cinc dies per a descansar! La sortida repartir les habitacions. Ens vam anar a arreglar, i a les va ser molt positiva, llàstima que hi hagués dues vuit érem tots a baix jugant al futbolí, al billar..., alumnes que es lesionessin. La neu..., ja se sap! esperant el sopar. Hi havia sopa de verdura, tall i natilles (que a ningú li va agradar). Després ens vam Anna Vilés, Anaïs Solà i Ana Belén Naranjo (1r fer una xerrada sobre la Vall de Núria (tots estàvem ESO) desitjant anar a dormir, ja que estàvem molt cansats!)
    • L’alumnàtica 18 Publicitat
    • Entrevista 19 L’alumnàtica ENTREVISTA A SÍLVIA BORDES (Programa “Salut i Escola”) Comencem pel nom i l'origen Em dic Sílvia Bordes Bordes, tinc 37 anys i visc a Manresa. A què et dediques? Sóc infermera, treballo al CAP de Calaf i participo en el programa “Salut i Escola”. Com et vas decidir a ser infermera? Perquè m'agradaven les ciències biosanitàries, el tracte amb les persones i perquè la salut, per mi, és un valor molt important. T'agrada el que fas, i des de quan ho fas? l'autoestima, la tolerància a la frustració i la pressió M'agrada molt la meva feina i vaig començar-hi el 1993. del grup d'iguals. En cas de detectar problemes de salut, els joves són Què cal estudiar per dedicar-s'hi? derivats a altres professionals implicats en el PSiE, Has de fer el Diplomat en Infermeria. com són els metges i infermeres de l'Equip d'Atenció Primària, els del CSMIJ, PASSIR i el CAS. Penses que la gent amb qui treballes et té confiança? Sí. Sobre què es pot parlar amb tu? Sobre tota mena de temes. I la informació és Amb qui t'agrada treballar més: nens petits, confidencial. adolescents o adults? M'agrada tot però especialment m'agrada el tracte amb On i quan et podem trobar si et necessitem? adolescents. Els dijous de 10.50 a 13.00, al despatx de l'AMPA (de l'IES). En què consisteix el Programa Salut i Escola (PSiE)? És un programa que és impulsat pel Departament de Per acabar, quin consell ens donaries, als Salut, té com a objectiu millorar la salut dels adolescents adolescents, per a la nostra salut? i va dirigit als nois/noies de 3r i 4t d'ESO de les escoles Dormir 8 hores diàries, fer una alimentació públiques i concertades. A l'IES ve la infermera referent equilibrada, fer exercici físic durant una hora tres del PSiE (que ara mateix sóc jo) dues hores la setmana cops a la setmana, i viure amb una actitud positiva. per atendre les demandes dels joves a fi d'orientar-los i aclarir dubtes en temes relacionats amb la seva salut, en Moltes gràcies, Sílvia! un espai físic anomenat Consulta Oberta. L'alumne/a pot acudir a la Consulta de forma privada i espontània amb la tranquil·litat de la confidencialitat, i amb la Bianca Padurean (2n ESO A) garantia d'obtenir un consell i una orientació serioses. Des de la Consulta fem tasques de promoció de la salut (dieta equilibrada, exercici i orientació en relació amb la sexualitat responsable); prevenció de situacions de risc (consum de tabac, alcohol i altres drogues, prevenció d'embarassos no desitjats), tot treballant l'autoconcepte,
    • L’alumnàtica 20 Publicitat
    • Publicitat 21 L’alumnàtica ENTREVISTA A MARTA SOLER Quants anys fa que treballes a l'IES? Aquest és el novè curs que vaig començar a exercir en aquest centre: hi vaig començar, doncs, el curs 2000- 2001. Vas fer oposicions o estaves com a interina? No vaig haver de fer oposicions (feia dos anys que tenia la plaça a Calaf però no m'hi havia incorporat: treballava a Ponts); quan vaig entrar, ja tenia plaça. Per quin motiu vas decidir fer-te professora? N'estàs contenta? Sempre m'havia agradat el món de la docència i, a més a més, de molt jove, ja feia repàs a casa meva i m'agradava tractar amb els adolescents. Sí que n'estic de contenta, perquè m'agrada molt el que faig. Quins estudis tens? Per què vas decidir fer aquesta carrera? Sóc llicenciada en Química per la Universitat de Barcelona. Tenia molt clar que volia estudiar una carrera de ciències, estava entre biolgia i química, concretes trobes a faltar el suport de les famílies però per la part de biologia no m'agradava la i de la societat en general: la nostra feina investigació i fer servir el microscopi, per tant em d'educadors va a contracorrent, cada cop més, i vaig decidir per la Química que m'agradava més. això fa que sigui cada vegada més difícil. Quins són els teus hobbies? Quins consells donaries als alumnes? M'agrada molt la natura, i disfruto molt passejant; i Que aprofitin el moment actual, que es treguin l'altre hobby que tinc és la lectura, tot i que ara no tinc l'ESO, i que donin més importància a la seva gaire temps per dedicar-m'hi. formació perquè actualment es necessita per poder tenir un futur. Havies treballat en algun altre centre abans de venir aquí? En quins? MOLTES GRÀCIES, MARTA! Sí, primer havia treballat a Cervera (un any) i després a Ponts (2 anys), i actualment estic a Calaf. Carla Martí i Natàlia Ruiz (4t ESO C) Avantatges i desavantatges de ser una professora de secundària. Els avantatges són que m'agrada el tracte amb les persones, amb la gent jove (no volia estar ni amb màquines ni amb ordinadors), i això fa que l'experiència sigui enriquidora. Els desavantatges són que en algunes situacions
    • L’alumnàtica 22 Treballs de Recerca TREBALLS DE RECERCA 2009 MARTÍ BADAL DISSENY I ESTUDI DE LA PÀGINA WEB DEL CENTRE JORDI FONT AÏLLAMENT ACÚSTIC D’UN LOCAL AMB AMBIENTACIÓ MUSICAL ISAAC SENDIU PROJECTE FLL 2008:CLIMATE CONNECTIONS AIDA CASTILLO VIDA DE GOSSOS ÀLVARO JIMÉNEZ LA MALÀRIA EVA OLIVA LES PLANTES MEDICINALS POL VILADRICH LA VALL DEL LLOBREGÓS LIDIA CANTACORPS LUTIERS QUIM FERRER HISTÒRIA AL MÓN DELS DJ’S MERITXELL MIRAMUNTFESTES DE LA RECREACIÓ HISTÒRICA ROMANA A CATALUNYA RAQUELVENQUE LES DANSES TRADICIONALS A TORÀ SILVIA GÓMEZ ESTRÉS EN L’EQUIP DOCENT CALAFÍ JENIFER MARTÍNEZ HISTÒRIA DE LES BIBLIOTEQUES CALAFINES LLUNA SAN EMETERIO MEDIACIÓ ESCOLAR LAURA MOSELLA ELS PROBLEMES D’APRENENTATGE DELS ALUMNES AMB TDAH INGRID MASANÉS JOVES I CONSUM : NECESSITAT O PLAER ? LAURA DUOCASTELLA EL MÓN DE LA PUBLICITAT AUTOMOBILÍSTICA DOLORS FERRER OCI I NEGOCI. WAIKIKI I BIGBEN CRISTIAN LÓPEZ L’HANDBOL A TRAVÉS DEL TEMPS DIANA IVAN LA IMMIGRACIÓ ROMANESA JORDI MONTANER DESPRÉS DE LA VIDA, LA MORT LAIA MUIXÍ L’ESCOLA DE PRATS, PASSAT I PRESENT CARME STANESCU EL CINEMA ROMANÈS NEREA CASTILLA IDENTIFICACIÓ DE CADÀVERS JESSICA FENÁNDEZ EL COST DE LA INDEPENDÈNCIA LORENA OJALVO ESTUDIO DE LAS VARIACIONES DE LAS RECTAS Y PUNTOS NOTABLES DE UN TRIÁNGULO. APLICACIÓN DE UNA HERRAMIENTA INFORMÁTICA:GEOGEBRA Recordem als nostres lectors que TOTS els Treballs de Recerca realitzats al llarg de la història de l'IES Alexandre de Riquer, inclosos els d'enguany, es poden consultar a la Biblioteca de Calaf.
    • Treball de Recerca 23 L’alumnàtica LLARGA VIDA AL CAMARADA DURRUTI. REPÚBLICA I REVOLUCIÓ A SESGUEIOLES Del Treball de Recerca de David Creus (curs 07-08), dirigit per la professora Teresa Porredon, i intitulat “Llarga vida al camarada Durruti. Guerra i revolució a Sesgueioles”, us n'oferim una Introducció realitzada expressament pel mateix alumne, seguida d'uns quants fragments significatius d'aquest treball que, tot prenent com a paradigma el poble estudiat, o sigui, Sant Martí de Sesgueioles, poden donar una idea de com es va viure la guerra civil i la revolució als pobles de la Catalunya interior. Recordem, també, que aquest Treball va ser guardonat amb un dels premis de la Convocatòria CIRIT, atorgats pel Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya (vegeu-ne la foto de David Creus en el moment de recollir el premi). Esperem que sigui del vostre agrat.
    • L’alumnàtica 24 Treball de Recerca LLARGA VIDA AL CAMARADA DURRUTI. REPÚBLICA I REVOLUCIÓ A SESGUEIOLES Introducció: A la recerca del tresor Al capdavall, fer un Treball de Recerca és declarar. És d'aquest arxiu i, de fet, se'n desconeixia la seva declarar que s'estima un saber: un poema, un pensador, un existència, car es creia, seguint el típic tòpic, que fet històric, una pel·lícula, un programa informàtic, un s'havien cremat. La qüestió és que la troballa va ser sistema quirúrgic. I si un alumne no adora cap considerable, i la conjunció amb les entrevistes - coneixement (aspecte a tenir en seriosa consideració i dues extenses i entranyables converses amb dos d'una latent actualitat, els estudiants no sabem o no saben- supervivents que, si des d'aquí em llegeixen, torno què ens agrada), no pot fer en cap dels casos una a agrair-los l'ajuda- va acabar d'arrodonir la declaració via Treball de Recerca. Qui fent tal treball informació. Va ser, tot plegat, una valuosa només desitja acabar-lo, oblidar-lo, no fa pas cap recerca, sorpresa, ja que no hi havia gaires esperances de la mateixa manera que qui viu i desitja acabar la seva dipositades en una gran troballa. En aquest sentit, existència i oblidar-se'n, no viu. De fet, s'admira allò que voldria animar a futurs estudiants a investigar. es recerca, i només es recerca allò que val la pena de ser Donat el cas de Sant Martí - on la informació ha trobat. Per tant, qui busca tan sols per omplir l'expedient, estat important- això es pot fer comprovant el no cerca res: senzillament omple l'expedient. I l'alarmant volum de documents que hi pot haver en els és que la majoria de l'alumnat només anhela omplir-lo. ajuntaments dels seus respectius pobles (el meu En qualsevol cas, el que l'autor ha escrit (i ho ha fet amb ego ja s'ha apoderat dels documents del meu plaer, això que quedi clar des de bon començament) és un poble). Al principi, com jo, obriran els documents estudi entorn la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Un de la repressió i al sentir paraules de l'estil: Por estudi que porta per nom “Llarga vida al camarada Dios, por España y su Revolución Nacional- Durruti. República i Revolució a Sesgueioles” i que, Sindicalista; riuran, i molt. De mica en mica, apreciant la impossibilitat de resumir en unes línies (sóc comprendran que setanta anys abans no haurien un covard, ho sé), em disposo a resumir el viatge que el va gosat riure. I, finalment, s'entendriran amb la lliçó fer possible (quelcom sempre més fàcil). A priori, que, a la manera de Bertolt Brecht, exclama:“[...] m'agradaria de tenir un diari personal per recordar amb que terrible resulta la lectura del poema de Shelley exactitud tot el procés de realització. Seria més rigorós. (per no parlar de les cançons camperoles egípcies Clar que, ben mirat, els diaris ja ho deia Sartre- són molt de fa tres mil anys) denunciant l'opressió i irreals: ho engrandeixen, ho extrapolen, ho inflen tot. l'explotació. Els que ho llegeixin en un futur Cada dia, cada instant, s'han d'escriure notícies, n'hi hagi encara dominat per l'opressió i l'explotació, o no n'hi hagi. El menor esdeveniment s'escriu com si d'un afirmaran: Ja en aquell temps...” fet històric es tractés, del mateix mode que el no-res, el La segona estada em va tenir uns tres mesos moment sense importància, igualment se l'anota, i així se'l enclavat a port, a la ciutat de la interpretació i recrea, se'l fa digne de ser exposat. Per aquesta raó, si l'anàlisi. “Què sé?”, aquesta era la pregunta que haguéssim de resumir el viatge, no ho faríem a l'estil d'un necessitava respondre. Ho vaig intentar. Sobretot, diari personal; ans al contrari, només hi establiríem tres seleccionant els documents primordials i agrupant parades. tota la informació disponible a fi d'establir un El primer port va ser el de la investigació, a saber, la itinerari concret del que teníem i; per tant, sobre el recerca ininterrompuda de documents inèdits durant tot que podíem reflexionar. I com vegeu, parlo en l'estiu. Des d'aquí vull agrair personalment l'ajuda i primera persona del plural per recalcar l'ajuda facilitació de l'Ajuntament de Sant Martí Sesgueioles per d'una persona que ja no va parar d'emparar-me, la deixar-me endinsar en un Arxiu Municipal important però Teresa Porredon. Gràcies. aleshores absolutament desconegut, així com al Jordi Naturalment, la tercera estació és la redacció, Nadal, per ajudar-me i servir-me la brúixola que impedí sovint sobrevalorada, quan en el fons és la que m'ofegués en un mar de dubtes i informació. En projecció en uns papers de tot el treball realitzat efecte, feia setanta anys que ningú llegia els documents anteriorment. Sense un bon treball previ, la
    • Treball de Recerca 25 L’alumnàtica redacció ja pot ser molt bona, que només intentarà emmascarar amb combinacions estratègiques de paraules - ara un cultisme aquí, ara un tecnicisme allà- el treball que abans no s'ha dissenyat prou bé. Tot junt, forma “Llarga vida al camarada Durruti. República i Revolució a Sesgueioles”. Com ja havia declarat Wittgenstein en tractats mil vegades més excelsos, aquest estudi està dividit en dues parts. La primera abraça totes les anàlisis i estudis que hi estan exposats. La segona acumula tot allò que hi manca, tot allò que l'autor no ha comprès, tot allò que l'alumne no ha pogut interpretar per falta de virtut. I, precisament, aquesta segona part és la més important. Arribats aquí us assabentareu que m'he desviat del que havia de parlar-vos, que he anotat certes meditacions que no semblen pas tenir cap relació amb el meu estudi. Per què he reflexionat sobre l'educació? Per què us parlo dels diaris personals? Per què cito a filòsofs? Per què no em cenyeixo al tam-tam del que s'ha de fer en cada moment? Si us pregunteu això, és perquè no heu entès res. He fet un estudi i aquest m'ha servit per parlar de la totalitat d'allò real, aquest impuls és l'important. No es pot fer un Treball de Recerca pel mer fet de tenir un assumpte personal, una intimitat. El Treball de Recerca parteix d'un tema particular però sempre es projecta vers el general, vers la vida, vers A) La proclamació de la Segona l'ésser humà, vers un mateix. Hom recerca un tema concret, com pot ser la Revolució a Sesgueioles, però República a Sant Martí Sesgueioles no només fa història. Busca. Investiga. Perd. Odia. 1. Laïcització de l'Estat Coneix. Estima. Pregunta. Es distribueix. Neix. Troba. “España ha dejado de ser católica”, Azaña afirmà Escriu. Respon. Filosofa. S'investiga. Engendra. Tot des de la presidència del govern. Aquestes paraules això, si més no, és el que ha fet l'autor durant el seu tenen una explicació històrica. Sense dubte, el estudi i durant els sis anys que ha viscut en aquest govern republicà coneixia el problema religiós institut. Sense treball i sense els professors que he espanyol. Sabia que l'Església catòlica del 1930 tingut, tot això no hagués estat possible. No agraeixo posseïa una situació dominant, tradicional i més (i en el mateix no donar les gràcies les dono) per d'influència en tota la societat. Per aquesta raó, una no fer-ho patèticament romàntic, però el que està clar de les intencions republicanes va ser d'acabar amb és que, en el fons, la recerca del tresor que llegiu en el la concordança ideològica entre el cristianisme títol és la recerca d'un mateix. I ja sabem que la gana catòlic i la societat espanyola. O sigui, retallar els s'obre menjant. Aquest proverbi, com deia Sade, per privilegis de l'Església. Si es té present que es grosser que sembli, té, tanmateix, un sentit molt ampli: considerava el pes de l'Església com el principal significa que a força d'indagacions i secrets culpable del retard espanyol, s'arriba a la conclusió intel·lectuals se'n desitgen altres de nous i quants més que laïcitzar era modernitzar. Doncs bé, la raó és se'n coneixen més se'n desitgen. Aquesta és la breu que la qüestió espiritual va suposar la creació d'un història del Treball de Recerca. Aquesta és, al projecte que, a grans trets, ara resumirem. capdavall, la breu història del saber. De nosaltres Així, es va manifestar la llibertat religiosa, la no depèn ressuscitar-la. confessionalitat de l'Estat i l'abolició dels impostos de clergat i culte. També es va legalitzar el divorci,
    • L’alumnàtica 26 Treball de Recerca el matrimoni civil i els cementiris passaren a mans de - Melitón Boladeras Pessarrodona i Susana Llorens l'Estat laic (a Sesgueioles no). A més, cal insistir amb la Cortés Llei de Congregacions del maig de 1933, en què els - Agustín Carol Vilumara i Ribera Lanaspa ordes religiosos van veure restringides les seves - Pedro Vila Miserachs i Rosa Vilamú Gorradon propietats i béns. - Ramon Boladeras Muns i Josepa Llorens Donadeu Al capdavall, unes premisses que ens ajuden - Juan Fontanet Donadeu i Antònia Llorens Donadeu - Josep Cisquella Bosen i Maria Muntalà Pont absolutament a entendre la frase del president Manuel - Marian Torra Canadell i Teresa Prat Pont Azaña. Unes premisses que van intimidar la situació de - Ramon Feixas Solanas i Teresa Miserachs Dalmases privilegi que havia tingut l'Església. Incidents contra la - Juan Montserrat Puiggrós i Salvadora Feixas Solanas religió (crema de convents del maig del 1931), però, - Felicia Trilla Vallès i Maria Vives Creus encara van augmentar més la indignació del poder - Valentí Montaner Estany i Josepa Lloret Graells religiós. Consegüentment, l'Església va adoptar un rol - Antoni Font Creus i Rosa Creus Carreras antirepublicà que el relacionava amb les classes - Francesc Puig Bassa i Francisca Corominas Pont conservadors (això no obstant, s'ha de tenir en compte - Ferran Planell Torras i Enriqueta Carné Selva que un petit sector del clergat català intentà arribar a un - Josep Botinas Montfort i Maria Dalmases Serra acord amb la República). En les actuals condicions - Ramón Borràs Lladó i Josefa Martí Pont historiogràfiques, Josep Fontana interpreta la frase - Francisco Casulleras Botet i Concepció Grau Queralt d'Azaña com: l'Estat espanyol ha deixat de ser catòlic, I PERQUÈ AIXÍ CONSTI , als sols efectes de però no la societat. Amb això es vol especificar que celebració de matrimoni , signaren els tres Jutges certs sectors o regions espanyoles no van acceptar la municipals: el Senyor Salvador Solé Montfort, el llei laica. Així doncs, trobem Sant Martí Sesgueioles Senyor Valentí Vidal Iglesias i el Senyor Ramon en aquest context? Creus Pont. A continuació descobrirem que la resposta és negativa. De fet, els matrimonis civils són una raó de pes per Aquest llistat demostra que les mesures laiques van demostrar que Sant Martí Sesgueioles va tolerar la llei assolir a Sant Martí una magnitud laica. O, més ben dit, va posar en pràctica el projecte considerable . Que un poble de 561 habitant (entre republicà. Una vegada més, els documents trobats a els quals 448 d'actius) contregui en cinc anys vint-i- l'Arxiu Municipal (concretament els Expedients de un matrimonis civils no és una dada mediocre. Matrimoni Civil del Jutjat Municipal de Sant Martí Sobretot, perquè el quadre de possibilitats demostra Sesgueioles) ens permeten de traçar una àmplia visió que quasi tots els casaments (per no assegurar que d'allò que comportà en aquesta vila la reforma tots) es van realitzar pel registre civil. Vint-i-dos religiosa. Recordem que con arreglo a la Ley de 28 de matrimonis civils: ni actualment trobem aquestes junio de 1932 es legislava el dret de contraure xifres. matrimonis civils. La rapidesa de les condicions fa que el 22 de setembre de 1932 es contragui el primer 2. L'obra educativa de la República matrimoni civil. Així doncs, dos mesos després La qüestió és que l'ensenyament primari a Sant d'aprovar la llei, Sant Martí Sesgueioles ja en va Martí Sesgueioles s'emplaçava al voltant de cent participar. vint nenes i nenes, dividits per un mestre i una El primer casament civil fou l'inici d'un període de cinc mestra. Per un costat descobrim l'escola femenina, anys en el qual moltes parelles en una situació difícil: la salut de la senyora mestra santmartinenques també van optar per aquest tipus de no afavoreix l'ensenyament de les nenes. Per l'altre, matrimoni. En la pràctica, el 1932 es va contraure un l'escola masculina, dirigida pel senyor mestre matrimoni civil; un any després, sis; el 1934, dos; el (mancat de les aptituts mes indispensables per a 1935, vuit i, a la fi, quatre casaments el 1936. En total, exercir el professorat). Possiblement estem davant vint-i-un matrimonis inscrits al registre civil. Tot d'un capellà que havia exercit el càrrec de professor seguit us els anotem. Desitgen contreure matrimoni fins la reforma educativa republicana. Un civil en el Jutjat de Sant Martí Sesgueioles d'acord ensenyament religiós i; per tant, exercit per un amb la llei del 28 de juny del 1932 i altres disposicions capellà, no s'adequava aleshores amb l'exigència de vigents : l'ensenyament laic republicà. Es tracten, doncs, de dues premisses que eixen
    • Treball de Recerca 27 L’alumnàtica aprofundeixen l'estat (o mal estat) de l'ensenyament primari en aquest poble. Arrel d'aquestes condicions, el 8 de juny de 1933 es demanava la creació d'una Escola de pàrvuls i el canvi de professors, tot acostant Sant Martí a la reforma educativa. Donàvem a conèixer unes línies més amunt que el pressupost d'educació s'incrementà un 50%. Doncs bé, Sant Martí Sesgueioles es va veure positivament afectat per aquest increment. S'instituïen a Catalunya 10.000 escoles noves, d'entre aquestes, una a Sant Martí Sesgueioles. La nova escola s'emplaçà al carrer de la Ciutadella número quaranta-dos (de fet, actualment es localitza al mateix lloc). Quant a aquesta edificació, les Actes Municipals del període republicà verifiquen, ple a ple, els avenços d'aquesta obra educativa. En suma, el Ante-presupuesto del proyecto de Escuela Unitaria para ambos sexos i Els Plànols de l'Edifici ens dibuixen una fotografia objectiva de l'escola. Resulta que l'Ajuntament disposava, al final del Carrer de la Ciutadella, d'un solar que es destinaria a aquesta obra. Però com que era insuficient per a patis d'esbarjo dels alumnes , el 26 de febrer de 1933 es va processar a la compra de la parcel·la de Jaume Grau Vila (un terreny paral·lel de deu metres d'amplada) per la quantitat de 935 pessetes. Així que a partir d'aquesta data s'iniciaren les obres. D'acord amb la designació de l'obra (fatxada de maons, dos pisos amb escala exterior, sis lavabos, etc. ) el pressupost total fou de 66.183,67 pessetes. Així Consistorial. Per consegüent, es va processar a la doncs, en un any i mig, el projecte anava agafant venda en pública subhasta de l'edifici anomenat Casa força. En aquest sentit, el 30 d'octubre de 1933, els del Lloc. Respecte a això, s'anuncià la venda de la aparelladors d'obres de la secció d'arquitectura de la vella Casa Consistorial en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya opinaven que “si bé l'edifici Generalitat. L'Expedient per a la venda de l'edifici inspeccionat és sòlid, en canvi hi manquen alguns ens comenta que la Casa del Lloc era inútil per al detalls d'acurament necessaris en aquestes obres”. La servei de Forn públic i Casa Consistorial a que qüestió és que, el desembre de 1934, les obres foren estigué destinat. Per tant, el 12 de febrer de 1935 es enllestides i les escoles ja funcionaven. És així com venia l'edifici a Francesc Mussolas Casajuana pel ens ho explica el ple municipal del 2 de desembre de preu de 1000 pessetes. 1934: “Que actualment està ja acabada la construcció Sense cap gènere de dubtes, la convivència de del nou edifici i traslladades a ell les Escoles l'Escola Nacional de Nens i Escola Nacional de Nacionals podent-se en qualsevol moment traslladar- Nenes amb la Casa Consistorial transformava s'hi aixi mateix la Casa Consistorial”. D'endemés, l'edifici en un veritable ens social. Igual que l'obra com podeu veure en aquesta frase, també es traslladà educativa de la República, la creació d'una Escola la Casa Consistorial al carrer de la Ciutadella número Nacional va passar de projecte a realitat. L'Escola 42. Fins aquell moment, l'Ajuntament de Sant Martí Nacional de Sant Martí Sesgueioles és la tessel·la que Sesgueioles s'havia reunit al carrer de Dalt número 7. fa possible el mosaic. Els resultats de la reforma van Es tractava, doncs, de la Casa del Lloc (així ser importants i Sant Martí se'n va veure beneficiat. l'anomenaven). Però, com estem veient, la D'aquesta manera, la inauguració d'una escola en construcció de l'escola va suscitar que una de les plena República evidencia que Sant Martí seguia les dependències de l'edifici funcionés com a Casa pautes de l'obra educativa (escola laica, mixta, Consistorial. Per consegüent, es va processar a la
    • L’alumnàtica 28 Treball de Recerca gratuïta i obligatòria). Tal era això que els documents Martí la mateixa nit que a Barcelona té lloc l'Estat asseguren que es tractava d'una escola mixta (ambos Català de Companys. Els fets són quasi paral·lels. sexos) i laica ( pel més que possible canvi de Segon, que la inestabilitat política també és evident professors). Malgrat això, afirmar la creació d'una a Sant Martí. Les actuacions de l'Alcalde Josep Escola de pàrvuls - tal i com reclamava la carta al Vidal (i del govern Lerroux) no són vistes amb bons Senyor Ventura Gassol- seria entrar en el terreny on els ulls per a tothom, d'aquí que el Jutge Municipal documents són inexistents. En qualsevol cas, la dirigeixi una conspiració per enderrocar-lo. magnitud que assoleix la reforma educativa a Sant Martí Tercer, que alguns habitants de Sant Martí Sesgueioles és indubtable. Sesgueioles també pensen i s'organitzen: lluiten per la voluntat del poble i vetllen pels interessos 3. Fets d'Octubre a Sant Martí Sesgueioles d'una revolució (ja sigui política o social) amb Però, per què s'ha de parlar d'una revolució simbòlica a armes a les mans. Sant Martí Sesgueioles? Gràcies a les Actes Municipals I quart: a Sant Martí també hi ha una ruptura de Sant Martí durant la República, podem afirmar, important que representa l'avanç del que, un any i doncs, que la insurrecció existeix. Malgrat tot, llegides mig després, seria la Guerra Civil. les actes, correm el risc d'errar en qualificar aquesta D'endemés, tampoc hem de passar per alt les rebel·lió com a simbòlica i prou. Per exemple, si ho repercussions i conseqüències dels comparem amb Astúries o Barcelona, s'entén que el que esdeveniments. El primer que crida l'atenció quan va passar aquí és simbòlic: no hi va haver cap presa de un es disposa a llegir les Actes municipals és que, poder ni cap enfrontament directe contra les forces de després d'explicar els fets concrets de Sant Martí l'ordre. Però per molt que canviïn les circumstàncies Sesgueioles, el Senyor Alcalde Josep Vidal es d'un lloc a un altre, la coordinació d'un grup disposa a felicitar el senyor Alexandre Lerroux per revolucionari armat a Sant Martí ens fa pensar que la l'èxit obtingut en la sufocació. Es tracta d'una insurrecció va tenir més realitat que simbolisme. No felicitació implícita en el text que dóna per suposat obstant, la complexitat del moment fa complicat quina coalició governa en el municipi. I per si en d'extreure una descripció cronològica, prou exacta i queda algun dubte, l'expulsió de la Casa objectiva dels esdeveniments del 6 d'Octubre, però sí Consistorial de Josep Solà Creus i Francesc Puig que es pot afirmar sense entrar en detalls- l'existència Bassa (coalició d'esquerres que es reintegrarà al d'una rebel·lió contra l'Ajuntament. govern el 23 de Febrer de 1936 amb la victòria del Des de l'onze de febrer de 1934, el Senyor Josep Vidal Front Popular) ho constata tot. A més, és palpable la Dragó era l'alcalde (reemplaçant així a Josep Canela diferència entre el bloc de dretes i el d'esquerres Miserachs i Josep Solà Creus) de Sant Martí perquè, a partir del 23 de febrer de 1936, es torna a Sesgueioles. D'una forma o una altra, les eleccions obrir el debat anterior. Les acusacions i les municipals havien donat la victòria als senyors Vidal, divergències entre uns i altres no acabarà fins al 19 Casulleras, Mestre i Estany que, vuit mesos després, de juliol del 36. Doncs de ben poca cosa va servir rebrien directament els efectes dels esdeveniments protestar enèrgicament pels darrers fets d'Octubre i els explicarien -per immortalitzar-los en les revolucionaris que trencaren la pau i la Actes Municipals. Possiblement sabien (ni que fos tranquil·litat habitual en aquest veinat . La setanta anys després) que algú les tornaria a obrir. Ara, terrorífica col·lisió semblava quasi irreversible o, a doncs, després de set dècades, les Actes parlen de nou, la manera de Josep Maria Solé Sabaté i Joan amb els matisos d'aquells temps: Villaroya, es plantava la llavor de la pugna “Tot seguit el Sr. Alcalde donà compte de la forma en fratricida de la Guerra Civil. que fou desposseït de les insígnies del seu càrrec la nit del dia 6 del mes que som, B) La Revolució (inici de la guerra civil) per un grup de revolucionaris armats que capitanejaven el Jutge Municipal Sr. Salvador Solé Montfort”. El 9 d'agost del 1936 es van reunir al Comitè Local, 14 d'Octubre de 1934. sota la presidència de Josep Solà, els Senyors Com podeu apreciar, d'aquestes tres línies em podem Francesc Puig, Jaume Boria Parés, Juan Boladeras, extreure algunes conclusions Valentí Vila i Josep Estany. La primera i urgent importants. Primer, que la insurrecció arriba a Sant tasca a complir era expulsar tota persona que
    • Treball de Recerca 29 L’alumnàtica
    • L’alumnàtica 30 Treball de Recerca vingués exercint algun càrrec des d'anteriors trobava l'enllumenat públic arrel dels ajuntaments. Per consegüent, es destituïa el senyor esdeveniments del 19 de juliol. Per aquesta raó Francesc Mussoles Casajuana del seu càrrec de s'ordenà com a tasca primordial mitjançant la Dipositari i el senyor Ramon Creus Bassa del seu remuneració de cinquanta pessetes per trimestre- càrrec d'Agutzil municipal. Tasques que d'aleshores que el nou agutzil Jaume Muntalà en dugués a terme ençà serien ocupades pel senyor Pere Vendrell Mujal i la conservació. Jaume Muntalà Feliu, respectivament. En el mateix Els esdeveniments revolucionaris s'havien iniciat, moment, s'aprovava per unanimitat la destitució del però no havien arribat - ni molt menys- a les altes Secretari de la Corporació. Ja se sap que el desafecte al cotes assolides fins al Maig del 1937. No va ser fins règim revolucionari té dues opcions: quedar-se i cessar el 6 de setembre de 1936 que, fruit d'una seqüència ( és el cas de l'ex-alcalde Vidal) o amagar-se - davant de de canvis socials, es donava a entendre que la incertesa del nou ordre- i ser destituït (és el cas del Sesgueioles entrava de ple en el nou ordre Secretari). Com a conseqüència, es tancava la sessió revolucionari. El Comitè Local estava disposat a amb l'aprovació, per unanimitat, del nou Secretari de la canviar el nom del municipi de Sant Martí Corporació, el senyor Joan Prat i Soler. Així quedava Sesgueioles. I ho va fer. El nom d'un Sant no podia complerta la primera missió consistent a destituir tota figurar a l'inici d'un poble, i menys en plena persona sospitosa de no acceptar el nou ordre revolució. D'aquesta manera, ens podem preguntar: revolucionari o d'haver participat en l'intent de cop ¿va caure el Comitè Local a la tendència de d'Estat. carregar-ho tot al fet espiritual? Aquesta pregunta L'estructura del Comitè Local era imprescindible per és tan perillosa com risc té afirmar que Espanya es tal que, successivament, tinguessin lloc el conjunt de trobava dividida per la religió. Innegable era, però, canvis polítics i socials. El primer que s'havia de que l'Església s'havia abraçat temeràriament a les canviar era, estranyament, la llengua en què estaven classes conservadores. De fet, l'herència històrica escrits alguns noms dels carrers de la vila. S'acceptava de relacionar-se amb l'aristocràcia venia de lluny i així d'inscriure tots els noms dels carrers en llengua la laicització de la República només va extremar-ne catalana. les posicions. Per altre costat, ¿com s'explica Tot seguit es donava compte del greu estat en què es l'ateisme obrer? El perquè d'aquesta ideologia fa
    • Treball de Recerca 31 L’alumnàtica al·lusió al somni de crear un futur millor, de buscar una alternativa al capitalisme. Allò que s'intentava era millorar la humanitat gràcies al victòria de la raó per sobre de les creences i dels dogmes eclesiàstics. Per això, degut a aquestes premisses, es va acordar per unanimitat canviar el nom del poble de Sant Martí de Sesgueioles pel de Sesgueioles . El motiu era clar: el nom de Sant Martí, com deien ells, no estava en consonància amb el nou ordre revolucionari . 1. Llarga vida al Camarada Durruti Llarga vida al Camarada Durruti, frase que emprèn aquest estudi. I, a fi de comptes, per què? Quines relacions tenen els dos subjectes d'aquesta aventura històrica? A priori, la presentació de Buenaventura Durruti Dumange -en un viatge històric com aquest- sembla forçada, convencional, arbitrària, violenta. El que hi ha a posteriori confirma que en cap moment el llenguatge personal, romàntic i líric (que pot ésser l'opinió d'algú i ningú més) ha vençut el lèxic històric, objectiu i universal. En són una mostra les dues sentències de l'Ajuntament de Sesgueioles que desenvoluparem tot seguit. Dues sentències que, en major o menor mesura, retocarien (magistralment per uns; terriblement per altres) el transcurs d'aquest treball. Com en el capítol anterior, les primeres conclusions d'un habitant de Sant Martí Sesgueioles no restaven a prop de la idea anarquista, sinó aïllades. Però el quadre de les possibilitats ha aproximat Sesgueioles a aquesta mística. Però quina mística? Durruti havia ocasionat un dolor general irreversible. El desconcertant enterrament de l'anarquista “Al poble de Sesgueioles, a 6 de desembre de 1936 , espanyol fou una de les expressions de sentiment essent l'hora assenyalada, les popular més importants del moment: totes les tres de la tarda [...] s'acorda que consti amb acta, el organitzacions antifeixistes s'hi concentraren (23 de sentiment del Consell Municipal per la mort del grant novembre de 1936). En aquest sentit, Sesgueioles lluitador Camarada Durruti, caigut en defensa de la volia destinar ni que fos tretze dies després-, quatre Llibertat” línies al lluitador llibertari. Res significava que l'alcalde fos del PSUC. Així mateix, la mort no Amb l'esclat de la guerra, els enfrontaments més solament havia colpit els tres consellers cenetistes de greus s'havien traslladat de Barcelona al front, de Sesgueioles sinó també totes les organitzacions Sesgueioles al front. L'entusiasme ideològic, però, polítiques. Si bé els conflictes entre el bloc CNT-FAI i també romangué en els el grup PSUC-UGT també existien a Sesgueioles; municipis (i aquest fragment en dóna fe). De fet, el tant els tres consellers de la CNT, com els dos del sentiment dels consellers, el pensament, l'empremta PSUC, estaven d'acord a fer un homenatge a Durruti. llibertària i la consciència de les notícies del front, Per tal que el Camarada (així el coneixien Josep Solà, estan darrera de frases com aquesta. Manuel Gil, Isidre Solé, Joan Coromines, Rafael La mort del milicià que donava nom a la Columna Asurmendi i Salvador Solé) es recordés ahir, avui i
    • L’alumnàtica 32 Treball de Recerca demà. S'ha dit que la mort de grans personatges mitifica -encara més, si pot ser- la seva vida. I és precisament el que succeí a Sesgueioles, el tres de gener de 1937. Aparentment, la dissolució del Comitè Local Antifeixista representava el final de la Revolució. Així i tot, a inicis de desembre, s'havia acordat per unanimitat manifestar el sentiment de condol per la mort de Buenaventura Durruti. I no era la darrera empremta revolucionària. Per contra, el succés del 3 de gener sí que ho era. Simbòlic o no, l'esdeveniment del 3 de gener fou l'últim sospir d'una revolució desbordada. Representava el darrer mot, el darrer acte abans d'esvair-se el somni revolucionari: “S'acorda la proposta dels companys de la CNT donar el nom del gran lluitador que fou el Camarada Bonaventura Durruti, al carrer d'Abaix, al que desde ara es nomenarà Carrer de Bonavenutra Durruti, desglossant-lo de l'Avinguda del 14 d'Abril”. En aquelles condicions, ja desfilaven per Sesgueioles un conjunt de personalitats amb un mateix somni: la Revolució. Sense cap gènere de dubtes, Buenaventura Durruti tenia el mateix desig que tots aquells i, així doncs, la importància en aquest apartat del treball hauria d'ésser idèntica. Per tant: ¿Obsessió incomprensible? No. Abans declaràvem que Buenaventura era el líder de la Columna Durruti pel seu carisma (i no pas per ocupar un càrrec jeràrquic: ¡Pero no puede ser un jefe, no lleva galones! A lo que los entendidos respondían, con admiración, desprecio, suficiencia: -que un anarquista nunca es jefe y, por lo tanto, no lleva galones.). Precisament, no s'ha d'interpretar l'apartat des de la perspectiva jeràrquica. Són molts els somnis truncats que apareixen en el capítol revolucionari, no només el de Durruti, sinó també el de molts altres protagonistes i, igualment, les il·lusions dels consellers de l'Ajuntament de Sesgueioles. Malgrat això, les Actes Municipals ens desenvolupen aquests darrers successos separadament. I això s'ha d'interpretar.
    • Activitats 33 L’alumnàtica PLEIN AIR (Un conte a partir del quadre de Ramon Casas) Era una tarda grisa i ennuvolada de París, i la Geraldine manera, corrents i sense dir res. Ell, que era un home era a la terrassa del bar del davant de casa seva, una de poques paraules li va contestar que havia tingut terrassa on no hi anava gairebé mai ningú, però a ella li un dia de molta feina i que havia de marxar ràpid. agradava anar-hi. Contemplava un home que estava Ella, que era una dona decidida, li va dir que no treballant (repartia cartes), mentre es prenia un cafè. tingués por, que no volia res més que una bona L'home s'havia parat un moment per fer una trucada amistat, però ell li va dir que havia de marxar i que telefònica. Ella era una dona que vivia sola, no tenia fills tenia molta feina. Es va estranyar altre cop, però va i la seva família vivia lluny de París. Ella, però, era una marxar igualment. Els dies anaven passant i dona feliç. No esperava a ningú, però no feia gaire que a Geraldine feia molt de temps que no veia Jean Paul la taula del costat s'hi havia assegut una parella jove. repartir cap carta ni anar a trucar en aquella cabina de Parlaven d'anar-se'n a viure junts. No és que els estigués telèfon, però com que el cop que el va anar a visitar, escoltant, simplement la parella estava discutint i la va fer fora, ella ja no va voler saber res més d'ell. cridaven, per tant, se sentia de què parlaven. Al cap de tres mesos, ella continuava anant a fer el A Geraldine li agradava fer córrer la imaginació i també cafè, sola, com de costum, en aquella terrassa. I un li agradava pensar molt. Pensar tant que, mentre mirava dia va entrar un carter, semblava Jean Paul. Va aquell home, pensava que podria ser una bona persona i decidir aixecar-se i anar a saludar-lo, però quan va potser, podria tenir-hi una conversa, podria saber com ser allà i el carter es va girar..., no era ell! Va era en realitat i, a més a més, tindria una nova amistat. I preguntar si coneixia en Jean Paul i què se n'havia així ho va fer: decidida, va aixecar-se i va anar a parlar- fet. El company de Jean Paul va dir que feia una hi, com si es coneguessin de tota la vida. L'home es deia setmana que havia mort ja que estava molt malalt. Jean Paul. Primer, va reaccionar bé, li va dir que vivia en Ella es va quedar una mica sorpresa, però de seguida aquell molí que es veia al fons, i li va parlar d'ell, com va reaccionar quan va sentir que aquell carter li va qualsevol persona, però, després, al cap d'una estona dir que uns dies abans de morir, ell parlava d'aquesta d'estar parlant, li va fer una pregunta concreta, la qual no terrassa i d'una dona que es deia Geraldine. li va semblar gens estranya: Estàs esperant a algú aquí tota sola? Ella va respondre que no, que no tenia la EVA CREUS (1r de Batxillerat) família a París, que vivien lluny, que no tenia fills ni estava casada, però que estava bé sola. Després d'aquesta resposta Jean Paul es va distanciar d'ella i no van parlar de gaire cosa més. Va posar com a excusa que havia de marxar a continuar treballant. Un dia se'l va trobar a la mateixa terrassa i estava una altra vegada prenent un cafè, sola. Ell va anar a trucar per telèfon, i no s'havia adonat que Geraldine estava asseguda a la taula. Mentre parlava per telèfon la va veure, però va fer com si no la conegués. Quan va acabar de parlar, Geraldine, que s'havia adonat que era allà, el va cridar, però ell no en va fer cas i va marxar. Geraldine es va estranyar, ella no li havia fet res perquè marxés d'aquella manera. Com que ell li havia dit on vivia, va decidir anar a casa seva, volia saber què li passava. Va anar a aquell gran molí i va trucar a la porta. Li va contestar Jean Paul mateix i quan la va veure es va estranyar, però la va fer passar. Quan va ser dins, ella li va demanar explicacions, de perquè quan s'havien vist havia marxat d'aquella
    • L’alumnàtica 34 AMPA APRENENT A EDUCAR Durant aquest curs un grup de pares i mares de l'IES de risc com poden ser el consum de drogues i altres. hem participat en un taller de reflexió, diàleg i intercanvi d'experiències, conduït per una psicòloga, Un altre estil educatiu és el dels pares indiferents, en el qual hem pogut compartir inquietuds, dubtes o que o bé perquè estan molt ocupats o bé perquè no estratègies que ens han estat útils en la tasca d'educar saben com fer-ho no són capaços de posar límits però els nostres fills. tampoc de donar afecte per la qual cosa els fills acostumen a presentar molts problemes de conducta, Al llarg de les diverses sessions hem treballat sobre les escolars, psicològics, i d'abús de drogues. característiques de l'adolescència, com una etapa de creixement que et permet passar de la infantesa a la L'estil educatiu democràtic és el més encertat: són vida adulta, en què es fa necessari desprendre't del pares que proporcionen amor i afecte, faciliten vies de món dels adults i qüestionar-lo per tal de crear la teva comunicació positiva, supervisen la conducta dels seus pròpia identitat. Aquest procés comporta sovint fills i els exigeixen responsabilitats; són flexibles i conflictes amb el món que t'envolta i especialment s'ajusten a les necessitats canviants del seu fill, alhora amb els adults responsables de posar normes i límits: que li fomenten l'autonomia. Els seus fills tenen un bon pares, professors... nivell d'autoestima, tenen una bona actitud i un bon rendiment escolar, estan motivats, presenten menys Sovint, els pares ja no ens recordem de la nostra pròpia problemes amb drogues i de conducta, una bona salut adolescència en què vàrem ser educats en un estil i en mental i són menys susceptibles a la pressió del grup. un món molt diferent, i no sabem massa com ho hem Si bé tots els pares ens equivoquem reiteradament i, en de fer. un moment donat, podem aplicar estils de conducta erronis, cal que l'estil democràtic predomini per sobre Alguns pares tenen un estil educatiu autoritari: dels altres la major part del temps. “això es fa així perquè jo ho dic” ; aquests pares aconsegueixen normalment que els seus fills facin el que ells volen tant en les tasques de casa com en el fet que tinguin un bon rendiment escolar, però sovint són joves amb dificultats emocionals, poc segurs de si mateixos i poden presentar problemes depressius. Alguns d'aquests joves poden ser rebels i hostils. Són persones que poden treure molt bones notes i fer una gran carrera professional però, malgrat tot, ser infeliços. A l'altre extrem, hi ha pares amb un estil educatiu permissiu, ja sigui perquè s'identifiquen molt amb els seus fills (“jo feia el mateix a la seva edat”), o perquè van ser educats en un estil excessivament autoritari, que ells consideren erroni, i volen fer tot el contrari: “amb el meu fill som col·leguis”. Són pares que mostren afecte als seus fills, però no són capaços de marcar normes i límits per la qual cosa aquests nois i noies si bé solen estar segurs de si mateixos, acostumen a presentar problemes de conducta, dificultats per controlar els seus impulsos, i conductes
    • Finestra oberta 35 L’alumnàtica CONÈIXER UN PAÍS: BRASIL (A través de la Stefanny Rodríguez de 3r ESO) Vaig néixer a Sao Paulo, una ciutat molt a prop de Rio de Janeiro. Si us fixeu en el mapa d'Amèrica del Sud, veureu que Brasil és el país més gran. Té fronteres amb la Guaiana Francesa, Surinam, la Guyana i Veneçuela al nord; amb Colòmbia, el Perú i Bolívia a l'oest; i amb el Paraguai, l'Argentina i l'Uruguai al sud, i limita a l'est amb l'oceà Atlàntic. La meitat nord del país és ocupada per la conca de l'Amazones. El riu més important de la conca atlàntica és el Sao Francisco. Al centre del país es troba una zona d'altiplans, on destaca el Mato Grosso, i al sud i a l'est hi ha cadenes de muntanyes. La màxima altitud és el Pico da Neblina (2.993 m). El clima del Brasil és molt humit amb característiques diverses, com ara el molt humit calent (equatorial), en algunes parts de la regió Nord; molt humit merotèrmic (subtropical), en la Regió Sud de Brasil i sud de Sao Paulo; i molt humit calent (tropical), a una franja estreta del litoral de Sao Paulo a Rio de Janerio, Vitòria, al sud de la Bahia fins a Salvador, sud de Serpige i nord d'Alagoas. La capital és Brasília, amb més de dos milions d'habitants. Les ciutats més importants són: Sao Paulo, amb més de deu milions; i Rio de Janeiro, amb uns sis milions. Brasil era l'antiga colònia de Portugal i és l'únic país de llengua portuguesa del continent americà. La religió amb més seguidors és el catolicisme. La societat brasilera és una de les més multiracials del món perquè està formada per descendents d'europeus, indígenes, africans i asiàtics. La samba és la principal forma de música, d'arrels africanes, sorgida al Brasil. El nom “samba” és, probablement, originari del nom angoleny “semba”, un ritme religiós. El Carnaval de Brasil és la festa més popular del país. Com diem: Bon dia: Bom dia Com estàs: Como voce ta Gràcies: Obrigado Adéu: Chau
    • L’alumnàtica 36 Biblioteca ACTIVITATS DEL GRUP DE LECTURA D'ADULTS Des de l'última edició de L'Alumnàtica, hem realitzat 2 El llibre que vàrem llegir recentment, “La lladre de trobades amb el grup de lectura d'adults: la del llibres”, va sorprendre a tothom per la narradora de desembre 2008 amb el llibre “Un home de paraula” la història. És un llibre molt trist, però que gràcies al d'Imma Monsó i la del març 2009, amb “La lladre de personatge principal va transformant en bellesa tot llibres” de Markus Zusak. el que l'envolta. La narració s'emmarca dins la Quant al llibre “Un home de paraula” , hi va haver molta segona guerra mundial, però explicada des de dins. diversitat d'opinions , ja que mentre a alguns va agradar Es va destacar també les relacions que s'estableixen molt, a d'altres, no massa. entre els personatges que configuren la història, i Se'n va destacar la fabulosa descripció que es fa del que ajuden a entendre millor totes les situacions. En personatge principal, i la relació que s'estableix entre els general va agradar molt, i us en recomanem la seva tres protagonistes. També cal destacar les imatges lectura. quotidianes que estan descrites amb molta gràcia, junt El proper llibre que llegirem serà “L'elegància de amb detalls sensitius molt macos. Pel que fa a la qualitat l'eriçó” de l'escriptor francès Muriel Barbery. La literària tothom va estar d'acord en què es nota que és trobada es realitzarà el dimecres dia 10 de juny, a la una autora consagrada i amb molt de prestigi. qual, com sempre, hi esteu convidats.
    • Biblioteca 37 L’alumnàtica L'IES ALEXANDRE DE RIQUER INICIA UN GRUP DE LECTURA D'ALUMNES L'Institut Alexandre de Riquer de Calaf ha iniciat, aquest curs 2008-09, un grup de lectura d'alumnes, dirigits pel profesor de Llengua Castellana, Miquel Visa. L'objectiu és d'animar-los a la lectura i a la participació posterior en un trobada per tal de comentar-la. Després d'haver llegit el llibre proposat, “El embrujo de Shangai” de Joan Marsé, els alumnes i el professor es varen reunir, el passat dimecres 25 de febrer a la Biblioteca, per tal de compartir les seves impressions respecte al llibre. Un cop vençuda la fase inicial de timidesa, els alumnes varen afegir els seus propis comentaris i sensacions. Les opinions varen ser molt contrastades, ja que mentre uns alumnes coincidien en què els va agradar, altres opinaven que els havia decebut una mica. Es va parlar tant dels aspectes relacionats amb la forma com en el fons, i especialment dels personatges principals i dels esdeveniments que succeeixen al llarg de la història. Creiem que va ser una trobada molt profitosa per a tots, i que en varen sortir animats per continuar. Cal agrair la col·laboració de la Biblioteca d'Igualada que ens proporcionà els exemplars dels llibres. Així mateix, es felicita els alumnes participants en aquesta iniciativa i se'ls anima a continuar endavant. El proper llibre que llegirem serà “Frankestein” de Mary Shelley. Hi esteu tots convidats. Mercè Gomà L'IES ALEXANDRE DE RIQUER RENOVA LA WEB Després d'un temps d'inactivitat, l'IES ha renovat la seva web. Està construïda sota la plataforma Joomla, que permet que el professorat, els estudiants, l'AMPA, el PAS pugui tenir el seu espai i entre tots es construeixi la pàgina dia a dia. Es tracta de la filosofia web 2.0, que no només ofereix informació sinó que permet la participació de la comunitat. Des de la web tindreu accés directe al catàleg de la biblioteca, a la informació dels departaments, de les tutories, de secretaria, etc. Esperem que sigui una eina útil. Per entrar cal anar a l'adreça següent i clicar sobre el logotip de l'IES. http://www.xtec.cat/ies-alexandre-de-riquer
    • L’alumnàtica 38 Llibres RESSENYES. LLIBRES PER SANT JORDI La Dama del Alba Alejandro Casona Editorial Vicens Vives: 150 pàgs. A partir de 13 anys Aquest segon trimestre els alumnes de 2n ESO hem llegit La Dama del Alba d'Alejandro Casona a l'assignatura de castellà. Aquest llibre és una adaptació de l'obra teatral completa del mateix títol. El llibre compta amb una petita introducció sobre la vida i el contex històric de Casona (1903-1965). L'obra, estrenada a l'Argentina el 1944, relata la història d'una família que viu en un poble d'Astúries i que està passant per un moment força dur a causa de la misteriosa mort de la filla gran, Angèlica. Però unes visites inesperades tornaran la felicitat perduda a la família. Laura Busquet (2n ESO B) Aloma Mercè Rodoreda Edicions 62: 250 pàgs. A partir de 15 anys Aloma és una de la grans novel·les (amb força aspectes autobiogràfics) de l'escriptora Mercè Rodoreda. La protagonista, Aloma, és una adolescent de divuit anys que manté una relació amorosa i complicada amb Robert, el seu cunyat recent vingut d'Amèrica. La novel·la es concentra en els sentiments de la noia, ja que és molt jove i viurà unes experiències molt fortes. Haurà de prendre grans decisions i enfrontar-se a les circumstàncies especials de la seva relació amb Robert, la qual cosa la farà madurar de mica en mica (vegeu-ne més informació a les pàgs. 40-41 de L'Alumnàtica). Alèxia Vila (4t ESO)
    • Llibres 39 L’alumnàtica Mirall trencat Mercè Rodoreda Club Editor: 300 pàgs. A partir de 16 anys “Una família rica, una casa abandonada, un jardí desolat... Tenia ganes de fer una novel·la on hi hagués de tot això”, escriu Mercè Rodoreda al pròleg. I, naturalment, ho va aconseguir: la història, al llarg de tres generacions, d'una mateixa família, amb els seus problemes, la seva gent, les característiques de cadascun dels membres i dels temps que els ha tocat viure... Un relat que us absorbirà des de bon principi i amb el qual descobrireu la quantitat de secrets que es poden mantenir durant tota una vida per tal de mantenir “unida” la família. Els mateixos secrets que, en sortir a la llum, es convertiran en el motiu de la seva mateixa destrucció. Mirall trencat és, en primer lloc, una novel·la sobre la gent i sobre com els temps que ens toca viure influencien les persones, però és també un relat amb el qual us sentireu totalment identificats i que, per això, crec que pot agradar molt a tothom que tingui ganes de llegir-lo. Nerea Castilla (2n Batxillerat) Solitud Víctor Català Edicions 62: 399 pàgs. A partir de 16 anys Solitud narra la història d'una dona anomenada Mila que es veu obligada a anar-se'n a viure a una ermita amb el seu marit, a dalt de les muntanyes: un lloc que no li agrada gens i on es troba sola davant la indiferència del seu home. Allà comença el seu progrés espiritual amb l'ajuda d'en Gaietà, el pastor de l'ermita, un home savi i comprensiu. La Mila creix interiorment fins que tot comença a anar malament. Un bon dia, però, es cansa de tot i, trencant tots els esquemes de la societat del moment, decideix prendre una decisió que li canviarà la vida. No et deixis perdre l'oportunitat de llegir un dels millors llibres de la literatura catalana. Un llibre que al principi pot semblar ben normal, però que a mesura que el vas llegint et vas adonant del perquè de la seva grandesa. Patrícia Gavín (1r Batxillerat)
    • L’alumnàtica 40 Activitats UNA SORTIDA AL TEATRE (ALOMA) Com a cloenda de l'any Rodoreda, la Companyia Dagoll Dagom i el Teatre Nacional de Catalunya van posar en escena la versió musical de la novel·la Aloma de Mercè Rodoreda interpretada, en el seu paper principal, per Julia Möller (vegeu-la al cartell que anunciava l'obra). Aprofitant l'avinentesa, es va posar aquesta novel·la com a lectura obligatòria als cursos de 4t ESO i 1r Batxillerat, i es va organitzar una sortida voluntària per anar a veure el musical, en horari d'adults, el dissabte 29 de novembre del 2008 (la funció començava a les 21.30). Hi van assistir 19 alumnes de 4t d'ESO, 23 alumnes de 1r de Batx., i 13 professors (amb un total de 55 persones). Vegeu, a continuació, alguns comentaris dels alumnes de Batxillerat tot comparant la novel·la i la seva versió musical-teatral. Núria Bagà L'obra teatral d'Aloma, va ser una obra que estava bastant bé, les cançons estaven molt bé, la coreografia també, però l' Aloma jove me la imaginava d' una altra manera, podem dir no tan bleda, perquè en el llibre et dóna una sensació que no és un personatge que faci aquest paper. El Joan no me l'imaginava tan deixat anar. Desirée Cañizares Una de les coses que més em van agradar, a part que l'obra es fes en forma de musical, va ser que els diàlegs duien frases exactament iguals a les del llibre i això, si te l'havies llegit, et cridava molt l'atenció. Cal dir, per això, que el que més em va agradar del musical, va ser la manera com en Dani mor, ja que quan se li tiren al damunt, el nen surt corrents com si al llibre no la descriu tal com sortia a l'obra. Però, en hagués sortit l'ànima del cos del nen. general, em va agradar molt. Trobo que s'haurien de Personalment em va agradar més la representació fer mes sortides de caire cultural com aquesta. d'Aloma que La Plaça del Diamant. Gemma Garriga Flavia Dobrica Simplement, fantàstic. Mentre llegia el llibre em volia Em va sembla molt entretinguda, tot i que els imaginar com serien les cançons, els decorats, les personatges no eren tal i com me'ls imaginava, ja que escenes, els personatges... Però no aconseguia fer- l'Aloma a l'obra era massa innocent i una mica beneita, me'n una idea. Vaig trobar molt encertada la idea que hi hagués dues Alomes, i que a vegades es creuessin
    • Activitats 41 L’alumnàtica hi hagués dues Alomes, i que a vegades es creuessin Daniel Pleixats dins de la història era curiós i bonic. Vaig trobar a faltar En la meva opinió m'hauria agradat més si no la història de quan va a comprar les cortines i es compra hagués sigut un musical sinó una obra normal i un llibre d'amagat, ja que si no t'has llegit el llibre no corrent. No em va agradar que apareguessin les dues saps què significa aquell llibre vermell que troba quan Alomes, l'una de gran i l'altra de jove. Pel que fa la marxen de la casa. Els personatges m'han agradat resta va ser un espectacle digne de veure i de gaudir. bastant: l'Aloma me l'esperava així, l'Anna, el Joan i el nen, també. Els que potser no m'esperava d'aquesta Jordi Rial manera són el germà mort d'Aloma, i que la Gisela fes L'obra estava molt ben treballada. Els actors ho van de Coral, crec que el paper no li escau massa i vaig fer molt bé i tenien una gran capacitat d'actuació. trobar que li treia poc suc. El Robert me l'esperava Personalment vaig veure alguns canvis respecte a diferent, potser més guapo. Però en general, crec que és l'obra com per exemple que el moment de les un dels millors musicals que he vist, potser perquè cortines a la novel·la la ressalten molt i en canvi a m'havia llegit el llibre abans. l'obra passa mes desapercebut o també amb el dels gats. Elisabet Miquel Però l'obra estava molt ben treballada i molt ben Vull destacar especialment, l'encert que crec que els muntada i jo vaig sortir realment supercontent de productors han fet d'afegir-hi la presència de dues l'obra realitzada pels actors. Alomes: una jove, representada per l'actriu Julia Möller, que és la que viu el present de la història, i Mertixell Rotés l'Aloma gran, paper que interpreta la Carme Sansa, que Personalment, el llibre m'ha agradat, com també el ens explica la història des d'una perspectiva ja viscuda. musical. Després d'haver sentit algunes crítiques Penso, doncs, que té sentit pel fet que Rodoreda, tot i no negatives del musical, continuo pensant que se l'han ser una autobiografia, aporta molt d'ella en el seu llibre. "currat". S'ha de pensar que també té la seva A més a més, al cap de trenta anys, va tornar a revisar complicació fer tota una obra sense canviar aquesta història que va tenir guardada fins llavors. d'escenari, o representar una habitació amb un sol llit, o tota una casa (de dos pisos) amb un sol decorat, sense entrar en temes econòmics. Pel que fa al Cristina Montaner musical en si, les cançons eren divertides, però La versió teatral d'Aloma ha estat molt bona. Tot i que alhora tristes. Només de sentir-les una o dues és evident que al llibre hi ha molts més detalls, penso vegades ja se't quedaven: bon senyal! El que més em que l'obra els ha representat molt bé. L'obra se'm va fer va agradar, i potser sorprendre una mica, és la gran molt curta. Penso que és perquè essent un musical, és quantitat de frases idèntiques a les del llibre, i això més divertit. Hi ha moltes coses que em van sorprendre, és curiós de sentir, sobretot si fa poc que t'has llegit com per exemple, el caràcter d'en Joan. En el llibre surt el llibre i encara el tens fresc. com si fos un home trist, avorrit i cansat de la vida, que només té problemes i en l'obra surt un Joan molt rialler, molt de la broma. Un altre detall que em va sorprendre va ser el de la música. Penso que era molt difícil de tocar, i em va agradar molt. Anna Payá Crec que la versió d'Aloma que vàrem anar a veure al TNC estava molt bé. A mi personalment, em va agradar molt ja que el text estava molt ben adaptat a l'obra. Trobo que les cançons eren molt encertades, i el fet que hi hagués les dues Alomes, la jove i la vella estava molt bé! Jo repetiria!
    • L’alumnàtica 42 Esports L´ALIMENTACIÓ SALUDABLE A L´ETAPA ESCOLAR El desenvolupament de la persona, especialment S´ha de reduir el consum de: durant la infància i l´adolescència , és continu i -Llaminadures: prioritzant, com alternativa, la fruita dinàmic, i ens hi hem d´implicar pares, educadors i la seca. societat en general. L´alimentació es un procés que ens acompanya al llarg -Begudes refrescants (coles, llimonades i taronjades; de la vida, a través del qual obtenim els nutrients que donant prioritat al consum d´aigua, sucs de fruita i permeten cobrir els requeriments de l´organisme. Per fruita fresca). tal que el creixement i el desenvolupament, tant físic com mental, es produexin d'una manera adequada, és -Brioixeria i pastisseria (millor: entrepans). imprescindible facilitar una alimentació que cobreixi les necessitats nutricionals pròpies de cada etapa. -Cremes de xocalata, cremes, mousses i d´altres, com a És molt important fer un bon repartiment dels àpats al postres habituals dels àpats. llarg del dia: esmorzar a casa, esmorzar a l'hora del pati, dinar, berenar, sopar i, de vegades, prendre un -Menjar ràpid (fast food). làctic abans d´anar a dormir; això ens ajudarà a equilibrar l´alimentació al llarg del dia i a evitar L´actual model de vida familiar fa que cada dia sigui llargues estones sense menjar. més nombrosa la quantitat de nens i nenes que fan ús El “primer esmorzar” és l´àpat que inaugura el dia i ens del servei de menjador escolar. Ara bé, no es pot posa en marxa, i és convenient que contingui: llet o oblidar que el primer aprenentatge alimentari i el més derivats, pa, cereals, fruita o suc de fruita; i la millor important es produeix en el nucli familiar; així, el opció per al “segon esmorzar” es l´entrepà. menjador esdevé un lloc privilegiat per dur a terme I per aconseguir una alimentació completa, hem de l´educació alimentària en coordinació amb la família. tenir cura de la seva varietat, i cal potenciar el consum Per això és recomanable participar en la compra i de: elaboración dels àpats familiars: implicar-s'hi, fer-se'n responsable. -Fruita fresca com a postres habituals dels àpats i com a El menjador és un espai idoni per afavorir aspectes complement d´esmorzars i berenars. convivencials, i de relació social i afectiva, per desenvolupar hàbits saludables; per això hem de -Verdures i hortalisses en el primer plat o com transmetre als nois i noies comportaments i actituds guarnició del segon plat. correctes, adquirint normes bàsiques de comportament a taula: seure adequadament, usar correctament els -Llegums i fruita seca coberts, retirar-los, menjar de manera tranquil·la, mastegar a poc a poc, i no parlar amb la boca plena -Làctics: principalment, en forma de llet, iogurts i d´aliments; també dur a terme hàbits d´higiene, com formatges. rentar-se les mans abans i després de cada àpat així com rentar-se les dents. -Peix, ous, carn. És molt recomanable evitar el sedentarisme i l´excés d´”activitats de pantalla” (televisió, ordinador, -Pa en els diferents àpats. consoles, etc.), i practicar més activitat física: amb aixó i una alimentació equilibrada, evitarem l´excés de -Oli d´oliva verge. pes i aconseguirem un millor estat de salut. -Aigua com a beguda bàsica i vital, tant en els àpats Manel Navarro com fora d´aquests.
    • Esports 43 L’alumnàtica UNIÓ ESPORTIVA CALAF: EQUIP FEMENÍ JUVENIL-CADET Fila de dalt (d'esquerra a dreta) Ramon Riera, Laura Soria, Ginevra Solà, Judit Grau, Alba Creus, Natàlia Ruiz, Virgínia Borràs, Eva Creus, “La Ceci”, Patrícia Guix, Anna Payà, Alba Borràs, Laura Farré i Jordi Vilaseca. Fila de baix (d'esquerra a dreta) Elisabet Trullàs, Clara Gil, Lídia Mulero, Júlia Massanés, Anna Pintó, Brenda Sandy, Tania Vegas, Jenifer Martínez, Gisela Barrios i Gemma Garriga.
    • L’alumnàtica 44 Horòscop HORÒSCOP AQUARI Amor: aprofita-ho que cauran un darrere l'altre. Salut: no treballis tant que necessites respirar aire! Diners: estigues tranquil que encara duren. PEIXOS Amor: l'amor està a l'aire i tu ho respires tot, decideix-te per un. Salut: descansa, necessites dormir... Diners: guarda't els diners que s'acaben mes ràpid del que sembla... ÀRIES Amor: STOP! Sembla que t'agradi discutir..., controla't. Salut: deixa la festa i fes esport. Diners: et sobren, gasta-te'ls. TAURE Amor: te n'adonaràs que ja has perdut massa el temps... LLIURE. Salut: no facis tant el gandul i mou-te, que et convé. Diners: no hi penses i després te'n falten..., vigila'ls bé. BESSONS Amor: no hi pateixis més, no només existeix ell/a. Salut: deixa la xocolata i surt a córrer amb els amics. Diners: estalvia'ls que et marxen de les mans... CÀNCER Amor: controla't o hi acabaràs perdent... Salut: no et passis d'esportista que després no t'aguantes... Diners: regala't alguna cosa que, de moment, no te'n falten.
    • Horòscop 45 L’alumnàtica LLEÓ Amor: no et preocupis que no se t'escaparà, deixa'l respirar... Salut: estaràs millor que mai, aprofita-ho. Diners: vigila què fas o te'n penediràs... VERGE Amor: encara que a tu no t'agradis..., és evident que a la resta sí. Salut: asseu-te una estona que no pares quiet/a. Diners: no els regalis que estem en crisi... BALANÇA Amor: digues que descansaràs dels “rolletes”, i dissimula la “mala ratxa”. Salut: mirar el futbol a la tele, no es un esport..., mou-te. Diners: estalvia'ls, no se sap mai quan els necessitaràs... ESCORPÍ Amor: guanya-te'l que ja és teu. Salut: salut immillorable, conserva-la. Diners: busca feina que et farà falta... SAGITARI Amor: ara que pots..., pensa-t'ho dues vegades. Salut: fer esport és saludable..., però no et passis que no ets de ferro. Diners: ep! Els diners no són papers per llençar..., Controla't. CAPRICORN Amor: sembla que l'has atrapat però no te'n facis gaires il·lusions: pot durar poc... Salut: continua així, estàs en bona forma. Diners: sembla que la crisi no t'afecta gaire: pots estar tranquil. Grup d'alumnes de 4t d'ESO
    • L’alumnàtica 46 Publicitat Solucions al Racó matat
    • Passatemps 47 L’alumnàtica MOTS CROISÉS
    • L’alumnàtica 48 Activitats VISIONS D'UN INTERCANVI Del 2 al 8 de febrer els alumnes de 1r de Batxillerat van viatjar, respectivament, a Datteln (acompanyats de Mercè Gomà i Assumpta Domingo) i Bolonya (amb els professors Antònia Abelló i Miquel Àngel Campos). Al seu torn, els estudiants alemanys i italians van ser a Calaf del 22 de febrer a l'1 de març. Aquesta experiència tan enriquidora ha motivat els comentaris que ara us oferim. DATTELN (ALEMANYA) Catorze nois i noies catalans amb destinació a Alemanya, disposats a conviure set dies amb quinze joves alemanys totalment desconeguts. El resultat: 29 noves i grans amistats... Un plaer formar part d'aquesta experiència! (Elisabet Miquel) Aquest intercanvi ha sigut un dels meus millors moments de la vida. Els companys alemanys/es ens ajudaren molt a l'hora de descriure les zones on anàvem, i vam passar molts bons moments junts. Són molt agradables i ho recomanaria a tothom! (Adrià Solà) L'intercanvi amb Alemanya ha estat una experiència L'intercanvi d'Alemanya per mi ha significat el inoblidable: anar a un país que no coneixes i fer coneixement d'una cultura que anteriorment era noves amistats, parlar anglès... No ho oblidaré mai. desconeguda. Ha estat una experiència inoblidable (Desirée Cañizares) perquè hem fet grans amistats i hem passat un bon temps junts. Ho recomanaria a qualsevol que estigui Ha estat la millor experiència de la meva vida. A part disposat a adaptar-se a una nova família i viure una d'aprendre coses noves i de practicar una altra bona experiència. (Ariadna Torreguitart) llengua, hem aconseguit fer uns lligams molts forts d'amistat, i això és fantàstic. Jo recomanaria a tothom Experiències inoblidables i moments únics. Un viure una experiència com aquesta perquè val la intercanvi especial que no es pot descriure amb pena! (Anna Payà) paraules. (Jaume Puigpelat) Van ser dues setmanes plenes d'experiències per He après moltes coses noves i m'he adonat que repetir. (Elisabet Trullàs) l'anglès és molt important i necessari. L'he pogut practicar i aprendre coses que no sabia. Amb els L'intercanvi a Alemanya va ser una experiència molt companys alemanys hem fet uns grans lligams, hem divertida i interessant. M'ho vaig passar molt bé i sigut tota una família, i això crec que és fantàstic. m'agradaria retrobar-me un altre cop amb ells. Crec que és una experiència que no s'hauria de (Cristina Montaner) perdre: que Calaf i Datteln segueixin units! (Jordi Rial)
    • Activitats 49 L’alumnàtica BOLONYA (ITÀLIA) Una experiència nova amb fets únics com serien Itàlia va arribar després de molt esperar. Es podria aprendre una llengua, fer amics i conèixer altres llocs del resumir amb les paraules: amistat, rialles, moltes món. Però per mi el més important ha sigut la posada en fotos, noves experiències, i SARDANAR. Em comú de problemes “típics” de la nostra edat a centenars manca un Capisco, No Capisco, o Capito. (Aloma de quilòmetres de casa, i amb unes persones que, malgrat Giralt) haver-hi compartit només dues setmanes, s'han sabut guanyar la nostra confiança. (Gemma Garriga) L'intercanvi amb Itàlia ha estat molt millor del que m'havia imaginat. Itàlia és un país molt bonic i tots La veritat és que quan vam arribar a Bolonya, entre vam aprendre una mica la llengua. Vam passar nosaltres no ens volíem separar, però a l'hora de marxar, moments inoblidables i, personalment, em va no ens volíem separar d'ells. L'intercanvi es podria encantar descobrir una nova cultura. No fa falta dir resumir com una gran experiència per conèixer un nou que el menjar era boníssim! Tot va ser genial fins país, una nova gent i una diferent manera de treballar. que va arribar l'hora d'acomiadar-se. Esperem (Clara Gil) poder tornar-hi a l'estiu! En resum, han estat dues setmanes que difícilment oblidarem. (Patrícia L'intercanvi ha estat perfecte: uns moments Gavin) d'experiències molt positives i gratificants. Hem viscut una altra cultura i uns altres costums i, sobretot, hem L'experiència d'anar a Itàlia va ser genial i viscut amb uns nous amics d'altres països. Són uns impressionant: poder disfrutar de dues setmanes moments per recordar sempre: inoblidables. (Pau junts amb aquells nois i noies va ser inoblidable. Era Estany) gent súper maca i molt oberta. Les activitats han estat perfectes i només estem esperant l'estiu per Ha sigut una experiència molt bona per a mi: els italians tornar-nos a veure ja que el comiat va ser trist, i ja ens van tractar molt bé i són molt bona gent (molt els trobem a faltar. (Eva Creus) simpàtics i agradables), i també ha servit per saber alguna cosa en italià. En fi, una experiència inoblidable: De veritat, una gran experiència. A Itàlia vam una experiència que sempre tindré present en tota la conèixer la llengua, la cultura, la gent, l'educació... I meva vida. (Núria Bagà) ells, aquí, van repetir l'experiència. A més, vam tenir l'oportunitat de compartir uns dies amb Va ser una experiència que es defineix amb una paraula: italians i alemanys. Sens dubte, en guardaré molt PERFECTE! Un intercanvi ple d'emocions i de gent bon record, i tots esperem tornar a veure'ns algun impressionant. Un intercanvi que ha donat fruit a una dia. (Meritxell Rotés) amistat eterna. (Patrícia Guix)
    • L’alumnàtica 50 Passatemps RACÓ MATAT: Bon Sant Jordi! En aquest racó matat us proposem un passatemps que només es troba en les revistes de passatemps variats. S'anomena PICTOGRAMA o PUZZLE JAPONÈS. Es tracta d'aconseguir un dibuix tot pintant de negre algunes de les caselles de la quadrícula. Els números indiquen la quantitat de caselles negres que hi ha a la fila o columna corresponent. Els grups de caselles negres d'una línia estan separats per un nombre indeterminat de caselles blanques. Quan veiem que una casella ha de ser blanca, la marquem amb un punt o una diagonal. Per exemple, si a una fila hi ha els nombres 3 i 2, vol dir que, d'esquerra a dreta, primer hi ha un grup de tres caselles negres, i després un de dues. Entre aquests dos grups, almenys hi ha una casella blanca. Per si les explicacions no són prou clares us donem un exemple ja resolt. A més, per facilitar-ho una mica, us donem ja fetes les línies del contorn (no és així com es troba a les revistes). Esperem que aconseguiu fer-lo! Exemple:
    • Activitats 51 L’alumnàtica OLIMP 2009 Una vegada més l'IES Alexandre de Riquer als alumnes que vulguin cursar un batxillerat de s'ha transformat per uns instants en un lletres!) es treballen ara dins l'assignatura de improvisat Olimp on alumnes de 4t d'ESO han Llatí. representat divinament els seus papers. En edicions anteriors realitzaven aquesta activitat Observa'ls amb molta atenció. Sabries els nois i les noies que cursaven el crèdit reconèixer de quin déu es tracta en cada cas i quin variable de Mitologia Grecoromana. Amb la alumne s'amaga sota la immortal indumentària? desaparició dels variables i la incorporació a 4t Ànims que és molt fàcil …, i si no te'n surts és que d'ESO de matèries optatives específiques, els et convé apuntar-te a Llatí de 4t! continguts de mitologia (tant importants per
    • L’alumnàtica 52 El racó dels clàssics ROMA (Segona temporada) ·Títol original de la sèrie: Rome ·Any: 2007 ·Nombre d'episodis: 10 episodis de 55' ·Cadenes que l'han produït: HBO (USA) - BBC (Regne Unit) RAI (Itàlia) ·Directors de cada episodi: 1-Tim Van Patten 2-Allen Coulter 3-Alan Poul 4-Adam Davidson 5-Alik Sakharov 6-Roger Young 7-John Maybury 8-Carl Franklin 9-Steve Shill 10- John Maybury ·Guionistes de cada episodi: Bruno Heller (1,2,10), Scott Buck (3,7), Todd Ellis Kessler (4,8), Mere Smith (5,9), Eoghan Mahony (6) ·Assessor històric: Jonathan Stamp ·Repartiment: Luci Voreno (Kevin McKidd), Tit Pul·lo (Ray Stevenson), Marc Antoni (James Purefoy), Atia dels Julis (Polly Walker), Caius Octavi (Max Pirkis -adolescent- / Simon Woods -adult-), Marc Juni Brutus (Tobias Menzies), Servilia dels Junis (Lindsay Duncan), Cleòpatra (Lynsdey Marshal), Octàvia dels Julis (Kerry Condon), Níobe (Indira Varma), Vorena (Coral Amiga), Marc Tul·li Ciceró (David Bamber), Marc Vipsani Agripa (Allen Leech), Caius Cilni Mecenàs (Alex Wyndham), etc. web oficial: http://www.hbo.com/rome/ L'abril de 2006 dedicàvem El racó dels clàssics a comentar quotidiana de les classes populars de Roma. Roma, l'espectacular sèrie que s'havia acabat d'emetre al canal Cuatro i que causà tal impacte en els espectadors a La sèrie, en aquesta segona entrega, manté la doble nivell internacional que tot feia presagiar que la cosa no línia argumental de la primera temporada, fet que des podia pas aturar-se amb una primera i única temporada. La d'un bon inici ja conferia a la producció gran sèrie, a part d'exhibir astoradores escenes en què el sexe i la originalitat i un segell propi. Tal vegada, però, violència se'ns mostraven a dojo i amb tota la seva cruesa, accentua encara una mica més la violència i la combinava amb prodigiós equilibri l'espectacularitat amb sordidesa perquè situa un bon nombre d'escenes en el rigor històric. A més, tal com destacava ja en aquella l'underground de l'aleshores capital de món. Si en ocasió, molts eren els al·licients que presentava per a tots l'entrega inicial els esdeveniments històrics recreats els qui disfrutem estudiant l'antiguitat clàssica i observant anaven des de la Segona Guerra Civil (la que enfrontà les recreacions que ens en puguin oferir el cinema o la Cèsar i Pompeu), passant per la batalla de Farsàlia (en televisió. D'una banda aportava una nova perspectiva sobre què Pompeu resultà definitivament derrotat) fins a la la societat romana de finals de la República: una societat dictadura de Cèsar i el seu conseqüent assassinat fragmentada en dos bàndols totalment confrontats durant els Idus de març del 44 aC, en la segona (optimates i populares) que acabaren plantant-se cara en temporada partim de les profundes seqüel·les que una guerra civil que, contra tot pronòstic, acabaria deixa en la societat romana el terrible magnicidi per decantant-se a favor de Juli Cèsar, el general insurgent que arribar a la consolidació en el poder d'Octavi i venia a trencar amb la legalitat vigent. Per altra banda la l'establiment d'una nova era. Després de la impactant sèrie no es dedicava només a reproduir els personatges i escena de l'assassinat de Juli Cèsar, van passant per la fets més coneguts d'aquest període, sinó que fixava un pantalla una sèrie d'esdeveniments històrics prou segon fil argumental que s'entreteixia hàbilment amb els rellevants: establiment del segon triumvirat, fracàs esdeveniments històrics i que, a través de dos dels seus d'aquesta entesa i enfrontament entre Octavi i Marc personatges, posava a l'abast de l'espectador la vida Antoni, Tercera Guerra Civil, batalla d'Àccium,
    • El racó dels clàssics 53 L’alumnàtica suïcidi de Marc Antoni i Cleòpatra i entronització La imatge que se'ns vol fer arribar continua essent la d'Octavi que és investit “August” pel senat romà. d'aquella Roma bruta i sorrenca que apareixia ja a la Aquesta sèrie constitueix, en definitiva, un bon primera temporada en un audaç intent de desmitificar compendi d'aquesta convulsa etapa de la història de aquella Holly Rome o urbs immaculada i brillant que Roma: segurament es tracta de la producció que millor els pèplums un rere l'altre s'havien encarregat de trasllada a la pantalla la Crisi de la República, una època projectar. Moltes escenes foren rodades en els de canvis socials i polítics molt profunds. Seguint les fastuosos decorats construïts als estudis de Cinecittá petges de la mítica sèrie de la BBC Jo, Claudi, que (Itàlia) aspecte en el qual s'abocaren enormes esforços recreava des de la intel·ligent mirada de Robert Graves i astronòmiques quantitats de diners. D'aquesta les intrigues de poder de la dinastia Júlio-Clàudia, Roma manera recrearen, per exemple, el fòrum, l'Aventí, (I i II) es converteix també en un material didàctic de l'ínsula de Voreno o les domus dels patricis. De fet primer ordre per poder explicar, en aquest cas, el període estava més que cantat el rodatge d'una segona entrega immediatament anterior. perquè, en part, calia amortitzar una mica més la inversió realitzada en aquest sentit. Però un fet Coneixem la vida quotidiana de les classes populars de inesperat trencà les opcions de futura continuïtat de la Roma gràcies al segon fil argumental que protagonitzen sèrie. Bona part d'aquests decorats acabà destruïda per dos legionaris: Luci Voreno i Tit Pul·lo. Tot i que les un incendi que es declarà en aquests estudis l'estiu de aventures que passen són inventades i donen el to 2007 i, per tant, no resulta gens estrany que el novel·lesc a la sèrie, els seus noms són extrets d'un president de la HBO acabés confirmant en roda de passatge de la Guerra de les Gàl·lies de Juli Cèsar. La premsa que no hi hauria una tercera temporada. crònica historiogràfica els feia centurions de la IX legió, mentre que aquí apareixen respectivament com a Les audiències d'aquesta segona tongada de capítols centurió i legionari de la XIII legió. De fet, Luci Voreno han resultat molt exitoses tant a EEUU com a la Gran comença com a centurió i gràcies al seu tracte amb Cèsar Bretanya. A Espanya no ha estat així; els resultats i Marc Antoni, acaba convertint-se en senador i foren més que discrets. Però cal aclarir en aquest cas magistrat de l'Aventí. Tit Pul·lo, en canvi, manté tothora que el Canal Cuatro de televisió l'oferí en sessions el rang de legionari. Aquests dos, les seves famílies i la dobles, amb canvis sobtats pel que fa a la franja horària gent amb qui es relacionen ens permeten fer un cop d'ull i dedicant-hi poca publicitat. a la vida diària de la plebs, tot i que des d'un punt de vista cultural les seves actuacions ens interessen més pels Per als amants d'aquesta sèrie televisiva que ha recollit detalls d'ambientació que s'hi exhibeixen que no pas per un bon nombre de premis i reconeixements la trama argumental que protagonitzen. internacionals, és interessant de saber que existeix un blog on gent d'arreu exposa el seu parer sobre Tal com succeïa a la primera part, els actors no són gaire qüestions molt diverses relacionades amb la coneguts en el panorama internacional però provenen de producció. Molts expressen la seva fascinació per l'escola dramàtica anglesa i demostren un bon nivell l'espectacularitat d'algunes escenes memorables, interpretatiu. Si, al marge dels dos legionaris, en la altres en destaquen el valor didàctic (una classe primera entrega qui acaparava el centre de totes les d'història en tota regla) i un tercer grup n'elogia la atencions era Juli Cèsar, ara la tensió queda repartida qualitat dramàtica d'uns personatges que evolucionen entre Marc Antoni i Octavi. Tot i així no resulta massa amb la trama. Jo em sumo a totes aquestes lloances. convincent el sobtat canvi d'aspecte que presenta Octavi (la substitució de l'actor vol representar el pas de Salvador Oliva March l'adolescència a l'edat adulta) per més que els guionistes l'allunyin per un temps de Roma a fi que la metamorfosi resulti un xic més versemblant. Ara bé, el paper fred i calculador que intenten transmetre els dos artistes, s'avé del tot, pel que en sabem, amb el tarannà de la figura històrica. Un dels personatges que trobo una mica apagat i desenfocat és Cleòpatra. Ja s'entén que el punt de mira està posat més en Roma que no pas en Egipte, però un personatge que excita en tots el record tan magnífic de la Cleopatra de Manckiewicz, aquí queda molt deslluït i mancat de força dramàtica.
    • L’alumnàtica 54 Activitats TROBADA DEL PROJECTE COMENIUS A ALEMANYA La primera setmana del mes de març, concretament El divendres 6 de març es va realitzar la Presentació del dia 1 al 8 de març, va tenir lloc a Datteln dels resultats obtinguts durant la realització del (Alemanya) la trobada dels tres països que han projecte a la comunitat educativa de Datteln realitzat durant aquests darrers 3 anys un Projecte (Alemanya): pares, alumnes de l'escola, representants Comenius sobre les mines: IPM (Interdisciplinary polítics, etc. Va ser una jornada molt instructiva per a Project Mining). Els socis del Projecte són: Comenius tots, a la vegada que emotiva, ja que era finalitzar una Gymnasium Datteln (Alemanya), Instituto Scientifico de les últimes etapes en la realització del projecte. “Sebastiano Mottura” (Itàlia) i nosaltres. Durant aquesta jornada cada escola també va mostrar En aquesta trobada s'han reunit alumnes procedents aspectes relacionats amb el seu país i la cultura de del 3 països, per tal de fer la cloenda a nivell cadascun. internacional del projecte. Ha estat una setmana de També vàrem tenir estones d'esbarjo i visites als llocs treball, però també de coneixement mutu i de més significatius de la regió: la ciutat de Datteln, coneixement del país d'acollida. Münster, Colònia, etc. Durant el primer dia hi va haver activitats diverses Per acabar dir que vàrem gaudir de totes les activitats, perquè els alumnes es coneguessin entre ells. Després però crec que el que recordarem més seran les persones ja es van iniciar les activitats relacionades més amb qui vàrem compartir aquesta setmana. directament amb els continguts del projecte : La setmana del 15 al 22 de març els alumnes alemanys preparació en grups (amb alumnes dels tres països) participants en el Projecte Comenius varen ser a Calaf dels temes més importants del projecte per a la seva per tal de conèixer l'entorn dels seus companys. presentació, realització de pòsters amb la Ara ens queda acabar els productes finals del Projecte representació gràfica de les semblances i diferències (els mostrarem a final de curs), que esperem que es més significatives dels principals eixos del Projecte corresponguin amb el nostre esforç i motivació. entre els tres països, etc. Mercè Gomà
    • Publicitat 55 L’alumnàtica