Música indígena africana pwp

MÚSICA INDÍGENA AFRICANA

ÀFRICA
És el tercer continentmés gran del planeta. El continent té una superfície total del 22% del total de la super-
fície terrestre.
Àfricaésàmpliament considerada per
la comunitat científica coml'origen
del humans i del grupdelshomínids.
Àfrica ve del llatí i es refereix a la terra
dels "afer", que diuen que era una tribu
berber. Altresdiuen que és una evolució
d'unaparaulafenícia per a dir "pols“, i unsaltres afirmen que és una corrupciód'unaexpressióllatina que voliadir "ambmolt de sol".

SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Està situat entre els 17 °30´ W, on es troba el cap Verd (Senegal); els 51 °25´ E, on hi ha el cap Hafun (Somàlia); els 37 °20´ N, al cap Blanc (Tunísia); i els 34 °50´ S, on es troba el cap Agulhas
(Sudàfrica). Limita al nord amb la mar Mediterrà-
nia, a l'est amb la mar Roja, a l'est i al sud amb
l‘oceà Índic i a l'oest amb l‘oceà Atlàntic. Està unit
a Àsia per mitjà de l'istme de Suez, i separat d‘Eu-
ropa per l‘estret de Gibraltar. Excepte l'entrant que forma el golf de Guinea, no té accidents importants al litoral. Comprèn, entre d'altres, les illes de Madagascar, les Canàries, Cap Verd, Socotra, Zanzíbar, la Reunió i les Comores, per citar només les illes i els arxipèlags majors.

SITUACIÓ HISTÒRICA
L'Àfricaés un continentamb una història que es pot dividir en tres períodesprincipals: el corresponent a la prehistòria i les primerescivilitzacions, ambl'auged‘Egipte; elsimperistribalsposteriors i l'època marcada per la colonització europea i la posterior independència. Àfricaés el bressol de la humanitat, allà va sorgir el gènereHomo que va donar lloc a l’espècie humana. El segon gran període, que a- barçafins al segle XIX, estàmarcat per una gran diversi- tat de cultures, que van formar imperishegemònics a la seva zona d'influència. Elseuropeushavienusatl'À- frica com a font de matèriesprimeres i esclaus per a Amè- rica durant tota l'Edat Moderna però a partir del segle XIX comença, ambl‘imperialisme, la veritablecolo- nització de l’Àfrica, amb el traçat de fronteresarbitràries que són la font de conflictes encara no resolts. La descolonització va deixarpaïsosindependentsambfutursdesiguals. Moltsd'ellstenen una fortadependència de l'ajuda exterior pelseubaixnivell de desenvolupament, ambfam i corrupció interna. La petjada de les culturescolonials, especialment la britànica i la francesa, és ben patent en la majoriad'Estats. Diversos intentsd'unir les voluntats comunes (el panafricanisme) no han aconseguit eliminar la rivalitat entre antiguesètnies.

UTILITAT DE LA MÚSICA
La música africana ha estat portada pels seus músics a tots els llocs del món, especialment a Europa i Amèrica, sorgint d'aquests contactes, estils tan rellevants per a la música actual com el blues, el jazz, el reggae, el country, la música cubana i llatina en general, etc.Els griots eren músics, historiadors i cantants que transmetien el seu art de generació a generació, i des de l'Edat Mitjana, van ser els cronistes oficials d'aquesta cultura, per això van crear un suport musical i s'acompanyaven d'instruments que s'adaptaven als llenguatges i ritmes utilitzats. Además de los griots, encontramos en esta amplia zona las llamadas tribus tamborileras, que tienen una gran importancia en la música tradicional africana. En aquest país la música está íntimamentlligada al llenguatgeparlat.
Actualment, un gran nombre d'artistes han jugat un paper decisiu en la difusió del pop
africà, l'afro-rock, i dels autèntics llenguatges musicals africans en occident,
posant les bases per a un major coneixement de la tradició musical africana.

INSTRUMENTS MÉS IMPORTANTS

EL DJEMBÉ
El djembé és un instrument de percussió, concre-
tament de la família dels instruments membra-
nòfons. L'instrument va néixer a l'antic Imperi
Mandinga, aproximadament entre les localitats
de Bamako (Mali) i Kankan (Guinea), des
d'aquí va migrar posteriorment a Senegal, Cos-
ta d'Ivori i Burkina Faso, formant part integral de la música i las tradicions de la zona. Es creu que aquesta dispersió del djembé es va produir durant el segle I d.C. per les migracions dels Numu que eren (i encara són) ferrers professionals, considerats guardians de certs poders. Ells s'encarregaven de fabricar les màscares Komo, realitzar la circumcisió i l'ablació dels adolescents, per marcar el seu pas a l'edat adulta, tant com d'esculpir i tocar els djembés.

MÍZWAD
El mizwad és un tipus de gaita utilitzat a Tunísia. L'instrument consisteix en una bossa de pell amb un doble grall, que acaben en dues banyes de vaca.

SHEKERE
El shekere o calabashés un instrument de percussió que consisteix en una carbassaassecadaamb una xarxaambpedretes que la recobreix. A totarreu del continenthodiuen de formes diferents, com el lilolo, axatse (en Ghana), i chequere. Sol utilitzar-se molt en la música hausa en Nigèria. El shekereestàfet de les menudescarabasses que creixen sobre la terra. La forma de la carabassa determina el so de l'instrument. Un shekere es fa assecant la carabassadurant diversos mesos, llavors es lleven la polpa i les llavors. Després que ésfregat, el treballdelscomptessónafegides, aixícom el color. L'instrumentésusattradicionalment, encara que també s'utilitza per a la música popular. Quan es toca éssacsejat i/o colpejat contra les mans.

El sistre, també anomenatsistrum, denomina un anticinstrument musical, en forma de cercle, o de ferradura, que conteniaplateretsmetàl·lics, enfilats en unes varetes, que es feien sonar agitant-los.
El sistre es considera un instrument de percussió de la famíliadelsidiòfons, en la gamma d'indirectamentpercudits, o sacsejats, com les maraques, les castanyoles o elscascavells. De fet, és un sonall, comelsdelsnadons.
Era moltutilitzat en les festesreligioses de l'anticEgipte, d'on el van copiar elsromans. Ésconsiderat un atributimportant de la deessaHathor, tot i que també se'l relaciona amb les deessesBat i Bastet.
Avui encara es conserven exemplars, representacions c ceràmiques i jeroglífiquesd'aquestinstrument a diversos museus, com el MuseuArqueològic Nacional d'Espanya, el MuseuBritànic, el Louvre, etc.
SISTRE

TAMBOR DE MARC
Un tambor de marcés un tambor que té una única membrana subjectada per sistemes diversos a un marcquasisempre circular consistent en un cèrcolsovint de fusta d'undiàmetremés gran que la sevaprofunditat. La membrana pot estar
feta de pell (ésaixí en la gran majoria de tam-
borstradicionals) o d'algun material manufac-
turat. Algunsespecímenstenenalgunginy
que en permetl'afinació o si més no la tensió regula-
ble de la membrana.
És el tipus de tambor mésantic, i se'ntrobenexem-
ples en moltescultures i llocs. Possiblementtinguin
el seu origen a l'Oestd'Àsia, tot i que no es descarta la poligènesi. El seuús a Europa estàdatat en temps de l'imperiromà. Posteriorment arribaren de nouambelsàrabs. La similitud delsnomsdelstambors de marc de diverseszones de cultura islàmicasembla acreditar una història comuna de totsaquestsinstrumentsemparentats.

DISSENY:Sergi Orenes, Josep Mº Torras, Xavi Vergés, Enric Almagro i Enric Ribot.
Producció:Enric Ribot.

http://musiprofejesus.blogspot.com	143
http://musiprofejesus.blogspot.com.es	45
http://www.musiprofejesus.blogspot.com	29
http://www.musiprofejesus.blogspot.com.es	20

Música indígena africana pwp

by Jesús Silvestre on Oct 09, 2011

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

4 Embeds 237

Statistics

Música indígena africana pwp — Presentation Transcript