Conclusions

232 views
152 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
232
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
22
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Conclusions

  1. 1. 2.- CATALU YA“Les minories nacionals o religioses que es contraposen,en qualitat d’oprimides, a altres grups opressorsper la seva exclusió espontània o forçosa dels llocs políticament influents,solen llançar-se decidides a l’activitat industrial,que permet als seus membres més dotats satisfer una ambicióque no poden complir mitjançant el servei de l’Estat”.Max Weber (1864-1920).Imatge 1 – Territoris de la Corona d’Aragó des del segle XIII fins al segle XV.Font de les dades: Google.2.1.- CO CLUSIO SLes conclusions d’aquest TFG es presenten en aquest capítol anomenat “Catalunya”. Alcapítol “El món” s’ha fet un estudi empíric dels factors que van impulsar la Revolució
  2. 2. Industrial. Ara, en aquest capítol, es realitza una comparativa entre els factors què va gaudirCatalunya per convertir-se en «la fàbrica d’Espanya» envers els què van afavorir elcreixement econòmic d’Anglaterra fins a convertir-la en «the workshop of the world».“Más recientemente, otros estudios han propuesto la conveniencia de adoptar unmarco de análisis regional, en vez del nacional. o fue Gran Bretaña o España los que seindustrializaron, sino que fueron algunas regiones dentro de ciertos países.” (UNED)1.• Les Institucions.A l’estudi empíric es considerava que l’assoliment d’unes institucions liberals al’Anglaterra Gloriosa del segle XVII va afavorir la implantació del capitalisme al paísanglosaxó, a través del qual es va articular la competència empresarial. En aquest aspecte,Catalunya té l’honor d’ostentar el lideratge, que no la hegemonia, d’haver estat de lesprimeres nacions del món, molt abans que Anglaterra, en crear el primer Parlament.“Catalunya té un dels parlaments més antics del món. Ho recordava el violoncel·listaPau Casals davant lAssemblea de acions Unides loctubre de lany 1971, poc abansdinterpretar el seu mundialment conegut El cant dels ocells: «Catalunya ha estat la naciómés gran del món. Els diré per què: Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans queAnglaterra. I fou a Catalunya on hi va haver un principi de acions Unides. Totes lesautoritats de Catalunya es van reunir al segle XI (.) per parlar de pau. Sí, al segle XI! Pau almón, perquè Catalunya ja estava contra la guerra, contra tot el que les guerres tenendinhumà. Sí, al segle XI. Això era Catalunya!».” 2No obstant, aquest lideratge institucional no va suposar ni una Revolució Industrial, niun creixement econòmic significatiu del país. Ho pot ser, sí? Pot ser que aquest particulartarannà dels catalans es va «memetre»3a través de la població, heretant un seny i una formad’actuar diferenciada a les successives generacions.1UNED. Revolución Industrial [en línia]. <http://www.uned.es/iued/Tema_Intro/rev_indsutrial.htm> [consultatel 5 de gener de 2013].2Gencat.cat. Conèixer Catalunya. Cultura i llengua. Història [en línia]. Generalitat de Catalunya.<http://www.gencat.cat/catalunya/cat/coneixer-historia.htm> [consultat el 5 de gener de 2013].3Memetre (verb). Transmetre memes.
  3. 3. • Els quatre genets de l’Apocalipsi.De la mateixa manera que la societat anglesa, la societat catalana ha estat històricamentdeficitària en la producció de cereals. Aquest fet va ser particularment angoixós durant idesprés de la Pesta Negra. «La secuencia es clara: la peste negra y sus secuelas producen ladesaparición de muchas explotaciones, el abandono de muchas tierras, en enfrentamientoentre un campesinado con mejor pasar y unos señores con rentas insuficientes, pugna que através de la reacción señorial provocará el secular conflicto remença. La disminución de laproducción agraria y del mercado campesino paran el primer motor del crecimientocatalán.» (Feliu, 2004: 437)4.A continuació, « ueve años después de que la “gran mortaldat” de 1348 asolara losreinos peninsulares, cuando el conflicto de los Dos Pedros enfrentaba a Castilla con laCorona de Aragón y las gentes, que venían padeciendo una inusual sucesión de malascosechas desde el comienzo de la centuria (Rubio, 1982, 1987; Rubio y Rodrigo, 1988), sesentían castigadas por la cólera divina, la plaga de langosta vino a unirse –tal vez no porcasualidad- a la fatídica trilogía de la peste, la guerra y el hambre (Rubio, 1989: 185-188 y208-226; 1996: 76-93). A juzgar por una preciosa fuente catalana (Crònica del racional,1921:129), este mal –tempestas locustarum- irrumpió en 1357 en el término de la ciudad deBarcelona, donde los días 17 y 18 de julio se realizaron rogativas y el pueblo ayunó parasolicitar a Dios el cese de una plaga que arruinaba los campos –“devorabant fructus et«Un meme (o mem) es, en las teorías sobre la difusión cultural, la unidad teórica de información culturaltransmisible de un individuo a otro, de una mente a otra, o de una generación a la siguiente. Es un neologismoacuñador por Richard Dawkins en “El gen egoísta” (The Selfish Gene), por la semejanza fonética con “gene” –gen en idioma inglés- y para señalar la similitud con “memoria” y “mimesis”». (Meme [en línia]. Wikipedia.<http://es.wikipedia.org/wiki/Meme> [consultat el 13 de gener de 2013]).Obra citada. Dawkins, Richard (2000). El gen egoísta. Barcelona: Salvat Editores.4Feliu, Gaspar (2004). La Crisis Catalana de la Baja Edad Media: Estado de la cuestión. Madrid: CSIC.Revista Hispania, LXIV/2, núm. 217 (2004) 435-466.
  4. 4. expleti terrarum”- y que, según se decía, ya afectaba a las tierras de Tortosa y estabapresente también en las de Castilla y Valencia.» (Rubio Vela, 1997: 271-272)5.Per tal de donar solució a la terrible fam que patia la població barcina, les autoritatslocals van segretar un vaixell holandés carregat de cereals que passava pels encontorns dellitoral barceloní (Vilar, 1966)6.• El comerç exterior.La funció de reacció de l’economia catalana es va basar en l’exportació d’indianes, deteixits de llana i de lli de mitjana/baixa qualitat, de vins i aiguardents i teixits de cotó i;l’importació de gra, farina, carbó mineral i maquinària.Tal i com es pot observar en la següent gràfica, Catalunya presentava un dèficitcomercial exterior al port de Barcelona a l’any 1846, ja que les exportacions netes (XN) sónnegatives. És a dir:XN = EXP – IMP = 10.898.100 – 37.127.000 = (26.228.900) < 0O l’equivalent de vint-i-cinc milions tres-cents deu mil vuit-cents vuitanta-vuit pessetes ambcinquanta cèntims (25.310.888,50 ptas).75Rubio Vela, Agustín (1997). Presencia de la Langosta. Plagas en la Valencia Bajomedieval. València:Universitat de València. Facultat de Geogràfia i Història. Revista Saitabi, 47 (1997) pp. 269-288.6Vilar, Pierre (1966). Catalunya dins l’Espanya moderna.Volum II. Barcelona: Edicions 62, SA (Segona edició:gener de 1966).7Segons a la nota * del quadre 2.14 d’en Pascual (1990: 181), a l’any 1864, 1. franc equivalia, aproximadament,a 3,86 rals.Segons Domingo Solans (2002), «Recuerden las siguientes equivalencias monetarias: 1peseta igual a 4 realesigual a 40 céntimos de escudo igual a 0,2 pesos fuertes oduros o, lo que es lo mismo, 1 real igual a 25 céntimosde peseta, 1 escudo iguala 2½ pesetas y un peso fuerte o duro igual a 5 pesetas».Per tant:Si 1 ݂‫ܿ݊ܽݎ‬ ≈ 3,86 ‫ݏ݈ܽݎ‬ i 1 ‫݈ܽݎ‬ ≈ 0,25 ‫,ݏ݁ݐ݁ݏݏ݁݌‬ llavors 1 ݂‫ܿ݊ܽݎ‬ ≈ 0,965 ‫.ݏ݁ݐ݁ݏݏ݁݌‬Domingo Solans, Eugenio (2002). Despedida de la peseta [en línia]. Madrid: Colegio de Economistas deMadrid. Conferencia celebrada el 28 de febrero de 2002.<http://www.ecb.europa.eu/press/key/date/2002/html/sp020228.es.html> [consultat el 28 de maig de 2013].
  5. 5. Gràfica 1 – Dèficit comercial al port de Barcelona a l’any 1846.Font de les dades: Elaboració pròpia a partir de les dades de Pascual (1990: 181)8.Com es pot comprovar l’import agregat de les importacions és més gran que l’importagregat de les exportacions. Aproximadament, les exportacions són un 30% de lesimportacions. Per tant, hi ha un déficit comercial exterior del 70% de les importacions.A l’estudi empíric es va exposar que la funció de les importacions (IMP) és el resultatde la propensió marginal a importar (m) en funció de la renda del país (Y). És a dir:IMP = mYLlavors a la funció de les exportacions netes es té que:ܺܰ ൌ ‫ܲܺܧ‬ െ ‫ܲܯܫ‬ ൌ ሾ30% ‫ܲܯܫ‬ሿ െ ሾ‫ܲܯܫ‬ሿ ൌ െ0,7‫ܲܯܫ‬ ൌ െ0,7ܻ݉Segons Maluquer de Motes i Benet (2005: 12)9, el PIB de Catalunya a l’any 1850 era de587 milions de pessetes. Per tant:ሾെ25.310.888,50ሿ ൌ െ0,7݉ሾ587.000.000ሿ݉ ൌ25.310.888,50410.900.000ൌ 0,06168Pascual, Pere (1990). Agricultura i Industrialització a la Catalunya del segle XIX. Formació i desestructuraciód’un sistema econòmic. Barcelona: Editorial Crítica, SA.9Maluquer de Motes i Bernet (2005). “La revolució industrial: l’era del vapor (1840-1891)”. A: Històriaeconómica de Catalunya. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.importacions;37.127.000exportacions;10.898.1000% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%importacionsexportacionsDiferència agregada entre exportacions i importacionsal port de Barcelona lany 1846 (en francs)
  6. 6. Si es desagreguen les dades de les importacions i exportacions, es pot analitzar enquines matèries primeres Catalunya tenia un superávit i en quines era deficitària.Gràfica 2 – Exportacions al port de Barcelona a l’any 1846.Font de les dades: Pascual (1990: 181)10.Com es pot observar de la gràfica anterior, la principal mercaderia catalana dedicada al’exportació són els vins i els aiguardents (per uns valors econòmics de 2.888.900 i 1.217.900francs, respectivament, corresponent a un 37,6% del total).Tot seguit, hi ha els teixits de seda (per un import de 686.400 francs corresponent a un6,2% del total). Com es pot comprovar a la següent gràfica (de les importacions), Catalunyaimportava teixits de seda per un valor d’1.500.100 (un 4,0% del total). Com és possible que, ala vegada, Catalunya importi i exporti el mateix producte manufacturat? La resposta està enels mercats. Pot ser en funció de la qualitat del producte acabat s’adreçava el producte cap aun mercat o un altre. O, pot ser en funció del preu del producte acabat s’adreçava el productecap a mercat amb major o menor disposició a pagar. O, pot ser, senzillament, era una10[Íbid.].vins27%aiguardent11%teixits de seda6%farina4%pell curtida4%oli doliva3%paper3%sabó2%safrà2%cànem obrat1%altres mercaderies37%Desagregació de les principales mercaderiesexportades el 1846 al port de Barcelona a través delcomerç amb lestranger i les colònies.La propensió marginal a importar (m) a la Catalunya de mitjans del segleXIX era del 6,16% respecte del PIB del país.
  7. 7. mercaderia de reexportació 11. Per exemple, Catalunya podria importar teixits de seda debaixa qualitat accessibles econòmicament a la població del territori i reexportar teixits de sedad’alta qualitat cap a la burgesia mercantil dels «indianos» de Cuba.A continuació, vé la farina (per un valor econòmic de 416.300 francs corresponent a un3,8% del total) on tot sembla indicar que es destinava a la reexportació, ja que com s’hacomentat anteriorment Catalunya era deficitària en la producció de cereals.Després vé la pell curtida (per un import de 384.900 francs corresponent a un 3,5% deltotal) que té la seva corresponent contrapartida d’importació de matèria primera de pells enbrut (per un import de 1.348.100 francs corresponent a un 3,6% del total). Aquest és un clarexemple de «producte amb valor afegit». S’importava la matèria primera (les pells en brut). ACatalunya havia d’existir una indústria especialitzada que transformava aquestes pells en bruten pells curtides. Tanmateix, aquesta especialització havia de suposar l’existència d’un capitalhumà amb unes capacitats específiques en aquest procés. Com que hi ha dèficit comercial enaquest producte [ܺܰ௣௘௟௟௦ ൌ ‫ܲܺܧ‬௣௘௟௟ ௖௨௥௧௜ௗ௔ െ ‫ܲܯܫ‬௣௘௟௟௦ ௘௡ ௕௥௨௧ ൌ 384.900 െ 1.348.100 ൌሺ963200ሻ < 0], amb tota seguretat, la major part de la producció es destinava al mercatintern i nacional, i els excedents de producció anaven cap als mercats exteriors.Finalment, destacar les exportacions dels excedents de producció que no eren cobertsper la demanda interna i nacional dels productes autòctons del país: oli d’oliva, paper, sabó,safrà i cànem obrat (per un import total d’1.241.500 de francs corresponents a un 11,1% deltotal).11Segons el diccionari de comerç exterior, la reexportació és l’exportació de mercadèries importades ambanterioritat, de forma temporal (<http://www.comercio-exterior.es/es/action-diccionario.diccionario+idioma-223+l-R+p-948+pag-/Diccionario+de+comercio+exterior/reexportacion.htm> [consultat el 03/11/2012]).Font de les dades: Pérez González, Jesús (2012). PAC3: Gestió en Comerç Exterior. Barcelona: UOC –Universitat Oberta de Catalunya (semestre 2012-13-1).
  8. 8. Gràfica 3 – Importacions al port de Barcelona a l’any 1846.Font de les dades: Pascual (1990: 181)12.Com es pot observar de la gràfica anterior, Catalunya era deficitària en la producció dematèria primera de cotó en floca (primera mercaderia importada per un valor econòmic de9.705.800 francs corresponent a un 26,1% del total) importada de Cuba i Puerto Rico com aproducte de reexportació nord-americà. Tanmateix es pot observar que importava mercaderiestextils manufacturades, com les fibres filades (tercer lloc per un valor econòmic de 2.204.800francs corresponent a un 5,9% del total), teixits de llana i cànem (cinquè lloc per 2.296.000francs a un 6,1% del total) i els teixits de seda comentats amb antelació.Cal destacar la importació de «groceries»13, com el sucre (en segon lloc per un importde 3.508.200 francs corresponent a un 9,4% del total) i el cacau (en sisè lloc per un import de1.848.600 francs corresponent a un 4,9% del total). Aquests dos productes ultramarins sónconsiderats béns de luxe en aquesta època, fora de l’abast econòmic de la població assalariadade Catalunya. Es podria deduir que hi ha una part molt important d’aquestes importacionsdestinades cap a un procés posterior de manufacturat. Per exemple, el sucre es podia fer servirper incrementar la gradació dels aiguardents.12[Íbid.].13Productes ultramarins. És a dir, matèries primeres exportades de més enllà del Oceà Atlàntic.cotó en floca26%sucre9%fibres filades6%bacallà6%teixits de llana icànem6%cacau5%teixits de seda4%maquinària4%quincalla3%pells en brut4%carbó de pedra3%ferro3%altres mercaderies21%Desagregació de les principales mercaderiesimportades el 1846 al port de Barcelona a través delcomerç amb lestranger i les colònies.
  9. 9. •Capacitat de consum dels catalans.Gràfica 4 – Despeses d’una familia jornalera barcelonina a l’any 1856.Font de les dades: Pascual (1990: 105)14.La gràfica anterior presentava el desglossament del cost anual de la vida, a la Barcelonadel 1856, d’una família obrera formada pel matrimoni i dos fills i suposant que ambdóscònjuges treballen 269 dies l’any i guanyen, conjuntament, un jornal per dia treballat d’11,51rals de billó.Com es pot analitzar de les dades de la gràfica, la ràtio de subsistència d’aquesta famíliaestava per sobre de la unitat, ja que el cost de l’alimentació i de l’habitatge era un 67% delsou. És a dir, amb el sou familiar es podien cobrir les necessitats bàsiques de subsistència oinferiors (aliments i habitatges) de tots els membres de la unitat familiar i, fins i tot, cobriralgunes necessitats superiors15(mobles, assegurances i tabac). És curiòs observar com vatriomfar la «grocery» addictiva del tabac a totes les societats i classes socials. Cal recordarque si les necessitats inferiors fossin un 100% del sou, llavors la ràtio de subsistència tindriaompared with Builders’ WaUn altre aspecte important a destacar és que, la meïtat de la despesa d’alimentaciócorresponia a la despesa de pa, és a dir, un 25% del total de la despesa anual de la unitat14[Íbid.].15«Maslow (1954) desenvolupa el concepte de jerarquía de necessitat, en què estableix una diferència entrenecessitats "inferiors" i "superiors", i aquestes últimes sactiven a mesura que es van satisfent les primeres.»(Díaz Bretones i Montalbán Peregrín, 2009: 27).Díaz Bretones, Francisco i Montalbán Peregrín, Manuel (2009). “L’individu com a unitat d’anàlisi. La influenciadels valors, percepcions i actituds en el comportament laboral”. A: Rodríguez Fernández, Andrés (coord..) i et al.Psicologia de les organitzacions. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya (Segona edició:febrer 2009).alimentació51%habitatge16%roba de vestir illenceria16%malalties, parts idefuncions4%neteja personal, de laroba i de lhabitatge4%mobles i utensilisdomèstics2%il.luminació2%assegurances2%despeses de fumar2%arrranjament roba icalçat1%Desglossament del cost anual de la vida, a la Barcelonadel 1856.
  10. 10. familiar era per aquest consum. Aquest fet té unes repercussions molt específiques en ladistribució de la cistella de la compra de les unitats familiars, ja que els cereals patien unesfluctuacions de preus molt pronunciades.Inserir i comentar gràfica de les oscil.lacions de preus del cerealsLes qüestions són:Aquesta família és una mostra representativa de la societat treballadora catalana del’època?Quan un treballador es quedava a l’atur, l’Estat tenia un estabilitzador automàtic (unatransferència com la prestació de l’atur) com en l’actualitat?Llavors, degut a l’inexistència de l’Estat del Benestar, com subsistia la unitat familiarsi un dels dos membres es quedava sense feina?I què passava si la dona es quedava embarassada?•La dieta alimentària.“[…], en su primer estudio para Inglaterra, Phelps Brown y Hopkins 16tomaron lasseries de precios de un conjunto de productos que agruparon en seis distintas categorías:productos farináceos, carne y pescado, mantequilla y queso, bebidas, alumbrado ycombustible, y fibras textiles. Estos mismos grupos de mercancías fueron empleados mástarde por ambos autores al objeto de construir índices ponderados de precios para Alsacia,Augsburgo, Munich, Viena y Valencia. El sistema de ponderación empleado para esta últimasregiones, aunque similar al que estos dos autores idearon para Inglaterra, lo modificaron demodo que tuviese en cuenta las peculiaridades de cada una de las economías para las cualestrataban de construir dichos índices ponderados.En nuestro trabajo hemos adoptado los seis grupos de mercancías propuestos porPhelps Brown y Hopkins. Los artículos individuales que integran cada uno de los grupos serecogen en el cuadro [de la següent pàgina]. La selección que hemos hecho ha estadodictada, esencialmente, por tres consideraciones. En primer lugar, se ha tratado de conservarla homogeneidad con la composición del conjunto de mercancías que sirvió para laelaboración de índices ponderados de precios para otras áreas europeas. En segundotérmino, hemos supuesto que estos catorce productos son representativos de lo que16Obra citada a Martín Aceña (1989). Phelps Brown, E.H. i Hopkins, Sheila V. (1956). “Seven Centuries of thePrices of Consumables, Compared with Builders’ Wage Rates”. Economica. XXIII, 92.
  11. 11. podríamos denominar la cesta de la compra del trabajador medio de Castilla durante lossiglos XVI-XVII. Finalmente, nuestra selección ha estado limitada por la información de quedisponemos sobre los precios.Así, esto último ha determinado, por ejemplo, los artículos quecomponen el grupo de textiles y también ha sido la razón por la cual no incluimos lamantequilla entre los productos que íntegran nuestra muestra.”Taula 1 – Cistella de la compra a Castella La ova durant els segles XVI-XVII(comuna a l’estudi comparatiu europeu).Font de les dades: Martín Acesa (1989)17.És evident que Espanya és un país gastronòmic policultural i multiproducte. Cada regióté les seves característiques alimentàries. Per tant, entre la dieta dels habitants de Castellà LaNova i de Catalunya de bén segur que hi havia i, hi ha, importants diferènciesgastronòmiques. No obstant, tenint en compte les dures condicions de subsistència, es podriahomogeneitzar una dieta, com la mostrada a la taula anterior, per a tots els treballadors,inclosos els de la resta d’Europa.17[Íbid.].
  12. 12. Cal destacar l’absència de la «grocery» de la patata. Tot i l’elevat poder caloríc quedispensa, no era del costum i gustos de la dieta de l’època. Tanmateix, destaca l’absència de lallet, segurament degut al fet de la dificultat de la seva conservació. No seria fins aldescubriment casual de la pasteurització que el consum de llet s’entendria per tota Europa.Cal recordar que la intolerància a la lactosa disminueix a mesura que disminueixen leslatituds, és a dir, hi ha més probabilitat que un individu del mediterrani sigui intolerant a lalactosa que un individu del baltic. És important observar, també, que totes les carns i peixossón en salaó, ja que no hi havia la tecnologia necessària per a conservar els productes frescos.No obstant, aquest autor troba a faltar la participació de les llegums i els embotits a la dietaespanyola.En conclusió, es pot deduir que les transformacions agràries arran de la SegonaRevolució Tecnològica, dels avenços científics i de la Revolució Verda del segle XX vansuposar una Revolució Alimentària per a la dieta dels occidentals, que no pas de tots els èssershumans del planeta.• Transferències.Catalunya no tenia tradició productora d’aiguardents. «En la segunda mitad del sigloXVII, Cataluña experimentó un desarrollo económico al que no fue ajena la llegada demercaderes holandeses y también de ingleses que buscaban aguardiente, ya que Francia nose lo proporcionaba debido a la guerra que mantenían. A partir de entonces, se inició unintercambio comercial con los países del norte de Europa»18. Catalunya va saber aprofitaraquesta finestra d’oportunitat19oberta que els hi van oferir els mercaders del nord i vaesdevenir una potència mundial en la producció de vins i caves.Tanmateix va succeir amb la tecnologia. Malgrat la prohicció del Govern anglèsd’exportar maquinària i/o tècnics de la Revolució Industrial, van existir transferències il.licitesde tecnologia cap a Europa:18Gencat. El M ACTEC y la industrialización de Cataluña [en línia]. Generalitat de Catalunya.<http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=6ab4255cb06d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=49116dc7f1f48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&newLang=es_ES> [consultat el 28 de maig de 2013].19«La finestra doportunitat és el període de temps en què hi ha una oportunitat per a explotar». (Lamolla,2009:8).Lamolla, Laura (2009). “El pla d’empresa”. A: Urbano, David; Toledano, Nuria i Lamolla, Laura. Iniciativaemprenedora. Barcelona: FUOC – Fundació Universitat Oberta de Catalunya.
  13. 13. La fugida de talents.Van haver-hi anglesos que es van oferir a les institucions espanyoles i catalanes per talde posar en marxa projectes d’industrialització en funcionament al país anglès. Perexemple, la introducció de la «Highs Jenny» a Cardona a través de l’anglès BernardYoung o l’arribada a Barcelona dels dos maquinistes anglesos ensinistrats en la novatecnologia d’Arkwright enviats des de la Cort per Floridablanca (Thomson, 2011: 326-327)20.L’espionatge industrial.Els anomenats «pensionistes» espanyols i catalans eren persones encarregades de visitarpaïsos estrangers a la recerca i captura d’innovacions tecnològiques en funcionament ala resta d’Europa. Per exemple, l’encàrrec de la Junta de Comerç de Barcelona a CarlesArdit per tal que “viatgés per diversos països europeus i desenvolupés una tasca deveritable espionatge industrial, que va culminar amb la publicació, el 1819, del llibre[“Tratado teórico-práctico de la fabricación de pintados e indianas”], que és el primertractat sobre el sistema tècnic de fabricació de les indianes fet a Espanya.” (Sánchez,2011: 23)21.La imitació.Catalunya va ser un excel.lent imitador de les innovacions tecnològiques que esproduïen a la resta de països industrialitzats més avançats. A diferència d’una còpia, unaimitació és una millora de l’original. Dos clars exemples d’aquesta capacitat van ser:1) La «berguedana»22, consistent en la millora que va realitzar Ramon Farguell iMontorcí de la màquina «Highs Jenny» a Berga, arribant fins i tot a superar-la encapacitat productiva.20Thomson, James K. J. (2011). “Consideracions sobre la indústria cotonera i la seva evolució a Barcelona,1730-1840”. A: Sánchez, Àlex (coord.). La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850. Barcelona:Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Seminari d’Història deBarcelona. Barcelona Quaderns d’Història, nº 17, Desembre de 2011).21Sánchez, Àlex (2011). “Barcelona i la indústria de les indianes. Una presentació”. A: Sánchez, Àlex (coord.).La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura.Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (Seminari d’Història de Barcelona. Barcelona Quaderns d’Història, nº17, Desembre de 2011).22Ferrer i Alòs, Llorenç. Bergadanas, continuas y mules. Tres geografìas de la hilatura del algodón en Cataluña(1790-1830). Barcelona: Universitat de Barcelona.
  14. 14. 2) La «notícia de una nueva bomba de fuego», en referència a la publicació del folletód’en Francesc Santponç23relatiu a la construcció d’una màquina de vapor aBarcelona seguint els croquis que li va enviar Agustín de Betancourt24.Imatge 2 – “ oticia de una nueva bomba de fuego”,folletó publicat per en Francesc Santponç.Font de les dades: Google.La còpia.Per exemple, la còpia que va realitzar de la màquina «Highs Jenny» un fuster deBerga.23Nieto-Galan, Agustí (2001). La seducción de la máquina: vapores, submarinos e inventores. Madrid:NIVOLA libros y ediciones, SL.24Bogoliúbov, Alekséi (1973). Un héroe español del progreso: Agustín de Betancourt. Madrid: Seminarios yEdiciones, SA (hora h. Ensayos y Documentos). [Versión directa del ruso al castellano].
  15. 15. • La capacitat inventiva.• Els recursos energètics.Catalunya a diferència d’Anglaterra, no tenia una zona propera rica en carbó mineral.• El fracàs de la Revolució Industrial a Espanya.Val més una imatge que mil paraules. Mitjançant la observació dels gràfics següents ésobvi que Espanya va patir una llarga transició fins arribar als nivells inicials de la RevolucióIndustrial del Regne Unit.A la gràfica anterior es pot observar l’evolució dels nivells d’industrialització per capitadel Regne Unit i Espanya entre els anys 1830-1910. Espanya a l’any 1910 (nivell 22 sobre100) estava per sota dels nivells d’industrialització del Regne Unit a l’any 1830 (nivell 25sobre 100). És a dir, una transició industrial de més de 80 anys.1830 1860 1880 1900 1910Regne Unit 25 64 87 100 115Espanya 8 11 14 19 22020406080100120Nivells dindustrialització per capita al món. 1830-1910 (anybase 1900 per al Regne Unit)
  16. 16. A la gràfica anterior es pot observar l’evolució de la composició del consum energètic(recursos tradicionals, recursos fòssils i d’altres recursos) al Regne Unit i a Espanya entre elsanys 1850-1950. Espanya a l’any 1850 no tenia cap incentiu per a realitzar una RevolucióIndustrial ja que no tenia cap escassetat de recursos energètics tradicionals (un 98%). A l’any1900, Espanya ja utilitza un 38% de recursos fòssils i un 62% de recursos tradicionals. Al’any 1950, els recursos fòssils emprats a Espanya ja arriben al 59% però, de totes formes,molt lluny del registre del Regne Unit a l’any 1850 del 92%. És a dir, una transició energèticaal voltant dels 100 anys.Finalment, la llarga transició del feudalisme al capitalisme que va patir Espanya li vaimpedir la conformació dejorn d’unes institucions liberals. L’any 1833 es produeix a Espanyala desaparació de l’Antic Règim, es dona pas a l’Edat Contemporània i la revolució liberalsuprimeix les institucions feudals (145 anys després de la Revolució Gloriosa d’Anglaterra).L’any 1836 es produeix la desamortització de Mendizábal per la que els béns eclesiasticspassen a mans de la burguesia (300 anys després de la subhasta pública de les terresbritàniques de l’Esglesia Catòlica), eliminant tota esperança de reforma de distribució de lariquesa nacional. L’any 1847 es crea el Banc d’Espanya (153 anys després de la creació delBanc d’Anglaterra) És a dir, una transició institucional al voltant del 150 anys.92%2%96%38%97%59%8%98%4%62%3%39%0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%100%Regne Unit Espanya Regne Unit Espanya Regne Unit Espanya1850 1900 1950Composició del consum energètic. 1850-1950Fòssils Tradicionals Altres% Fòssils al Regne Unit % Fòssils a Espanya
  17. 17. En conclusió, tenint en compte els nivells d’industrialització d’Espanya entre els anys1830-1910 no va haver-hi cap Revolució Industrial a Espanya en aquest període, ja quel’abundància de recursos energétics tradicionals no va incentivar l’aplicació de novestecnologies i, tanmateix, no existia el brou de cultiu institucional per a instaurar laliberalització del nou paradigma econòmic capitalista.

×