Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Els esports olímpics
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Els esports olímpics

  • 320 views
Published

 

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
320
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ELS ESPORTS OLÍMPICS
  • 2. ATLETISME
  • 3. Història de l’atletisme Latletisme és la disciplina competitiva amb més història en els JocsOlímpics. L’any 776 aC quan comencen a desenvolupar-se els JocsOlímpics grecs, ja es trobava present aquestes competicions icarreres que avui formen part dels que és l’atletisme en general. Enaquesta época, el llançament de discos i javelina, el pentatló, salt delongitud i carreres eres algunes de les proves que havien de passarels participants. Temps després, quan els romans van conquistarGrècia, van seguir amb la pràctica dels Jocs Olímpics. Fins lany 394dC quan lemperador Teodosi va decidir que fossin cancel · lats. Quan les Olimpíades van tornar el 1896 aAtenes, Grècia, latletisme va seguir present i va ser una delsesports de competició que va estar en totes les edicions dels JocsOlímpics moderns.
  • 4. GIMNÀSIA ARTÍSTICA
  • 5. GIMNÀSIA ARTÍSTICA• Des que els Jocs Olímpics van començar la seva Era Moderna en els anys 1896, la gimnàstica sempre va estar entre les seves disciplines. Però amb el temps, la gimnàstica en general es va anar dividint en diverses modalitats, sent la gimnàstica artística la que ha aconseguit una gran quantitat de seguidors pels seus bells espectacles. La gimnàstica artística és un esport en el qual es van creant coreografies, balls i altres composicions corporals que requereixen de diferents moviments, velocitat, salts, etc. Clarament, els gimnastes han de trobar en excel · lents condicions físiques i tenir una gran passió per la disciplina per poder combinar aquests requeriments i crear sorprenents espectacles. Els espectadors dels Jocs Olímpics esperen amb ànsies les competicions, ja que cada un dels que es presenten ofereixen magnífiques demostracions que acaben enlluernant al públic. Història de la gimnàstica artística: Aquesta disciplina comença la seva història en els acròbates circenses de lAntic Egipte. Amb el pas del temps i de les civilitzacions, es va anar millorant i modificant donant-li major importància al cos i les cures dels gimnastes que oferien el xou. Després de laparició de Johann Friedrich Simon, el primer professor de gimnàstica artística, moltes escoles van començar a ensenyar aquesta disciplina fins que va ser popularitzant entre la societat. Recentment en lany 1896 es la incloc en Els Jocs Olímpics, encara que els participants de la disciplina només podien ser de sexe masculí. Tom mica més de 30 anys perquè es decidissin a incloure a les dones, va ser el 1928 quan per primera vegada les hi incloc com competidores a les Olimpíades. Anys més tard, per ampliar més la gimnàstica artística es va decidir que els participants puguin incloure a lespectacle altres elements. Entre ells van ser utilitzant objectes com cèrcols, pilotes, cintes, etc. Però també, es van agregar aparells gimnàstics per poder tenir més proves i ser més justos en la puntuació. Gimnàstica artística en els Jocs Olímpics. En els Jocs Olímpics, la gimnàstica artística es divideix en 3 modalitats: • Competició per equip: Cada un dels gimnastes realitza la seva demostració i és puntuat, per lloc sumar els punts al costat dels altres del seu equip i ser coronats conjuntament. • Competició individual general: Aquí els participants ofereixen les seves demostracions i reben un puntuació bàsic. • Finals individuals per aparells: Aquí sinclouen els aparells gimnàstics. Tots els participants competeixen en tots els aparells, després els millors haguessin de passar a la següent ronda per poder designar el millor gimnasta en cada aparell.
  • 6. GIMNÀSIA RÍTMICA
  • 7. GIMNÀSIA RÍTMICA• La gimnàstica rítmica apareix en el món dels esports com una ramificació de la gimnàstica artística. Es van formar com dues disciplines independents perquè no compartien alguns objectes, ja que per exemple els platerets utilitzats en la gimnàstica rítmica no podien utilitzar-se en les disciplines artístiques. Es tracta duna gimnàstica que ofereix un dels espectacles més bells de totes les presentacions dels jocs olímpics. Es combinen de forma perfecta cada un dels moviments de les gimnastes amb lacompanyament de ritme que sonen de fons i altres elements que decoren la coreografia. Generalment, els competidors afegeixen als seus demostracions objectes com cintes, cordes, masses i cercles. Igual que la gimnàstica artística, aquest tipus de gimnàstica aconsegueix barrejar lesport amb lart i la dansa, aconseguint resultats realment excel · lent. Les gimnastes aconsegueixen coordinar cada un dels moviments amb expressions corporals i emocionals Al principi sho creia com un esport només de dones, de manera que les primeres competicions només admetien grups femenins. Però, durant els anys finals del segle XX, els gimnastes japonesos van aconseguir que els homes també fossin inclosos en les competències, ja que van demostrar la gran habilitat que ells tenen per a aquest tipus de gimnàstica Història de la gimnàstica rítmica Va començar a incloure com a disciplina competitiva en els Jocs olímpics lany 1984, quan lesdeveniment es va dur a terme a la ciutat de Los Angeles. Encara que a finals del segle XIX i principis del segle XX, aquesta gimnàstica ja es practicava utilitzant diferents ritmes. Durant els anys daquest segle, aquesta gimnàstica va començar a prendre popularitat, fins que Emil Jacques Dalcroze, un professor de música, va decidir aplicar-li el nom de Gimnàstica artística, així com la coneixem avui. El 1947, la gimnàstica rítmica era només una pràctica de nenes que es realitzava en les classes deducació física dels col · legis dalguns països. Anys més tard, el 1963, aquesta gimnàstica es va començar a desenvolupar més profundament, formant un comitè tècnic de gimnàstica rítmica, el qual es va unir al ja creat comitè tècnic femení de la Federació Internacional de Gimnàstica. Junts, van començar a organitzar campionats mundials i internacionals. Així òbviament, després va començar a ser practicat en els Jocs Olímpics.
  • 8. GIMNÀSIA DEPORTIVA
  • 9. BÀSQUET
  • 10. BÀSQUETEl bàsquet és un esport competitiu que es practica amb dos equips. Cadascun dells ha de procurar que lapilota passi per la cistella que es troba a la zona de la pista pertanyent als seus competidors i així anarsumant punts per guanyar el joc.És una pràctica molt antiga, els maies ja jugaven a lencara que en una versió una mica diferent de la queconeixem avui dia. Segons els historiadors, el bàsquet va començar a practicar 3500 anys abans de Crist.Lhi coneixia amb el nom de tlachtli, però en aquesta època es jugava amb una bola de cautxú i elsparticipants havien de colpejar la bola amb les cuixes i el maluc. Lequip que perdia era decapitat.Durant el pas del temps, el tlachtli va anar evolucionant i canviant les seves regles fins al que avuiconeixem com bàsquet. El primer partit oficial es suc al Gimnàs del Col · legi el dia 20 de gener de lany1892.En els Jocs de Berlín celebrat lany 1936, va ser la primera vegada en què el bàsquet formo part dunacompetició. Després, per alguna raó, no va estar present en els següents jocs, però va tornar en els JocsOlímpics de Londres el 1948. Des daquest moment, el bàsquet, va estar present en totes les edicions delsJocs Olímpics.La selecció de bàsquet dels Estats Units ha portat el comandament daquest esport des dun primermoment. El seu equip masculí ha estat el guanyador de 15 medalles de les 16 edicions de les olimpíades.Una victòria absoluta, ja que la medalla que falta va ser causa que no va poder participar per algunesqüestions polítiques. De les 15 medalles guanyades, 12 són dor, 1 de plata i 2 de bronze. Només lany1972, Estats Units va ser vençut per la selecció masculina de la Unió Soviètica.Durant algun temps, en la pràctica del bàsquet en els Jocs Olímpics, estava prohibit que els equips siguinformats per jugadors professionals. Això va fer que els equips vagin perdent les seves condicions, ja quenomés participaven amb jugadors amateurs. Però des de 1992, els jugadors professionals han tornat alsJocs Olímpics i així tots els equips han presentat els seus millors jugadors.
  • 11. BOXA
  • 12. BOXALa boxa és un dels esports més antics, ja que des de sempre van existir les lluites i els combats. Així mateix, desde sempre va reunir la quantitat despectadors com ho fa avui dia. Ja es trobava present entre els esports delsJocs Olímpics de Grècia. Durant aquestes baralles, els guants no eren una regla oficial de la boxa, de manera queels lluitadors no ho utilitzaven. Els combats es realitzaven utilitzant cuirs enrotllats en els punys per donar copsmés durs. Així seguien, fins que algun dels dos, es retirava de la baralla o queia derrotat.Temps després, els Romans van adoptar aquesta pràctica però duna manera més sagnant. Ells obligaven elscombatents a utilitzar guants formats amb metall i claus, daquesta forma els cops eren més greus i la majoriade les baralles acabaven amb la mort dalgun dells dos.Lany 1896 quan sestaven organitzant els Jocs Olímpics dAtenes, els coordinadors es van posar dacord pertreure aquest esport de les disciplines permeses, ja que els consideraven totalment arriscat.Després, lany 1904 quan ja es trobaven en vigor la reglamentació actual de boxa, es va incloure aquest esportentre les disciplines dels Jocs Olímpics. Aquest any, se celebrava la tercera edició de les Olimpíades a la ciutat deSant Louis, Estats Units.Així mateix, per alguns anys va seguir prohibit en diversos llocs, com va succeir lany 1912, en els Jocs OlímpicsdEstocolm, la pràctica de la boxa va ser denegada per anar en contra de les lleis de Suècia que prohibia al Boxa.També en la 5 º edició dels Jocs Olímpics, els quals es van celebrar a Berlín, Alemanya lany 1916, allà també vaneliminar a la boxa per considerar-violent i per estar a tan sols dos anys de Primera Guerra Mundial.Després daquests anys, el Boxa retorn per quedar-se al any 1920 als Jocs a Anvers a Bèlgica. Des daquestmoment, totes les edicions dels Jocs Olímpics han incorporat a la boxa entre els seus disciplines.Boxadors reconegutsSi hem de destacar als boxejadors més important de tota la història podem destacar a Muhammad Ali i TeófiloStevenson.Boxa femeníEn ledició dels Jocs Olímpics 2012 sinclourà la modalitat de boxa femenil, de la qual ja es va fer una presentacióen les Olimpíades de 1904. Encara que molts no estan dacord amb la qüestió, ja sha pres la decisió dincloure ales dones en la boxa olímpic.
  • 13. HALTEROFILIA
  • 14. HALTEROFILIA La halterofília és un esport de força que consisteix a aixecar barres que contenen discos que van variant enpesos. També és conegut amb el nom de Aixeca peses, encara que halterofília és el nom oficial de lesport. Elsdiscos a aixecar van pujant de pes en forma progressiva i això és el que va classificant o desqualificant alscompetidors que participen en lesport.Antigament, es creia que aquest sol podria ser una pràctica apta per a homes, ja que es considerava que perrequerir musculatura i força, les dones no podrien fer-ho. Però amb el temps, aquest sha convertit en un esporttambé femení, fins que van ser incloses en les competències.La història de la halterofíliaAquest esport està inclòs entre les disciplines competitives dels Jocs Olímpics, des de lany 1986 quanlesdeveniment es va celebrar a la ciutat dAtenes, encara que, en algunes edicions va ser eliminat i no romaniacom a disciplina regular. Recentment en lany 1924, lhalterofília pas a ser una disciplina oficial de les Olimpíades.Els principals esportistes començaven amb aquesta pràctica com a afició o bé, una pràctica de força que lipermetia anar desenvolupant el seu físic. Però, després de fer-se bastant popular van començar a sorgir lesprimeres federacions, les quals van tenir lloc a França i Rússia durant la dècada de 1890.Com dèiem anteriorment, lhalterofília era només una pràctica masculina, però a finals de segle XX amb laparicióde nombroses dones que es dedicaven a aquest esport, es va incloure en els Jocs Olímpics i altres torneigs icompeticions, la modalitat dhalterofília femenina.La halterofília en els Jocs Olímpics.Tant en els jocs olímpics com en qualsevol altra competició, les categories es divideixen pel pes dels participants.La Federació Internacional dHalterofília només permet la participació en els Jocs Olímpics de 250 atletes, delsquals 176 són homes que es divideixen en: fins a 56 Kg, fins a 62 Kg, fins a 69 Kg, fins a 77 Kg, fins a 85 Kg, fins a94 Kg, fins a 105 Kg i més de 105 Kg; 74 dones que es divideixen en les següents categories: fins a 48 Kg, fins a 53Kg, fins a 58 Kg, fins a 63 Kg, fins 75 Kg, i més de 75 KgExisteixen 2 proves dhalterofília:• Prova darrencada: On el competidor ha de procurar aixecar el pes en un sol moviment que tanca des del terrafins per sobre del seu cap, estenent bé els braços. En aquesta prova els atletes han daixecar peses de 41 a 68quilos més que el seu pes corporal• Prova daixecament: Aquesta prova requereix de dos moviments, el competidor ha daixecar el pes des del sòlfins a laltura de les seves espatlles i daquí, un altre moviment que tanca des de les espatlles fins per sobre delseu cap. En aquesta prova els atletes han daixecar peses de 82 a 100 quilos més que el seu pes corporal