Rius I Mars_Tema 4

11,426 views
10,974 views

Published on

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
11,426
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3,453
Actions
Shares
0
Downloads
133
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Rius I Mars_Tema 4

  1. 1. Índex Climas y paisajes de España, Europa y la CA El temps i el clima 05 Climes i paisatges de la Terra 06 07 Societat i medi ambient 08 La Terra, un planeta del Sistema Solar 01 La representaci ó de la Terra: els mapes 02 Les formes de la Terra 03 R ius i mars 04 La prehistòria 09 Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte 10 El món grec 11 Catalunya en temps dels grecs 12 L’Imperi Rom à 13 Catalunya romana 14 L’her è ncia de la cultura cl àssica 15 La fragmentaci ó del món antic 16 Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya
  2. 2. R ius i mars 04 1. L’aigua a la natura 2. El problema de l’aigua 3. Oc eans, mars, rius i llacs de la Terra 4. La din àmica oceànica 5. R ius d’Europa i de la Península Ibèrica Vocabulari sobre el tema
  3. 3. Introducci ó <ul><li>S’anomena hidrosfera el conjunt d’aigües que formen els mars i els oc eans, els rius, els llacs, els casquets polars, les glaceres, les aigües subterrànies i el vapor d’aigua de l’atmosfera . </li></ul><ul><li>L’aigua és la substància m és abundant de la Terra. S’hi pot trobar en estat sòlid, líquid o gasós . </li></ul><ul><li>L’aigua salada representa un 97% i la dolça només un 3% . </li></ul><ul><li>L’aigua forma part d’un procés circulatori ( cicle de l’aigua ) i és imprescindible per a la vida. </li></ul>04
  4. 4. 1. L’aigua a la natura <ul><li>1.1. Aigua salada: oceans i mars </li></ul><ul><li>1.2. Ai gua dolça: llacs i rius </li></ul><ul><li>• El cicle de l’aigua ( il·lustraci ó ) </li></ul>04 Estat sòlid Estat líquid Estat gasós
  5. 5. 1.1. Aigua salada: oceans i mars <ul><li>La major part de l’aigua del planeta és salada i es troba als oceans i als mars . </li></ul><ul><li>Un oceà és una gran massa d’aigua salada que separa continents. </li></ul><ul><li>Els grans oceans de la Terra són: el Pacífic, l’Atlàntic i l’Índic. </li></ul><ul><li>Els mars són la prolongació dels oceans a les zones més properes als continents, com el mar Cantàbric o el mar Carib. </li></ul>04
  6. 6. 1.2. Aigua dolça: llacs i rius <ul><li>L’ aigua dolça del planeta es reparteix entre els llacs, els rius, la humitat del sòl, els icebergs, les glaceres i l’atmosfera. </li></ul><ul><li>Els llacs són masses d’aigua dipositades permanentment en depressions. </li></ul><ul><li>Els rius són corrents continus d’aigua. La quantitat d’aigua que porta un r iu és el cabal . El r ègim d’un riu són les variacions que experimenta el cabal al llarg de l’any . </li></ul><ul><li>Si el r iu té un règim pluvial , les aigües procedeixen principalment de les pluges. Si el riu té un règim nival , l’aigua procedeix majoritàriament de la fosa de la neu. </li></ul><ul><li>El riu, durant el seu curs, des que neix fins que desemboca fa diversos treballs : erosió , transport i sedimentació . </li></ul>04
  7. 7. El règim dels rius
  8. 8. El cicle de l’aigua 04 Cicle de l’aigua
  9. 9. El cicle de l’aigua 04
  10. 10. 2. El problema de l’aigua <ul><li>2.1. L’aigua, un recurs escàs </li></ul><ul><li>2.2. El consum desigual d’aigua </li></ul>04
  11. 11. 2.1. L’aigua, un recurs esc às <ul><li>Del 3% d’aigua dolça de la superf í cie terrestre, tan s ols ¼ és aigua subterrània o superficial, és a dir, apta per al consum humà. </li></ul><ul><li>L’aigua é s un recurs esc às i les necessitats s ón cada vegada m és gran s. </li></ul><ul><li>Actualment, prop del 40% de la poblaci ó mundial té problemes d’aigua. </li></ul><ul><li>Activitats del bloc: 2. L’aprofitament de l’aigua . </li></ul>04
  12. 12. 2.2. El consum desigual d’aigua <ul><li>De l’ aigua dolça destinada al consum humà, es calcula que el 65% es destina a l’ agricultura , el 25% a la indústria i només el 10% al consum dom èstic . </li></ul><ul><li>El consum elevat d’aigua potable es dóna en pa ïso s rics i desenvolupats, i en canvi pa ïsos d’Àfrica i d’Àsia Occidental pateixen problemes de proveïment. </li></ul><ul><li>A causa de la contaminació ambiental, una part important de l’aigua dolça disponible pateix algun tipus de contaminació . </li></ul><ul><li>L’aigua, perquè pugui ser consumida sense que sigui un perill per a la salut, ha de ser aigua potable . </li></ul>04
  13. 13. 3. Oceans , mars, rius i llacs de la Terra <ul><li>3.1. Les aigües del planeta </li></ul><ul><li>• Oc eans , mar s, rius i llacs de la Terra ( mapa ) </li></ul>04
  14. 14. 3.1. Les aigües del planeta <ul><li>La major part de la superfície terrestre és coberta pels mars i pels oceans . </li></ul><ul><li>Els continents i grans arxipèlags separen les principals masses d’aigua en cinc parts: Pacífic, Atlàntic, Índic, Àrtic i Antartic. </li></ul><ul><li>Activitats del bloc: 3. Oceans, mars, rius i llacs de la Terra. </li></ul>04
  15. 15. Oce ans, mars, rius i llacs de la Terra 04
  16. 16. Oc eans, mars, rius i llacs de la Terra 04
  17. 17. 4. La din àmica oceànica <ul><li>4.1. Els moviments dels mars i els oc eans </li></ul><ul><li>4.2. L’acció del mar en el modelat de les costes </li></ul>04
  18. 18. 4.1. Els moviments dels mars i els oc eans <ul><li>Les aigües dels oc eans i dels mars estan sempre en moviment a causa de l’acció de les onades , les marees i els corrents marins . </li></ul><ul><li>Les onades són ondulacions que es produeixen quan el vent agita la superfície dels mars i dels oc eans. </li></ul><ul><li>Les marees són pujades i baixades del nivell de les aigües del mar provocades, b àsicament, per l’atracció de la Lluna sobre les aigües dels oceans i dels mars. </li></ul><ul><li>Els corrents marins són com grans rius que circulen pels oceans. </li></ul>04
  19. 19. 4.2. L’acci ó del mar en el modelat de les costes <ul><li>L’acci ó de l’aigua, sobretot de les onades i de les marees, modela les costes, desgastant penya-segats i provocant-ne el retrocés. </li></ul><ul><li>Els sediments que els rius dipositen al mar, són arrossegats pels corrents costaners i es dipositen en zones arrecerades, on formen platges, albuferes, etc. </li></ul><ul><li>Activitats del bloc: 4. Els rius i la dinàmica oceànica. </li></ul>04
  20. 20. 5. R ius d’Europa i de la Península Ibèrica <ul><li>5.1. Els r ius d’Europa </li></ul><ul><li>• R ius i mars d’Europa ( mapa ) </li></ul><ul><li>5.2. Els rius de la Península Ibèrica </li></ul><ul><li>• R ius i mars peninsulars ( mapa ) </li></ul>04
  21. 21. 5.1. Els r ius d’Europa <ul><li>Els r ius de tipus continental , com el Dnièper i el Don. </li></ul><ul><li>Els r ius de tipus oceànic , com la Garona, el Loira i l’Elba. </li></ul><ul><li>Els r ius mediterranis , com l’Ebre, el Roine, el Po i el Túria. </li></ul><ul><li>Activitats del bloc: 5. Els rius d’Europa. </li></ul>04
  22. 22. R ius i mars d’Europa 04
  23. 23. R ius i mars d’Europa 04
  24. 24. 5.2. Els r ius de la Península Ibèrica <ul><li>A la Península Ibèrica els rius s’agrupen en tres vessants, segons el mar o oceà on desemboquen: </li></ul><ul><li>R ius del vessant cantàbric . Els rius d’aquest vessant són curts i porten molt cabal. </li></ul><ul><li>R ius del vessant atlàntic . Es tracta de rius llargs, amb nombrosos afluents i cabalosos. </li></ul><ul><li>R ius del vessant mediterrani . Excepte en el cas de l’Ebre, són rius curts, de poc cabal i molt irregulars. </li></ul><ul><li>Activitats del bloc: 6. Els rius de la península Ibèrica. </li></ul>04
  25. 25. R ius i mars peninsulars 04
  26. 26. Ri us i mars peninsulars 04

×