Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6

10,328 views
9,667 views

Published on

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
10,328
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
224
Actions
Shares
0
Downloads
139
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Climes i paisaqtges de la Terra - tema 6

  1. 1. Índex Climas y paisajes de España, Europa y la CA El temps i el clima 05 Climes i paisatges de la Terra 06 07 Societat i medi ambient 08 La Terra, un planeta del Sistema Solar 01 La representaci ó de la Terra: els mapes 02 Les formes de la Terra 03 R ius i mars 04 La prehistòria 09 Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte 10 El món grec 11 Catalunya en temps dels grecs 12 L’Imperi Rom à 13 Catalunya romana 14 L’her è ncia de la cultura cl àssica 15 La fragmentaci ó del món antic 16 Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya
  2. 2. Climes i paisatges de la Terra 06 6. Zones temperades: paisatge mediterrani 7. Zones temperades: paisatge continental 8. Zones fredes: paisatge polar i d’alta muntanya 1. Climes de la Terra 2. Zona càlida: paisatge equatorial 3. Zona càlida: paisatge tropical 4. Zona càlida: paisatge des èrtic 5. Zones temperades: paisatge oceànic
  3. 3. Introducci ó <ul><li>El medi natural est à format principalment pel relleu, els sòls, el clima, la vegetació i la fauna . </li></ul><ul><li>En l’actualitat és dif í cil trobar un medi aut ènticament natural en el qual no hagi actuat l’ésser humà. </li></ul><ul><li>Per això, quan parlem de paisatge ens referim al medi natural combinat amb l’acci ó humana . </li></ul>06
  4. 4. 1. Climes de la Terra <ul><li>1.1. Zones clim àtiques de la Terra </li></ul><ul><li>• Zones clim àtiques de la Terra ( il·lustraci ó de la pàg. 79 del llibre de text ) </li></ul>06
  5. 5. 1.1. Zones clim àtiques de la Terra <ul><li>La combinaci ó dels elements del clima (temperatura, humitat, pressió, vents i precipitacions ) i els factors clim àtics (latitud, altitud i distància respecte del mar) donen, com a resultat, diferents tipus de climes a la Terra. (Veure e squema ) </li></ul><ul><li>Si triem la temperatura com a element principal del clima, la Terra es divideix en tres zones climàtiques : zona de climes càlids , de climes temperats i de climes freds . (Veure esquema ) </li></ul><ul><li>Cada zona se subdivideix alhora en diversos climes . </li></ul>06
  6. 6. Zones clim àtiques de la Terra 06
  7. 7. Zones clim àtiques de la Terra 06
  8. 8. 2. Zona c àlida: paisatge equatorial <ul><li>2.1. El paisatge equatorial </li></ul><ul><li>2.2. Els habitants de la zona equatorial </li></ul>06
  9. 9. 2.1. El paisatge equatorial <ul><li>El paisatge equatorial es troba en àrees del planeta situades al voltant de l’equador: Amazones, Congo, golf de Guinea i sud-est d’Àsia. </li></ul><ul><li>Les temperatures sempre són molt altes i les precipitacions molt abundants . </li></ul><ul><li>Els r ius equatorials són els més cabalosos i regulars de la Terra. </li></ul><ul><li>La vegetació és exuberant ( selva o jungla ) i els animals d’aquest paisatge acostumen a ser de mida petita. </li></ul>06
  10. 10. 2.2. Els habitants de la zona equatorial <ul><li>Els grups indígenes que habiten les grans zones de selva d’Amèrica i d’Àfrica viuen de la recol·lecció de fruits o practiquen una agricultura molt rudimentària . Hi ha una densitat de població baixa. </li></ul><ul><li>Les zones equatorials asiàtiques estan molt pobladas; la selva ha reculat, i s’hi fa arròs, canya de sucre, te i hevees. </li></ul>06
  11. 11. 3. Zona c àlida: paisatge tropical <ul><li>3.1. El paisatge tropical </li></ul><ul><li>3.2. Els habitants de la sabana </li></ul>06
  12. 12. 3.1. El paisatge tropical <ul><li>Al nord i al sud de la zona que ocupa el clima equatorial hi ha les zones de clima tropical . </li></ul><ul><li>A les zones tropicals, les temperatures són elevades durant tot l’any; en canvi, les pluges hi marquen dues estacions ben diferenciades, l’ estaci ó humida i l’ estació seca. </li></ul><ul><li>Els r ius tenen grans crescudes a l’època de pluges. </li></ul><ul><li>La vegetació característica és la sabana , formada per herbes i arbustos, on viuen grans herbívors i els seus depredadors. </li></ul>06
  13. 13. 3.2. Els habitants de la sabana <ul><li>Alguns pobles indígenes de la sabana (els massai i els mara) són pastors i practiquen una ramaderia extensiva . </li></ul><ul><li>Altres pobles de la sabana són agricultors i practiquen una rotació de conreus . </li></ul><ul><li>A les zones tropicals, al costat de l’agricultura tradicional s’hi troben extenses plantacions , explotades per companyies estrangeres, dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac, te... </li></ul>06
  14. 14. 4. Zona c àlida: paisatge desèrtic <ul><li>4.1. El paisatge des èrtic càlid </li></ul><ul><li>4.2. Els habitants del desert </li></ul>06
  15. 15. 4.1. El paisatge des èrtic càlid <ul><li>Els deserts c àlids es troben situats entorn dels tròpics. </li></ul><ul><li>Les pluges hi són escasses i les temperatures són molt altes durant tot l’any. A m és, s’hi produeixen grans oscil·lacions tèrmiques entre el dia (molt calorós) i la nit (freda). </li></ul><ul><li>Als deserts c àlids no hi ha cursos d’aigua permanents, tot i que hi podem trobar wadis , que només porten aigua quan plou. </li></ul><ul><li>Als deserts a penes hi viuen algunes plantes que han aconseguit adaptar-se a les dures condicions climàtiques. </li></ul>06
  16. 16. 4.2. Els habitants del desert <ul><li>Els deserts són zones poc poblades. Grups de pastors nòmades viuen als límits del desert, on pasturen els ramats de cabres i camells. </li></ul><ul><li>La població sedentària dels deserts viu al costat dels oasis , unes poques zones on hi ha aigua procedent de corrents subterranis. </li></ul>06
  17. 17. 5. Zones temperades: paisatge oce ànic <ul><li>5.1. El paisatge oce ànic </li></ul><ul><li>5.2. La relació dels grups humans amb el medi </li></ul>06
  18. 18. 5.1. El paisatge oce ànic <ul><li>El paisatge oce ànic es localitza entre els paral·lels 40 o i 60 o al nord i al sud de l’equador. </li></ul><ul><li>Les zones de clima oce ànic tenen pluges suaus i persistents durant tot l’any. Les temperatures no hi són gaire rigoroses i presenten poques diferències entre les estacions. </li></ul><ul><li>Els rius tenen un cabal abundant i regular durant tot l’any. </li></ul><ul><li>Les temperatures suaus i les pluges constants permeten que s’hi desenvolupin boscos de fulla caduca (roures, castanyers…). </li></ul><ul><li>La vegetació més característica d’aquest paisatge és el prat , que sorgeix després d’haver talat els boscos. </li></ul>06
  19. 19. 5.2. La relació dels grups humans amb el medi <ul><li>Les zones de clima oceànic de la Terra tenen diverses formes de paisatge segons el grau d’ocupació humana. </li></ul><ul><li>Europa occidental . Una àrea molt poblada on els boscos han donat pas als prats per a bestiar i a conreus. </li></ul><ul><li>Costa occidental d’Amèrica del Nord i el Sud de Xile i d’ Argentina . Àrees relativament poc poblades, on són abundants els boscos poc explotats. </li></ul><ul><li>Austràlia , Tasmània i Nova Zelanda . Àrea on creix una herba molt abundant que permet la cria extensiva de ramaderia bovina i ovina. </li></ul>06
  20. 20. 6. Zones temperades: paisatge mediterr ani <ul><li>6.1. El paisatge mediterr ani </li></ul><ul><li>6.2. La relació dels grups humans amb el medi </li></ul>06
  21. 21. 6.1. El paisatge mediterr ani <ul><li>El paisatge mediterr ani es localitza a la conca del mar Mediterrani, la costa de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i Austràlia. </li></ul><ul><li>El clima mediterr ani es caracteritza per uns estius calorosos i secs. </li></ul><ul><li>Els r ius hi tenen un cabal escàs (a l’estiu) i irregular. </li></ul><ul><li>Els boscos mediterranis estan formats per arbres de fulla perenne (pins, alzines,…). </li></ul><ul><li>La tala, els incendis i el pasturatge fan desaparèixer el bosc i hi creix un matoll molt dens ( màquia i garriga ). </li></ul>06
  22. 22. 6.2. La relació dels grups humans amb el medi <ul><li>Allà on el relleu és abrupte, els sòls pobres i l’aigua escassa els conreus són els propis del secà: cereals , vinya i olivera . </li></ul><ul><li>La ramaderia dominant és l’ ovina . </li></ul><ul><li>El regadiu ha afavorit el desenvolupament de la ramaderia intensiva i els conreus d’horta. </li></ul><ul><li>Actualment, la construcció d’ hivernacles ha consolidat una agricultura que exigeix, sobretot, molt treball. </li></ul>06
  23. 23. 7. Zones temperades: paisatge continental <ul><li>7.1. El paisatge continental </li></ul><ul><li>7.2. La relació dels grups humans amb el medi </li></ul>06
  24. 24. 7.1. El paisatge continental <ul><li>El paisatge continental es localitza a llocs allunyats de les grans masses d’aigua i, per tant, aïllats de la seva acci ó reguladora. </li></ul><ul><li>Les regions interiors dels continents presenten temperatures extremes i tenen poques precipitacions, que es concentren principalment a l’estiu . </li></ul><ul><li>Malgrat les poques precipitacions, els r ius hi són cabalosos, i donen lloc a grans conques fluvials. </li></ul><ul><li>Aquestes condicions climàtiques originen dos tipus de paisatge natural: boscos de coníferes o taiga (a les zones situades més al nord) i estepes o prats (més al sud). </li></ul>06
  25. 25. 7.2. La relació dels grups humans amb el medi <ul><li>Els arbres de la taiga són utilitzats per l’ésser humà per a la fabricació de cel·lulosa , que després es transformarà en paper. </li></ul><ul><li>Aquestes zones estepàries són molt adequades per al desenvolupament de la ramaderia i per al conreu extensiu de cereals. </li></ul>06
  26. 26. 8. Zones fredes: paisatge polar i paisatge d’alta muntanya <ul><li>8.1. El paisatge polar </li></ul><ul><li>8.2. El paisatge d’alta muntanya </li></ul>06
  27. 27. 8.1. El paisatge polar <ul><li>Les zones polars, C ercle Polar Àrtic i Cercle Polar Antàrtic, són les zones més fredes del planeta perquè els raigs solares hi arriben molt inclinats. </li></ul><ul><li>La pluja hi és pr àcticament inexistent i les escasses precipitacions hi cauen en forma de neu ( deserts freds ). </li></ul><ul><li>La vegetaci ó, que només és visible a l’estiu, és la tundra i s’hi alimenten alguns animals: óssos i rens. </li></ul><ul><li>Tradicionalment, aquestes zones han estat habitades per esquimals (Am èrica) i lapons (península Escandinava). </li></ul>06
  28. 28. 8.2. El paisatge d’alta muntanya <ul><li>Les zones d’alta muntanya, amb altituds superiors als 2500 m, tenen caracter ístiques pròpies dels climes freds. </li></ul><ul><li>Les temperatures hi són baixes durant tot l’any i les precipitacions, si n’hi ha, són en forma de neu . </li></ul><ul><li>La vegetaci ó d’alta muntanya varia, entre altres factors, segons l’altitud ( estatges de diferent altitud ). </li></ul><ul><li>Els habitants de l’alta muntanya es dediquen preferentment a la ramaderia, a l’explotació dels boscos, a l’agricultura i, darrerament, a les activitats turístiques. </li></ul>06

×