• Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
6,940
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7

Actions

Shares
Downloads
105
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Índex Climas y paisajes de España, Europa y la CA El temps i el clima 05 Climes i paisatges de la Terra 06 07 Societat i medi ambient 08 La Terra, un planeta del Sistema Solar 01 La representaci ó de la Terra: els mapes 02 Les formes de la Terra 03 R ius i mars 04 La prehistòria 09 Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte 10 El món grec 11 Catalunya en temps dels grecs 12 L’Imperi Rom à 13 Catalunya romana 14 L’her è ncia de la cultura cl àssica 15 La fragmentaci ó del món antic 16 Climes i paisatges d’Europa i d’Espanya
  • 2. Climes i paisatges de la Terra 06 6. Zones temperades: paisatge mediterrani 7. Zones temperades: paisatge continental 8. Zones fredes: paisatge polar i d’alta muntanya 1. Climes de la Terra 2. Zona càlida: paisatge equatorial 3. Zona càlida: paisatge tropical 4. Zona càlida: paisatge des èrtic 5. Zones temperades: paisatge oceànic
  • 3. Introducci ó
    • El medi natural est à format principalment pel relleu, els sòls, el clima, la vegetació i la fauna .
    • En l’actualitat és dif í cil trobar un medi aut ènticament natural en el qual no hagi actuat l’ésser humà.
    • Per això, quan parlem de paisatge ens referim al medi natural combinat amb l’acci ó humana .
    06
  • 4. 1. Climes de la Terra
    • 1.1. Zones clim àtiques de la Terra
    • • Zones clim àtiques de la Terra ( il·lustraci ó de la pàg. 79 del llibre de text )
    06
  • 5. 1.1. Zones clim àtiques de la Terra
    • La combinaci ó dels elements del clima (temperatura, humitat, pressió, vents i precipitacions ) i els factors clim àtics (latitud, altitud i distància respecte del mar) donen, com a resultat, diferents tipus de climes a la Terra. (Veure e squema )
    • Si triem la temperatura com a element principal del clima, la Terra es divideix en tres zones climàtiques : zona de climes càlids , de climes temperats i de climes freds . (Veure esquema )
    • Cada zona se subdivideix alhora en diversos climes .
    06
  • 6. Zones clim àtiques de la Terra 06
  • 7. Zones clim àtiques de la Terra 06
  • 8. 2. Zona c àlida: paisatge equatorial
    • 2.1. El paisatge equatorial
    • 2.2. Els habitants de la zona equatorial
    06
  • 9. 2.1. El paisatge equatorial
    • El paisatge equatorial es troba en àrees del planeta situades al voltant de l’equador: Amazones, Congo, golf de Guinea i sud-est d’Àsia.
    • Les temperatures sempre són molt altes i les precipitacions molt abundants .
    • Els r ius equatorials són els més cabalosos i regulars de la Terra.
    • La vegetació és exuberant ( selva o jungla ) i els animals d’aquest paisatge acostumen a ser de mida petita.
    06
  • 10. 2.2. Els habitants de la zona equatorial
    • Els grups indígenes que habiten les grans zones de selva d’Amèrica i d’Àfrica viuen de la recol·lecció de fruits o practiquen una agricultura molt rudimentària . Hi ha una densitat de població baixa.
    • Les zones equatorials asiàtiques estan molt pobladas; la selva ha reculat, i s’hi fa arròs, canya de sucre, te i hevees.
    06
  • 11. 3. Zona c àlida: paisatge tropical
    • 3.1. El paisatge tropical
    • 3.2. Els habitants de la sabana
    06
  • 12. 3.1. El paisatge tropical
    • Al nord i al sud de la zona que ocupa el clima equatorial hi ha les zones de clima tropical .
    • A les zones tropicals, les temperatures són elevades durant tot l’any; en canvi, les pluges hi marquen dues estacions ben diferenciades, l’ estaci ó humida i l’ estació seca.
    • Els r ius tenen grans crescudes a l’època de pluges.
    • La vegetació característica és la sabana , formada per herbes i arbustos, on viuen grans herbívors i els seus depredadors.
    06
  • 13. 3.2. Els habitants de la sabana
    • Alguns pobles indígenes de la sabana (els massai i els mara) són pastors i practiquen una ramaderia extensiva .
    • Altres pobles de la sabana són agricultors i practiquen una rotació de conreus .
    • A les zones tropicals, al costat de l’agricultura tradicional s’hi troben extenses plantacions , explotades per companyies estrangeres, dedicades al conreu de cacau, cafè, tabac, te...
    06
  • 14. 4. Zona c àlida: paisatge desèrtic
    • 4.1. El paisatge des èrtic càlid
    • 4.2. Els habitants del desert
    06
  • 15. 4.1. El paisatge des èrtic càlid
    • Els deserts c àlids es troben situats entorn dels tròpics.
    • Les pluges hi són escasses i les temperatures són molt altes durant tot l’any. A m és, s’hi produeixen grans oscil·lacions tèrmiques entre el dia (molt calorós) i la nit (freda).
    • Als deserts c àlids no hi ha cursos d’aigua permanents, tot i que hi podem trobar wadis , que només porten aigua quan plou.
    • Als deserts a penes hi viuen algunes plantes que han aconseguit adaptar-se a les dures condicions climàtiques.
    06
  • 16. 4.2. Els habitants del desert
    • Els deserts són zones poc poblades. Grups de pastors nòmades viuen als límits del desert, on pasturen els ramats de cabres i camells.
    • La població sedentària dels deserts viu al costat dels oasis , unes poques zones on hi ha aigua procedent de corrents subterranis.
    06
  • 17. 5. Zones temperades: paisatge oce ànic
    • 5.1. El paisatge oce ànic
    • 5.2. La relació dels grups humans amb el medi
    06
  • 18. 5.1. El paisatge oce ànic
    • El paisatge oce ànic es localitza entre els paral·lels 40 o i 60 o al nord i al sud de l’equador.
    • Les zones de clima oce ànic tenen pluges suaus i persistents durant tot l’any. Les temperatures no hi són gaire rigoroses i presenten poques diferències entre les estacions.
    • Els rius tenen un cabal abundant i regular durant tot l’any.
    • Les temperatures suaus i les pluges constants permeten que s’hi desenvolupin boscos de fulla caduca (roures, castanyers…).
    • La vegetació més característica d’aquest paisatge és el prat , que sorgeix després d’haver talat els boscos.
    06
  • 19. 5.2. La relació dels grups humans amb el medi
    • Les zones de clima oceànic de la Terra tenen diverses formes de paisatge segons el grau d’ocupació humana.
    • Europa occidental . Una àrea molt poblada on els boscos han donat pas als prats per a bestiar i a conreus.
    • Costa occidental d’Amèrica del Nord i el Sud de Xile i d’ Argentina . Àrees relativament poc poblades, on són abundants els boscos poc explotats.
    • Austràlia , Tasmània i Nova Zelanda . Àrea on creix una herba molt abundant que permet la cria extensiva de ramaderia bovina i ovina.
    06
  • 20. 6. Zones temperades: paisatge mediterr ani
    • 6.1. El paisatge mediterr ani
    • 6.2. La relació dels grups humans amb el medi
    06
  • 21. 6.1. El paisatge mediterr ani
    • El paisatge mediterr ani es localitza a la conca del mar Mediterrani, la costa de Califòrnia, Xile, Sud-àfrica i Austràlia.
    • El clima mediterr ani es caracteritza per uns estius calorosos i secs.
    • Els r ius hi tenen un cabal escàs (a l’estiu) i irregular.
    • Els boscos mediterranis estan formats per arbres de fulla perenne (pins, alzines,…).
    • La tala, els incendis i el pasturatge fan desaparèixer el bosc i hi creix un matoll molt dens ( màquia i garriga ).
    06
  • 22. 6.2. La relació dels grups humans amb el medi
    • Allà on el relleu és abrupte, els sòls pobres i l’aigua escassa els conreus són els propis del secà: cereals , vinya i olivera .
    • La ramaderia dominant és l’ ovina .
    • El regadiu ha afavorit el desenvolupament de la ramaderia intensiva i els conreus d’horta.
    • Actualment, la construcció d’ hivernacles ha consolidat una agricultura que exigeix, sobretot, molt treball.
    06
  • 23. 7. Zones temperades: paisatge continental
    • 7.1. El paisatge continental
    • 7.2. La relació dels grups humans amb el medi
    06
  • 24. 7.1. El paisatge continental
    • El paisatge continental es localitza a llocs allunyats de les grans masses d’aigua i, per tant, aïllats de la seva acci ó reguladora.
    • Les regions interiors dels continents presenten temperatures extremes i tenen poques precipitacions, que es concentren principalment a l’estiu .
    • Malgrat les poques precipitacions, els r ius hi són cabalosos, i donen lloc a grans conques fluvials.
    • Aquestes condicions climàtiques originen dos tipus de paisatge natural: boscos de coníferes o taiga (a les zones situades més al nord) i estepes o prats (més al sud).
    06
  • 25. 7.2. La relació dels grups humans amb el medi
    • Els arbres de la taiga són utilitzats per l’ésser humà per a la fabricació de cel·lulosa , que després es transformarà en paper.
    • Aquestes zones estepàries són molt adequades per al desenvolupament de la ramaderia i per al conreu extensiu de cereals.
    06
  • 26. 8. Zones fredes: paisatge polar i paisatge d’alta muntanya
    • 8.1. El paisatge polar
    • 8.2. El paisatge d’alta muntanya
    06
  • 27. 8.1. El paisatge polar
    • Les zones polars, C ercle Polar Àrtic i Cercle Polar Antàrtic, són les zones més fredes del planeta perquè els raigs solares hi arriben molt inclinats.
    • La pluja hi és pr àcticament inexistent i les escasses precipitacions hi cauen en forma de neu ( deserts freds ).
    • La vegetaci ó, que només és visible a l’estiu, és la tundra i s’hi alimenten alguns animals: óssos i rens.
    • Tradicionalment, aquestes zones han estat habitades per esquimals (Am èrica) i lapons (península Escandinava).
    06
  • 28. 8.2. El paisatge d’alta muntanya
    • Les zones d’alta muntanya, amb altituds superiors als 2500 m, tenen caracter ístiques pròpies dels climes freds.
    • Les temperatures hi són baixes durant tot l’any i les precipitacions, si n’hi ha, són en forma de neu .
    • La vegetaci ó d’alta muntanya varia, entre altres factors, segons l’altitud ( estatges de diferent altitud ).
    • Els habitants de l’alta muntanya es dediquen preferentment a la ramaderia, a l’explotació dels boscos, a l’agricultura i, darrerament, a les activitats turístiques.
    06