El centro

Educar en la societat del coneixement C ooperació

Justificació Organització metodològica Exemples Dificultats Índex de l’exposició

Si em dius on vols anar t’ho diré. Bon dia senyor, quin camí he de seguir? Alícia al país de les meravelles Quin camí hem de prendre?

1 L’escola vol els alumnes que no la necessiten. L’escola és un entorn artificial que cal adequar a la realitat. Justificació El moviment d’una bola repercuteix en les altres i recíprocament. D’aquesta manera, els canvis en la nova societat provoquen canvis en l’educació dels nostres alumnes

Funció de l’educació
EL MÓN DE LA INDÚSTRIA
Optimització dels recursos
Producció de productes
Beneficis
Qualitat dels productes
Demanda social
EL MÓN EDUCATIU
Optimització dels recursos
Producció materials digitalitzats
Resultats
Qualitat de la formació del coneixement
Exigència social i preparació
OBJECTIU ECONÒMIC OBJECTIU FORMACIÓ INTEL·LECTUAL , SOCIAL i EMOCIONAL

De la societat industrial a la societat del coneixement D’un coneixemnt centralitzat , basat en la saviesa del mestre, exclusiu per a pocs, i només mitjançant el llenguatge escrit o oral. Propi de la societat industrial. A un coneixement al qual tothom té accés, no centralitzat únicament en el mestre, accessible per a tothom , on el llenguatge ja no és l’única font i on les noves generacions saben coses que les velles desconeixen.

La sociedad de la Información y la sociedad del conocimiento son dos conceptos que a m e nudo son utilizados de un a manera acrítica. La soci edad de la información hace referencia a la creciente capacidad tecnológica para almacenar cada vez más información y hacerla circular cada vez más rápidamente y con mayor capacidad de difusión. La sociedad del conocimiento hace referencia a otra cosa: a la apropiación crítica, y por tanto selectiva, de esta información protagonizada por ciudadanos que saben que quieren y que necesitan saber en cada caso, y por ende saben de qué pueden y deben prescindir. DEFINICIÓ WIQUIPEDIA Informació vers coneixement La informació es transmet, el coneixement s’adquireix Canvi important

Quin paper té l’escola? La incertesa és gran: estem en el procés mateix. Sis escenaris possibles de la OCDE, un d’ells elimina en part l’escola físicament El que està clar, és que serà DIFERENT a com l’hem coneguda fins ara

Instruments de treball intel.lectual Les TIC no són instruments tal i com altres que hem conegut fins el moment. Ens permeten un accés a la informació necessària, a la comparació i a la compartició: a generar coneixement. Del professor com a font única de la informació a la informació distribuida. LES GRANS TRANSFORMACIONS

Transformacions necessàries Del donar respostes al fer preguntes L’educador en el procés d’aprenentatge dels alumnes 1a. El rol del professor com a guia

Transformacions necessàries Dels instruments per usar als instruments per treballar l’intel.lecte 2a. Els instruments propis de la seva generació

Transformacions necessàries Del tots fent el mateix i amb el mateix punt de focalització a una nova manera de treballar Horaris en funció del treball i no de l’àrea o especialitat Els ESPAIS i els HORARIS 3a.

Transformacions necessàries Aprenent a partir de problemes i solucionar-los per vies múltiples amb les eines necessaries per poder-ho fer amb qualitat. Del donar respostes al fer preguntes 4a. El tractament del currículum

De l’avaluació igual per a tots a l’avaluació que contempli a l’individu Transformacions necessàries La manera en que avaluem 5a.

Resumint, necessitem: Les eines: maquinari + ADSL Els ingredients: els materials digitalitzats El cuiner: el mestre o professor El menú: igual per a tots La carta: l’excenl.lècia, la diversitat

Visió sistèmica EL TREBALL EN EQUIP DELS DOCENTS LA PARTICIPACIÓ DE LES FAMÍLIES EL CANVI DELS AGENTS SOCIALS L’ADMINISTRACIÓ COM A FACILITADOR DEL CANVI No ho podem fer sols Treballar en equip, compartir informació, generar els entorns d’aprenentatge i guiar els alumnes en els processos. Poder estar connectats amb l’escola i amb el treball que fan els seus fills. Poder-hi intervenir realment. Ajudar a organitzar la informació i ofertar serveis útils per a l’aprenentatge. Menys intervenció burocràtica, millorar la formació inicial, solucionar problemes reals dels centres i les adjudicacions.

2 El projecte de centre amb l’intent de basar-lo en aquestes transformacions

Objectius de centre COMPETÈNCIES DEL CONEIXEMENT Alumnes que aprofundeixin en el treball que duen a terme Protagoniostes del seu aprenentatge Alumnes autònons i responsables del seu procés aprenentatge Alumnes col·laboradors i participatius Alumnes generadors de nous coneixements COMPETÈNCIA SOCIAL Alumnes preparats per viure i conviure en la seva societat Confuci només ajudava els seus estudiants quan havien fet l’esforç d’haver pensat respecte a un tema o una pregunta i no podien trobar les respostes.

L’objectiu per aconseguir-los: la competència Els continguts són l’excusa per treballar l’objectiu: SER COMPETENTS

Competència és la capacitat d’ utilitzar els coneixements i habilitats , de manera transversal i interactiva , en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió , la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació . Entenem per COMPETÈNCIA: Conxita Mayós Cal dissenyar els entorns d’aprenentatge que ho afavoreixin, sinó, tot queda, única i exclusivament, en una parrafada molt bonica.

Mètode tradicional Un canvi de chip necessari. L’objectiu són ells.

Ens basem en: Evaluar si alguien es competente es en parte comprobar su capacidad para reorganizar lo aprendido, para transferirlo a nuevas situaciones i contextos. Carles Monereo Cal treballar les competències de: Saber , saber ser , saber fer i saber estar Jaques Delors Cal que els alumnes interactuin, actuin autònomament i sàpiguen utilitzar les eines. Projecte Deseco L’èxit dels individus depèn de l’èxit del grup al qual pertanyen, la qual cosa obliga a crear un clima de cooperació . Teoria social de l’aprenentatge

Organització metodològica Punt de partida 3R (assignatures instrumentals) L’apartat sistemàtic (treball individual) El Treball Cooperatiu (en grup) I es comparteix en Gran grup Font: National Training Laboratories Institute, Bethel, Maine, USA. Si s’escolta ( oral ) Si es llegeix ( lectura ) Si s’escolta i es veu ( audiovisual ) Si hi ha una demostració ( observació ) Si es discuteix ( diàleg ) Si es fa ( exercici pràctic ) Si s’explica a un altre ( comprensió i comunicació ) 5 % 10 % 20 % 30 % 50 % 75 % 90

26 Si es llegeix ( lectura ) Si s’escolta i es veu ( audiovisual ) Si hi ha una demostració ( observació ) Si es discuteix ( diàleg ) Si es fa ( exercici pràctic ) Si s’explica a un altre ( comprensió i comunicació ) Si s’escolta ( oral )

Organització curricular Plantejament metodològic SOL EQUIP ESFORÇ COOPERACIÓ Llengües Matemàtiques Explicació Exercitació Descripcions Narracions Dictats Lectura eficaç Càlcul mental Problemes Operacions Esquemes Pla de treball Tallers Treball per projectes Àrees del coneixement Plantejament d’un problema a resoldre proposant diferents activitats amb la màxima interdisciplinarietat possible i el màxim de recursos per poder-lo resoldre. SISTEMÀTIC T. COOPERATIU Competència + coneixements Expressió Música Dibuix/pintura/ vídeo L’acció tutorial Disseny art. E. Física / ioga / kinesiiologia Àrees instrumentals 3R

Situació real que ens obliga a intervenir i qüestiona o planteja preguntes que s’han de resoldre ESQUEMA D’ACTUACIÓ A ESQUEMA D’ACTUACIÓ B ESQUEMA D’ACTUACIÓ C Metodologia ABP Interdisciplinarietat ENTORN D’APRENENTATGE DONAR RESPOSTES ANÀLISI DE LA SITUACIÓ SELECCIÓ ESQUEMA D’ACTUACIÓ ESQUEMA D’ACTUACIÓ D Fets Conceptes Procediments Actituds

Confuci només ajudava els seus estudiants quan havien fet l’esforç d’haver pensat respecte a un tema o una pregunta i no podien trobar les respostes. L’ajuda de Confuci no estava en la forma d’una resposta model o patró que els estudiants havien de repetir, sinó com un estímul a pensar, orientant-los cap a un camí que els permetria aprendre independentment i cercar les seves pròpies respostes. En el segle XVII, Amos Comenius escrivia «els mestres a ensenyar menys, els alumnes a aprendre més» Shoemaker ensenyava als seus estudiants d’electrònica bàsica a través del procés de reparació i manteniment de l’equip de ràdio. Els resultats mostraven un nivell més alt de competència en els qui van aprendre d’aquesta manera que els qui convencionalment començaven a aprendre la teoria electrònica. Referències històriques

Disseny de l’entorn d’aprenentatge

Exemple ESTUDIEM ELS ANIMALS CREEM UNA RESERVA Focalitza el tema en el contingut. No permet massa interdisciplinarietat. Pot no interessar a un gran grup de la classe. No té una utilitat real tret de la de SABER coses (que és bo també). Necessita d’un professor especialista. Poc competencial. Focalitza el tema en un aspecte global. Permet la sensibilització. Permet la interdisciplinarietat (permisos, estudi d’espècies a protegir, costos, planols, disseny de propaganda,...) La majoria poden trobar algun aspecte relacionat amb altres àmbits d’interès. És competencial. No necessita d’un professor especialista, sinó d’un competent. El segon té implícit el primer, però aquest no contempla el segon.

Esquema resum 3R EXPLICACIÓ: ATENCIÓ Sistemàtic EXERCITACIÓ PRÀCTICA: ESFORÇ TC INTERACCIÓ: COOPERACIÓ Àrees implicades Matemàtiques, Català, Castellà, Anglès, Alemany Totes les àrees de manera transversals Totes les àrees de manera transversals Definició/ emissor/ rol Aquells conceptes de les instrumentals on el paper transmissor del mestre o professor és necessari EMISSOR : Professor ROL: Instructor interactuant amb els alumnes Plans de treball interdisciplinars que l’alumne ha de resoldre tot sol i que a més ho pot fer-ho si utilitza els recursos que li posem al seu abast. Es plantegen propostes a partir de problemes. EMISSOR : L’entorn d’aprenentatge ROL: Guiatge, orientació Treball cooperatiu a partir de propostes de projectes de treball i de temes que poden venir proposats pels alumnes o pel propi mestre o professor EMISSOR : L’entorn d’aprenentatge ROL: Guiatge, orientació Gestió grups En gran grup, desdoblaments, agrupaments flexibles Individual (podríem tenir fins i tot dues classes juntes) Grups max. 5/6 (amb la possibilitat real de dos professors a l’aula) Activitats Explicació amb demostració i/o vídeos Interacció amb gran grup Lectura eficaç Càlcul mental Dictats Resums Esquemes, exercicis, ... ABP Plantejament d’activitats múltiples tenint sempre com a fil conductor l’OBJECTIU INICIAL que s’ha de resoldre. ABP Plantejament d’activitats múltiples tenint sempre com a fil conductor l’OBJECTIU INICIAL que s’ha de resoldre.

Quines activitats potenciem Els plans de treball Les WEBQUEST Els projectes de treball Les CACERES DEL TRESOR Els projectes d’investigació La LECTURA EFICAÇ La LECTURA EN PARELLA El CÀLCUL MENTAL La creació de contes Quaderns virtuals De l’àmbit del coneixement: De l’àmbit instrumental: Amb un entorn WEB 2.0 i un EVA

Instruments d’aprenentatge Tant el professor com l’alumne Activitats per l’alumne preparades pel grup de professors Treball cooperatiu Sempre en funció de la metodologia Per exposar Per sistematitzar Per adquirir coneixement

3 Dificultats

Necessitem “l’exèrcit” Caure en la crítica constant no ens deixa veure les alternatives i ens aboca al pessimisme i de resultes a la rutina.

Més que una feina.

Formació inicial
Canvis en la concepció dels materials de les editorials
Recursos dotacions departament i les connexions
Treball en equip
Recursos classificats
La forma d’accés als centres del professorat
El rol de l’educador
La participació efectiva de les famílies
La manca de lideratges preparats
No es veuen canvis que a la llarga puguin ajudar Dificulats

Malgrat tot ...

Exemples pràctics 34

Fem més significatius els continguts Les 3R

Respectem els ritmes de treball i podem atendre la diversitat El Pla de Treball

Compartim el coneixement Els projectes de treball

ALUMNES DE SISÈ QUE NO SUPEREN LES COMPETÈNCIES (Escola – CAT) Alumnes que superen amb comparativa a Catalunya per tipologia d’escoles Resultats avaluatius Català Castellà Matemàtiques Anglès Català 16% Mitjana de CAT: 28,40% Castellà 12% Mitjana de CAT: 29,80% Anglès 26% Mitjana de CAT: 35,50% Matemàtiques 4% Mitjana de CAT: 23,40%

http://www.jverdaguer.org	90287
http://jverdaguer.org	9470
http://jverdaguer.gestio-centre.net	127
http://www.jverdaguer.com	66
http://jverdaguer.com	40
http://localhost	25
http://translate.googleusercontent.com	23
http://escoladebat.blogspot.com	16
http://webcache.googleusercontent.com	9
http://www.google.es	9
http://escoladebat.blogspot.com.es	3
http://www.jverdaguer.org.	2
http://www.google.com	2
http://eyeos.jverdaguer.org	1
http://jverdaguer.org.	1
http://www.nosaltres.cat	1
http://www.bonanova.lasalle.cat	1
http://www.inselcastell.com	1
http://www.cercat.com	1
http://207.46.192.232	1

El centro

by jesteveg on Mar 23, 2011

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

20 Embeds 100K

Statistics

El centro — Presentation Transcript