Your SlideShare is downloading. ×
0
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Conte
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Conte

1,271

Published on

Jocs Florals de Sant Jordi 2011

Jocs Florals de Sant Jordi 2011

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,271
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Jocs Florals Abril 2011
  • 2. Una tarda al circAlumnes d’Educació infantilMURALS ELABORATS
  • 3. GRUP P3
  • 4. GRUP P3
  • 5. GRUP P3
  • 6. GRUP P4
  • 7. GRUP P4
  • 8. GRUP P4
  • 9. GRUP P5
  • 10. GRUP P5
  • 11. GRUP P5
  • 12. Una tarda al circAlumnes de primer A
  • 13. El circ al solAlumnes de primer B
  • 14. El circ al solAlumnes de segon A
  • 15. Vet aquí una vegada hi havia un circ que cada dia de la setmana oferia unespectacle diferent.
  • 16. Els habitants de la població estaven molt contents, fóra el dia que fóra de lasetmana, podien gaudir d’una jornada plena de noves experiències i moltesemocions.
  • 17. Els dilluns actuaven els acròbates, aquests homes increïbles feien piruetes,salts, i donaven ensurts als pallassos que entraven despistats a l’escenari.
  • 18. Els dimarts sortien els malabaristes, empraven pilotes de goma, ars dediferents tamanys i pals amb foc per fer uns malabars força bonics.
  • 19. Els dimecres era el torn dels equilibristes, dalt d’una corda anaven ambbicicletes i amb un pal molt llarg. Semblava mentida que no caiguessin!!!
  • 20. Els dijous els tocava als trapezistes, es pujaven dalt d’uns gronxadors moltalts i feien diferents piruetes, salts i volteretes. En acabar es deixaven cauresobre una xarxa elàstica per saludar als espectadors.
  • 21. Els divendres era l’hora dels mags i de les contorsionistes, els primers feientrucs de màgia molt divertits, i les segones s’estiraven i feien formes amb elcos molt impressionats i complicades de fer. Semblava que no tenien ossos!!!
  • 22. Els dissabtes actuaven els forçuts i els pallassos, tots junts feien unespectacle ple de tonteries i de diversió que provocava moltes rialles entre elsespectadors.
  • 23. Els diumenges, com és l’últim dia de la setmana, actuaven tots elspersonatges junts. Aquest dia era meravellós!!!
  • 24. En acabar l’espectacle tots els artistes saludaven al públic assistent i realitzenun últim ball a mode d’acomiadament.
  • 25. Els habitants del poble esperaven amb il·lusió que començarà una novasetmana per poder gaudir un altre cop de les meravelles d’aquest circ, peròaquesta és una altra història. Conte contat, conte acabat.
  • 26. El circ al solAlumnes de segon B
  • 27. Una tarda al circTercer A
  • 28. LES AVENTURES DEL CIRCHi havia una vegada uns nens que es deien Tom i Pau que van anar al circ amb el seu cosí Pol i la seva cosinaCarlota. Van veure els tigres, els pallassos i els camells. El que més els hi va agradar va ser una petita cria de elefantque estava jugant amb una pilota. En Pau va dir:- Aquesta cria és com un bebè. Acaba de néixer.- Tens raó. -va dir la Carlota.Al dia següent van anar un altre cop al circ a veure la cria delefant, però no hi era. Van buscar per tot el circ i no la vantrobar. Van veure a un senyor i li van preguntar si havia vist al petit elefant. El senyor, que era el pallasso del circ, els hiva explicar que havia vist a un home amb una jaqueta negra que lhavia agafat.El van buscar i buscar fins que van veure a l’home que portava una jaqueta negra pel carrer. El van seguir i es vanadonar que portava al petit elefant. Van començar a córrer, fins que el van atrapar. Llavors tots tres van dir:- Tenim la cria! Ara la portarem amb la seva mare.La van tornar al circ i aquell home no va tornar mai més.
  • 29. El petit elefant es va fer amic den Pau, den Tom, del Pol i de la Carlota. Van marxar a casa i van explicar als seuspares tot el que els havia passat al circ. Els pares es van posar molt contents i els hi van dir que podien anar cada tardaa visitar al seu amic.EL MISTERIIrina Hernández i Laia Montero
  • 30. Una tarda al circTercer B
  • 31. EL CIRC BOTI –BOTIFa molt de temps en un circ que es deia Boti-Boti, van fer un espectacle, amb: lleons, girafes, elefants, serps, acròbates,malabaristes, cavalls, pallassos i el personatge del circ, el famós cangur Boti i Boti.Van començar amb els lleons que saltaven dins l’arc de foc. Despès les girafes que van fer de castellers i com quetotes eren tant altes van travessar la carpa i van fer un gran forat. Sort que no plovia sinó tots els del circ s’haguessinmullat. Els elefants eren una orquestra molt divertida però justament aquell dia un elefant no podia tocar la trompeta, ino sabien perquè. Tots els elefants i els altres animals es van adonar que el pobre elefant no podia tocar i van intentarsolucionar-ho, la serp es va posar dins la trompa de l’elefant a veure si veia algú que li tapava els dos forats, va veuredues pedres immenses i li va dir al Boti-Boti i ell li va dir al lleó i entre tots el van ajudar. El lleó el va estirar de la cuamolt fort, i així va sortir la primerapedra disparada, però l’altre no va sortir, el Boti-Boti va tenir una gran idea, va agafar un pot de pebre gegant i li va tirardins de la boca perquè fes un esternut i així li sortís la pedra. El Boti-Boti estava esperant davant de l’elefant a queesternudes i al cap d’uns minuts va esternudar i la pedra va sortir disparada juntament amb mocs que van deixar al Boti-Boti empastifat
  • 32. contra la paret. L’elefant ja estava bé, però el Boti-Boti estava enganxat a la paret, sort del lleó que va treure les sevesurpes esmolades i amb tres esgarrapades el cangur va caure al terra, i sense mocs.Van seguir l’espectacle i els elefants van seguir tocant. Les serps van rodar per una roda de hàmster gegant. Era l’horadels malabaristes i el Boti-Boti va fer un salt ben alt i va passar per el forat que havien fet les girafes i era un salt tantfort que va anar disparat cap a casa seva. Sort que va poder tornar molt ràpid i acabar l’espectacle amb tots els seusamics. Tot i els problemes dels amics del circ Boti-Boti tots els espectadors s’ho van passar molt bé, i al final tothom vamarxar cap a casa molt content.Albert Mata i Carles Bordanaba
  • 33. Una tarda al circQuart A
  • 34. UNA TARDA D’AVENTURES AL CIRC Hi havia una vegada un noi que es deia Joanet, era molt ric de diners, però de salut ... no gaire, això vol dir que no era ric. Ho tenia quasi tot, però el més important no ho tenia, li faltaven les cames i els braços. Un dia va anar a un circ, era espectacular, va veure un pallasso que feia malabars i va pensar:- M’agradaria poder fer malabars... I es va posar trist de pensar que mai ho podria fer. Pel seu costat va passar un home amb un barret al cap i li va dir:- Tu quí ets, menut? No ploris home, què et passa?- Que no tinc braços ni cames i no puc fer res – va contestar en Joanet. Però en realitat sí que en sabia fer una de cosa, era nedar. Quan li va dir això a l’home del barret, li va preguntar si voldria fer un número al circ, perquè resulta que el senyor era l’amo del circ.- Mira, hauràs de saltar des d’aquell trampolí i caure a la piscina. I així va ser com en Joanet va ser feliç per sempre, perquè des del primer dia que va saltar a la piscina va ser espectacular i la gent aplaudia molt.Ramon Mallofré
  • 35. Una tarda al circQuart B
  • 36. UNA TARDA D’AVENTURES AL CIRCHi havia una vegada un circ que és deia Pat.Estava situat a Sant Sadurní. Jo hi anava cada dia. Un dia van robar tot el material que necessitaven els equilibristesper fer la seva funció. Totes les persones volien atrapar al lladreUn dia un nen que és deia Pol és va trobar un tros de ploma blava enganxada al filferro que aguantava la xarxa. L’únicque portava plomes blaves era el director del circ Rinquel Tolkin de Gelida.En Pol va anar a veure i li va dir:- Hola em dic Pol i li vull fer unes preguntes .Ahir se li va esquinçar un tros de la ploma blava ?- Sí, perquè - va respondre el director.- Perquè jo tinc l’altre tros - va respondre el Pol.- Donem-la - va ordenar-li el director.- Te la dono si li tornes el material al Circ Pat va respondre el Pol.Llavors els hi va tornar el material i va confessar que ell i el director del circ Pat eren germans i que ell temia moltaenveja, de que el seu circ Pat tenia més fama que el seu i que ell volia que tingues més fama el Rinquel Tolkin.Al cap d’uns anys el Circ Pat és va convertir en el circ més famós del món!!!Joel Sasot
  • 37. Una tarda al circCinquè A
  • 38. EL CIRC DE PAPERJo em dic Tago i sóc africà.L’any passat, a Blangoua, el meu poblat , em va passar una coseta, una petita aventura...Una tarda d’estiu vaig anar a buscar aigua al riu, però a mig camí em vaig trobar una caixa de fusta, la vaig obrir i a dinshi havia papers, cola i un llibre per fer papiroflèxia. Vaig mirar el llibre i em vaig decidir a muntar un circ de paper. Un copmuntat em vaig imaginar que era a dins...-Hola- em va dir un pallasso pujat dalt d’un tricicle. Jo vaig quedar bocabadat. Se’m va posar davant i va continuar:- Què se t’ha menjat la llengua el gat?Jo li vaig contestar mig rient: - No se m’ha menjat la llengua ningú, i a més, no tinc cap gat, jo!Llavors em va fer seure a les grades del circ, que estaven envoltades d’una gran lona de ratlles vermelles, grogues iblanques. La pista es va començar a omplir: noies fent salts mortals, noies aguantant l’equilibri mentre caminaven sobreuna corda alta, el pallasso d’abans fent malabars mentre conduïa el seu tricicle, quatre nois fent un pilar sobre uncavall... Era fantàstic!Quan l’espectacle va acabar, el pallasso va venir i em va dir: - Tots nosaltres som els “Nassos vermells i molta gresca”,el grup de pallassos sense fronteres.- Se...sense què? - vaig preguntar jo- Sense fronteres! Vol dir que anem pel món fent riure a tothom sense pagar.
  • 39. Llavors vaig tenir una gran idea i li vaig dir: - No podríeu pas venir al meu poblat a fer un petit espectacle? És que allà, lavida és molt dura i la gent està una mica moixa.- Home, si fóssim reals! –va dir el pallasso- Com que si fóssiu reals? - vaig preguntar jo- No li diguis això al noi! - va parlar per primer cop una de les noies equilibristes- Però, com que no sou reals? –vaig tornar a dir- No som reals, som màgics, però podrem venir al teu poblat si ho desitges amb tot el cor.I de cop, em vaig adormir.Quan em vaig despertar estava al camí del riu, amb el circ de papiroflèxia a la mà i la caixa per terra. Em vaig aixecar icap al meu poblat vaig anar.Quan vaig arribar, vaig veure tots els meus amics del circ fent el seu espectacle. Tothom reia i aplaudia feliç.- Com que ho has desitjat de veritat, estem aquí per a alegrar-vos - va dir el pallasso- Moltes gràcies! -li vaig respondreDes d’aquell dia, vaig decidir que de gran, seria un pallasso sense fronteres.David Parra
  • 40. Una tarda al circCinquè B
  • 41. UNA TARDA AL CIRCAvui, quan tornava de l’escola he vist que ha arribat el circ un altre cop, com cada any. I també, comcada any, no hi aniré. Tot i que jo tinc moltes ganes! Sempre m’ha fascinat el circ; això dels pallassos, elsmalabaristes, els animals domesticats i les noies súper elàstiques! Cada cop que hi penso em brillen elsulls... Però per desgràcia, els meus pares no m’hi volen portar. Per què? No ho se.La meva àvia em va dir que la meva mare volia ser malabarista per alegrar a la gent, però que no ho vapoder ser. Serà que per això no m’hi volen portar? Jo no en tinc la culpa d’això!Passen els dies i cada cop està més a prop el dia en el que el circ fa la seva funció. Vaja! Hi ha cartellsper tot arreu anunciant que se suspèn la funció. Es veu que la malabarista s’ha trencat el braç. Lamalabarista?Quan li he dit a la meva mare, el primer que ha fet a sigut negar-se, però després ha acceptat. Hem anatal circ, ha fet unes proves i l’han agafat com a substituta. Estava molt contenta!Ha arribat el dia, per fi. La mare estava preciosa, amb un vestit molt divertit! He vist als pallassos, alsanimals... a tothom! Ha sigut una tarda al circ molt divertida! M’ho he passat molt bé!Andrea Àlvarez
  • 42. Una tarda al circCinquè C
  • 43. Una tarda al circAquesta és la història dun nen que es diu Pol, però tothom li diu “SuperPol”. Sabeu per què?Perquè és el fan número 1 den Superman, os diré un secret, : No surt de casa sense la seva capa vermella i la seva“essa” feta de cartolina.Un tarda amb lescola van anar al circ que hi havia al poble, però per en Pol allò era un rotllo, perquè en un circ no hi hasuperherois, però lopinió den Pol va canviar de seguida quan va veure que allà dins hi havia un munt de gent en perill,és a dir, que necessitaven lajuda den “SuperPol”. Preguntareu: - A qui havia de salvar?.Doncs, a lhome que treia foc per la boca; la dona que passava sobre una corda, lhome que anava sobre una pilotagegant, lhome que el perseguia un lleó, i el que li preocupava més era la dona que es posava el peu al cap i semblavaque no podia treure-sel.En Pol va decidir anar a la pista de lespectacle i salvar a aquella gent que creia que estava en perill, però podríem dirque no va ajudar gaire, més bé va espatllar lespectacle. Així es com va anar: intentant apagar el foc va cremar la teladel circ; li va trencar el braç a la noia flexible; va fer enrabiar al lleó; va fer caure a lhome de la pilota; i va fer quesescapessin els animals.Els guàrdies de seguretat van fer sortir a tothom del circ, però la gent no semblava gaire espantada, més aviat divertida,sobre tot els nens de la classe den Pol. Ara si que el tractarien com un heroi.Mariona Rafecas
  • 44. Una tarda al circSisè A
  • 45. Qui diu que els somnis són dolents??-Bah! Anar al circ! Begenades! Lleons, acròbates i pallassos saltant i botant per tot arreu! D’això en diuen espectacle,però segons el meu parer, és una birria! Malauradament, aquella tarda, hi havia d’anar, no tenia cap més opció, eral’aniversari del meu millor amic, l’Ignasi, i no li podia fer el lleig de no anar-hi. Tot mandrós i desanimat, vaig creuar unscarrers i vaig arribar a casa de l’Ignasi, on ja esperava el Joel (un amic que també es va apuntar al circ), i l’Adrià(elgermà menut de l’Ignasi).Vam pujar al cotxe i vam fer ruta cap al Deltebre, el lloc on havien instal·lat el circ Estel·lar! La veritat és que em vaigpassar tot el viatge donant la llauna i protestant. Realment, no m’agrada el circ. Però, quin remei! Ara tocava aguantarl’avorrit espectacle!Només arribar, un home vestit estrafolàriament , ens va dir:- Benvinguts al circ Estel·lar, mesiers i mademoiselles, el circ més màgic que s’hagi vist mai!!--Màgic??- es va preguntar l’ Adrià.-Ja ho descobriràs, menudet- va dir el senyor francès. Després, ens va recollir l’entrada i vam passar a una gran carpa.Hi havia bastant gent, i tothom estava impacient esperant que comencés l’espectacle. Jo, tot avorrit, vaig agafar una
  • 46. bossa de xips i una cola, i vaig seure al meu seient. Quan ja em preparava per avorrir-me, un noi baixet i prim, va dir alpúblic:- Algú creu que puc moure coses amb la ment?-El silenci es va apoderar del públic. De sobte... l’Adrià estava volant! No ho feia ell, sinó que era com si una forçamisteriosa el controlés! I ell no era l’únic que volava, no, hi havia més gent que sobrevolava l’escenari! Era aquellNoi qui ho feia! Tot seguit, i per acabar-ho d’adobar, va sortir a l’escenari un lleó cantant òpera i ballant un bolero. Elsespectadors estaven bocabadats, ningú s’ho podia creure, era una sensació mai viscuda! I això no va ser tot, quantothom es pensava que s’havia acabat l’espectacle, va aparèixer al mig de l’escenari l’home francès de l’entrada, totxisclant:-Què fas, trapella? Vols parar de donar-me cops!!- l’home francès anava fent tombs i queia al terra consecutivament. Decop i volta, per megafonia es va sentir:-Un fort aplaudiment per... l’home invisible!! Tots els assistents van aplaudir meravellats per aquell espectacle!Llàstima que ja s’acabava la funció... I és que realment, m’ho estava passant pipa!!!El viatge de tornada, va ser diferent, i vaig reflexionar molt sobre el que havia vist:-Com podia ser que un lleó cantés?I un home que vola?
  • 47. I un altre que fa volar coses... etc? Tot plegat semblava una bogeria! És que hi ha habilitats que ningú coneix? És que hiha gent especial?Realment, aquella tarda m’havia adonat que hi ha coses al món que ningú coneix.De sobte, patapam! La meva germana petita Marta m’estava donant copets i fent de les seves i jo estava estirat al llit.-És que tot ha estat un somni?- em vaig dir.-I tant, has estat dormint profundament!- va afegir la meva mare que acabava d’entrar a l’habitació .Ara, si tots els circs fossin com el del meu somni, segur que hi tornaria!!!Marc Cruces
  • 48. Una tarda al circSisè B
  • 49. UNA TARDA D’AVENTURES AL CIRCEra una tarda d’estiu, a Barcelona, vaig anar amb tren fins el Passeig Marítim. Allà hi vaig veure una carpagegantina , era la carpa del Gran Circ Català, era de colors vermells i blancs amb un cartell molt gran a la portaon ficava circ, al costat hi havia remolcs on hi vivia la gent i les animals.Quan vaig passar de la porta deia que l’última sessió començavad’aquí un quart d’hora no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig comprar una entrada.Va passar un quart d’hora i vaig entrar cap a la carpa, allà dins tot era més gran .Quan va començar la funció tothom estava content. Totl’ espectacle va ser divertit i emocionant, però llavors el Joan que era el presentador, va enunciar que tocava el torn deldomador de feres, de seguida va aparèixer una gàbia molt gran amb tres lleons i dos tigres, també va aparèixer eldomador, que anava vestit d’explorador i no semblava gaire simpàtic. El número va ser molt espectacular, les feressaltaven pels aros plens de foc...Quant es va acabar l’espectacle tothom va aplaudir però jo em vaig fixar que els lleons estaven ferits i cansats.Llavors va tocar el torn dels pallassos, que van dir que totes les entrades tenien un número, que farien un sorteig i que siet tocava podries tenir una visita per tot el circ. I per sort em va tocar a mi !Quan va acabar la funció, la gent va marxar i jo vaig baixar amb el presentador, llavors, de seguida vam marxar a veureals animals: les serps, els micos, els cavalls ,els elefants...
  • 50. Després em va portar a veure tota la gent del circ però sobretot em vaig fer amic d’un nen que es deia Tom i eratrapezista, ell em va ensenyar tots els secrets del circ. De sobte vam veure el domador que es deia Wilktor Maddox, queanava fins el despatx del Joan i nosaltres el vam seguir, llavors vam sentir com el Joan li deia que l’acomiadava perquètractava malament els lleons, llavors el Wilktor va amenaçar el Joan i va marxar. En Tom i jo vam marxar a berenar.Al cap d’una estona vam sentir un gran guirigall, eren els elefants estaven lliures, algú els hauria deixat anar!!!Llavors el Tom i jo vam veure com el Wilktor obria la gàbia dels lleons però les feres en comptes de sortir corrents vanatacar el domador, per sort va venir el Joan i va tranquil·litzar les feres.Al cap d’una estona va venir la policia i va detenir el Wilktor.El Joan estava preocupat perquè no tenia cap domador i jo m’hi vaig oferir.Els lleons eren més tranquils del que semblava i amb respecte i ganes de fer’s-hi amic n’hi va haver prou!Van passar uns quants mesos i jo ja dominava totalment els lleons vaig fer un espectacle fabulós!!!Sort d’aquell dia que vaig entrar al circ que em va canviar la vida!Martí Sabé
  • 51. Una tarda al circSisè C
  • 52. UNA TARDA D’AVENTURA AL CIRCHi havia una vegada uns nens de 6è que anaven d’excursió al circ que estava situat a Barcelona.Els nens es deien: Maria, Joan, Laura, Eric, Martina i Jaume. Tenien moltes ganes d’anar al circ perquè, ells sabien queacamparien amb tendes de campanya.Al dia següent va sortir l’autocar de l’escola per anar a buscar els nens a les seves cases i la Maria encara no estavavestida perquè no va canviar l’hora el dia abans.Més tard, quan portaven estona a l’autocar, el mestre els hi va dir que encara faltava per arribar al circ, però quepararien a esmorzar a una zona de servei; quan van esmorzar se’n van anar a continuar el recorregut.Passades dues hores, van arribar al circ, que es deia “Circ Alegria”, els nens estaven molt motivats per anar d’excursióal circ, però quan van veure que es queia, és a dir, que estava trencat, destrossat, i que no hi havien ni trapezistes, nielefants grossos de l’Índia, ni micos ballarins... es van decepcionar.
  • 53. Cinc minuts després va aparèixer un monitor que es deia Micopeltro i la seva companya Peltromico. Els monitors els hivan ensenyar el circ, llavors van veure un cartell que hi posava: Benvinguts al circ Alegria, aquesta tarda hi ha un espectacle de màgia amb el màgic Potato, us esperem, veniu!!!Els nens meravellats i sorpresos es van il·lusionar, llavors van pensar en fer que estaven malalts i que es quedarien alllit, però que, en veritat, al llit només hi havien ninots d’ells fets a mà.Així va ser que els nens van ser espavilats i esbojarrats i van fer un pla. El mestre no ho sabia però em fa l’efecte queaviat ho sabrà.Els monitors van ser allà en un tres i no res, Micopeltro i Peltromico els hi van dir als nens que no podien anar al’espectacle que havien vist penjat en un cartell, però els nens no estaven tan segurs.
  • 54. Laura, sense voler, es va ficar en un concurs d’actrius, Laura no sabia què fer, llavors es va maquillar i disfressar perquèno la reconeguessin els pallassos, els altres concursants...Quan era dins i els altres la buscaven, Laura es va assabentar que els pallassos, actors i actrius... eren dolents i, lopitjor era que tenien un pla per conquerir les set meravelles del món. Llavors, quan ho va saber, va córrer camesajudeu-me! Quan els hi va explicar totals seus companys no s’ho creien però al final els va portar al concurs d’actrius i els van pillar. Llavors els van tancar enuna gàbia que anava baixant lentament fins que al final cau a un recipient gran ple de lava.El mestre es va assabentar i va anar a buscar-los i els va rescatar, van lluitar contra els dolents i hi van guanyar.Aina Roncero

×