Tema 4  El Coneixement i la Ciència
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Tema 4 El Coneixement i la Ciència

on

  • 2,723 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,723
Views on SlideShare
1,441
Embed Views
1,282

Actions

Likes
1
Downloads
27
Comments
0

7 Embeds 1,282

http://delfossqv.blogspot.com.es 646
http://delfossqv.blogspot.com 500
http://argo4lida.wordpress.com 83
http://www.delfossqv.blogspot.com 41
http://www.delfossqv.blogspot.com.es 9
http://delfossqv.blogspot.ru 2
http://delfossqv.blogspot.com.ar 1
More...

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Tema 4  El Coneixement i la Ciència Tema 4 El Coneixement i la Ciència Presentation Transcript

  • Tema 4
    EL CONEIXEMENT I LA CIÈNCIA
    Jesús Gómez
    19.1.10
    25.11.10
  • Índex
    1.La reflexió sobre el coneixement humà: una mica de història
    2.La possibilitat del coneixement
    3.Els sentits i la raó: en què podem confiar més?
    4. La Ciència
    5. Classificació de les Ciències
    6. L’ avenç de la ciència
  • 1.La reflexió sobre el coneixement humà: una mica d’ història
    1.1 Què vol dir reflexionar sobre el coneixement?
    1.2 Les reflexions més antigues
    1.3 Les reflexions dels filòsofs grecs
    1.4 Les reflexions a l’ època moderna
  • 1.1 Què vol dir reflexionar sobre el coneixement?
    Entendre la manera com funciona la nostra ment
    Saber si el coneixement té límits o no
    Tot el que sabem és coneixement?
    Són certs els coneixements? Com ho sabem?
  • 1.2 Les reflexions més antigues
  • 1.2.1 Les que trobem a la Bíblia(Gènesis)
    Apareix un símbol del coneixement :
    L’ Arbre de la ciència del bé i del mal
    - Déu prohibeix als humans accedir al fruit de l’ arbre.
  • - Els humans accedeixen : Déu els castiga amb l’ expulsió del Paradís amb l’ argument
    - de que podríem arribar a ser tant poderosos com Ell.
  • L’ arbre de la ciència del bé i del mal
  • Imatge de l’ expulsió del paradís.
    Abatiment en Adam i Eva
  • Un àngel impedeix l’ entrada al paradís
    L’ humanitat inicia una vida d’ infelicitat i d’ esforç constant
    Creació de l’ Univers . Gènesis
    http://www.youtube.com/watch?v=VDlB5X0O2rE
  • 1.2.3 El mite de Prometeu
    Símbol del coneixement :
    -El foc
    -3’53
    http://www.youtube.com/watch?v=rDGubc39kw0
    Prometeu roba el foc als deus i l’ entrega als homes
  • Aquest mite explica que Zeus encomanà a Prometeu i Epimeteu la creació dels éssers vius. Epimeteu va responsabilitzar-se de donar els dons a cada una de les espècies. Va deixar per al final a l’ espècie humana. Epimeteu va repartir tots els dons entre totes les espècies però es va oblidar dels humans.Per a compensar aquest oblit i donar als humans alguna possibilitat de supervivència, Prometeu, amic dels humans, va robar el FOC dels déus i els hi va donar.
  • Bíblia / PrometeuCoincidències
    - Un símbol del saber
  • -Càstig
  • Déu
    El Déu de la Bíblia
    Zeus
  • 1.2. 3 Les reflexions del filòsofs grecs
    Grècia antiga : primeres grans respostes a les preguntes sobre el coneixement.
    Com funciona la ment humana?
    Cal optar entre els sentits o la reflexió
    Està la nostra ment en blanc al néixer o hi ha ja idees?
  • Els dos grans protagonistes
  • Aristòtil
    Plató
  • Plató :L’ important és la reflexió. La ment té idees innates.
  • Què vol dir que la ment té idees innates?
  • Aristòtil.L’ important són els sentits.La ment no té idees innates.
  • Què vol dir que la ment no té idees innates?
  • Qui té raó : Plató o Aristòtil?
  • 1.4 Les reflexions a l’ èpocamoderna
  • S. Del XV fins a finals del XVIII
    la reflexió sobre el coneixement humà: enorme importància.
    Per què?
    Revolució Científica :
    Neix la Ciència actual
    Els que fan la Revolució :
  • Copèrnic
  • Kepler
  • Galileu
  • Newton
  • 2.La possibilitat del coneixement
    Podem aconseguir coneixements
    totalment segurs sobre la realitat?
    Sobre nosaltres?
    Podrem saber-ho tot sobre l’ univers?
    Sobre com resoldre les malalties?
    Sobre com conviure sense problemes?
  • 2.1 Tres respostes a la pregunta sobre quines són les possibilitats del coneixement
    L’ optimisme intel·lectual o dogmatisme.
    L’ escepticisme
    El relativisme
  • 2.1.1 L’ optimisme intel·lectual o dogmatisme.
    Característiques:
    1)Confiança absoluta en les possibilitats de coneixement
    2) Però cal una condició : un mètode per pensar bé.
  • 3) són universalistes
    = hi ha veritats de validesa universal: lleis científiques, principis morals universals
  • La música : llenguatge universal
  • Le lleis de la percepcióPer exemple: Llei de la bona forma : tendim a organitzar les dades sensorials de la manera més coherent possible.
  • Llei de la inèrcia.En absència de forces exteriors, tot cos continua en el seu estat de repòs o moviment rectilini uniforme a menys que actuí sobre ell una força.
  • 4) Els optimistes intel.lectuals
    admiren les matemàtiques
    Per què?
    - Sistema teòric perfecte
    de valor universal
    Pitàgores, Plató, Descartes, Il.lustrats XVIII
    Sobre la mentalitat optimista al s XVIII fins a 2’42 http://www.youtube.com/watch?v=nZg83jynt-s
     
  • PLATÓ és un dels grans representants de l’ optimisme intel.lectual
  • També Descartes representa l’ optimisme intel.lectual
  • 2.1. 2 L’ escepticisme
    = Incredulitat, desconfiança.
    Considerar que no podem entendre la realitat, o no totalment.
  • Exemples : si diem
    - “Mai podrem conéixer l’ origen de la vida”
    - “Mai resoldrem els problemes de convivència”.
  • El musol és el símbol de l’ escepticisme, de la Filosofia i de la Ciència
  • 2.1.2.1 Els arguments dels escèptics
     
    - Els desacords en les teories
    - Dificultat per trobar solucions
    - Raó i sentits no són fiables
  • Tots sabem que els sentits no són totalment fiables
  • Tots sabem també que moltes vegades ens equivoquem quan raonem. El raonament no és infal·lible
  • 2.1.1.1 L’ escepticisme és necessari
    Ser escèptic = desconfiar
    = revisar idees
    = actitud intel·ligent que
    Permet superar errors i
    Aconseguir millors explicacions
    Qui? Tots els filòsofs i tots els científics
    Per exemple :
  • 1) Copèrnic
    Desconfia de la validesa de la teoria geocèntrica de l’ Univers
    I això li permet proposar una millor : L’ Heliocèntrica...
  • Heliocentrisme
    Geocentrisme
  • 2) David Hume
    És un dels grans defensors de l’ escepticisme :
    No es pot predir el futur
    És impossible demostrar que Déu existeix
  • Exemple d’ una afirmació de Hume
    Quina de les dues afirmacions és correcte?
    Demà sortirà el Sol (és a dir començarà un nou dia) o
    Demà no sortirà el Sol.
    Quina és la vostra resposta?
    Quina és la resposta de Hume?
  • La resposta de Hume és que és impossible demostrar d’ una manera científica o lògica que necessàriament demà sortirà el Sol ó que no sortirà perquè el futur el suposem però és indemostrable.
  • 3) Michel de Montaigne és un dels grans representants de l’ escepticisme : 1) Confiem massa en la nostra capacitat de raonar.2) Cal ser més humils i reconèixer les nostres limitacions.
  • Per què les següents frases expressen escepticisme?
    1) Yo no cito a otros más que para expresar mejor mi pensamiento.
    2) A quienes me preguntan la razón de mis viajes les contesto que sé bien de qué huyo pero ignoro lo que busco
    3) Encuentro tanta diferencia entre yo y yo mismo como entre yo y los demás
  • 4) Nada parece tan verdadero que no pueda parecer falso
    5) Saber mucho da ocasión de dudar más.
    6) El hombre sabio no lo es en todas las cosas.
  • Breus documentals sobre l’ escepticisme
    Redes El cerebro nos engaña 9’
    http://www.youtube.com/watch?v=Az5Y8w51r9Y
    Alain de Botton Montaigne y la autoestima 3
    http://www.youtube.com/watch?v=0Nu6Dw3J_y0&playnext=1&list=PLA1AE51551E8F95B9&index=2
    Redes
    http://www.youtube.com/watch?v=on_VwnzgN0w&feature=related
  • 2.1 Tres respostes a la pregunta sobre quines són les possibilitats del coneixement
    -L’ optimisme intel·lectual o dogmatisme.
    -L’ escepticisme
    -El relativisme
    2.1.3 Relativisme
    1) Què diuen els relativistes?
    Que podem trobar veritats o explicacions
    Però sempre són relatives, no universals
    Relatives =
    Vàlides per
    Font : http://ca.wikilingue.com/es/Relativisme
  • - a mi
    - a una societat
    - a una cultura
    - una època ...
    Però no vàlides per a tothom i per sempre
  • 2) Tres tipus de relativisme:
    a) Cognitiu
    b) Cultural
    c) Moral
    .
  • A) Relativisme cognitiu ( o del coneixement )
    No existeix la veritat absoluta
    Per tant no hi ha cap interès per buscar-la.
    Alguns relativistes:
    Antics: els sofistes
    Contemporanis :
    -Nietzsche
    -Postmodernitat (corrent filosòfica actual)
  • b) Cultural
    No existeix una cultura millor que una altra, per tant no cal buscar el predomini de cap.
    No es pot jutjar un element cultural des d'una altra societat, l'única cosa important és que tingui sentit dins d'aquesta cultura.
    2’30’’Relativismo cultural desde la perspectiva del pueblo Ayoreo. Aquino Picanerai reflexiona sobre los comentarios de un propietario que afirma que todos los indígenas deben asimilar la cultura occidental.
    http://www.youtube.com/watch?v=-QGaK39cKRQ
  • c) Moral
    Es nega l'existència de Valors Morals universals (Una Justícia igual per a tots…)
    L’ Ètica no té sentit
    No té sentit “criticar” conductes pròpies d’ altres cultures (poligàmia? Les dones inferiors en drets?...)
    Veure vídeo a la diapositiva següent
  • Un psicobiólogo de la Universidad de Harvard, Marc Hauser, sostiene el carácter innato de la moral; o sea, la existencia de unos principios universales que permiten a todo ser humano distinguir entre el bien y el mal. Hauser habla de esta cuestión con Eduardo Punset en esta edición del programa Redes. Por su parte, el psicólogo Quim de Marimon nos habla acerca de los resultados de un interesante experimento realizado entre escolares para medir sentimientos como el narcisismo o la empatía. El neurocientífico Óscar Vilarroya también nos aporta su punto de vista al respecto.
    7’41’’
    http://www.youtube.com/watch?v=nAfhzRVzdsU&feature=related
  • 3) Qui eren els sofistes?
    Filòsofs contemporanis de Sòcrates i Plató
    Rivals d’ aquest dos grans pensadors.
    El sofista més important va ser Protàgores
    Va dir la frase
    L’ home és la mesura de totes les coses
    Volent dir que les coses tenen el valor que nosaltres decidim, res té valor absolut.
    Protàgores
    El primer relativista de la Història
  • 4) A continuació frases relativistes.Per què ho són?
  • Tothom té dret a pensar el que vulgui, ningú és propietari de la veritat absoluta.
    Ningú no té dret a dir-li a un altre el que està malament o bé.
    Ningú té la veritat absoluta.
    El que l'home creu són convencions socials
    Tot és relatiu.
    Només és veritable el que demostra la ciència.
  • 3.Els sentits i la raó o reflexió: en què podem confiar més?
    26.1.10
  • 3.1 Introducció
    Els nostres coneixements tenen dos fonts :
    Els sentits : el que veiem, toquem ...
    La raó o reflexió : pensant arribem a descobrir moltes de les nostres idees.
  • Els sentits : el que veiem, toquem ...
  • La raó o reflexió : pensant arribem a descobrir moltes de les nostres idees.
  • 3.2 A quina de les dos fonts hem de donar més valor?
    Hi ha tres respostes :
    Racionalisme
    Empirisme
    Kant
  • 3.2.1 Racionalisme
  • A continuació veurem el que defensen els Racionalistes
  • a) La reflexió o raó és més important que els sentits
    Tan sols coneixem les coses quan les pensem.
    Els sentits “ajuden” però cal interpretar.
    Els sentits són equívocs : cal supervisió.
  • b)La nostra ment neix preparada per a actuar
    Per exemple :
    -Tots tenim un criteri estètic
    -Fugim del dolor
    -Les lleis de la percepció
    S’ anomena innatisme : el cervell té unes bases innates que ens permeten el coneixement
  • Els racionalistes creuen que tots tenim de manera innata algunes bases que ens permeten conèixer : per exemple un criteri estètic : Tots sabem dir si aquesta pintura ens agrada o no.
  • Un argument més a favor de l’ innatisme : les lleis de la percepció descobertes per els Psicòlegs de la Gestalt
  • Un altre argument:
    Tots els humans neixem en condicions per a aprendre un llenguatge
  • c)Gran confiança en les possibilitats de la ment humana
    = optimisme intel·lectual
     
  • d)El model dels racionalistes són les Matemàtiques
    Admiren les matemàtiques
    L a seva exactitud
    Que tot és reflexió
  • e)Alguns noms
    Pitàgores
    Plató
    Descartes
  • Cartesius fins a 3’
    http://www.youtube.com/watch?v=0Vkjr6BdCWg
  • 3.2.2 L’ empirisme
  • a) Els empiristes creuen que els sentits són més importants que la raó.
    La reflexió és molt important però sense la informació que ens donen els sentits ...
  • b) Pàgina en blanc :
    Al néixer el cervell està buit d’ informació
    És una pàgina en blanc o tabula rasa.
    = No a l’ innatisme
  • c) Ciències que admiren
    Les experimentals: Física, Biologia,Història, Economia...
  • d) Noms
    Aristòtil Epicur Newton Hume
  • 3.2.3 La teoria de Kant
  • -Segle XVIII-Kant va néixer a Königsberg (Abans Alemanya., ara Rússia).
  •  
    a) Fa una síntesi entre el racionalisme i l’ empirisme.
    b )La font dels nostres coneixements són els sentits i la raó combinats
    c ) Els sentits ens donen les dades però el pensament els interpreta i dóna sentit.
    d ) Per a que hi hagi saber científic o vàlid sempre hem de combinar sentits i pensament.
  • 4. La Ciència
     
  • Com podem respondre a les següents preguntes?
    És la Història una ciència?
    És la Psicologia una ciència?
    És l’ Astrologia una ciència?
    Són les Matemàtiques una ciència
    Què és el que fa que un saber sigui una ciència?
  • La ciència és un saber
    Saber = Conjunt de coneixements
    Dos classes de sabers :
    • Sabers no racionals
    • Sabers irracionals
    • La Ciència és un saber racional.
    • Racional = demostrable
    • No racional = no demostrable
  • 4.1 Sabers no racionals
  • Per què aquesta imatge fa referència a un saber no racional?
  • Per què aquesta imatge fa referència a un saber no racional?
  • 4.1.1 Què són els sabers no racionals?
    Són aquells sabers o coneixements que es basen en creences, suposicions, però no en demostracions.
  • Déu geòmetra creador de l’ Univers : és una idea no demostrable , però hi ha coherència en ella?
  • Déu, creador de l’ ésser humà.És una idea no demostrable, però hi ha coherència en ella?
  • Que no puguin ser demostrats no vol dir que no siguin coherents.
    L’ explicació bíblica de l’ origen de l’ Univers no és demostrable però és coherent i és coherent perquè té ...
  • Exemples d’ afirmacions pròpies dels saber no racionals :
    “Sé que Déu existeix”.
    “Els Leo són gent amb molt caràcter”
    “Trencar un mirall donar mala sort”
  • 4.1.2 Tipus de sabers no racionals
  • a) Supersticions
  • b) Astrologia
  • C ) Mites i religions
    El Món de Sofia : els mites
    http://www.youtube.com/watch?v=3IzwONpR_qo&feature=related
  • Déu del Sol
  • Odín, Déu dels vikings
  • El mite i la religió
    És la forma més antiga d’ explicació
    Molta presència també avui.
    Són descripcions fantàstiquesde la realitat.
    Fantàstiques = expliquen la realitat amb recursos com Déus, herois, destí...
  • Fantasia, per exemple en aquest mite
    http://www.youtube.com/watch?v=RViegn5PV04
  • En els mites hi ha un pla simbólic i un pla real
    Pla simbòlic = personatges, fets...
    - Adam i Eva, el paradís...
    Pla real = allò que es vol explicar
    - L’ exstència dels éssers humans...
  • Modeló Yavé Dios al hombre de la arcilla y le inspiró en el rostro aliento de vida, y fue así el hombre ser animado. Plantó luego Yavé Dios un jardín en Edén (…) y allí puso al hombre . Hizo Yavé Dios brotar en él de la Tierra toda clase de árboles hermosos a la vista y sabrosos al paladar, y en el medio del jardin el árbol de la vida y el árbol de la ciencia del bien y del mal. (…)
  • Tomó, pues, Yavé Dios al hombre, y le puso en el jardín de Edén para que lo cultivase y guardase, y le dio este mandato: «De todos los árboles del paraíso puedes comer, pero del árbol de la ciencia del bien y del mal no comas, porque el día que de él comieres morirás». Y se dijo Yavé Dios: «No es bueno que el hombre esté solo, voy a hacerle una ayuda proporcionada a él». Hizo, pues, Yavé Dios caer sobre el hombre un profundo sopor; y dormido, tomó una de sus costillas, cerrando en su lugar con carne, y de la costilla que del hombre tomara, formó Yavé Dios a la mujer.
    Génesis
  • Gran importància dels mites
    La primera i l’ única forma d’ explicació durant gran part de la història
    Universalitat del mite
  • Els mites i els sabers racionals 3’
    http://www.youtube.com/watch?v=GMftuSE-bVg
    Carl Sagan Origen del Universo y Dioses 8’36’’
    http://www.youtube.com/watch?v=y8v_m6ZqLTw
  • Vigents avui
    El perquè de la importància:
    - Funció psicològica : necessitem una explicació
    - Els mites afavoreixen l’ unitat social
  • 4.2 Sabers racionals
  • En aquests sabers és possible la demostració de la seva validesa o error.
    La demostració pot ser
    -Experimental o
    -Lògica
  • a) Demostració experimental :
    És necessari que les dades experimentals confirmin les afirmacions.
    Per exemple si diem
    La mitjana d’ esperança de vida al Japó és de 80 anys
    Ens hem de basar en dades reals comprobades.
  • La demostració experimental és inevitable en les afirmacions de sabers com la Biologia, la Història...Aquestes estadístiques són el resultat d’ estudis experimentals: observació de la població, anàlisi de dades...
  • b) Demostració Lògica
    No cal recòrrer a la recerca de dades experimentals, sinó que ens limitem a comprobar si les argumentacions són coherents.
    En un quadrat, si un dels costats
    és de 5 cm els altres també.
  • Hi ha tres tipus de sabers racionals:
    -El saber ordinari
    -El científic
    -El filosòfic
  • 4.2.1 EL SABER ORDINARI
    - Allò que sabem pel fet de viure
    - Resultat de l’ experiència personal o col·lectiva(el fet de viure o treballar)
    Saber què cal menjar ...
    Saber com utilitzar els electrodomèstics
  • - No té la mateixa profunditat que el saber científic
    - Sabem coses però potser no les causes
    Sabem que alguns medicaments calmen el dolor però ...
    - Suficients per a sobreviure i viure tal com ho fem
  • Un científic sap les raons per les que aquest medicament pot calmar el dolor.La gent en general té prou en conéixer els seus efectes.
  • Tots sabem utilitzar un microonesperò no coneixem les causes científiques i tecnològiquesdel seu funcionament
  • 4.2.2 LA FILOSOFIA I LA CIÈNCIA
  • Sagan Nacimiento Filosofia y Ciencia
    http://www.youtube.com/watch?v=WLSklddFFDY
  • Origen comú.
    Grècia
    S. VI aC
    Neixen a causa del rebuig de les explicacions religioses i mitològiques
    Alguns primers filòsofs són també científics
    Tales de Milet, Pitàgores, Aristòtil,
  • Ciència i Filosofia comparteixen característiques :
    1) Demostrabilitat:
    Tota afirmació ha de poder ser demostrada.
  • 2) Profunditat :
    Recerca de les causes, els perquè
    Per exemple :
    -La Ciència explica les causes de que l’ aigua es congeli al 0 graus
    - La Filosofia explica les raons per les que la democràcia és un sistema preferible a la dictadura.
  • 3) Mètode:
    Segueixen procediments rigorosos:
    Ciència : experimentació, reflexió...
    Filosofia : reflexió i argumentació lògica.
  • 4)Sistematicicitat :
    - Ordre en les idees. Coherència.
    Tant sols ens cal obrir un llibre de qualsevol matèria científica o de Filosofia.
  • La Ciència i la Filosofia ens ofereixen coneixements organitzats en sistemes.
  • 5)Validesa universal :
    - Aspiren a trobar coneixements de valor universal
  • La llei de la gravetat té una acceptació universal
  • Que tots aspirem a la felicitat és una afirmació filosòfica de valor universal
  • 6)Discutibilitat :
    Les afirmacions de la Filosofia i Ciència sempre poder ser discutides perquè són sabers racionals no dogmes de fe inqüestionables com els de les religions. Excepció : Matemàtiques.
  • Què és un dogma de fe?
    Exemples de dogma de fe
    Que Déu existeix
    Que és el creador de l’ Univers.
  • Fins al segle XIX la ciència havia defensat el fixisme. Aquest idea va quedar superada amb la teoria de l’ evolució
  • Una de les grans afirmacions filosòfiques : L’ ésser humà és un ésser racional és avui molt discutida.
  • 5. Classificació de les Ciències
    Dos criteris per a classificar-les :
    - Allò que estudien
    - La forma de fer-ho o mètode
    Segons aquests criteris les Ciències
     
  •  Les Ciències es divideixen entre
    - FORMALS i
    - EXPERIMENTALS
  • 5.1 Les ciències formals o no experimentals.
    = Matemàtiques
    Ciència no experimental:
    No estudien els éssers naturals o els fets sinó els objectes matemàtics
    Manera de saber si una afirmació és vàlida : no contradicció.
  • Matemàtiques = Sistema axiomàtic :
    - Tenen com a base els AXIOMES
    - AXIOMES =
    - principis evidents i indemostrables
    - Exemple :
    - Reciprocitat : si A=B, B=C, A=C
  • Matematització.
    Les Matemàtiques =
    Llenguatge que aporta seguretat, lògica, coherència
    Qualsevol altra ciència tractarà de matematitzar-se
    Galileu i Kepler van ser els primers en matematitzar
  • Euclides va escriure Elements de Geometria, el primer llibre que recull tot el saber matemàtic.
    És ell qui defineix el procediment de les Matemàtiques i qui defineix els axiomes.
  • Pitàgores
    S VI aC.
    1r gran teòric matemàtic
    Doc Sagan sobre Pitàgores i Plató i el mètode no experimental 5’48’’
    http://www.youtube.com/watch?v=hMKuc--bq2s
  • Plató.
    Filòsof i matemàtic.
    A l’ entrada de l’ Acadèmia va posar:
    “No entri qui no sàpiga matemàtiques”
  • Descartes (s. XVII) és el gran teòric de la matematització
  • Kepler.
    s. XVI
    Va decriure matemàticament algunes lleis com la de les àrees.
  • 5.2 Les ciències experimentals.
    Estudien els FETS
    Fets = éssers físics i allò que passa.
    Hi ha dos classes de ciències experimentals:
    - Naturals
    - Socials
  • 5.2.1 Exp. Naturals:
    Estudien els fets naturals.
    - cossos de l’ espai
    - reaccions químiques
    - éssers vius ...
  • Dos classes de C. Exp. naturals :
    - Ciències Exp. naturals físiquesi
    Física, la Química...
    - Ciències Exp. naturals biològiques
    Biologia, Botànica, Genètica...
    Darwin
  • 5.2.2 Exp. Humanes oSocials
    Són les Ciències que estudien la conducta humana o aspectes que se’n deriven.
    Psicologia, Sociologia, Història, Economia...
    Neixen al llarg del s XIX : es va tractar d’ aplicar la mateixa metodologia que a les altres ciències.
  • Però
    L’ estudi de la conducta humana planteja moltes dificultats.
    En aspectes com
    -l’ objectivitat
    -formulació de lleis
    -el mètode
  • A)El problema de l’ objectivitat
    Ciència = explicacions objectives
    L’ explicació objectiva és més fàcil a les C. Naturals que a les C. Humanes
    Per què?
  • C. Humanes : el problema de la IMPLICACIÓ personal.
    - prejudicis
    - vivències personals
    - no distanciament...
  • B) El problema de les lleis
    A les C. Naturals es poden establir lleis
    -gravetat
    -inèrcia
    -selecció natural
    Les lleis de les Ciències naturals :
    - són deterministes
    = són de compliment necessari
    - per tant permeten preveure el futur
    - per exemple…
    - …
  • Existeixen lleis a les Ciències Humanes?
    Existeixen però no poden ser deterministes
    Per què?

    Les lleis de les C. Humanes són lleis estadístiques
  • Exemples de lleis estadístiques ;
    - “Els individus tendeixen a adaptar les seves idees i conductes a l’ opinió majoritària”,
    - “Conviure amb la violència de petit predisposa a la violència”,
    - ...
  • 5.2.3 El mètode a les C. Experimentals Naturals i Humanes
    El mètode hipoteticodeductiu
    El mètode inductiu.
  • 5.2.3.1 Mètodehipoteticodeductiu
    És el mètode que utilitzen les Ciències Experimentals
    A continuació analitzarem el seu procediment.
  • Passos del mètode hipoteticodeductiu
    1)Observació.
    Punt de partida.
    Es detecta un problema.
  • Exemple:
    - Augment temperatura mitja planeta
    - Augment obessitat infantil
    - Aparició d’un nou tipus de la grip
  • 2)Concreció d’ hipòtesis.
    Hip = explicacions provisionals d’ allò que es vol explicar
    = Possibles causes
  • Exemple :
    Hem detectat un augment de la temperatura al planeta :
    Quina és la causa?
    Quina hipòtesi prenem per a poder explicar el problema?
    Hipòtesi : l’augment d’ emissió de gasos és la causa...
  • 3)Matematització
    =
    -Quantificacions
    -Estadístiques
    -Percentatges
    -Regularitats
    -Comparacions...
    Pas constant al llarg de l’ estudi
  • 4) Deducció de conseqüències
    - que es derivin de la la hipòtesis i que es puguin comprovar
    - si es redueix en un 10% l’ emissió de gasos ...
  • 5) Experimentació
    - contrastem si la hipòtesis i les deduccions previstes es compleixen o no.
    - Sí : la hipòtesi queda confirmada
    - No : Tornem a començar.
  • 6) Si la hipòtesi es confirma es converteix en llei.
    Llei = explicació vàlida de la realitat
    Clau per a
    - entendre la realitat
    - preveure el futur
    La llei de les àrees, de Kepler, en permet preveure la situació d’un planeta en el futur.
  • Kepler
    Llei de la elipse
  • Les lleis formen sistemes de lleis : són les teories científiques.
    Exemple :
    Darwin descobreix :
    - llei selecció natural i
    - llei acumulació canvis graduals
    Les dues lleis constitueixen la teoria de l’ evolució.
  • La capacitat craneal és gradualment superior fins arribar a l´ésser humà.
    Seria una de les proves a favor de la teoria de Darwin.
  • Carl Sagan. Definició Ciència i Mètode Científi. 7’28’’
    http://www.youtube.com/watch?v=-oikvaCid_s
  • 5.2.3.2 El mètodeinductiu
  • Mètode inductiu =
    Generalització des de casos concrets
    Exemple :
    hem observat 1000 cignes i hem vist que tots són blancs.
    Direm “Tots els cignes són blancs”
  • Sempre s’ havia pensat que aquest és el mètode de la Ciència experimental
    Newton = defensor d’aquest mètode
    Ara sabem que no sempre és fiable
    Per què?
    Perquè la inducció = generalització i aquesta pot ser errònia.
  • És fiable quan la inducció és completa
    Podem analitzar tots els casos individuals
    Podrem afirmar que tots els individus analitzats presenten les següents característiques...
  • No és fiable quan ésincompleta
    Sovint no es poden analitzar tots els casos individuals
    per desconeixement o per impossibilitat
    (A la Sociologia no es pot accedir a totes les persones per a conèixer la seva opinió. O la Biologia no pot estudiar tots els individus d’ una espècie)
    La conclusió no serà necessàriament certa
    Sinó probablement certa
    Perquè pot haver-hi algun individu que no s’ ajusti a la conclusió.
  • Un simpàtic exemple en la Història de la Ciència és el del descobriment d’ una espècie de cignes negres.
    Sempre es deia ( i es diu) Els cignes són blancs. Volent dir que tots ho són.
    Fins que es va descobrir la falsedat d’ aquesta generalització
  • 6. L’ avenç de la ciència
  • La ciència existeix des del s VI aC
    A partir del segle XVI : gran desenvolupament .
    Progressarà indefinidament?
    Com es produeix aquest progrés?
    I ha realment un progrés?
    Les dues respostes més importants:
    Karl Popper i Thomas Khun
  • 6.1 KARL POPPER
    Viena 1902 – 1994
    Físic i Filòsof
  • Segons K. Popper
    La ciència progressa contínuament
    La clau de l’ avenç és considerar que mai una llei o una teoria són definitivament vàlides
    Sinó que ho són provisionalment
  • No podem dir mai que són vertaderes
    sinó tan sols que són versemblants
    = acceptables actualment
    Com no es pot considerar mai com definitiva una teoria
    Cal buscar de falsar-la(=refutar-la )
    = trobar els seus errors
  • Refutar o descartar una teoria no és negatiu
    Sinó positiu :
    Descobrim els nostres errors i podem trobar una teoria millor.
  • La nova teoria serà millor que l’ anterior.
    Es pot dir que està més a prop de la veritat
    Però mai arrivarem a la veritat
    Però podem dir que ens apropem
  • Entre les teories guanyen les millors
    Com en la lluita per la vida
    En aquest aspecte Popper coincideix amb Darwin
    Darwin
    Popper
  • Per a demostrar la seva opinió Popper ens podria haver posat el següent exemple :
    Parem atenció a les següents imatges: ens mostren l’ evolució en l’ explicació de l’ Univers.
    Posem nom al científics
  • Claudi Ptolomeu
  • Nicolau Copèrnic
  • Johannes Kepler
  • Galileu Galilei
  • Isaac Newton
  • Albert Einstein
  • Ptolomeu
    Copèrnic
    Kepler
    Galileu
    Newton
    Einstein
    La teoria actual de l’ Univers la devem principalment a aquets científics.
    Aquesta relació de noms sembla mostrar la idea de que la ciència progressa.
    Els investigadors més recents es basen en les aportacions dels anteriors.
  • 6.2 Thomas Kuhn
    EEUU
    1922-1996
  • No és cert que la Ciència progressi
    No tenim ara una millor explicació de la realitat que els antics.
    Simplement és diferent
    Les explicacions formen part de PARADIGMES
  • Paradigma =
    Sistema d’ idees que respon a un moment i mentalitat.
    Allò que és vàlid en un Paradigma no ho és en un altre
    (Per exemple els grecs no podien imaginar
    -un univers infinit o
    -un ésser humà sense ànima
  • Les següents imatges descriuen canvis de paradigmes. Parem atenció i concretem quins són els dos paradigmes enfrontats.
  • Ha entès el bibliotecari el canvi el la manera d’ arxivar o guardar el material bibliogràfic?
    Que no l’ hagi entès vol dir que... ?
  • Quin ha estat aquí el canvi de “paradigma”?
  • I en aquesta imatge?
  • Uns paradigmes són substituïts per uns altres.
    Quan això passa en les explicacions científiques, diem que es produeix una
    Revolució científica
  • La Revolució Científica més coneguda és la que es produeix en el segle XVI, quan es transforma la manera d’ entendre l’ Univers.
  • Quins són els dos paradigmes que descriuen aquestes dues imatges?
    Heliocentrisme
    Geocentrisme
  • Canvi de paradigma a la Psicologia :
    1) Creure en l’ ànima humana
    Molta gent creu que tenim un ànima. Quan morim l’ ànima segueix vivint.
  • 2) O no creure en l’ ànima. En lloc de l’ ànima creiem en el cervell
  • Per què cau un paradigma?
    Es descobreixen errors i nous conceptes
    Per exemple W. Harvey descobreix que la sang no es generada cada dia al fetge. Hauria de crear 1500 l diaris
  • William Harvey
    Un bon exemple de canvi pradigmàtic :
    va descobrir el sistema de la circulació de la sang.
    http://www.youtube.com/watch?v=q5YZ4W0BdUQ7'44''
  • El dificil cambio del paradigma 1’54’’
    http://www.youtube.com/watch?v=HtqiO6Iv53g
    Punset 3’
    http://www.youtube.com/watch?v=Yoh_1RGNPPE
    http://www.youtube.com/watch?v=uhW-NZOvguI