Your SlideShare is downloading. ×
La revolució russa i la URSS
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

La revolució russa i la URSS

759

Published on

Published in: Education, Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
759
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. LA REVOLUCIÓ RUSSA 1917 1953
  • 2. ACTIVITATS PRÈVIES
    • Intenta indicar el significat dels següents conceptes :
    • COMUNISME
    • SOVIET
    • TSAR / TSARISME
    • U.R.S.S.
    • DUMA
    • PLANIFICACIÓ ECONÒMICA
    • Què et diuen els següents noms :
    • STALIN
    • LENIN
    • NICOLAU II
    • Amb quins conceptes de la columna de l’esquerra els relacionaries?
  • 3. ACTIVITATS PRÈVIES (II)
    • Digues si les següents afirmacions són verdaderes o falses :
    • El tsar Nicolau II va morir de càncer
    • Lenin va succeir Stalin en el poder
    • La Revolució Russa no va tenir repercussions més enllà de les seues fronteres.
    • La Revolució Russa mai no va questionar l’existència de la propietat privada.
    • L’epicentre de la Revolució Russa fou la ciutat de Moscou.
    • El nou estat que va sorgir de la Revolució Russa es va organitzar territorialment de manera federal.
    • El nou estat que va sorgir de la Revolució Russa va rebre el nom de “Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques”.
  • 4. CONSIDERACIONS INICIALS
    • Fet cabdal de la història contemporània
    • Primera experiència triomfant de revolució social i implantació d’un model social, econòmic i polític alternatiu al sistema socio-econòmic dominant: el comunisme.
  • 5. CONSIDERACIONS INICIALS
    • Des d’un punt de vista rus, la revolució derivava d’unes condicions molt peculiars: la Rússia tsarista.
    • ... però contràriament a allò que havia previst Marx, la primera revolució socialista de la història no es va produir en un país altament industrialitzat y un proletariat força desenvolupat.
  • 6. CONSIDERACIONS INICIALS
    • Des d’un punt de vista europeu i mundial: ‘contagi revolucionari’ en un context de crisi (Guerra Mundial i postguerra). Exemple a seguir.
    • ‘ Messianisme revolucionari’: “els rics havien perdut i els pobres havien guanyat”.
    • Nova potència: URSS
  • 7. La revolució russa de 1917 va culminar amb la instauració del primer règim socialista del món. El projecte socialista marxista, la revolució obrera i la dictadura del proletariat, va convertir-se en realitat possiblement en un país que mai hagués pensat Marx. La revolució russa és certament excepcional. En qüestió de poc temps, Rússia va passar d'ésser un imperi absolutista (tsarisme autocràtic) a ser una monarquia pseudoliberal, després una república burgesa, de vocació capitalista, i finalment va acabar essent una república socialista obrera. La constitució de l'URSS, el primer estat comunista del món, tingué una gran transcendència a nivell mundial. Per primera vegada s'obria una alternativa al sistema liberal-capitalista sorgit de les revolucions burgeses d'arreu del món. El món es dividí entre seguidors i detractors del nou sistema. La Revolució Russa és un dels principals esdeveniments del segle XX, i molts dels fenomens i episodis d'aquest segle (revolució xinesa, divisió d'Alemanya, guerra freda, revolució castrista a Cuba, guerra a l'ex-Iugoslàvia, etc.) no es podrien entendre sense fer-ne referència. L'aventura comunista soviètica, encetada el 1917, acaba el 1991, amb la dissolució de l'URSS. Des d'ençà, el comunisme ha perdut força, però segueix essent un somni per a molts defensors de la llibertat i la igualtat social.
  • 8. FITXA BÀSICA
    • Context: tsarisme i WWI
    • Revolució social
    • Cronologia: febrer a octubre de 1917:
    • Febrer: enderrocament del tsarisme i República
    • Octubre: revolució bolxvic i naixement de l’URSS
    • Geografia: epicentre: Sant Petersburg
    • Naturalesa ideològica: marxisme - leninisme
  • 9. CONCEPTES SOVIET BOLXEVIC MENXEVIC DUMA KOLJOS SOVJOS
  • 10. RÚSSIA TSARISTA (1861 – 1917)
    • Economia endarrerida
    • Agricultura tradicional. Abolició de la servitud, 1861, Alexandre II.
    • Industrialització feble, molt localitzada i participada.
    Societat tradicional Autocràcia tsarista Precària organització política i militar Alexandre II, 1885 - 81 Alexandre III, 1881 -94 Nicolau II, 1894 - 1914
  • 11. ERA DE LES REFORMES
    • Revolució de 1905 : pseudo-constitucionalisme (1906 – 1914)
    • Manifest d’Octubre
    • Reformes polítiques de Witte
    • Reformes econòmiques de Stolypin
    • Manifest d’Octubre
  • 12. ELS CORRENTS D’OPINIÓ I OPOSICIÓ AL TSARISME MOVIMENTS D’OPOSICIÓ Moviment camperol Populistes / narodniki Anarquistes (“Terra i llibertat”)
  • 13. PARTITS POLÍTICS D’OPOSICIÓ AL TSARISME de masses liberals Partit Socialiste Revolucionari (SR, esserita). 1901 Partit Socialdemòcrata Rus (POSDR), 1898 bolxevics menxevics Partit Constitucional Demòcrata (KDT, cadet), 1905
  • 14. El marxisme
    • El marxisme es va introduir a Rússia al final del segle XIX, en què es forma el PARTIT SOCIALDEMÒCRATA RUS (PSDR, 1898). Però el 1903 aquest partit es va dividir en dos grups. Els homes de la majòria o bolxevics , dirigits per Lenin, eren els més radicals. Els homes de la minoria o menxevics tenien un caràcter més socialdemòcrata.
    • Els bolxevics eren partidaris de la revolució social ràpida i impulsar el pas cap el socialisme sense etapes intermèdies. Entre els seus dirigents trobem a Trotsky i Stalin.
    • El Partit Bolxevic (futur Partit Comunista ) va ser el gran protagonista i impulsor de la revolució d’octubre i de l’assalt al Palau d’Hivern.
  • 15.
    • REVOLUCIÓ DE FEBRER
      • Abdicació del tsar i caiguda del tsarisme
      • Règim parlamentari i constitucional
    • REVOLUCIÓ D’OCTUBRE
      • De febrer a octubre: dualitat de poders:
            • Govern provisional (tres governs)
            • Soviet
      • Revolució socialista
    LA REVOLUCIÓ DE 1917
  • 16. WWI
    • Oposició a la guerra
    • Dificultats a la reraguarda
    • Vagues i manifestacions
    • Mobilitzacions
    REVOLUCIÓ DE FEBRER Caiguda del tsarisme: Abdicació del tsar REPÚBLICA
  • 17. LA DUALITAT DE PODERS ... entre febrer i octubre de 1917
    • Poder “oficial”
    • REPÚBLICA i els governs provisionals
    • 1 govern p. (març a maig). K-D. Lvov.
    • 2 govern p. (maig a juliol). K-D + S.R. Lvov
    • 3 govern p. (juliol a oct). S.R. Kerensky
    • Poder “real”
    • SOVIET
    • El seu programa: TESIS D’ABRIL
  • 18. LENIN , Vladimir llích Uliánov, revolucionari i líder polític rus (Simbirsk 1870 - Gorki 1924). Estudià dret a les universitats de Kazan i Sant Petesburg. A 1887 fou exiliat a Sibèria per haver pres part en activitats revolucionàries clandestines; va aprofitar aquest temps per llegir i escriure àmpliament sobre el marxisme. En el Segon Congrés del Partit Socialdemócrata Obrer Rus (1903), va provocar la separació entre la facció dels bolxevics i la dels menxevics. Després del període frustrant de la Revolució de 1905, va viure a l'estranger fins al 1917, desenvolupant i donant a conèixer els seus punts de vista polítics. Entre les seves obres destaquen: Materialisme i empiriocriticisme (1908), L'imperialisme, estadi superior del capitalisme (1916) i L'Estat i la revolució (1917). Després de la revolució russa de Febrer de 1917, de Zurich va retornar a Petrograd i va instar la primera presa del poder per part del proletariat, sota l'eslògan "Tot el poder per als soviets". A l'octubre de 1917 va iniciar la revolució bolxevic (revolució d'Octubre) i es convertí en el cap del primer govern soviètic després d'haver derrocat el govern Kerenski. Va signar amb Alemanya el tractat de Brest-Litovsk (WWI) per tal de concentrar-se a derrotar “els blancs” (contrarevolucionaris) en la subsegüent Guerra Civil russa (1918-1921). Aleshores va canviar de tàctica, tot substituint una implacable política centralitzada de comunisme de guerra per la Nova Política Econòmica, que els qui el criticaven dins del Partit van veure com un compromís envers el capitalisme i un pas enrere del plantejament estrictament socialista. Quan va morir, el seu cos fou embalsamat i col·locat en un mausoleu davant del Kremlin de Moscou. El 1924, la ciutat de Sant Petersburg fou anomenada Leningrad en el seu honor.
    • Reflexiona sobre la biografia de Lenin:
    • Quants anys va viure?
    • Va començar molt aviat o no la seua activitat política?
    • Quin aspecte o aspectes destacaries de la seua biografia?
  • 19.
    • LES TESIS D’ABRIL
    • 1 . En la nostra actitud davant la guerra pel que fa a Rússia i al nou govern de Lvov i companyia certament sostenim que és una guerra imperialista degut al caràcter capitalista d'aquest govern
    • 2. L'originalitat de la situació present a Rússia consisteix en la transició des del primer estadi de l'autoritat revolucionària de la burgesia en virtut de la consciència i organització insuficients del proletariat, - cap al segon estadi que hauria de lliurar l'autoritat a mans del proletariat i dels sectors pobres de la pagesia.
    • 3. Cap suport al govern provisional
    • 4. Tot el poder als soviets de representants obrers
    • 5. Cap república parlamentària, - cap restauració en perjudici dels soviets. Seria un pas enrera, - Una república de soviets de representants obrers i camperols per tot el país, de dalt a baix.
  • 20.
    • Principals aportacions teòriques de Lenin:
    • Russificació de la revolució social
    • Estratègia de la revolució no com quelcom fatal, sinó que es prepara
    MARX – ENGELS LENIN STALIN REVOLUCIÓ
    • Revolució simultània en països capitalistes.
    • Esquema històric: dos revolucions distintes i successives
    • Proletariat industrial
    • Revolució permanent
    • Esquema històric: no necessitat de dos revolucions
    • També camperolat
    - Revolució en un sol país PARTIT - Instrument de coordinació - Vanguàrdia dirigent de la revolució i de l’Estat
    • Partit = Estat
    • Estat = Partit
    ESTAT
    • Abolició
    - Abolició progressiva - Reforçament
  • 21. L’ASSALT AL PALAU D’HIVERN
    • “ En eixir a la plaça vam arrancar a córrer, ajupint-nos els uns als altres. Vam córrer així fins a xocar amb el pedestal de la Columna d’Alexandre. Després d’uns quants minuts de ser allà, el destacament, que tenia uns quants centeners d’homes, va recuperar els ànims i de sobte, sense cap ordre, va tornar a llançar-se cap endavant.
    • Vam pujar a les barricades de llenya i, en saltar cap avall, vam fer crits de triomf: als nostres peus hi havia muntanyes de fussells abandonats pels cadets. Les portes de l’edifici de tots dos costats de les entrades principals eren obertes de bat a bat.
    • A les 2 hores i 10 minuts del 26 d’octubre el Palau d’Hivern ja es trobava en mans dels insurrectes; els ministres del govern provisional van ser detinguts.”
    • John Reed, Diez días que estremecieron al mundo (1919)
    • Reflexiona / contesta:
    • En quina ciutat es produïren aquests esdeveniments?
    • Què era el Palau d’Hivern?
    • Quina importància podia tenir la seua pressa per a la revolució?
  • 22. Per què la caiguda del govern provisional? Per què la feblesa dels governs provisionals?
    • Una possible sistematització:
    • Continuació de la WWI. Ofensives de l’estiu 1917
    • Existència d’un poder paral·lel: soviet de Petrogrado
    • Kerensky va demorar la reunió de l’Assemblea Constituent
    • Kerensky va fer molt poc per respecte la reforma agrària
    • Retorn a Rússia dels exiliats (Lenin)
    • Anarquia general
    • Programa bolxevic coherent, realista i atractiu
    • Organització i disciplina dels soviets de Moscou i Petrograd
  • 23. DESPRÉS DE LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE...
    • LA GUERRA CIVIL I EL COMUNISME DE GUERRA (1918 – 1921)
    • LA NOVA POLÍTICA ECONÒMICA – NEP (1921 – 1927)
    • L’STALINISME (1927 – 1953)
  • 24. LA GUERRA CIVIL
    • Entre l’estiu de 1918 i març de 1921:
    • Exèrcit Roig: bolxevics.
    • Exèrcit Blanc: antibolxevics i potències estrangeres.
    • Les causes:
    • Presa insurreccional del poder
    • Dissolució de l’Assemblea C.
    • Primeres mesures del govern bolxevic
    • Victòria bolxevic per:
    • Exèrcit blanc heterogeni
    • Organització Exèrcit Roig (Trostky)
    • Sentiments nacionalistes
  • 25. COMUNISME DE GUERRA Conjunt de mesures fonamentalment econòmiques per fer front a les necessitats de la guerra civil i també a la caòtica situació. 2 objectius millorar la situació econòmica victòria = salvar la revolució a) De coacció econòmica: dissabtes comunistes, requises al camp b) Control centralitzat i dirigit de les decisions econòmiques c) Desaparició de les formes comercials i monetàries de distribució d) Monolitisme polític i ideològic
  • 26. NEP 1921 - 1927
    • X Congrés del PCUS (març 1921):
    • ECONOMIA MIXTA
      • Agricultura:
        • Impost fix en espècie
        • Comercialització excedent
        • Tendències indiviudalistes
        • Llibertat comerç de blat
      • Indústria:
        • Privatització empreses amb menys de 21
      • Inversions i finances:
        • Capitals i tècnics estrangers
        • Societats mixtes
      • “ Som febles i estúpids, hem aquirit el costum de dir que el socialisme és un bé i el capitalisme un mal. Però el capitalisme no és un mal més que en relació al socialisme; en relació a l’Edat Mitjana, al feudalisme, en la que Rússia te un peu encara, el capitalisme és un bé”
      • LENIN, discurs d’abril de 1921.
  • 27. RESULTATS DE LA NEP , 1921 - 1926 1921 1924 1926 Producció industrial 2.004 4.660 11.083 Carbó (milions t) 8,9 16,1 27,6 Electricitat (milions Kw/h) 520 1.562 3.508 Ferro brut (milers t) 116 755 2.441 Acer (milers t) 183 1.140 3.141 Zones sembrades (milions ha) 90,3 98,1 110,3 Collita de gra (milions t) 37,6 51,4 76,8
  • 28. Les contradiccions de la NEP
      • “ La nueva política económica inaugurada por Lenin daba sus frutos. Se vivía mejor, se comía mejor, se asistía a un alza general de la producción. Pero el dinero reaparecía... Hacía falta pagar todo. Los restaurantes abrían por la noche y al pasar por la calle oíamos sus orquestas. Pagar para distraerse un momento, pagar por la menor ración de víveres.
      • Los hombres de la revolución, jóvenes y viejos, descubrían que no tenían dinero... Si el dinero reaparecía ¿los ricos reaparecerían también? ¿Nos deslizaríamos por la vía del capitalismo?, nos preguntábamos con inquietud.”
      • ALEXANDRE BARMINE, Veinte años al servicio de la URSS
    kulaks nepmen
  • 29. LA NOVA POLÍTICA ECONÒMICA va acompanyada de...
    • Naixement de l’URSS, 1922- Rússia, Ucraïna, Bielorússia, Transcaucasia.
    • Primers contactes amb l’exterior (Tractat de Rapallo amb Alemanya, 1922)
  • 30. EL GRAN DEBAT Entre la mort de LENIN (1924) i el XV Congrés del PCUS (1927)
  • 31. “ Debat” intern al PCUS Estrategia econòmica Successió de Lenin NEP Si No Direcció de la revolució i de l’Estat EL GRAN DEBAT 2 postures
    • Esquerra del PCUS :
    • Trotsky; Preobrazhensky
    • Abandó de la NEP
    • Revolució permanent
    • Dreta del PCUS :
    • Bujarin i la troika (Stalin,
    • Kamenev, Zinoviev)
    • Socialisme pausat
    • Revolució en un sol país
  • 32. L’STALINISME
    • CRONOLOGIA BÀSICA:
      • 1925. Destitució de Trotsky com a Comissari de Guerra
      • 1927. Expulsió del Partit de Trotsky, Zinoviev, Kamenev
      • 1928. I Pla Quinquennal. Col·lectivitzacions forçades de terres
      • 1929. Expulsió de Trotsky de l’URSS
      • 1929. Comença la dictadura d’Stalin
      • 1930-1940. Grans purgues contra els opositors. Processos de Moscou
      • 1933. Els EUA reconeixen l’URSS
      • 1934. II Pla Quinquennal
      • 1938. III Pla Quinquennal
      • 1939. Tractat Von Ribentrop – Molotov
      • 1941. Alemanya envaeix l’URSS
      • 1946. IV Pla Quinquennal
      • 1953. Mort d’Stalin. Krushev pren el poder
  • 33. L’STALINISME doble acepció
    • Teoria política del TOTALITARISME :
    • Monopartidisme
    • Estat = Partit Partit = Estat
    • Terror
    • Culte a la personalitat
    • Sistema socio – econòmic:
    • Economia planificada
    • Industrialització ràpida
    • Col·lectivitzacions agràries:
      • Koljos
      • Sovjos
  • 34. L’STALINISME
    • ¿Queréis que nuestra patria sea derrotada y pierda su independencia? Si no queréis que ocurra, tenéis que acabar con este atraso con toda la rapidez que os resulte posible, y debéis desarrollar auténtica velocidad bolchevique para edificar el sistema económico socialista. No existen otros caminos. Es lo que dijo Lenin durante la Revolución de Octubre: “O morimos, o ganamos y sobrepasamos a los países capitalistas avanzados”. Llevamos un retraso de cincuenta o cien años con respecto a los países avanzados. Debemos mejorar esta diferencia en diez años. O lo hacemos o nos aplastan”
    • STALIN dirigiéndose a un grupo de industriales en febrero de 1931

×