• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Seguretat Vic (08 10 09) Vs 3
 

Seguretat Vic (08 10 09) Vs 3

on

  • 552 views

 

Statistics

Views

Total Views
552
Views on SlideShare
552
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Seguretat Vic (08 10 09) Vs 3 Seguretat Vic (08 10 09) Vs 3 Presentation Transcript

    • Seguretat clínica: ¿moda o dilema ètic? Dr. Joan Escarrabill Pla Director de les Malalties de l’Aparell Respiratori (PDMAR) Departament de Salut Institut d’Estudis de la Salut Barcelona [email_address] Vic, 8 d’octubre de 2009
    • www.slideshare.net/jescarra
    • Liposucció Laceració hepàtica Perforació colon. Retard en el trasllat a UCI
    • Van corregir l’error al cap de 25 minuts !!!
    •  
    •  
    •  
    • Es confon la rapidesa amb la precipitació 3 respostes Qui té un culpable té un tresor La sentència abans del veredicte
    • Culpabilitzar algú per errors passats…
      • Trobar el “culpable” no millora automàticament la seguretat.
      • La major part dels errors són de l’organització no de l’individu:
        • encara que, naturalment, qui s’equivoca són les persones .
      • Buscar el culpable no “protegeix” l’organització ni genera confiança entre els professionals.
    • 3 de juliol de 2009 Cada 36 hores es visiten 1.000.000 persones al NHS, la immensa majoria amb resultats satisfactoris 10% dels pacients ingressats tenen algun efecte advers, la major part dels quals són evitables .
    • Per què en parlem tant de la seguretat? Què cal fer davant dels efectes adversos? Com podem prevenir els efectes adversos?
    • Primum non nocere Hipòcrates de Cos (460 AC – 370 AC)
      • Error mèdic
      • Negligència o procediments defectuosos
      • Prescripcions mal escrites
      • Interaccions farmacològiques
      • Efectes adversos de la medicació
      • Resistències bacterianes als antibiótics
      • Tractaments radical o sense evidències
      • Biaixos diagnòstics
      • Infecció nosocomial
      • Malalties mentals, nervioses, sensorials o musculars en metges (rar)
      • Tortura
      • Experimentació mèdica no ètica
      Iatrogènia = Produït pel metge
    • La medicina no ha fet gaires coses pels pacients fins f a poc més de 150 anys They were brillant scientist, cruel men and ineffectual doctors (p. 226)
      • El coneixement no es dirigia a la millora de la salut
      • Trigaven a aplicar allò que ja es coneixia
    • Recherches sur les effets de la saignée dans vuelques maladies inflammatoires, et sur l’action de l’émétique et des vésicatoires dans la pneumonie Lliçó de Claude Bernard (1889) , de León Lhermitte (1.844-1.925). ...l’estadística no portarà mai a la veritat cientítica
    • Febre puerperal Mortalitat al pavelló Klin (Viena) 1818-1865
    • BMJ 2000;320:785-788 Anesthesiology, 1978;49:399–406 Qual Saf Health Care 2002;11:277–283 Committee on Patient Safety and Risk Management in the American Society of Anesthesiologists (ASA ) 1984 The critical incident technique
    • 36% 1981 New Engl J Med 1981 ; 304 : 638-42. Qual Saf Health Care 2004;13:76–81 9% 2% Moren Dicapacitat Efecte advers Risc de l’hospitalització (n=815)
      • Reducció de la variabilitat.
      • Eines de suport a la presa de decisions
    • Institute of Medicine National Academy Press, 2000
    • Lancet 1999; 354: 1550–53 Preocupació pel risc més que pel benefici
    • Magnitud del problema Activitat Complexitat Professionals Tecnologia Especialització Edat Exigència + risc +
    • Lesnewski R. JAMA 2006;296:1327-8. ...hom pot pensar que la confiança del pacient amb el metge depèn de la falsa il.lusió de perfecció . ... reconèixer els errors no és tant una lliçó d’honestedat com d’ humilitat . ...difiultats per a tolerar la incertesa Flexibilitat Empatia Poques respostes definitives
    • La societat occidental mai no havia viscut en un ambient tan segur “ ...pero cuantas más cosas negativas desaparecen de la realidad, más irritante resulta lo negativo que permanece ” Daniel Inneratiry
    • Per què hi ha accidents?
      • El context
      • Les presses (o la mala organització)
      • La fatiga
      • La compenetració amb l’equip
    • Treball en equip Comunicació La majoria d’accidents es relacionen amb…
    • “ Un Français en sait plus sur son four à micro-ondes que sur l’établisement oû il va ser faire soigner”
      • Metges “interins” ( médecins “volants” )
      • Risc relacionat amb la mala organització
      • Retards en el tractament
      • Infeccions nosocomials
      • El “metge malalt”
      • El problema del “nombre de casos”
      • Equips directius “transitoris”
      • Poca valoració del paper d’infermeria
    • Per què en parlem tant de la seguretat? Què cal fer davant dels efectes adversos? Com podem prevenir els efectes adversos?
    • International Journal of Aviation Psychology, 1999; 9 : 19-32. The “error troika” Bloquejar els errors abans que no es cometin
    • A Consensus Statement of the Harvard Hospitals. March 2006 Dir al pacient i als familiars allò que ha passat 1 Assumir responsabilitats 2 Demanar disculpes 3 Explicar què farem per evitar errors futurs 4 Ann Intern Med 2006;296:1401-4 Disgust sense arrogància Reconèixer els fets Reparació
    • Una de les equivocacions més freqüents consisteix en bucar explicacions immediates… i trobar ràpidament un culpable El metge de guàrdia ha d’interpretar poc i ha de treballar per tal de minimitzar l’impacte de l’efecte advers sobre el pacient
    • Donar explicacions
      • Identificació
      • Sense preses
      • Sense interrupcions
      • Escoltar
      • Preguntar:
        • El motiu de la queixa
        • Per què han decidit queixar-se formalment
        • Què esperen
      • Resposta en un termini raonable
    • Per què ens costa tant atendre les reclamacions? Molesta reconèixer que hi ha coses que no es fan bé Costa haver de donar explicacions pels errors d’altres
    • Cal informar el paciente de “tots” els “incidents”? = benefici > dany Des d’un punt de vista ètic poden existir dubtes raonables sobre si cal comunicar tots els “incidents” al pacient. Curar i tenir cura
    • Allò que no planteja dubtes és la necessitat d’informar sempre als responsables del centre sobre totes les incidències
    • Arch Intern Med. 2006;166:1585-93. 56% Mencionen l’efecte advers però no l’error 19% No informen voluntariament de la causa de l’error El 63% no explica la manera de prevenir aquests errors en el futur
    • ...la decepció és l’enemic real de la confiança Desengany (del llatn decipiere , enganyar ) Fer pensar allò que és fals No respondre a les expectatives Frustrar les esperances Decepció
    • Per què en parlem tant de la seguretat? Què cal fer davant dels efectes adversos? Com podem prevenir els efectes adversos?
    • Reclamacions Queixes Denúncies Declaracions voluntàries Farmàcia Auditories HC Risk manager MJA 2001; 174: 621-625 Entrevistes
    • BMJ 2008;337:1205-7 Qual. Saf. Health Care 2009;18;2 ‘‘ Cada defecte és un tresor’’
    • Qual Saf Health Care 2008;17:209–215. Més d’una font d’informació
    • Reparació o cotxe nou?
    • “ Cotxe nou” vol dir canviar la manera de treballar
      • Respecte
      • Informació
      • Deliberació
      • Counselling
      • Presa de decisions
      • Gestió del temps
      Health Affairs 2009; 28:w555–w565
    • ...hi ha forces psicològiques que fan descarrilar el pensament racional
    • SWAY: The irresistible pull of irrational behavior Aversió a la pèrdua Compromisos Valors atribuïts Biaix diagnostic Procediment Incentius Dissident Més que mirar d’incrementar els guanys es concentren en evitar pèrdues Consideren més el valor percebut que les dades objectives Més interessats en el procés que en el resultat Propensió a posar etiquetes basades en la primera impressió Compromisos que ens impedeixen “canviar de vorera”
    • Canviar la manera de treballar Organització Habilitats no-tècniques Acollida nous professionals 1 2 3
    • Tirania de la urgència
      • El sistema s’ha dissenyat per a l’ atenció aguda
      • Basat en visites breus no planificades
      • No hi ha divisió de la feina :
        • Poques responsabilitats pel personal no-mèdic (infermeria)
      Bodenheimer et al. JAMA 2002;288:1775-9
    • NEJM 2009 10.1056/NEJMp0906917 (Epub ahead of print) Model de finançament Integració de diverses especialitats
    • Els podem reinterpretar aquests conceptes?
      • Continuïtat
      • Accessibilitat
      • Coordinació
      • Integralitat
      • Longitudinalitat
    • Canvia la relació espai/temps Programació rígida de visites a l’era de l’accés? 24h/dia 7 diess/setmana 365 dies/any
    • “ Prosumers” Els consumidors participen en la creació dels productes d’una manera activa Exemple Malalties cròniques
    • The key is patient-driven research Informació Contrastar opinions Suport emocional A Internet els pacients busquen.....
    • Forward Surgical Team Escriuen el que fan Fan allò que cal Reben feedback
    • Forward Surgical Team Escriuen el que fan Fan allò que cal Reben feedback Tot i que en saben més Tot i que tenen molta feina
    • Ambigüitat organitzativa L’ activitat d’un hospital s’organitza per FUNCIONS Es generen AMBIGÜITATS Fixing Health Care from the Inside, Today Stephen J Spear ...si falla la integració
    • Ann Intern Med 2005;142:121-8 41% ...es reben resultats després de l’alta Ambigüitat organitzativa 9.5% dels resultats requereixen accions immediates Incidents adversos en dos hospitals universitaris de Londres Neale G. J R Soc Med 2001;94:322-330.
    • Ambigüitat organitzativa … canvien més de 3 vegades de Servei durant l’ingrés 16.8% … dels pacients ingressats… WJ Leander. Patients first, 1996 Als 4 dies d’ingrés el pacient ha “contactat” amb més de… 70 professionals
    • Març 2009 … els professionals sanitaris (especialment els metges) s’estimen més l’art que la ciència Estandardització
    • Porter et al JAMA. 2007;297:1103-1111. 1 2 3 L’objectiu és afegir valor des de la perspectiva del pacient Organització al voltant de processos Mesurar resultats : outcomes ajustats a risc i cost
    • Canviar la manera de treballar Organització Habilitats no-tècniques Acollida nous professionals 1 2 3
    • 3 de juliol de 2009
      • Treball en equip / Coordinació d’equips
      • Comunicació
      • Lideratge
      • Presa de decisions
      • Solució de conflictes
      • Assertivitat
      • Fer front a l’estrés i la fatiga
      • Gestió de les “sobrecàrregues”
      • Priorització de tasques
      • Valoració de les situacions.
      Habilitats no-tècniques
    • On hi ha més “equip”?
        • Valoren la cooperació
      Bryan Seston J. BMJ 2000;320:745-9 Es comuniquen molt més amb tot l’equip Demanen ajuda a la resta de l’equip Estan entrenats per reconèixer quan estan cansat Manera de treballar Els pilots d’avió reconeixen més que els metges que estan cansats
    • BMJ 2000;320:745–9
    • BMJ 2000;320:745–9 Encara que estigui cansat faig bé les coses en situacions crítiques 70% 26% Els juniors no han de questionar les decisions dels seniors 45% 3% Cirurgià Pilot
    • Flin R, Patey R. BMJ 2009;339:b3595
            • BMJ 2009;339:b2706
    • Tasques Entorn Integrants de l’equip Health Serv Res. 2002;37:1553-81. Equip % d’errors 30% 4%
    • Conductes relacionades amb el treball en equip
      • Comunicació
      • Coordinació
      • Cooperació: suport, correcció d’errors...
      • Lideratge
      • Monitor atge : presa de consciència de la situació
      Undre et al. World J Surg (2007) 31:1373–1381
    • Inter J Qual Health Care 2008;20:254–263
    • Canviar la manera de treballar Organització Habilitats no-tècniques Acollida nous professionals 1 2 3
    • Els més joves s’equivoquen més? Costa d’entedre que els més joves i inexperts sovint s’estiguin sols en punts crítics. BMJ 2008;336:456
    • Els més joves s’equivoquen més? L’acumulació de coneixements no porta “màgicament” al domini de la competència Prof. Esteve Pont
    • BMJ 2009;338:b1046
      • Simplificació i estandadització de processos.
      • Checklists i recordatoris ( aide memoires )
      • Tecnologies de la informació i de la comunicació
      • Entrenament d’equips
      • Programes de gestió del risc
      • Mecanismes per millorar la incorporació d’evidencies
    • Qual Saf Health Care 2009;18:63–68. Components del nou model d’entrenament
    • Acad. Med. 2003;78:783–788.
      • S imula d ors senzills (maniquís)
      • Pacients simulats estandaritzats
      • S imula cions basades en ordinadors
      • Programes d’entrenament per a tasques complexes
      • S imula cions de pacients reals
      Inclou el treball en equip i la integració de múltiples eines de simulació Ecografies, broncoscòpies, artroscòpies, cirurgia laparoscòpica....
    • 01.12.08 N E ngl J M ed 2008: 358;19 88-9
      • Trucar a la porta abans d’entrar , i esperar resp o sta .
      • Presentar - se
      • D onar la ma al pacient.
      • Seure ( i somriure si procedeix ).
      • Explicar el pape r que juega en l ’ equip assistencial.
      • Preguntar com e s troba el pacient .
    • La segur etat clínica dep è n m é s de l ’harmonia din à mica entre e ls diferents actors que del nivel l d ’ exce l· l è ncia assolit per separa t en cada dispositiu de l ’ organi t zació Amarberti R. Ann Intern Med 2005;142:756-64
    • Tres consideracions finals
    • Michel de Montaigne Curiositat / Incertesa
    • Richard Smith BMJ 2001;322:1073-4 La mort, la malaltia i el dolor formen part de la vida Els metges hem de respectar les decisions dels pacients Els polítics han d’evitar propostes extravagants Els metges no ho sabem tot Necessitem suport per decidir No resolem bé els problemes socials
    • Miquel Martí Pol Anys endarrera se solien penjar estampes de la Mare de Deu i flors de paper a les columnes. Eren temps en què cap dona no tenia cura de més d’una contínua i a cada secció hi havia un grup d’ajudantes joves i sorolloses. A poc a poc han desaparegut les estampes, les flors, les ajudantes i cada dona porta quatre contínues, com a mínim. Al lloc on hi havia les estampes hi sol haver un termòmetre i cada dia augmenta l’enveja i el recel entre la gent. No servirà de res tornar a penjar les flors, ni és d’esperar que es repeteixi la presència de les noies. El progrés, diuen, és irreversible
    • Miquel Martí Pol El progrés, diuen . Anys endarrera se solien penjar estampes de la Mare de Deu i flors de paper a les columnes. Eren temps en què cap dona no tenia cura de més d’una contínua i a cada secció hi havia un grup d’ajudantes joves i sorolloses. A poc a poc han desaparegut les estampes, les flors, les ajudantes i cada dona porta quatre contínues, com a mínim. Al lloc on hi havia les estampes hi sol haver un termòmetre i cada dia augmenta l’enveja i el recel entre la gent. No servirà de res tornar a penjar les flors, ni és d’esperar que es repeteixi la presència de les noies. El progrés, diuen, és irreversible
    • Moltes gràcies per la seva atenció !