L’Activitat Del Cervell Comprimit

3,202 views
2,650 views

Published on

Published in: Travel
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
3,202
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
66
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L’Activitat Del Cervell Comprimit

  1. 1. L’activitat del cervell Hem vist que els missatges nerviosos naixen en els receptors sensorials i desprès arriben a l’encèfal. Quines parts de l’encèfal intervenen?
  2. 2. 1. Estructura de l’encèfal <ul><li>A. Pràctica: dissecció d’un encèfal de bè </li></ul>Hemisferi esquerre Circumvolucions cerebrals Cerebel Cissura longitudinal Hemisferi dret Tall transversal Substància grisa Substància blanca Cos callós
  3. 3. <ul><li>B. Altres observacions de l’encèfal </li></ul>L’IRM : imatges per resonància magnètica. És una tècnica moderna que ens permet observar els òrgans blans del cos humà. Obtenim imatges molt més detallades que amb rajos X Aquí tenim un tall frontal de l’encèfal obtingut per IRM
  4. 4. Tall longitudinal de l’encèfal per IRM
  5. 5. <ul><li>C. El còrtex cerebral. </li></ul>El còrtex cerebral és la part superficial dels hemisferis cerebrals. Només té 2 a 4 mm de gruix, però les nombroses circumvolucions del cervell multipliquen la seva superfície i finalment representa un 40% de la massa de l’encèfal.
  6. 6. Com els missatges nerviosos enviats pels receptors sensorials poden donar percepcions diferents o provocar una resposta motriu? <ul><li>2. Les zones especialitzades del cervell </li></ul><ul><li>A. Observacions clíniques </li></ul>Existeixen mitjans d’investigació que ens peremten detectar una lesió del cervell. Per exemple aquí tenim un accident vascular: hi ha una obstrucció d’un vas sanguini. La formació d’un coàgul de sang dins d’una arteriola porvoca la mort d’una zona del cervell.
  7. 7. Aquí tenim un hematoma (acumulació de sang entre la pared òssia i el cervell)
  8. 8. <ul><li>La destrucció d’una part del cervell per un tumor o per un accident vascular cerebral provoca, segon la localització de la lesió, un trastorns de la percepció o trastorns de la motricidad més o menys important. Per exemple: </li></ul>La destrucció d’aquesta zona de l’hemisferi esquerre suprimeix totalment la sensibilitat tàctil de la mà dreta. Si la lesió fós a l’hemisferi dret, es perdria la sensibilitat tàctil de la mà esquerre
  9. 9. La destrucció d’aquesta zona sobre els dos hemisferis provoca una pèrdua completa de la visió Una lesió parcial provoca la impossibilitat de veure zones determinades del camp visual
  10. 10. <ul><li>B. Observació directa de l’activitat del cervell. </li></ul><ul><li>Una tècnica molt moderna: </li></ul><ul><li>Quan una zona del cervell és activa, els vasos sanguinis que irriguen aquesta zona es dilaten i el fluix sanguini augmenta localment. Llavors només cal mesurar els fluixos sanguinis per a visualitzar les zones actives. </li></ul><ul><li>Ho podem aconseguir mitjançant una tècnica complexe: injectam en una vena una substància radioactiva. Aquesta substància es distribueix ràpidament per tot el cervell. Un ordenador conectat amb receptors calcula els fluixos sanguinis i dóna imatges de l’activitat del cervell. </li></ul>
  11. 11. <ul><li>De color verd: valors mitjans del fluix sanguini </li></ul><ul><li>De color blau: valors inferiors a la mitjana </li></ul><ul><li>De color groc, vermell i blanc: valors superiors a la mitjana. </li></ul><ul><li>Aquí tenim tres situacions diferents i observam l’activitat de l’hemisferi cerebral esquerre. </li></ul><ul><li>El subjecte observa un objecte que es desplaça. </li></ul><ul><li>El subjecte escolta una persona que xerra. </li></ul><ul><li>El subjecte xerra fluixet (amb moviment de la faringe) </li></ul>
  12. 12. <ul><li>El còrtex cerebral és un mosaic de més de quaranta zones especialitzades entre les quals es poden definir: </li></ul><ul><li>Àrees sensitives especialitzades en la recepció i el tractament dels missatges que provenen dels receptors sensorials </li></ul><ul><li>Àrees motrius que elaboren i envien els ordres nerviosos que comanen els moviments voluntaris. </li></ul><ul><li>Cada àrea té una organització complexe. L’àrea visual per exemple conté al voltant de la zona d’arribada del missatges que provenen de la retina, una zona que s’encarrega del tractament d’aquestes informacions i que elabora la percepció visual, és a dir el reconeixement de l’objecte, de la cara, d’un paisatge... </li></ul><ul><li>http://www.pbs.org/wgbh/aso/tryit/brain/probe.html </li></ul>
  13. 13. Els moviments corporals voluntaris són dirigits pel còrtex cerebral. En surten els impulsos nerviosos que faran moure el nostre cos. Podem fer un mapa de les parts de l’escorça cerebral que dirigeixen els diferents músculs del cos. L’homenot desproporcionat del dibuix és l’homuncle motriu. Els moviments de la cara i de la mà són els que ocupen més superfície. C. Localitzacions cerebrals 1. Àrea motriu
  14. 14. Homuncle de Penfield (sensitiu) Representa l’àrea primaria de la sensibilitat tàctil 2. Àrea sensitiva
  15. 15. 3. Les diferents àrees cerebrals són interconectades i dialoguen entre elles de manera quasi permanent. <ul><li>El còrtex cerebral és un mosaic d’unes quaranta zones especialitzades. </li></ul>
  16. 16. 3. Les diferents àrees cerebrals són interconectades i dialoguen entre elles de manera quasi permanent. <ul><li>El còrtex cerebral és un mosaic d’unes quaranta zones especialitzades. </li></ul><ul><li>Però ni la percepció ni els ordres motrius serien possibles sense comunicació entre aquestes zones. </li></ul>
  17. 17. Quan la teva mirada es fixa sobre un llapis, no tardes més de dues dècimes de segons per saber que es tracta d’un llapiz amb el qual pots escriure. La percepció és donar un sentit a les imatges que veim, als sons que sentim, als objectes que tocam. “ Si poguéssim intercanviar les fibres nervioses que provenen dels ulls i que condueixen els missatges nerviosos al cervell amb les fibres nervioses que condueixen els missatges nerviosos de les orelles cap al cervell, percebríem el llamp del flash d’una càmera de foto com si fos el soroll d’una explosió i un concert de música ens apareixeria com a lllampades de llum” Segons Campbell “biologia” (De Boeck Université) B.Les comunicions entre les àrees cerebrals són indispensables
  18. 18. Un pacient amb l’àrea primària visual intacta, però que té l’àrea visual secundària destruïda pot veure, però és incapaç de reconèixer el que veu. Gràcies a aquesta àrea visual secundària som capaços de reconèixer un llapis, una flor, una cara,... Àrea visual primària : lloc d’arribada dels missatges nerviosos que provenen de la retina. Àrea visual secundària : zona d’interpretació dels missatges nerviosos que provenen de l’àrea visual primària.
  19. 19. <ul><li>Còrtex auditiu (zona d’arribada de les fibres nervioses que provenen de l’orella. </li></ul><ul><li>“ Zona memòria” on s’emmagatzemen els “models auditius” de les paraules (reconeixement de les paraules que escoltam). </li></ul><ul><li>Regió on s’emmagatzemen els programes motors per pronunciar les diferents paraules. </li></ul><ul><li>Còrtex motor de la laringe (punt de sortida de les fibres motrius dels músculs de la laringe. </li></ul>Exemple de recorregut dels missatges nerviosos en el cervell: una persona repeteix una frase que ha sentit.
  20. 20. 4. El cervell és un òrgan molt fràgil <ul><li>Si deixam el cervell sense oxigen durant alguns minuts, una cèl·lula nerviosa es mor i encara que tornar a proporcionar-li oxigen, no podrà tornar a la vida. </li></ul><ul><li>Algunes substànices químiques perturbeixen el funcionament cerebral i modifiquen l’activitat mental, les sensacions i els comportaments. </li></ul>
  21. 21. <ul><li>Les cèl·lules destruïdes no se substitueixen </li></ul><ul><ul><li>Les cèl·lules cerebral de l’adult deixen de dividir-se. Llavors si una cèl·lula es mor no sera substituïda. </li></ul></ul><ul><ul><li>Les cèl·lules cerebrals necessiten aconseguir de forma permanent i abundant oxigen i glucosa. </li></ul></ul><ul><ul><li>El cervell, encara que representi només un 2% de la massa corporal, consumeix un 20% de l’oxigen utilitzat per l’organisme. </li></ul></ul>
  22. 22. Una xarxa densa de vasos sanguinis duen l’oxigen i els elements nutritius que necessiten les cèl·lules nervioses. L’obstrucció d’un vas per un coàgul provoca la mort de la zona que no queda irrigada
  23. 23. El cervell presenta una activitat elèctrica permanent que es pot gravar amb unes elèctrodes posades damunt el cuero cabellut. D’aquesta manera obtenim un electroencefalograma (EEG). Una aturada respiratòria i cardíaca prolongada provoca en pocs minuts la mort del cervell. Això es tradueix per l’aturada de l’activitat elèctrica: és L’EEG pla. En els serveis de reanimació, es pot mantenir de forma artificial la respiració i la circulació dels malalts, mitjançant dispositius d’assistència. Quan l’EEG pla indica la mort del cervell, el metge interromp aquesta assistència respiratòria i cardiaca que s’ha esdevingut inútil. Per fer el diagnòstic de mort cerebral (i per tant la defunció del malalt), són necessaris dos EEG d’uns quants minuts en un interval de varies hores.
  24. 24. <ul><li>B. Les drogues perturben el funcionament del cervell. </li></ul><ul><li>Drogues i cervell: el cànnabis </li></ul>

×