1a introducció

519 views
442 views

Published on

Introducció general a la societat de la informació. Breu història de la informàtica i d'internet

Published in: Education, Technology, Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
519
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
98
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

1a introducció

  1. 1. Introducció general: història d'Internet i altres tecnologies. Jeroni Navarrete Barceló
  2. 2. Què és la societat de la informació? <ul><li>Viquipèdia: La societat de la informació és el nom que rep la forma d'organització majoritària al segle XXI. Es caracteritza per unes regions que prosperen gràcies a l'economia lligada al coneixement i la tecnologia, un intercanvi immediat de la informació de punta a punta del planeta (pels mitjans de comunicació i la globalització cultural), unes connexions socials en xarxa i una mentalitat adaptada al canvi. És l'evolució de la societat moderna, per això també se l'anomena societat post-moderna. Un dels seus principals teòrics és  Manuel Castells . </li></ul>
  3. 3. Això és societat de la informació? <ul><li>Bisbal 'explica' en la web del PSOE la reducción de la velocidad en carretera </li></ul><ul><ul><li>ELMUNDO.es | Madrid El ingenio de los internautas no tiene límites. Un día después de que el Gobierno anunciara la reducción a 110 km/h. del límite de velocidad máxima en autopista, un 'pirata' informático ha aprovechado una debilidad de la web oficial del PSOE para dar una 'vuelta' a la noticia . Así, bajo el epígrafe del apartado de prensa de la web se puede leer: &quot;David Bisbal: 'Nunca había visto las autopistas tan poco transitadas , ojalá pronto vuelvan a subir la velocidad máxima'&quot;, acompañada de una imagen de unos burros apostados ante la Catedral de Santiago. </li></ul></ul>
  4. 4. Informacionalisme i societat-xarxa. <ul><li>Article de Manuel Castells: </li></ul><ul><ul><li>“LA INTERACCIÓ ENTRE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ I LA SOCIETAT XARXA: UN PROCÉS DE CANVI HISTÒRI C ” </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>(Coneixement i Societat: Revista d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, ISSN 1696-7380, Nº. 1, 2003 , págs. 8-21) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Paradigmes tecnològics: industrialisme, informacionalisme </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Informacionalisme és la base de la societat-xarxa </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>C aracterístiques de les tic: ràpid creixement, recombinació i distribució. </li></ul></ul></ul>
  5. 5. ... <ul><ul><ul><li>G ènesis: darrer quart del s. XX per la coincidència de la revolució de la tecnologia (microprocessadors, ordinadors...) i les comunicacions (internet...), la restructuració econòmica cap a la globalització, i l'aparició dels moviments socials. </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Ampliació en el seu llibre: “La sociedad red: Una visión global”. Manuel Castells. Alianza Editorial, 2004. Capítol 1. </li></ul></ul>
  6. 6. Breu història d'Internet i altres tecnologies <ul><li>Història de la Informàtica en general Introducció als ordinadors, els precedents, les generacions... seguim a la 5a. </li></ul><ul><li>Història d'Internet </li></ul>
  7. 7. Què és un ordenador <ul><li>Funcions d’un computador : </li></ul><ul><ul><li>Processament de dades </li></ul></ul><ul><ul><li>Emmagatzematge de dades </li></ul></ul><ul><ul><li>Transferències de dades entre el computador i l’exterior </li></ul></ul><ul><ul><li>Control de les anteriors operacions </li></ul></ul><ul><ul><li>L’excessiva generalitat d’aquestes funcions es deu a què l’especialització funcional d’un computador ocorr quan es programa i no quan es dissenya </li></ul></ul>[Hamacher 96]:”Un computador és una màquina de càlcul electrònica d’alta velocitat que accepta informació digitalitzada, la processa atenent a una llista d’instruccions que emmagatzema internament i produeix la corresponent informació de sortida”
  8. 8. Com han anat evolucionant <ul><ul><li>És un camp extremadament canviant ja que la tecnologia avança a passes de gegant: </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Processador: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>la densitat d’integració augmenta un 30% anual </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>las freqüències de funcionament augmenten un 20% anual </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>la potència de càlcul augmenta un 50% anual </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Memòria: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>la capacitat d’emmagatzematge augmenta un 60% anual </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>velocitat de transferència augmenta un 10% anual </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>cost per bit disminueix un 25% anual </li></ul></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Discs: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><ul><li>la capacitat d’emmagatzematge augmenta un 60% anual </li></ul></ul></ul></ul>
  9. 9. Nivells d’abstracció d’un computador Físic Circuit digital Sistema operatiu / Compilador Llenguatge d’alt nivell Aplicació Gestió de memòria Compilació Gestió de processos Enllaçat Gestió de fitxers Ubicació FOR, WHILE, REPEAT, PROCEDURE, ... PASCAL, FORTRAN, C, COBOL, BASIC, ... MODULA, C++, JAVA, ... Ofimàtica (MS-Office, Contaplus, D-Base) Comunicacions (Netscape, Explorer, Mail) Disseny (AutoCAD, ...), Multimedia, Jocs, etc. Organització Hardware del sistema Arquitectura del repertori d’instruccions CPU Mem. E/S Bus Registres Registre Estat Comptador Programa R0 R7 Loop move #$10, R0 load R1(dir1), R2 add R2, R0 sub #1, R1 beq Loop
  10. 10. <ul><ul><li>El abacus (Xina), segles III o IV a.C. </li></ul></ul><ul><ul><li>1642, Blaise Pascal: màquina mecànica per fer sumes i restes, amb rodes dentades. </li></ul></ul><ul><ul><li>1671, Von Leibniz, màquina que multiplica i divideix </li></ul></ul><ul><ul><li>1834, Babbage: màquines diferencial i analítica, permet executar instruccions </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Ada Augusta Lovelace, primera programadora software </li></ul></ul></ul>Perspectiva històrica : orígens
  11. 11. ... <ul><ul><li>Anys 30 i 40: Zuse, Atanasoff, Stibbitz... </li></ul></ul><ul><ul><li>1944, Howard Aiken: màquina Mark I, utilitzant relés en lloc de rodes dentades </li></ul></ul>Les divisions per dates és sempre discutible. SSI – MMI LSI VLSI Generació Dates Característiques Tecn. Potència de càlcul Primera 1946-1957 Vàlvula de buit 0,04 MIPS Segona 1958-1964 Transistors 0,2 MIPS Tercera 1965-1971 Circuits integrats 1 MIPS Quarta 1972-1988 Microprocessador 10 MIPS Cinquena 1988-... Sistema basat en micro > 100 MIPS
  12. 12. <ul><ul><li>1943, Colossus: secret militar britànic </li></ul></ul><ul><ul><li>ENIAC (1943..46), </li></ul></ul><ul><ul><li>EDSAC , EDVAC </li></ul></ul><ul><li>Primers computadores comercials (anys 50) : </li></ul><ul><ul><li>UNIVAC , IBM Sèrie 700 , Programació en llenguatge màquina </li></ul></ul>1a Generació (1945-1955), vàlvules <ul><li>ENIAC: Primer computador de propòsit especial </li></ul><ul><li>Calculava focs d’artilleria (II Guerra Mundial) </li></ul><ul><li>Pes: 30 tones; Superf í cie: 1.400 m 2 ; Consum: 140 KW </li></ul><ul><li>Potència càlcul: 5000 sumes/seg </li></ul><ul><li>Difícil de programar. Mitjançant commutadors i cables </li></ul>
  13. 13. <ul><li>El transistor </li></ul><ul><ul><ul><li>Inventat pels laboratoris Bell, 1948 </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Més petits, econòmics i amb menor consum que les vàlvules de buit </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Computadors de menor cost i dimensions, més fiables i amb majors prestacions </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Memòries de “ferritas” </li></ul></ul></ul><ul><li>Primeres vendes comercials </li></ul><ul><ul><ul><li>DEC,: PDP-1 (monitor CRT), PDP-8 (omnibus) , IBM Sèrie 7000 </li></ul></ul></ul><ul><li>Altres innovacions </li></ul><ul><ul><ul><li>Programació en llenguatges d’alt nivell (Fortran, Cobol, ...) </li></ul></ul></ul>2a Generació (1955 - 1965) transistors
  14. 14. 3a Generació (1965 - 1970), circuits integrats <ul><ul><li>El circuit integrat permet incloure múltiples components (transistors, resistències, condensadors, .. ) en un mateix xip de silici. </li></ul></ul><ul><ul><li>Redueix enormement el temps de fabricació, les dimensions i el cost del computador . Augmenta encara més la fiabilitat i les prestacions </li></ul></ul><ul><ul><li>Principals computadores comercials </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>DEC PDP-11 , IBM Sèries 360 i 370 ( famílies de computadors ) </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Nous llenguatges de programació (Basic, APL, Pascal) </li></ul></ul>
  15. 15. 4a Generació (1970 - 1990), microprocessador <ul><li>El microprocesador </li></ul><ul><ul><li>Augment constant en escala d’integració (LSI, VLSI): se duplica cada any. P ermet integrar tots els components d’un processador en un mateix xip . </li></ul></ul><ul><ul><li>Neix el MICROPROCESSADOR : intel 4004 </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>(processador de 4 bits, 1971) </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Apareix el computador personal (IBM/PC) </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Microsoft desenvolupa el primer sistema operatiu per a PC </li></ul></ul></ul><ul><li>Apareixen les xarxes de computadors (ideades en els 60): LANs, WANs (Arpanet - 1969... internet) </li></ul>i4004
  16. 16. 5a Generació (1990 - ...), sistemes basats en microprocessador <ul><li>Continua el creixement en l’escala d’integració: més de 15 milions de transistors per xip </li></ul><ul><li>S’abarateixen els preus dels microprocessadors i augmenten en prestacions </li></ul><ul><li>La increïble relació cost-prestacions del microprocesador el converteix en l’element bàsic de: </li></ul><ul><ul><li>Computadors personals , servidors, ... </li></ul></ul><ul><ul><li>Supercomputadors paral·lels basats en microprocesador s </li></ul></ul><ul><ul><li>Portàtils, netbooks, ebooks, PDAs </li></ul></ul><ul><ul><li>Telèfons mòbils, smartphones </li></ul></ul><ul><ul><li>Electrodomèstics, joguines, ... </li></ul></ul>
  17. 17. Història d’Internet <ul><li>Una fòrmula insòlita: </li></ul><ul><ul><li>Recerca militar (ARPANET) </li></ul></ul><ul><ul><li>Ciència (amb majúscules) universitària: fons públics i investigació acadèmica. </li></ul></ul><ul><ul><li>Cultura llibertària (o cultures alternatives): hackers, estudiants universitaris, usuaris. </li></ul></ul><ul><li>Article: &quot; A Brief History of the Internet &quot;, disponible a la web de la Internet Society. </li></ul><ul><ul><ul><li>Els autors d'aquest article són a la vegada els principals protagonistes de la història: Barry M. Leiner, Vinton G. Cerf, David D. Clark, Robert E. Kahn , Leonard Kleinrock, Daniel C. Lynch, Jon Postel, Larry G. Roberts , Stephen Wolff. </li></ul></ul></ul>
  18. 18. Història d’Internet <ul><li>Arquitectura: </li></ul><ul><ul><li>Oberta </li></ul></ul><ul><ul><li>Descentralitzada </li></ul></ul><ul><ul><li>Gestió també oberta, i descentralitzada </li></ul></ul><ul><ul><li>Gestió no democràtica, sinó meritocràtica ( Request For Proposals ). </li></ul></ul><ul><ul><li>La configuració de Internet ve determinada per l’ús que se’n fa. </li></ul></ul>
  19. 19. Història d’Internet <ul><li>Enllaços interessants sobre Internet i el seu govern: </li></ul><ul><ul><li>http:// www . icann . com </li></ul></ul><ul><ul><li>http:// www . ripe . net / rs / index . html </li></ul></ul><ul><li>Internet Society: </li></ul><ul><ul><li>http:// www . isoc . org </li></ul></ul>
  20. 20. Història d’Internet (la seva cultura) <ul><li>Sector meritocràtic: </li></ul><ul><ul><li>Tecnoèlits (continuació del moviment il·lustrat i modern) basada en comunicació oberta i col·laborativa. Oberturisme (o liberalisme informatiu). </li></ul></ul><ul><ul><li>Reputació i prestigi en funció de les seves aportacions al grup. </li></ul></ul>
  21. 21. Història d’Internet (la seva cultura) <ul><li>Sector llibertari: </li></ul><ul><ul><li>Hackers, distint de crackers o ciberdelincuents. </li></ul></ul><ul><ul><li>Han proporcionat el sentit de “comunitat virtual”, o generalment “comunitat”. </li></ul></ul><ul><ul><li>Sistemes oberts, creats fóra de l’academicisme universitari, però en contactes amb ells: sistemes Linux, GNU, OpenSource, etc. </li></ul></ul>
  22. 22. Història d’Internet (la seva cultura) <ul><li>Sector empresarial: </li></ul><ul><ul><li>Bàsic per consolidar el desenvolupament d’Internet durant els finals dels anys 90 i principis del 2000: Yahoo, Lycos, Microsoft, etc. </li></ul></ul><ul><ul><li>Individualisme, gratificació immediata (stock options) i exhuberant. Adoradors del vedell d’or. Silicon Valley i Universitat d’Standford. </li></ul></ul>
  23. 23. Història d’Internet (la seva cultura) <ul><li>Creença tecnocràtica en el progrés del ser humà per mitjà de la tecnologia. </li></ul><ul><li>Enllaços interessants sobre la cultura d’Internet: </li></ul><ul><ul><li>http:// www . siliconvalley . com / </li></ul></ul><ul><ul><li>http://en. wikipedia . org / wiki / Hacker _ ethic </li></ul></ul>
  24. 24. Situació actual de la SI a Espanya i a les Illes Balears <ul><li>Informes OBSI, Telefònica, Orange... </li></ul><ul><ul><li>Informe Anual Sociedad en Red 2009 que elabora el Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y SI dependientemente del Ministerio de Industria. </li></ul></ul><ul><ul><li>Informe La Sociedad de la Información en España 2010 elaborado por la Fundación Telefónica . </li></ul></ul><ul><ul><li>Els plans Avanza: estrategia 2011-15 del plan Avanza 2 </li></ul></ul>
  25. 25. L'evolució no és uniforme a tot el món. <ul><li>Evolució a distintes velocitats de la telefonia mòbil (exemples Japó i Corea fa 10 anys), banda ampla a tot el món, etc. </li></ul><ul><ul><li>Mapa del món segons els dominis registrats </li></ul></ul><ul><ul><li>El mapa según Facebook </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>from El Correo de las Indias by David de Ugarte </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>La banda ancha en España, escasa y cara </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>from ELPAIS.com - Sección Tecnología by R. MUÑOZ </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>LTE- Advanced , la nueva tecnología 4G inicia su andadura en Japón </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>By Roberto Pastor, Xataca </li></ul></ul></ul>
  26. 26. Les possibilitats impensables OCDE & ITIF, 2009
  27. 27. Les possibilitats impensables
  28. 28. Algunes notícies per il·lustrar el ràpid avenç del darrer mig segle: <ul><ul><li>Las mujeres que cosían el ordenador del Apolo </li></ul></ul><ul><ul><li>El fin de las IP tal y como las conocemos </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>(4 de febrer de 2011) </li></ul></ul></ul><ul><ul><li>Microbios que empaquetan 200 gigas </li></ul></ul>

×