Your SlideShare is downloading. ×
Tortugues congelades.  Defensa de les poblacions “autòctones”.
Tortugues congelades.  Defensa de les poblacions “autòctones”.
Tortugues congelades.  Defensa de les poblacions “autòctones”.
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Tortugues congelades. Defensa de les poblacions “autòctones”.

30

Published on

El 2006, vaig fer un curs de l’espai de formació La Nau dels Estudiants i les Estudiantes, de la Universitat de València, que es deia Participació social i defensa del territori. Estava organitzat i …

El 2006, vaig fer un curs de l’espai de formació La Nau dels Estudiants i les Estudiantes, de la Universitat de València, que es deia Participació social i defensa del territori. Estava organitzat i impartit per membres i activistes d’Acció Ecologista-Agró que, a més de les classes, ens mostraren directament el treball de conservació amb una visita a la marjal d’Almenara.
...
- Les agafa una empresa contractada per la Conselleria en sacs i se les emporta.
- On se les emporta? - insistisc.
- A les seues instal·lacions. Les fiquen dins de congeladors -riu-. És una mort sense dolor per a les tortugues, que són animals de sang freda… Bé, m’han dit que, quan les trauen dels congeladors, algunes estan vives.
- I saps que fan en aquests casos?
- Això, ja no no sé… Però, són animals nocius, invasors. Es reprodueixen de forma explosiva, són molt agressives quan cacen i mengen. Ocupen els espais de les nostres tortugues (sic), que no es reprodueixen així i veuen com les deixen sense recursos. Si no s’eliminen les unes, provocaran la seua desaparició de les altres...

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
30
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Tortugues congelades. Defensa de les poblacions “autòctones”. Ja he contat aquesta història en altres ocasions. El 2006, vaig fer un curs de l’espai de formació La Nau dels Estudiants i les Estudiantes , de la Universitat de1 V a l è n c i a , q u e e s d e i a2 Participació social i defensa del territori . Estava organitzat i3 impartit per membres i activistes d’Acció Ecologista-Agró que, a4 més de les classes, ens mostraren directament el treball de conservació amb una visita a la marjal d’Almenara. Aní com a ecologista, per a aprendre directament de les persones ecologistes. I aní com a antiespecista, topant en diverses ocasions amb els arguments més durs de l’ecologisme especista, no sempre coherent amb la frase que més em colpí el primer dia: “lluitem per la conservació dels ecosistemes, no dels animals que hi viuen”. La frase formava par de les explicacions sobre la marjal del Moro, amenaçada aleshores pels projectes d’ampliació del port de Sagunt (Camp de Morvedre) i que corria el perill de ser anegada per aigua salada. Una de les classes estigué centrada en el projecte de conservació de les tortugues d’aigua autòctones: les d’estany (Emys orbicularis) i les de rierol (Mauremis leprosa). S’estructurava com un programa de voluntariat dins d’un conveni amb la Conselleria de Medi Ambient, i tenia una clara vocació de continuïtat. Aleshores, els espais on es portava a terme era l’esmentada marjal del Moro de Sagunt i la d’Almenara (la Plana Baixa), molt propera. Ens explicaren fins a on arribava el concepte de “control” i de “conservació”. El treball començava amb la instal·lació de trampes per a capturar tortugues, uns mornells que poden ser com els que es gasten per a pescar a l’Albufera. Després, anaven a censar les tortugues “bones”, les autòctones. Perquè a aquests llocs també n’hi ha de “dolentes”, invasores. Són tortugues d’orelles vermelles (Trachemys scripta elegans) i d’orelles grogues (Trachemys scripta scripta), les típiques tortugues americanes que venen a les tendes com a mascotes quan encara són cries, i que acaben mortes o abandonades a llocs com aquestes marjals. Les tortugues invasores desaparegueren a l’explicació tan prompte com aparegueren. Només foren un llampec que eixia dels mornells mentre les destriaven de les protagonistes, les autòctones. Tot s’acabava amb l’espai censat, la conservació garantida un any més i el treball ben fet. A mi m’interessava que era de les tortugues ocupes, i preguntí per elles. Haguí d’insistir, perquè les respostes insistien en el llampec, que m’interessaven elles i no la història de les autòctones que ja havia sentit. - Les agafa una empresa contractada per la Conselleria en sacs i se les emporta. - On se les emporta? - insistisc. - A les seues instal·lacions. Les fiquen dins de congeladors -riu-. És una mort sense dolor per a les tortugues, que són animals de sang freda… Bé, m’han dit que, quan les trauen dels congeladors, algunes estan vives. Pàgina ! de !1 3 http://www.uv.es/uvweb/estudiants-UV/ca/formacion-complementaria/nau-dels-estudiants-1285852865941.html1 http://www.uv.es/uvweb/universitat/ca/universitat-valencia-1285845048380.html2 Enllaç al mateix curs del 2007, amb les mateixes activitats (visitat l’1 de juny de 2014). http://www.accioecologista-3 agro.org/spip.php?article274 http://www.accioecologista-agro.org/spip.php?rubrique744 Instal·lació d’un mornell a l’Albufera.
  • 2. - I saps que fan en aquests casos? - Això, ja no no sé… Però, són animals nocius, invasors. Es reprodueixen de forma explosiva, són molt agressives quan cacen i mengen. Ocupen els espais de les nostres tortugues (sic), que no es reprodueixen així i veuen com les deixen sense recursos. Si no s’eliminen les unes, provocaran la seua desaparició de les altres. Tres anys després, aquest treball desembocà en el Projecte Emys , que ja va per la cinquena edició.5 Ha desaparegut la marjal del Moro, però incorpora d’altres espais com el del riu Canyoles a Moxient (la Costera) el tancat de la6 Pipa, l’àrea de reserva natural dins del parc de l’Albufera (terme de Catarroja, l’Horta sud), les marjals de Massamagrell, Rafalell i Vistabella (l’Horta Nord) i el pont sec del Carraixet (Montcada,7 també a l’Horta nord). Al 2006, defensí que les tortugues “invasores” també eren la nostra responsabilitat , tant com les8 autòctones. Dins dels programes de conservació, es pot crear i gestionar un hàbitat artificial per a l e s t o r t u g u e s a l · l ò c t o n e s capturades on es pogueren moure amb llibertat, però tancat d’una forma que els impedira escapar. El mateixos projectes de voluntariat podrien incorporar la gestió d’aquests hàbitats, amb activitats Pàgina ! de !2 3 Acció Ecologista-Agró, Projecte Emys 2014, http://www.accioecologista-agro.org/spip.php?rubrique2085 Acció Ecologista-Agró, 27/05/2014, Les tortugues del Canyoles en perill? http://www.accioecologista-agro.org/6 spip.php?article4247 Acció Ecologista-Agró, 22/08/2013, Localitzada una nova població de tortuga d’aigua ibèrica al barranc del7 Carraixet, http://www.accioecologista-agro.org/spip.php?article3849 Animalisme CAT, 04/01/2011, Responsabilitat, http://animalismecat.blogspot.com.es/2011/01/8 responsabilitat_04.html Esquerra: tortuga autòctona de les marjals valencianes (Emys orbicularis). Dreta: Tortuga americana (Trachemis scripta) de les que poden aparèixer a les mateixes marjals.  En aquest cas, és tracta d'un individu de 16 anys que portaren a beneir per Sant Antoni, a Almàssera (l'Horta nord).   http:// animalismecat.blogspot.com.es/2014/02/vinga-que-anem-veure-els-animalets.html 
  • 3. de localització, recollida i destrucció dels ous com a mecanisme de control de poblacions. Seria, a més una activitat de conscienciació sobre les conseqüències de les activitats humanes sobre els ecosistemes i, específicament, de les conseqüències negatives de l’explotació animal per a la natura i els ecosistemes. En aquest cas, es podria parlar des del tràfic d’animals, legal i il·legal, fins a la irresponsabilitat de la compra compulsiva d’éssers vius, principi i final d’un procés responsable de l’aparició de tortugues invasores a les marjals. Aquesta activitat de conscienciació, que va a l’arrel del problema, pot ser un mecanisme més eficaç per a la salvació de les tortugues autòctones que els pegats basats, només, en capturar i exterminar invasores un any, i altre, i altre, i altre… Aleshores, em parlaren de “plagues” com els crancs americans a l’Albufera, els musclos zebra a l’Ebre, els conills a Austràlia o les serps australianes a Guam . Invasores que, per la intervenció9 humana, han generat poblacions de desenes de milers, de milions d’individus. Queda clar que és un salt argumental, que no és el cas de la majoria d’”invasions” i que, par tant, aquestes grans poblacions no poden ser el pretext per a l’extermini de les altres. I, pel que fa a les grans poblacions, es torna a constatar el mateix: l’única resposta és l’extermini repetit, perquè mai s’extermina res, i mai es talla el problema de soca-rel. Any rere any, dècada rere dècada, els crancs, els conills i les serps són on eren mentre es repeteix l’enèsima campanya d’extermini amb una nova estratègia, mentre s’acumulen els desastres causats per aquesta campanya, com l’arribada de la mixomatosi a tots els racons del planeta. Pàgina ! de !3 3 Animalisme CAT, 14/01/2014, La plaga, el ratolí i el paracaigudes. http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/01/la-9 plaga-el-ratoli-i-el-paracaigudes.html

×