... Ací és on apareix el problema del reportatge, que situa com a clau de tot plegat el com i no el què: “la ramaderia no és dolenta per ella mateixa, contribueix a la biodiversitat”, “fa falta modernitzar la ramaderia, no industrialitzar-la”. La sol·lució que planteja és una forma distinta de produir carn on ni tan sols s’ha de renunciar a la producció industrial que, això si, s’ha de reduir molt. Proposa una espècie de major protagonisme pel model antic i idealitzat de produccions autosuficients, de proximitat i ecològiques, convivint amb el model de producció industrial...

1. de1 4
No la volem, però… La necessitem?
Debat posterior a la projecció del documental
Love Meat Tender (Amar encarnecidamente 1).
1
Otos (Vall d’Albaida). Divendres, 08/04, 20:00 h
———
Després del visionat del documental, anem a
estirar dels fils que ens ha mostrat. També, dels
que ens porten fins a la planta de residus animals
de la Vall d’Albaida.
Ramaderia industrial. Aquesta és la part més
interessant per a visions com la meua, tan
distants de les conclusions finals del documental.
Que plantejaments especistes facen una
exposició tan clara dels fets, ens facilita el treball
com a antiespecistes. El món està ple de les
nostres raons, donades pels que no les
comparteixen i fins i tot per qui les combat.
El reportatge ens explica com la ramaderia ha
donat el salt a una producció per a consum de
masses en societats amb diners per a comprar-
la, regulada per les regles del mercat, del
benefici, de l’especulació, dels interessos del
gran capital, etc. Ens explica com, per aquest
camins plens de promeses d’increments de
producció, de rendiments i de guanys, les mans
que produeixen han perdut l’autonomia i, amb ella, la capacitat de garantir el seu present i el seu
futur. Com passa amb l’agricultura, els beneficis els acaparen altres mans, les mateixes que que
han convertit la gent productora en depenent i controlada.
En la ramaderia, aquest és el model de la industrialització. Com ens diu el reportatge, amb
animals estandarditzats a partir de la selecció genètica, reclosos en espais reduïts, dependents
dels medicaments i dels pinsos importats que, a la seua vegada, depenen dels pesticides i els
adobs químics. Tot pensat en l’increment de producció, en la reducció de costos, en els
beneficis, deixant enrere eixa “carn d’abans” que cita el ramader jubilat André Pochon, d’animals
de races autòctones que pasturaven herba fresca i respiraven aire pur. Des del principi, el
reportatge ens assenyala el camí de tornada a les “bones formes d’explotar animals”.
Aquesta forma industrialitzada de produir animals no és ecològicament sostenible. Dues terceres
parts de la terra cultivable del planeta estan destinades
a la producció càrnia, ja siga per a estabulacions, per
pastures o per a plantacions destinades a pinsos
animals. Hem vist al reportatge que la base de
l’alimentació dels animals és la soja i la dacsa, que és
la producció agrària que consumeix més fertilitzants i
pesticides. Una dada que no s’ha d’oblidar és que la
major part d’aquests aliments, que ens podríem menjar
directament, són per a alimentació animal (“70% de la
dacsa produïda als EUA, 80% soja mundial”).
Cal subratllar la referència a l’Amazonia, font d’entre el
30 i el 40% de la producció càrnia al Brasil, que és el
major productor mundial amb un 10% del total (que el govern vol en un 20% abans del 2020).
L’Amazonia ha perdut el 18% de la seua extensió des de 1950 (720.000km2). El 80% d’aquesta
superfície l’ocupen explotacions ramaderes, i el 5% a produccions de soja. Això vol dir
36.000km2, més de 43’2 milions de fanecades valencianes (a 833m2 cadascuna).
Love Meat Tender (Amar encarnecidamente), 2011, Bèlgica, 52’. Dir.: Manu Coeman, https://www.youtube.com/1
watch?v=XImCnWNyOAM
Producció
1kg
Litres
aigua
kg de
cereal
Pollastre 3.900 3
Porc 4.900 5
Vedella 15.500 9

2. de2 4
La ramaderia és directament
responsable del canvi climàtic. Com
hem vist, segons la FAO, emet el
18% dels gasos amb efecte
hivernacle a causa dels moviments
de transport que genera a nivell
mundial (per aire, mar i carretera, de
proximitat o d’una banda a l’altra del
planeta), i per les emissions de gas
metà que generen les deposicions i la
digestió dels remugants. Com ens
han dit, aquestes emissions
s’incrementen pel consum d’aliments
altament proteics (soja), que
afavoreixen el ràpid creixement dels
animals en comparació amb les
pastures.
La ramaderia consumeix el 45% de
l’aigua del planeta. El documental
recull les paraules de Rajendra
Pachauri, premi Nobel de la Pau 2007
i encarregat d’una comissió pel canvi
climàtic de l’ONU: “Si continuen
augmentant la producció de carn,
continuarem augmentant el problema
de l’escassetat d’aigua i les
dificultats per a aconseguir-la”.
La ramaderia no és eficient com a aliment. Per a produir 1kg de carn, es gasta la mateixa agua
que per a produir 200 tomates o 160 creïlles. En el cas d’1kg de vedella, arriben fins a 15.500l, el
mateix que consumeix una dutxa oberta un any seguit. Cada kg de carn es menja molts de
pinsos que podríem consumir directament els éssers humans.
La planta de residus de la Vall
d’Albaida. De les tones i tones de
residus que genera aquesta indústria
tan ineficient i depredadora, hi ha una
part que són els propis animals, les
seues restes i els seus cadàvers.
Desgraciadament, heu hagut de
conèixer el tipus de planta que volen
imposar a pocs quilòmetres d’ací, i ja
sabeu què és això de les categories
de residus 1, 2 i 3.
Els que no han d’anar a la planta de
la Vall d’Albaida són els de la
categoria 3. Són les parts dels
animals matats als escorxadors que
no tenen valor comercial (pells,
peülles, banyes, plomes, sang,
budells…), o les que no es
consideren aptes pel consum humà i
“no presenten cap signe de malaltia
transmissible”. Parlem de carns amb ferides, hematomes visibles, que evidencien malalties i
mostren la violència que pateixen els animals… Restes de peix, llet crua per a llançar, ous i
closques amb fissures, aliments amb ingredients d’origen animal que s’han caducat o fet malbé
(llandes i altres envasats, safes de porexpan dels supermercats, etc.).
Moltes d’aquestes restes venen de les granges d’explotació, on els animals moren víctimes de les
terribles condicions que pateixen. Porcs que s’han consumit al mig de la brutícia i garrins
esclafats, vaques “seques” i vedells que no superen la separació de sa mare, ovelles i cabres que
Descàrrega de milers d’animals, directes a les cadenes de matança.
Contenidors amb cadàvers de pollastre d’una granja. En aquest
cas, morts a causa d’una onada de calor que agreujà les
terribles condicions de la nau de cria.

3. de3 4
ja no han pogut més, pollastres broiler, gallines ponedores… Si no mostren signes de malaltia
transmissible, també formen part d’aquests residus.
Són els únics que es poden transformar en matèria primera per a pinsos animals, i també tenen
altres profits com a compost. Pel que fa als residus que vindrien als terrenys del terme de la
Pobla del Duc, de categoria 1 i 2, estan relacionats amb agents i malalties infeccioses,
contaminats amb substàncies prohibides o amb medicaments en altes concentracions. Parlem
d’EEB, de grip aviar i moltes altres malalties. També parlem d’animals víctimes dels zoològics i
els circs, dels torturats als laboratoris d’experimentació. Junt a tots aquests estarien els cadàvers
de les mascotes.
La majoria, fruit de fosques situacions provocades per aquesta indústria càrnia, que genera la
necessitats d’estores sota les que amagar els resultats. I no se n’estan de res: pel que fa a la
Pobla del Duc, un fosc procediment de tramitació que ha tingut la intenció de convertir en fet
consumat i inevitable una planta situada molt a prop del poble d’Otos i a pocs metres de cases,
a tocar d’un aqüífer, al mig d’un espai protegit… No falta la manipulació de presentar un projecte
de planta transformadora que generaria llocs de treball, mentre que realment es planifica un
dipòsit de restes animals perilloses a l’espera d’un suposat trasllat a autèntiques plantes de
transformació.
Nosaltres i els altres animals. Una part molt interessant
del documental és el relat sobre el canvi d’hàbits alimentaris
establert després de la II Guerra Mundial. La memòria de la
fam i la valoració dels aliments també han estat molt
presents en moltes de les nostres històries familiars, amb la
Guerra Civil i la postguerra com a fonaments. Així, la carn es convertí en en una espècie de
garantia de salut i un signe de millora social a l’Europa del desenvolupament econòmic. El
contrapunt és Senegal, on “la carn es consumeix en grans celebracions. Encara no és un aliment
quotidià de la gent africana. És més bé un ritual per a celebracions importants”.
Sense altres consideracions, el model és absolutament insostenible des del punt de vista
productiu. Una població mundial de més de 7.000 milions, amb projeccions de 9.000 pel 2050,
no es pot alimentar a ritme de 90kg de carn per persona i any, que és la mitjana occidental. Ni
tan sols pot aspirar als 50kg de 1950. Per a incorporar els mercats emergents de Xina o Índia,
“es necessitarien 10 planetes”.
El documental ens parla dels problemes derivats d’aquesta forma de produir depredadora,
aquesta màquina de externalitzar costos: contaminació i destrucció de la natura, sistema de
subvencions permanents a l’UE i bloqueig del creixement d’altres països, solució d’emergències i
catàstrofes, cost sanitari… Perquè el problema també està aquesta forma de consumir: mala
nutrició, tota classe de malalties 2 cardíaques, càncer, diabetis, obesitat…
2
Ací és on apareix el problema del reportatge, que situa com a clau de tot plegat el com i no el
què: “la ramaderia no és dolenta per ella mateixa, contribueix a la biodiversitat”, “fa falta
modernitzar la ramaderia, no industrialitzar-la”. La sol·lució que planteja és una forma distinta de
produir carn on ni tan sols s’ha de renunciar a la producció industrial que, això si, s’ha de reduir
Consum antibiòtics EUA: humans: 500 tones anuals. Animals: 12.000.2
Consum en la vida d’una
persona belga
Animal Nombre
Vaques 5
Ovelles 7
Porcs 42
Pollastres 891
Titots 43
Conills 24
Animals terrestres
matats per la indústria càrnia
País Any Segon
Bèlgica 285 9
Espanya 675 21
Món 60.000 1.901
(Peix: 140 milions de tones)

4. de4 4
molt. Proposa una espècie de major protagonisme
pel model antic i idealitzat de produccions
autosuficients, de proximitat i ecològiques, convivint
amb el model de producció industrial.
El canvi implica obligatòriament menjar molta menys
carn. És quan apareixen els “dies sense carn”,
solució a combinar amb la “carn feliç” de la Jane
Goodall (qui millor que ella per a proposar-la!).
D’aquesta argumentació m’agraden frases com “som
el que mengem, i el que mengem determina el nostre desenvolupament”, “per a poder viure amb
els animals, s’ha de guanyar diners amb els animals” o, encara millor, “la societat decidirà”,
“evidentment, menjar sa és més car” i “fa 50 anys, el 80% del pressupost era per a alimentació,
hui és el 15-20%”.
I, en aquest procés de venda del producte, apareix una reflexió que em sembla antològica, de
nou de l’André Pochon: “la persona consumidora és l’agent que inclina la màquina cap a la
sensatesa o cap a la bogeria. Si continua tolerant qualsevol cosa, siguen porcs sobre un terra
enreixat o ous de gallines engabiades, la maquinària no s’aturarà. Però, si rebutja aquest tipus de
producció, les persones fabricants es veuran obligades a adaptar-se a la demanda. No n’hi ha
cap de misteri, veritat?”.
Aquest és, precisament, l’argument del veganisme, que converteix el carret de la compra en una
eina d’acció política en defensa dels drets dels animals. Perquè, per a cada vegada més
persones al món, els animals compten, a diferencia del que passa en aquest reportatge. Si us
fixeu, el “benestar animal” és un argument a favor de la carnisseria ecològica, i s’acaba quan a
aquesta l’interessa. El maltractament és el que li fa la indústria que, recordem, ni tan sols l’hem
d’abolir.
El reportatge planteja una forma “alternativa” d’alimentar-se per a obtindre beneficis personals i
socials a partir de canvis importants d’hàbits i, també, d’assumir el major cost d’aquestes
alternatives. La alimentació vegana, sense fer cap ús de productes d’origen animal, és la
realment alternativa: nutricionalment suficient, ecològicament eficient, que potencia i revaloritza la
producció agrícola i el treball de les persones llauradores i que eliminaria totes conseqüències de
la indústria càrnia.
Amb el veganisme, els animals no són coses que es converteixen en trossos de carn o acaben
amuntegats en un abocador de residus perillosos. Aquest és el problema que no sol·luciona la
ramaderia alternativa perquè, òbviament, l’explotació animal és la seua raó de ser. Segurament el
minimitza només pel que fa a la reducció de la producció, ni tan sols pel que fa al suposat
“benestar” dels animals que, després, es veu desmentit per les investigacions.
El veganisme també és una eina per a defensar la terra, la vida dels pobles, la sostenibilitat del
camp, les condicions dignes de treball, etc. Estem contra la planta de residus perquè estem
contra l’arrel del problema, i perquè no veiem “l’objecte” d’abocament com a “residus”. Els
veiem com a animals explotats i massacrats que, per circumstàncies diverses, han esdevingut un
problema en lloc d’una mercaderia. Rebutgem la planta perquè rebutgem les causes que la
provoquen. No la considerem necessària perquè no és necessari explotar animals. No la volem,
ni ací, ni enlloc.
Producció Industrial Altres
Pollastre 74% 26%
Porc 50% 50%
Vedella 43% 57%