Reclama que la Sororirat siga com un salconduit, com un comodí que li permeta ser especista militant davant les veganes, dona davant les trans, blanca davant les negres, “europea” davant les musulmanes… Normativa en allò que és normativa i davant les diverses, humana davant els i les no humanes que omplen els seus plats i els seus gots, sense que opere altra qüestió que la solidaritat feminista. Aquest “feminisme antiinterserccional” ja l’havia vist abans amb el cas de l’experimentadora amb animals que denunciava el masclisme dels seus companys homes en una pràctica on havien matat unes rates. Curiosament, el tancament antiinterseccional tingué com a una de les seues protagonistes a una persona que, en aquell cas, m’assenyalà com a cunyat i que també és de protagonista (i molt) d’aquesta altra història...

1. de1 4
No és feminisme, és especisme.
Ho sent, és així de senzill. Per a entendre-ho, no fa falta tindre un coeficient intel·lectual “molt per
damunt de la mitjana” com el de Jéssica Fillol, protagonista d’aquest espectacle cibernètic que
inclou acusacions de totes les classes i colors o, fins i tot, vulneracions del dret a la intimitat i la
pròpia imatge (per això no pose els enllaços que m’agradaria).
Els seus articles recents són bombes carregades de metralla i llançades a sobre de moltes
persones i lluites. Sent un enorme respecte per totes elles i per les seues veus, i per això parlaré
exclusivament d’antiespecisme, del moviment pels drets dels animals i de veganisme. Aquestes
són les perles que ens han regalat:
No sóc vegana. Menge carn, peix, ous i lactis. Sóc el dimoni personificat.
Sóc al·lèrgica als mosquits i si desaparegueren tots de la Terra, els meus estius serien més
feliços.
Desparasite la meua gossa 3 vegades a l’any, el que em converteix en una genocida de
cucs, puces i caparres.
Menjar animals em situa al mateix nivell que un maltractador.
Desdejunar cafè amb llet em fa igual que un violador, perquè per a que una vaca done llet se
l’ha de violar i prenyar en contra de la seua voluntat. De vegades, perdeu el cap amb les
comparacions.
Curiosament, sembla ser que la gent vegana està per damunt de la resta en l’escala moral i
poden utilitzar sexisme, racisme i violència a les seues campanyes de conscienciació, que
no passa res.
He vist veganes utilitzar expressions carregades d’odi misogin i capacitisme contra
companyes amb trastorns alimentaris i ací no ha passat res.
És d’això del que parlem. Especistes: mai parlem de vosaltres, ni de si sou àngels o dimonis. Parlem d’innocents.

2. de2 4
Us puc assegurar que si que passa. Això si, potser que no passe davant dels vostres ulls. La
realitat va més enllà de les nostres experiències, que poden ser limitades, i és per això que cal
escoltar, llegir, aprendre. Tenint clar això, ens pensaríem molt dir alguna cosa com aquesta:
El veganisme és un trastorn de la conducta alimentària similar a l’anorèxia, ocult darrere de
l’excusa ètica. Altre dia, si vols, ho desenvolupe .1
Oh, altre dia si vull m’ho desenvolupa. La cosa és coherent amb la teoria d’aquell borratxo
d’Algemesí que em digué “bola de greix que no pot ser que només menges enciam amb aquesta
panxa”. Clar, jo menge carn i no entre dins de la teoria de l’anorèxia, perquè el cunyadisme
sempre ha estat expert en nutrició i coneix a la perfecció que l’alimentació vegana es redueix a
menjar sempre coses de fulla verda i en amanida, fet que et condemna a patir tota classe de
carències. Perquè, de cunyadisme, la cosa en va plena. Vaja, que al Bingo antivegà ja tenen2
altra persona candidata a cantar l’especial. Anem a veure-ho simplificat (sembla mentida, però
és possible) en forma d’etiquetes:
#Un feminisme que considera que és equiparable beure llet i violar una dona no em
representa.
#Si el teu feminisme agredeix dones amb trastorns alimentaris perquè no restringeixen els
productes d’origen animal de la seua dieta, no em representa .3
No vaig a perdre temps en explicar res sobre
el veganisme a qui dóna la sensació de no
necessitar-ho, només subratllaré eixa
confluència entre el borratxo d’Algemesí i
“l’activista feminista”. És el que passa quan
parles asseguda a la taula de ta casa amb el
teu got de llet a la mà, lluny de les granges.
Des de la teua posició tot és més fàcil, i
l’esforç en justificar la teua posició és el que
t’agermana amb el mesurador de panxes
d’Algemesí, el que diu que el bou no pateix, la
que no vol matrimonis igualitaris perquè una
pera és una pera o els que diuen que els
discriminats són els homes i que per això no
es parla dels 40 assassinats de cada any.
Abraçar-te al teu got de llet, abraçar-te al
tresor del teu privilegi com si fores el Golum,
t’obliga a dir i a fer moltes ximpleries.
Perquè, en definitiva, el que diuen els textos
és que Fillol ha hagut d’afrontar tocs d’atenció
de dones negres, musulmanes, veganes,
neurodiverses, etc., per actituds que ella
pensa que són injustes per excés de zel, per
confusions… Bo, en el cas de l’explotació
animal és per participar en ella de forma
absolutament conscient, sense filtres ni
embolcalls, perquè hem d’entendre que allò
nostre “no és el mateix” i que “perdem el
cap”.
Ha decidit que no ha de rebre cap crítica per
gent encabotada a defensar coses menors
com els drets animals i que, a més, està
jessicafillol.es, Jéssica Fillol, 31/12/2016, “No estás sola”. No, qué va. Lo que he aprendido en el 2016. Traducció de1
l’original en castellà. http://www.jessicafillol.es/2016/12/no-estas-sola-no-que-va-lo-que-he-aprendido-en-el-2016/
Bingo Anti-Vegano, desembre 2010, Cartones de Bingo, https://www.facebook.com/pg/bingo.antivegano/photos/?2
tab=album&album_id=186281028053252
jessicafillol.es, Jèssica Fillol, 01/01/2017, Tu feminismo no me representa #FlacoFavor. Traducció de l’original en3
castellà. http://www.jessicafillol.es/2017/01/tu-feminismo-no-me-representa-flacofavor/
No és la primera vegada que ens responen mostrant-
nos com gaudeixen del patiment animal. El nivell
d’innovació sol ser pobre en el món del cunyadisme.

3. de3 4
malalta. Per ací venen les constants referències als trastorns de la conducta alimentària, jugant
permanentment amb foc, intentar ficar el dit al punt feble de moltes persones (o d’algunes en
concret). Vaja, és el que han decidit totes les persones especistes del planeta. És com quan les
taurines et diuen que són bones persones, que no gaudeixen del patiment de l’animal, que la
culpa és de Walt Disney i que si no t’agrada la tortura taurina, que no vages.
Reclama que la Sororirat siga com un salconduit, com un comodí que li permeta ser especista
militant davant les veganes, dona davant les trans, blanca davant les negres, “europea” davant
les musulmanes… Normativa en allò que és normativa i davant les diverses, humana davant els i
les no humanes que omplen els seus plats i els seus gots, sense que opere altra qüestió que la
solidaritat feminista. Aquest “feminisme antiinterserccional” ja l’havia vist abans amb el cas de
l’experimentadora amb animals que denunciava el masclisme dels seus companys homes en una

4. de4 4
pràctica on havien matat unes rates . Curiosament, el tancament antiinterseccional tingué com a4
una de les seues protagonistes a una persona que, en aquell cas, m’assenyalà com a cunyat i
que també és de protagonista (i molt) d’aquesta altra història.
Eixa sororitat tramposa generaria amunts i avalls, eixe “feminisme” que reclamen generaria
víctimes i, senzillament per això, no pot ser feminisme. Clar que poden haver feministes
especistes perquè, desgraciadament, parlem de persones, amb les seues històries de vida i
processos de conscienciació. Però, quan una feminista especista actua com a especista, és una
especista i no una feminista. És una especista com el taurí de postures fatxendes, com l’aficionat
al tir i arrossegament que diu que els cavalls no senten els colps o com el cunyat que t’assenyala
els seus ullals i et diu que els té per a menjar carn.
El feminisme com a pretext, com a escut, no cola.
ACTUALITZACIÓ: Ara, resulta que era un “experiment” per a demostrar determinats efectes
perniciosos del flame , especialment la por a opinar. El cunyadisme vol demostrar amb un flame5
de manual com de dolent és el flame. Altre dia, si volem, ens explica quina aportació constructiva
per a fomentar el debat es troba en el fet de riure’s de l’explotació animal o de trolejar amb
expressions com “menjaflors”.
Animalisme CAT, Jesús Frare, 29/02/2016, Cara i creu. Orgull de ser allò que és. http://4
animalismecat.blogspot.com.es/2016/02/cara-i-creu-orgull-de-ser-allo-que-es.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Resposta_irada5