Les veus dels déus.

142 views
79 views

Published on

Fart de formar part de la “representativitat” de l’església catòlica, vaig decidir apostatar. L’Arquebisbat de València es donà per informat de la meua apostasia el febrer de 2004, però em va deixar clar que no faria cap anotació a la meua partida de bateig. Huit escrits de reclamació tingueren només una resposta, de nou, contrària a la meua petició. Em deixaren molt clar que res no els obligava a atendre-la: els arxius parroquials són seus i només els modifiquen a voluntat. I és cert, la llei els ampara.
Els empara el concordat , eixe conjunt d’acords entre estats que els reconeix un munt de regalies medievals. Garanteixen diners de la ciutadania per a l’església, mentre les veus del déu catòlic no decidisquen que l’església es finançarà ella soleta. Concedeixen privilegis com l’excepció de tota classe d’impostos: IVA, Renda i Patrimoni, Successions i donacions, Bens immobles, contribucions especials... Reconeixen el professorat elegit pels bisbats, que ensenya als col·legis públics i es paga amb diners públics, amb les mateixes partides amb les que es paga el professorat de veritat. Comprometen la vigilància dels mitjans de comunicació, per a garantir el respecte als sentiments de les persones catòliques. Blinden les festivitats religioses. Declaren inviolables els arxius eclessiàstics....

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
142
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Les veus dels déus.

  1. 1. Les veus dels déus. No crec en cap déu ni deessa. No em preocupa la transcendència: crec que el paradís és a la terra i que els individus l’haurien de poder gaudir mentre són vius. No crec en respostes sobrenaturals ni en intel·ligències superiors, només crec en la incapacitat humana per a oferir totes les respostes, en el treball de recerca de coneixements científics i en la comprovació constant de tots aquells que ja s’han establert. Si algú pensa distint, només li demane que no em llance les seues creences a sobre com si foren una xarxa. L’Església Catòlica, Apostòlica i Romana em batejà poc després de nàixer, el 1970. Ningú esperà a que jo tinguera capacitat i voluntat de decidir, però aquest no és un fet rellevant per a l’església catòlica que, segons el Codi Canònic vigent, considera que es pot batejar tot ésser humà encara no batejat, i només ell (sic)1. És voluntat divina salvar tothom i, per tant, l’edat i capacitat de decidir de la persona batejada són irrellevants2. Déu, que parla a través de la seua representació a la terra, està per damunt dels individus. El 1970, el meu poble era molt xicotet i qui no estava batejat era un nadó del baby boom que esperava torn a l’església. Ma mare em deia que no hi havia altra opció, ja que la inscripció del bateig era necessària per validar el registre civil. No és veritat, però és el que feien creure la gent. És el que la gent pensava sota un règim que tenia la fe catòlica com a oficial i al que la fe catòlica li havia donat justificació moral per a un colp d’estat, un guerra i un genocidi, paquet que anomenaven Creuada. Afortunadament, mentre em batejaven, també hi havia molta gent catòlica que lluitava per la llibertat i per la democràcia, dins i fora de les esglésies. El 1981, m’instaven a anar a missa de diumenge cada divendres i em recriminaven per no haver anat cada dilluns. Estiguí castigat per reincident vàries setmanes: iré a misa el domingo que viene, escrit 100 vegades, 200, 500. Història franquista abans de religió: el pueblo español ama su libertad, Don Pelayo i la grandeza de la gesta (es referien a eixa reconquesta de 780 anys, llargueta) o el pobre Amadeu de Savoia, que el poble espanyol no volia perquè era estranger i, clar, el poble espanyol ama su libertad. Era l’any de Tejero i Milans, els últims salvapàtries amb bigoti i uniforme en lloc de columna d’opinió a El Mundo. El nacionalcatolicisme continuava pressent a les aules, gràcies a la màgia de la transició. Aquella làpida tan gran del Valle de los Caídos es tancà amb aquell mort a dins. Aquell mort que, com quan era viu, es dedicava a fotre el personal: es passà tot un cap de setmana de novembre de 1975 a la tele, i va fer que no hi haguera capítol de Heidi. Moltes coses que s’haurien d’haver soterrat amb ell quedaren a fora. Entre elles, aquells dinosaures amb olor de gasogen que es feien dir “mestres” i que, anys després, encara ens volien imposar la seua victòria, la seua pau, la seua religió. No soterraren el franquisme amb Franco, i encara no el podem soterrar. L’any següent, comencí el segon grau de l’EGB amb professores i professors joves, i el meu Florido Pensil particular quedà enrere. Mai es pogué comparar amb el d’Andrés Sopeña3, però em deixà fartet, i em vaig fer ateu anticlerical. Pere Casaldàliga i moltes altres persones exemplars eliminaren l’adjectiu, però el substantiu forma part de mi. Sóc ateu, mai he cregut en cap déu i no tinc cap intenció de començar a fer-ho. I, menys encara, en el dictat de les veus del déu catòlic a la terra, eixa gent que m’han dit que tenen el seu propi estat, com diu la cançó d’Ska-P4. A l’estat espanyol formen un grupet anomenat Conferència Episcopal, molt aficionat a encapçalar manifestacions pels carrers de Madrid. Manifestacions contra la igualtat de les persones davant la Es refereix a que no es pot tornar a batejar qui ja ha estat batejat, perquè el sagrament del bateig és indeleble. Institut Martín de Azpilcueta, Código de Derecho Canónico, 1987, Pamplona, Edicions Universitat de Navarra. Cànon 864 i comentari (p. 538). 3 Sopeña Monsalve, Andrés. El Florido pensil. Memoria de la escuela nacionalcatólica. Barcelona, Crítica, 1994. 4 Ska-P, La mosca cojonera. Sisena cançó del disc Planeta Eskoria (2001). http://ska-p.com/content/la-mosca-cojonera 1 2
  2. 2. llei, contra la llibertat de decidir de les dones. Manifestacions contra la fi d’un estat que els reconeix com les veus del déu catòlic i els permet imposar la seua moral de dues cares a gent com jo. Tenen per costum apel·lar a la representativitat de la fe catòlica a Espanya. Eviten parlar d’esglésies buides, i prefereixen allò de les arrels de la cultura d’Occident, de la tradició i de la presència social. I, amb la boca petita, sempre van a petar al nombre de persones batejades. No volen cridar l’atenció de la gent batejada poc després de nàixer i que mai s’ha considerat catòlica. Ni de les persones LGTBI o de les dones que, malgrat haver estat batejades, menyspreen cada dia. Formen part del seu tresor: un nombre de persones que utilitzen per a protegir privilegis i recolzar injustícies. A vegades, sembla que parlen més clar i, als documents on barregen les peticions d’aportacions de fidels amb les advertències a l’estat, pot arribar a aparèixer la proclama: “Ets batejat!5”. Fart de formar part de la “representativitat” de l’església catòlica, vaig decidir apostatar. L’Arquebisbat de València es donà per informat de la meua apostasia el febrer de 2004, però em va deixar clar que no faria cap anotació a la meua partida de bateig. Huit escrits de reclamació tingueren només una resposta, de nou, contrària a la meua petició. Em deixaren molt clar que res no els obligava a atendre-la: els arxius parroquials són seus i només els modifiquen a voluntat. I és cert, la llei els ampara. Els empara el concordat6, eixe conjunt d’acords entre estats que els reconeix un munt de regalies medievals. Garanteixen diners de la ciutadania per a l’església, mentre les veus del déu catòlic no decidisquen que l’església es finançarà ella soleta. Concedeixen privilegis com l’excepció de tota classe d’impostos: IVA, Renda i Patrimoni, Successions i donacions, Bens immobles, contribucions especials... Reconeixen el professorat elegit pels bisbats, que ensenya als col·legis públics i es paga amb diners públics, amb les mateixes partides amb les que es paga el professorat de veritat. Comprometen la vigilància dels mitjans de comunicació, per a garantir el respecte als sentiments de les persones catòliques. Blinden les festivitats religioses. Declaren inviolables els arxius eclessiàstics. De nou, el mort de la caixa que descansa al Valle de los Caídos i que em furtà un capítol de Heidi i els seus amics de la creuada, amb el seu règim mai soterrat. Quan cercava reconeixement internacional per a la seua dictadura genocida, no tardà en trobar el suport del Vaticà, que l’obrí les portes del món. Ja al 1941, establiren els primers acords de renovació del concordat vuitcentista, que el Vaticà considerà derogat durant la República. Passos cautelosos de l’estat Parròquia santuari dels Beats Màrtirs valencians. catòlic amb l’estat feixista, que portaren cap al flamant concordat de 1953. Fou el preludi del Pacte de Madrid amb els Estats Units, eixe mateix any, i del reconeixement per les Nacions Unides (1955). La porta d’entrada a la comunitat internacional del centinela de occidente. El servei fou pagat amb escreix i encara el paguem. Entre 1978 i 1979, l’Espanya postfranquista ratificava els privilegis de l’Església amb els nous acords del concordat. L’estat dimiteix de les seues funcions i l’església es pot proclamar sobirana davant qualsevol argumentació, per legítima El lema del Dia de l’Església Diocesana de 2004 fou: Col·labora amb la teua Església: ets batejat!. Exemple: Diócesis, full de la Diòcesi de Màlaga. Portada del nº 372 (14.11.2004). Titular: Colabora con tu Iglesia: ¡Eres bautizado! Subtitular: La diócesis recibe del estado sólo el 2’8% de su presupuesto. http://www.diocesismalaga.es/modulos/prensa/diocesis/372.pdf 6 http://www.laicitat.org/html/reco_docs.htm 5
  3. 3. que siga. Com els senyors medievals, és plenipotenciaria. Em pot respondre, altiva, que no atendrà les meues peticions, que només compta allò que ella considera que compte. València, la ciutat del gran santuari en construcció, dedicat a 233 víctimes innocents de la Santa Creuada7. Any 2004. La veu del déu catòlic, reconeguda per l’estat, em digué que el baptisme no és altra cosa que un fet històric, i que el seu registre no és diferent a les fotografies que em podrien haver fet. Mentre, omplia les parròquies de l’arquebisbat de papers amb eixe lema, Colabora con tu Iglesia: ¡Eres bautizado! Mentre, les veus del déu catòlic feien valdre el nombre de persones batejades a discreció, com qui mostra el seu currículum. Mentre, condemnaven el matrimoni LGTB i el reconeixement dels drets de les persones trans; el divorci i el sexe fora del matrimoni canònic; la investigació científica ètica i la interrupció voluntària de l’embaràs, l’ensenyament laic. Mai demanen que les persones catòliques obeïsquen les veus del déu catòlic, demanen que les lleis obeïsquen les veus del déu catòlic. Una petició a l’estat: quan l’església li diga que representa molta, molta gent, que faça el favor de preguntar quantes són, encara que siga en privat (per a no molestar massa). Després, que reste una, perquè a mi m’hauran comptat. Segur. L’Arquebisbat, sota el mandat del reaccionari Agustín García Gasco, començà la construcció de la parròquia santuari dels Beats Màrtirs valencians, que aprofita les naus en ruïnes de l’antiga fàbrica Cross, situada a la nova zona de l’Albereda - Avinguda de França, i que l’arquebisbat rebé de l’Ajuntament a canvi de l’espai arqueològic de l’Almoina. I es començà a construir per a honorar els 226 valencians morts per l’odi a la fe, durant la Guerra civil, i beatificats per Joan Pau II l’11 de març de 2001, fruit de l’allau de causes iniciades per García Gasco. Fòrum per la Memòria, 10.09.2007. Carta a l’Arquebisbat i a l’Ajuntament de València. http://www.forumperlamemoria.org/?Carta-a-l-Arquebisbat-i-a-l Elpais.com, 02.07.2007. Titular: Una iglesia para los “mártires del 36”. Subtitular: El Arzobispado de Valencia promueve la construcción de un templo en honor a los muertos del bando franquista. http://www.elpais.com/articulo/sociedad/iglesia/martires/36/elpepusoc/20070702elpepisoc_2/Tes Lasprovincias.es, 30.10.2010. Titular: Fábrica de espiritualidad. Subtitular: El Arzobispado asegura que la parroquia está dedicada a “todos los mártires valencianos i no sólo a los de la guerra civil”. El templo de las naves Cross se inaugura mañana. http://www.lasprovincias.es/v/20101030/valencia/fabrica-espiritualidad-20101030.html 7

×