Santuaris.  El tresor de la llibertat.
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Santuaris. El tresor de la llibertat.

on

  • 82 views

La indústria oculta els seus laboratoris, les granges, els escorxadors, els vedells massacrats per a que no es beguen la llet de les vaques, els mascles de les gallines ponedores triturats o ...

La indústria oculta els seus laboratoris, les granges, els escorxadors, els vedells massacrats per a que no es beguen la llet de les vaques, els mascles de les gallines ponedores triturats o llançats al fem i les femelles massacrades abans de complir els dos anys, les sales dels zoos on eliminen els animals que no serveixen al negoci, les tortures dels animals al circ… Els santuaris són tot el contrari, són la llum i el perquè de tot plegat, amb noms, somriures i alegries, amb la seguretat de qui és estimat o estimada...

Statistics

Views

Total Views
82
Views on SlideShare
82
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial LicenseCC Attribution-NonCommercial License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Santuaris.  El tresor de la llibertat. Santuaris. El tresor de la llibertat. Document Transcript

  • Santuaris. El tresor de la llibertat. Només hi ha una cosa més gran que l’amor a la llibertat: l’odi a qui te la lleva. Ernesto Che Guevara. Poseu-vos en aquesta terrible situació, la situació a la qual m’haguí d’enfrontar i, aleshores, i només aleshores, arribareu a comprendre els patiments de la persona fugitiva que han obligar a treballar com a un animal i que ha patit els efectes del fuet. Frederick Douglass. Jo no sóc un animal! No sóc un animal!!! Espàrtac, d’Stanley Kubrick. Sobre el moment de guanyar la llibertat, Frederick Douglass diu: “M’han preguntat moltes vegades que sentí quan arribí a un estat lliure i mai he sabut que respondre. És el moment més emocionant que he viscut mai (…). Aquesta impressió, però, desaparegué prompte i torní a sentir una sensació de gran soledat i inseguretat1”. La persona que ha estat esclava ha de trencar moltes cadenes per a ser com la que sempre ha estat lliure, que ha de fer un gran esforç d’empatia per entendre el que és l’esclavitud i, també, l’autèntica dimensió de la llibertat. El santuari Edgard’s Mission2 d’Austràlia ens ha mostrat el que és la llibertat amb un vídeo meravellós sobre la Cinderella, una de les 752 gallines rescatades d’una granja de producció d’ous, on vivien amuntegades en gàbies en bateria. Al vídeo, la Ventafocs sent per primera vegada el sol a la cara i la terra sota les potes. Corre amunt i avall, estira i bat les ales, rasca el terra, es fa banys de sorra i té un lloc amagat on posar els ous tranquil·la i protegida. És algú a qui estimen per qui és, no una unitat valorada pel que li poden traure. Altre vídeo emocionant és el dels 38 ximpanzés del refugi a Salzburg de Gut Aiderbichl3. Havien estat víctimes de l’experimentació a un laboratori farmacèutic, on arribaren a patir la inoculació del virus de l’hepatitis i del SIDA humà. Michael Aufhauser, fundador de Gut Auderbichl, explica el moment que els ximpanzés isqueren per primera vegada a la zona exterior de la seua nova llar, amb més de 2.500m2 a l’aire lliure. Per primera vegada des de que eren cries, alçaren el cap i veieren la llum del sol, i es rigueren i s’abraçaren. El seu infern quedava enrere. Són les imatges de la llibertat, malgrat que els i les alliberades mai seran lliures. A tots els santuaris d’animals, es troben aquestes imatges i històries de llibertat. Com moltes persones que han escapat de l’esclavitud, la Cinderella i totes les altres dels santuaris es converteixen en agents de la lluita contra l’esclavitud. La seua història és com la Vida de l’esclau americà que 1 Douglass, Frederick, Vida de un esclavo americano, Madrid, Capitán Swing, 2010, p. 160-162. Original: Narrative of the life of Frederick Douglass, an american slave (1845), traducció de l’anglès al castellà: García Simón, Carlos i Jáuregui Eguía, Íñigo. 2 http://www.edgarsmission.org.au/ 3 http://www.gut-aiderbichl.com/page.home.php www.youtube.com/embed/of9ItHniTVM www.youtube.com/embed/ExEjXLMd4VA
  • escrigué Frederick Douglass: ens parlen de l’infern de les granges i els laboratoris, del futur negre i la mort segura a la que estaven condemnaves per l’explotació humana, del que significa poder escapar de tot això. Cadascun dels individus rescatats són ambaixadors del veganisme, són un referent real, de carn i ossos, del que es guanya quan es dóna un pas endavant i s’opta per una vida lliure d’explotació animal. Els santuaris, i la gent que els impulsa, són la valuosa palanca que reverteix tots els esforços del la indústria d’explotació per amagar tot el que fan a la foscor. La indústria oculta els seus laboratoris, les granges, els escorxadors, els vedells massacrats per a que no es beguen la llet de les vaques, els mascles de les gallines ponedores triturats o llançats al fem i les femelles massacrades abans de complir els dos anys, les sales dels zoos on eliminen els animals que no serveixen al negoci, les tortures dels animals al circ… Els santuaris són tot el contrari, són la llum i el perquè de tot plegat, amb noms, somriures i alegries, amb la seguretat de qui és estimat o estimada. La gent esclava també utilitza els animals com a referent per a dir el que ells no són. En eixe discurs està, de forma intuïtiva, tot el que significa la injustícia de l’especisme. Amb els santuaris, es divulga la mateixa idea de forma emotiva, en contacte amb persones humanes i no humanes de carn i ossos. Són una part molt important de la lluita. Endavant, santuaris.