Traducció al català d'un text en castellà de Jerusa Villergas, sobre la responsabilitat de la indústria pelletera en la introducció del visó americà com a espècie "invasora" a la Península Ibèrica.

1. Roba i esclavatge (II). Depurant responsabilitats sobre la introducció del visó
americà a Espanya.JerusaVillergas.
Traducció del text en castellà de l’autora, que pot ser actualitzat.
Font: http://www.facebook.com/note.php?note_id=10150215927760703
El 22 de juny de 2011, 12 persones activistes pels drets dels animals foren detingudes i acusades de
delictes contra el medi ambient, entre altres càrrecs. El motiu d’aquesta acusació és la seua
suposada implicació en l’alliberament de milers de visons d’un centre d’extermini proper a
Santiago de Compostela, l’any 2007.
Les persones activistes detingudes són membres d’organitzacions antiespecistes, defensores dels
drets dels animals, que dediquen la seua vida a la investigació, documentació i difusió social del
que succeeix als centres d’explotació animal. En altres investigacions, Equanimal i Igualtat Animal
han realitzat treballs que s’han convertit en un referent sobre la “cara oculta” de la indústria
pelletera, mostrant les condicions de vida i mort dels visons i la possibilitat de viure. També
mostren que existeix una forma de viure respectuosa amb els altres animals, basada en el fet de no
utilitzar-los ni per a vestir ni per a qualsevol altre propòsit.
Totes les acusacions llançades sobre el treball d’aquestes organitzacions i, més concretament, sobre
les persones imputades, no poden respondre més que a una campanya de criminalització d’un
moviment social que, a poc a poc, va conscienciant la població sobre la dubtosa ètica de la nostra
relació de superioritat envers la resta d’animals. Aquest treball d’informació i conscienciació
representa una considerable molèstia per a totes les empreses que es lucren de l’explotació d’altres
individus, per la qual cosa era d’esperar que exerciren tota la seua capacitat de pressió. S’ha de
destacar la falta de professionalitat d’alguns mitjans de comunicació que, en tot moment, han
bandejat el principi de presumpció d’innocència i s’han abonat a l’ús de terminologia
sensacionalista per a referir-se a les persones activistes imputades.
Considere que s’hauria de recollir i analitzar tota la informació que assenyala les autèntiques
responsabilitats de l’extensió poblacional del visó americà per tota la geografia espanyola i, per
tant, utilitzant la mateixa terminologia que s’està fent servir de forma interessada, establir qui és
culpable d’ecoterrorisme.
Font: Igualtat Animal. http://www.pielesasesinato.com/

2. L’ICONA oferia informació al respecte a través de la seua pàgina web fins que, pocs dies després
de les detencions, ha estat retirada. Podíem trobar els dos documents següents:
* Vidal Figueroa, T., Delibes, M., Primeros datos sobre el visón americano (mustela
vison) en el suroeste de Galicia i noroeste de Portugal.A Revista Ecología, nº 1, p. 145152. ICONA, Madrid, 19871.
Visons americans escapats de granges instal·lades al sud-oest de Galícia des de principis de la
dècada dels 1960 han generat una població silvestre de l’espècie que, el 1985, estava present a
les conques dels rius Lagares, Miñor i Lauro i al tram baix del Miño fins al seu desembocadura.
(…). Resum de presentació, p. 145.
La localització de granges s’ha realitzat per tots els mitjans possibles (informes de
l’administració, contactes personals, guia telefònica, etc.) però s’ha topat amb dos problemes
principals. De una banda, la falta d’un registre efectiu per part de l’administració (la llista de
granges de visons facilitada pels Serveis de Producció Animal del govern autònom de Galícia, per
exemple, ometia algunes que coneixíem i incloïa altres que resultaren ser granges
avícoles).D’altra, la desconfiança de les persones propietàries i treballadores
d’aquestes granges que, amb freqüència, oculten informació per por a les
repercussions que aquesta poguera tindre a nivell legal, d’opinió pública, etc. (…). Apartat
Mètodes, p. 146, primer paràgraf.
(…) No disposem de dades al respecte, però l’abundància de granges a la província d’A Coruña i
l’evidència que pavellons sencers de les mateixes foren destruïts per algunes
tempestes durant els últims anys, provocant fugides massives, fan versemblants l’existència de
visons silvestres també allí. Apartat Discussió, p. 149, primer paràgraf.
* Bravo, C., Bueno F. Nuevos datos sobre la distribución del visón americano (mustela
visonSchreber) en España Central. A Revista Ecología, nº 6, p. 161-164. ICONA, Madrid,
19922.
(…) L’espècie ha continuat la seua expansió de forma general per l’àrea considerada i s’estén
ràpidament. (…). Resum de presentació, p. 161.
L’espècie ha experimentat una notable i ràpida expansió durant els últims sis anys (35
quadrícules ocupades el 1984, 60 el 1990) principalment a la subaltiplà nord i a la serra de
Guadarrama i, pel contrari, molt modesta a àrees aparentment favorables com les de muntanya
de l’est i l’oest (serra de Somosierra i serra de Gredos).Apartat Resultats i discussió, p. 163, segon
paràgraf.
El Ministeri de Medi Ambient també publica estudis al
respecte:
* Palazón, Santiago, Ruiz-Olmo, Jordi i altres. El visón
europeo (mustela lutreola) y el visón americano
(mustela vison) en España: estatus, biología y
problemática.Madrid, Organisme autònom de Parcs
Nacionals, 19973.
Font: Igualtat Animal.
http://www.pielesasesinato.com/
1
2
3
El visó americà és una espècie de carnívor originari
d’Amèrica del Nord que recentment ha estat introduït a la
Península Ibèrica. Les granges pelleteres on es
criava aquest mustèlid han estat les causants
d’aquesta introducció.(…) En l’actualitat, les granges
pelleteres han disminuït considerablement a causa d’una
sobresaturació i una posterior regressió del mercat de
les pells(…). Secció 12 (Resum), p. 1, primer i segon
http://www.megaupload.com/?d=0UKW5KXZ
http://www.megaupload.com/?d=EXMFCIDS
http://www.marm.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies-amenazadas/vertebrados/vison.aspx

3. paràgraf.
L’origen d’aquest nucli[Conca del riu Mero (A Coruña)] es pot fixar amb molta precisió. Es
remunta a la tardor de 1984, quan el cicló Hortènsia destruí tancaments i gàbies de les
granges situades a les muntanyes que tanquen pel nord la conca del riu Mero, la qual cosa donà
lloc a una sèrie de fugides massives. A aquesta xicoteta zona s’arribà fins a les 40 granges de
visó, sense cap mena de dubte, la major concentració de Galícia. Secció 4 (El visó americà a
Galícia), apartat 4.2.2 (Conca del riu Mero, A Coruña), p. 3, segon paràgraf.
La totalitat de poblacions de visons americans presents a
Catalunya procedeix dels exemplars que escaparen
entre finals de la dècada de 1970 i principis de la
de 1980 de dues úniques granges pelleteres. Aquestes es
trobaven situades als termes municipals de Viladrau i
Taradell (Osona). De la primera granja escapà un
nombre indeterminat d’animals molt lentament
(degoteig) que accedí a un riu situat a la vora mateixa
de la granja (Riera Major); en qualsevol cas, el nombre
hagué de ser relativament baix. Per altra banda, el 1983
es produí un enorme incendi forestal que afectà la
granja de Taradell (amb 3.000-4.000 femelles).
Malgrat que molts moriren durant l’incendi, el nombre
d’exemplars que sobrevisqué fou segurament
considerable.
Posteriorment, el 1984, s’intentà
reconstruir aquesta granja. Durant l’arribada dels
nous visons escaparen 10 femelles en avançat estat
de gestació (Ruiz-Olmo, 1987). En l’actualitat, no
funciona cap de les dues granges.Secció 5 (El visó
americà a Catalunya), apartat 5.1 (Evolució geogràfica i
cronològica de la distribució), p. 1, primer i segon
paràgrafs.
Font: Igualtat Animal.
http://www.pielesasesinato.com/
L’any 1958 s’instal·là, al terme municipal d’El
Espinar (Segòvia), la primera granja per a la cria
de visó americà a la Península Ibèrica. A principis dels anys 1960 es tingué
constància de l’existència d’exemplars en llibertat, procedents de fugides
accidentals d’aquesta granja. S’originà una xicoteta població molt localitzada pels voltants
(…). Durant aquest mateix període proliferaren les explotacions de tipus familiars a la
mateixa zona i els seus voltants, moltes d’elles il·legals i mancades de mesures adequades
de seguretat, de les que també s’aconseguiren escapar visons. Les nombroses fugides
afavoriren que la població perguera el seu caràcter localitzat,
que s’extenguera progressivament, que s’independitzara.
L’aparició posterior de noves granges ha estat sens
dubte un factor determinant per a l’increment de
l’àrea ocupada per les colonitzacions locals. Secció 6
(El visó americà a l’Espanya central), apartat 6.1 (Evolució de
la distribució), p. 1, primer i segon paràgrafs.
Font: Igualtat Animal.
http://www.pielesasesinato.com/
L’existència
de
poblacions
assilvestrades
de
visó
americà,Mustela vison, a Aragó és molt recent i s’associa al
mes de juliol de 1990, quan una explotació de visons
denominada Zovimar SA i ubicada a Sarrión (Terol), entrà
en fallida financera i s’abandonà el manteniment de
les instal·lacions que, en aquell moment, comptaven
amb uns 8.000 visons (2.500 femelles de cria, 350 mascles
reproductors i més de 5.000 joves de l’any). Malgrat l’alta
mortaldat detectada, per inanició i canibalisme, es té
constància que un nombre elevat de visons
aconseguiren fugir de les gàbies i accedir fàcilment al mitjà
exterior. Els resultats obtinguts demostren que, a l’estiu de

4. 1991, el visó americà havia colonitzat la major part dels recursos fluvials existents
(90 km de riu dels 160 prospectats) i són presents en un total de 8 quadrícules U.T.M. (10x10 km 2)
és a dir, uns 800 km2. Secció 7 (El visó americà a Aragó), p.1, primer i segon paràgraf.
Per diverses causes (la pròpia idiosincràsia del sector pelleter, el poc control per part
d’algunes administracions autonòmiques, la desconfiança de moltes persones
propietàries, la falta d’estadístiques de producció, etc.) la tasca d’establir amb
precisió la distribució de les granges de visó americà a Espanya ha estat molt
difícil. Durant la localització i cartografiat de les granges ens hem trobat amb les següents
dificultats: el gran nombre d’explotacions existents (sobre tot a Galícia), la mida xicoteta de
moltes de elles i el tancament continu de les instal·lacions a causa de la seua baixa
rendibilitat, especialment durant els 5 últims anys.
La majoria de granges s’han hagut de visitar directament, s’ha intentat parlar directament amb
les persones propietàries i, fins i tot, s’ham observat de lluny amb prismàtics per a comprovar les
seues mesures de seguretat, calcular la seua mida i el nombre possible de visons. Sobre les
estadístiques de producció, ha estat materialment impossible accedir a elles i, encara menys, amb
un mínim de fiabilitat.
Sens dubte, el sector ha patit una forta regressió els últims anys. Per exemple, a Galícia es passà
de les 320 instal·lacions del 1989 fins a les 132 de 1992. La producció d’aquesta comunitat
autònoma representa el 90% del total d’Espanya. Secció 3 (Distribució i evolució de les granges
del visó americà a Espanya), p. 1, primer, segon i tercer paràgrafs.
Distribución de las granjas (cerradas y en funcionamiento) de visón americano
en España por comunidades autónomas y producción estimada hacia 1992
Comunitat autònoma
Granges
Quadrícules % Territori Nº Femelles
Galícia
*Més de 132
106
36’01
48.000
Cantàbria
40
16
30’25
9.000
Euskadi
18
11
15’15
10.000
Navarra
5
3
2’88
**
Catalunya
4
3
1’06
7.500
Aragó
4
4
0’84
**
Castella – Lleó
5
6
0’60
**
Madrid
2
1
1’25
**
País Valencià
4
3
1’28
10.300
Total Espanya
214
153
3’03
84.800
* En funcionament fins a 1992, però en 1989 existien més de 320 granges.
** No hi ha dades.
Secció 3 (Distribució i evolució de les granges del visó americà a Espanya), p. 1
Les mesures per a la conservació del visó europeu establertes al 2005, i publicades el
2009 pel Ministeri de medi ambient i medi rural, recullen les següents propostes:
Grup de treball del visó europeu del Comitè de flora i fauna silvestres, Estrategia para la
conservación del visón europeo (Mustela lutreola) en España4, Madrid, Ministeri de
medi ambient i medi rural i marí, 2009.
6. Línies bàsiques d’actuació; 6.2. Conservació de l’espècie; 6.2.4. Eliminació i control de les
poblacions assilvestrades de visó americà; p. 21.
- Realització d’un registre de totes les granges de visó americà instal·lades a Espanya.
Es recomana que aquesta base de dades dispose d’informació detallada de les
característiques de les explotacions.
- Elaboració i promulgació de normativa referent a les condicions de seguretat que haurien
de tenir les granges de visó americà per a garantir que no es produïsquen fugides d’animals.
- Incentiu del tancament o de la reconversió de les granges de visó americà pròximes o
dins de l’àrea de distribució del visó europeu.
4
http://www.marm.es/es/biodiversidad/temas/conservacion-de-especies-amenazadas/estrategia_vison_europeo_tcm7-150028.pdf

5. - Es recomana prohibir, quan siga possible, la implantació de noves granges pelleteres
de visó americà a l’àrea de distribució natural del visó europeu i a aquelles àrees susceptibles
de repoblació en el futur.
- Eliminació de les poblacions assilvestrades de visó americà presents en el àrea de distribució del
visó europeu, actualment a Àlava (rius Bayas i Zadorra), La Rioja (tram alt del riu Najerilla),
Guipúscoa (rius Deba i Urola) i Biscaia (rius Nervión i Ibaizabal).
A banda de les mesures de control de la indústria pelletera, i com ja denunciaren organitzacions de
defensa dels drets dels animals, la normativa al respecte d’espècies invasores a Espanya opta per
l’assassinat de tots aquells individus alòctons que visquen al medi natural, com a solució ràpida del
problema suposadament ecològic (“problema” que ha generat eixa indústria).
El Grup per a l’estudi i la conservació dels espais naturals (GECEN5) és responsable de la revista
Hojarasca6. El número 10, de 1996, inclou a l’espai Zoologia l’article Sobre el visón
americano en la Comunidad Valenciana7, de Víctor J. Hernández i Miguel A. Gómez
Serrano. Diu:
El visó americà, procedent de fugides de les granges pelleteres que s’establiren en la
comarca de l’Alt Palància a finals dels anys 1980 (a Viver, l’única activa actualment, Navaixes i
Xóvar) es troba en ple procés d’expansió. El 1989 es detectaren els primers exemplars en
llibertat; en 1993, les observacions començaren a ser freqüents a Viver i riu avall, fins a
arribar a Sogorb el 1994. Existeix altra població assilvestrada de visó americà,
localitzada al riu Millars, la qual tingué el seu origen per la fugida massiva
d’exemplars de la granja de Sarrión (Terol) el 1990, que aconseguiren establir-se al
Millars de Terol i s’estengueren per la província de Castelló fins a la confluència del riu
Villahermosa (inclòs) amb el Millars, el 1995.
La Societat espanyola per a la conservació i estudi dels mamífers (SECEM8) publica la revista
Galemys9. El número 15, de juny de 2003, inclou l’article Aproximación a la
distribución del visón americano en Bizkaia10, de I. Zuberogoitia i J. Zabala (p. 29-35).
Diu:
La primera cita segura de l’espècie data de 1993, però es sospita que la població es
podria haver originat una dècada abans. Des d’aleshores no s’han deixat de succeir les
cites, confirmant l’establiment i la continuïtat de l’espècie, així com la seua expansió a altres
conques, possiblement ajudada per fugides de granges il·legals. Resum, p. 29.
(…) Les primeres granges de la Península Ibèrica aparegueren a Segòvia i Pontevedra a finals
de la dècada dels 1950 (Palazón i Ruiz-Olmo 1997, Ruiz-Olmo et al. 1997)Vint anys després es
començaren a registra les primeres cites d’exemplars en llibertat (Delibes i Amores
1978). Introducció, primer paràgraf, p. 30.
(…) A una revisió recent, McDonald et al. (2002) proposen que, si be cap hipòtesi es pot
descartar completament, la regressió històrica del visó europeu es deu a un conjunt de
factors, entre els que la sobreexplotació pelletera i la alteració de l’hàbitat amb fins
agrícoles son els més importants. (…). El mateix autor assenyala que hi ha països (Alemanya,
Polònia, etc.) on s’ha extingit el nadiu abans de l’aparició de l’americà. De la mateixa forma,
Lodé et al (2001) suggereixen que la desaparició de l’europeu del nord-est de França no està
vinculada amb l’aparició de l’americà, sinó que aquest arribà a posteriori, en molts casos, i en la
majoria encara no ha arribat. En definitiva, no estan clars els efectes que pot tindre una
espècie sobre l’altra.Resultats i discussió, p. 33, primer i segonparàgraf.
Al nº 11 (2) de la mateixa revista, de desembre de 199911, es publica l’article Visón
5
http://www.gecen.net/Quees/quees.asp
http://www.gecen.net/Publicaciones/index.asp
7
http://www.gecen.net/Publicaciones/Hojarasca/H10/vison.htm
8
http://www.secem.es/
9
http://www.secem.es/Secem_publicaciones.htm
10
http://www.secem.es/GALEMYS/PDF%20de%20Galemys/15%20(1).pdf/03.Zuberogoitia%20(29-35).pdf
11
http://www.secem.es/GALEMYS/indice_11-1.htm
6

6. americano, Mustela vison, Schreber, 1777, de C. Bravo i F. Bueno. Diu:
(…) A causa de la regressió del mercat pelleter, actualment, el nombre de granges actives ha
disminuït considerablement. Aquest fet també ha incidit en la desaparició de nombroses
instal·lacions il·legals, que sorgiren incontroladament quan el mercat experimentava un
boom, les qual, en acabar la seua activitat, es convertiren a la seua vegada, en moltes
ocasions, en focus d’introducció d’exemplars de visó. Hàbitat i ús de l’espai, p. 10, tercer
paràgraf.
(…) Al centre d’Espanya es troba la població que més territori ha colonitzat (…).
Sembla que s’estén a gran velocitat, segueix ja línies importants de difusió i està apunt d’arribar,
si no ho ha fet ja, les masses d’aigua del Duero i del Tajo (…). L’origen d’aquesta població
data de 1958, quan s’instal·là, al terme municipal d’El Espinar (Segòvia) la primera
granja per a la cria de visó americà a la zona centre de la península Ibèrica. A principis dels
anys 1960 es tingué constància de la existència d’exemplars en llibertat, procedents
de fugides accidentals de la dita granja. L’aparició posterior de noves granges fou,
sens dubte, un factor determinant de l’increment de l’àrea ocupada i de les
colonitzacions locals. Distribució i evolució a Espanya, p. 11, segon i tercer paràgraf.
Malgrat que les primeres fugides es
remunten a finals dels anys 1950,
ha estat als últims 20 anys quan les
seues poblacions en estat salvatge
s’han estès de forma important al
centre d’Espanya, Catalunya i Galícia.
(…).P. 12, últim paràgraf.
Efectes sobre les preses. Els primers
anys es culpà el visó de la
desaparició del cranc de riu
(Austropotamobiuspallipes), fenomen
molt més global i realment degut a
l’afanomicosi
transmesa
pels
salabrets de la gent pescadora i,
probablement, mantinguda pels crancs
introduïts;
de
“l’alarmant”
disminució
de
la
truita
Distribució provisional de visó americà (Mustela vison) a
comuna(Salmotrutta) a certs rius,
Espanya, 1993.Font: C. Bravo i F. Bueno, 1999.
fenomen clarament degut a la
sobrepesca. Desmuntant el mite del visó, p. 14, tercer paràgraf.
*Imágenes obtenidas de investigaciones de Igualdad Animal y Equanimal.
JerusaVillergas tanca el seu escrit assumint tota la responsabilitat de la seua publicació, i declara
que inclou informació publicada a la xarxa i recollida de pàgines d’organismes oficials i revistes
especialitzades. Jo, Jesús Frare, he comprovat les referències i he incorporat la seua localització al
text original, i done fe de la seua autenticitat.