Obrir bretxa.
El 22 de febrer de 2011, activistes d’Igualtat Animal1
irrompien a la Passarel·la Cibeles per tercer any
con...
Jo no puc evitar que una persona es senta reconfortada per poder optar pels ous ecològics, i que
això faça que consumisca ...
una causa definida que nos une, y que es más importante
que lo que nos separa.
Yo siempre he sido un posibilista. Siempre ...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Obrir bretxa.

167 views
94 views

Published on

El 22 de febrer de 2011, activistes d’Igualtat Animal irrompien a la Passarel·la Cibeles per tercer any consecutiu , i aquest fet va tindre un ressò mediàtic important. Es parla de desig de notorietat i ganes de rebre palmadetes a l’esquena.Aconseguir que moltes persones comencen a obrir els ulls no és igual que aconseguir que moltes persones arriben a la conclusió que volem, sense errors ni desviacions. Les consciències són lliures i és millor aspirar a generar consensos que buscar adhesions indestructibles. Els consensos es generen sobre acords de base i, com més grans volem que siguen eixos acords, han de deixar més terreny obert al debat i, fins i tot, al desacord. Assumim que hi ha una causa definida que ens uneix, i que és més important que allò que ens separa.

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
167
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Obrir bretxa.

  1. 1. Obrir bretxa. El 22 de febrer de 2011, activistes d’Igualtat Animal1 irrompien a la Passarel·la Cibeles per tercer any consecutiu2, i aquest fet va tindre un ressò mediàtic important3. Però, per altra banda, aquest tipus d’accions generen crítiques des d’alguns sectors de l’animalisme, que les rebutgen per considerar que van destinades, exclusivament, a obtindre resultats ràpids a partir d’eixa rellevància mediàtica. Es parla de desig de notorietat i ganes de rebre palmadetes a l’esquena. Des del punt de vista ideològic, aquests sectors consideren que es tracta, fins i tot, d’accions especistes. Anem a l’exemple concret: afirmen que una acció com la de Cibeles, on només desfilen peces fetes amb “pell que es pot acaronar” i destinades a un mercat amb alt poder adquisitiu, deixa de banda la majoria dels animals que són explotats per la indústria del vestit, als quals arrenca el cuir, la llana i la seda, i que obté els seus beneficis d’un mercat molt més ample. Es tractaria, doncs, d’abandonar la majoria de les víctimes per a seguir el camí més fàcil, que serveix per a amagar la tragèdia davant els ulls que volen tranquil·litzar les seues consciències. No estic d’acord amb aquestes postures, que no són, ni molt menys, justes4. Ningú ha aconseguit mai, fins hui, que tothom pense allò que eixa persona, grup, moviment o revolució vol que pense. Ni tan sols les dictadures més fèrries aconsegueixen eliminar el pensament lliure. I, per això, existeixen persones animalistes i veganes al món. És erroni pensar que el pensament crític i lliure només pot arribar fins on nosaltres volem perquè, aleshores, deixar de ser crític i lliure i passa a ser tot el contrari: controlat i limitat. Aconseguir que moltes persones comencen a obrir els ulls no és igual que aconseguir que moltes persones arriben a la conclusió que volem, sense errors ni desviacions. Les consciències són lliures i és millor aspirar a generar consensos que buscar adhesions indestructibles. Els consensos es generen sobre acords de base i, com més grans volem que siguen eixos acords, han de deixar més terreny obert al debat i, fins i tot, al desacord. Assumim que hi ha una causa definida que ens uneix, i que és més important que allò que ens separa. Jo sempre he estat un possibilista. Sempre he cregut que no podem arribar a l’abolició de l’especisme d’un salt, i que s’ha d’avançar assumint, si cal, objectius concrets i limitats i renúncies parcials, que ens obliguen a seguir lluitant. Per això, més d’una persona, compromesa amb l’animalisme, m’ha assenyalat com a neoespecista, terme que va associat molt especialment al pensament de Gary Francione. Francione defensa, bàsicament, que tota acció que no tinga com a objectiu l’abolició de l’especisme, ja siga de forma general o respecte a una forma concreta (carn de porc, circs, pesca esportiva, etc.) és contraproduent. La seua crítica comença per la primera manifestació de l’animalisme al segle XIX, el benestarisme5, al que considera culpable d’oferir una justificació a qui consumeix explotació animal i a qui produeix a costa dels altres animals, de donar armes a la indústria per a multiplicar la producció. Arriba, després, a qui continua considerant que el camí de la negociació i els èxits parcials és una opció. Per a Francione som noespecistes, perquè el que fem es perjudicar els animals, fins i tot sabent que la nostra opció no dona bons resultats. http://www.igualdadanimal.org/ http://www.igualdadanimal.org/noticias/5884 3 http://on.fb.me/Cibeles2011 4 http://www.igualdadanimal.org/vestimenta 5 Millora de les condicions d’ús i explotació dels animals no humans. Primera reivindicació dels moviments “proteccionistes” i que es plasmà a lleis que regulaven la forma de tractar els individus explotats. Les primeres lleis es promulgaren al Regne Unit, des d’on arribaren a tot el món occidental. 1 2
  2. 2. Jo no puc evitar que una persona es senta reconfortada per poder optar pels ous ecològics, i que això faça que consumisca més ous que abans, quan només tenia l’opció que li oferia la indústria d’explotació intensiva. I afirme que si es prohibiren les granges de gallines en bateria per a imposar una forma d’explotació sense gàbies, això seria un avanç. Malgrat que augmentara el consum d’ous. Malgrat que les gallines continuarien seguint el camí de l’escorxador quan ja no foren econòmicament rendibles. Només seria una fita de l’animalisme, que continuaria lluitant. Personalment, pense que Francione confon la ideologia amb l’acció. La ideologia és el terreny del pensament, de la filosofia; l’acció és el de la política, l’estratègia i la tàctica. L’acció marca el ritme de la lluita, i la ideologia ens parla del motiu pel qual lluitem. I una de les parts més importants d’eixa lluita és l’esforç per fer obrir els ulls, per obrir les consciències. L’activisme no pot lluitar, només, amb tractats de filosofia, manifests polítics i arguments sòlids. Sovint, quan volem obrir alguna cosa, utilitzem una eina punxant, i donem un fort colp que trenca la dura closca. L’animalisme també pot utilitzar un estilet d’empatia que colpege les consciències, que les obra definitivament. I això és el que fa un acte com l’assalt a la Passarel·la Cibeles d’Igualtat Animal, que mai s’ha declarat una organització possibilista. És una acció de denúncia, contra l’ús dels animals no humans per a fer vestits de pells. No només dels animals amb “pells que s’acaronen”, també d’ofidis i altres rèptils6. No es tracta de renunciar a defensar les vaques, les ovelles o els cucs de seda. Es tracta d’arribar i fer veure el problema, a través d’un colp que ix a totes les televisions i apareix a tots els diaris. Es tracta, senzillament, d'obrir bretxa. Traducció al castellà. Abrir brecha. El 22 de febrero de 2011, activistas de Igualdad Animal7 irrumpían en la Pasarela Cibeles por tercer año consecutivo8, y este hecho tuvo un eco mediático importante9. Pero, por otra parte, este tipo de acciones generan críticas desde algunos sectores del animalismo, que las rechazan por considerarlas destinadas, exclusivamente, a obtener resultados rápidos a partir de esa relevancia mediática. Se habla de deseo de notoriedad y ganas de recibir palmaditas en la espalda. Desde el punto de vista ideológico, estos sectores consideran que se trata, incluso, de acciones especistas. Vamos al ejemplo concreto: afirman que una acción como la de Cibeles, donde sólo desfilan piezas hechas con "piel que se puede acariciar" y destinadas a un mercado con alto poder adquisitivo, deja de lado la mayoría de los animales que son explotados por la industria del vestir, a los que arranca el cuero, la lana y la seda, y que obtiene sus beneficios de un mercado mucho más amplio. Se trataría, pues, de abandonar la mayoría de las víctimas para seguir el camino más fácil, que sirve para esconder la tragedia ante los ojos que quieren tranquilizar sus conciencias. No estoy de acuerdo con estas posturas, que no son, ni mucho menos, justas10. Nadie ha conseguido nunca, hasta hoy, que todo el mundo piense lo que esa persona, grupo, movimiento o revolución quiere que piense. Ni siquiera las dictaduras más férreas consiguen eliminar el pensamiento libre. Y, por ello, existen personas animalistas y veganas en el mundo. Es erróneo pensar que el pensamiento crítico y libre sólo puede llegar hasta donde nosotrxs queremos porque, entonces, dejar de ser crítico y libre y pasa a ser todo lo contrario: controlado y limitado. Conseguir que muchas personas empiecen a abrir los ojos no es igual que conseguir que muchas personas lleguen a la conclusión que queremos, sin errores ni desviaciones. Las conciencias son libres y es mejor aspirar a generar consensos que buscar adhesiones inquebrantables. Los consensos se generan sobre acuerdos de base y, cuanto más grandes queremos que sean esos acuerdos, deben dejar más terreno abierto al debate y, incluso, al desacuerdo. Asumimos que hay Per Cibeles 2011 també tenien vestits fets amb pell de serp, fet que pot servir, quan s’explica l’acció i els seus motius, per a enllaçar amb el cuir de les jaquetes, sabates i complements, o amb la llana i la seda. 7 http://www.igualdadanimal.org/ 8 http://www.igualdadanimal.org/noticias/5884 9 http://on.fb.me/Cibeles2011 10 http://www.igualdadanimal.org/vestimenta 6
  3. 3. una causa definida que nos une, y que es más importante que lo que nos separa. Yo siempre he sido un posibilista. Siempre he creído que no podemos llegar abolición del especismo de un salto, y que hay que avanzar asumiendo, en su caso, objetivos concretos y limitados y renuncias parciales, que nos obligan a seguir luchando. Por ello, más de una persona, comprometida con el animalismo, me ha señalado como neoespecista, término que va asociado muy especialmente al pensamiento de Gary Francione. Francione defiende, básicamente, que toda acción que no tenga como objetivo la abolición del especismo, ya sea de forma general o respecto a una forma concreta (carne de cerdo, circos, pesca deportiva, etc.) es contraproducente. Su crítica comienza por la primera manifestación del animalismo en el siglo XIX, el bienestarismo11, al que considera culpable de ofrecer una justificación a quien consume explotación animal y a quien produce a costa de los demás animales, de dar armas a la industria para multiplicar la producción. Llega, después, a quien sigue considerando que el camino de la negociación y los logros parciales es una opción. Para Francione somos noespecistas, porque lo que hacemos es perjudicar a los animales, aun sabiendo que nuestra opción no da buenos resultados. Yo no puedo evitar que una persona se sienta reconfortada por poder optar por huevos ecológicos, y que esto haga que consuma más huevos que antes, cuando sólo tenía la opción que le ofrecía la industria de explotación intensiva. Y afirmo que si se prohibieran las granjas de gallinas en batería para imponer una forma de explotación sin jaulas, eso sería un avance. A pesar de que aumentara el consumo de huevos. A pesar de que las gallinas continuarían siguiendo el camino del matadero cuando ya no fueran económicamente rentables. Sólo sería un hito del animalismo, que continuaría luchando. Personalmente, pienso que Francione confunde la ideología con la acción. La ideología es el terreno del pensamiento, de la filosofía; la acción es el de la política, la estrategia y la táctica. La acción marca el ritmo de la lucha, y la ideología nos habla del motivo por el que luchamos. Y una de las partes más importantes de esa lucha es el esfuerzo para abrir los ojos, para abrir las conciencias. El activismo no puede luchar, sólo, con tratados de filosofía, manifiestos políticos y argumentos sólidos. A menudo, cuando queremos abrir algo, utilizamos una herramienta punzante, y damos un fuerte golpe que rompe la dura cáscara. El animalismo también puede utilizar un estilete de empatia que golpee las conciencias, que las abra definitivamente. Y eso es lo que hace un acto como el asalto a la Pasarela Cibeles de Igualdad Animal, que nunca se ha declarado una organización posibilista. Es una acción de denuncia, contra el uso de los animales no humanos para hacer vestidos de pieles. No sólo los animales con "pieles que acarician", también de ofidios y otros reptiles12. No se trata de renunciar a defender a las vacas, las ovejas o los gusanos de seda. Se trata de llegar y hacer ver el problema, a través de un golpe que sale en todas las televisiones y aparece en todos los periódicos. Se trata, sencillamente, de abrir brecha. Mejora de las condiciones de uso y explotación de los animales no humanos. Primera reivindicación de los movimientos "proteccionistas" y que se plasmó en leyes que regulaban la forma de tratar los individuos explotados. Las primeras leyes se promulgaron en el Reino Unido, desde donde llegaron a todo el mundo occidental. 12 Para Cibeles 2011 también tenían vestidos hechos con piel de serpiente, lo que puede servir, cuando se explica la acción y sus motivos, para enlazar con el cuero de las chaquetas, zapatos y complementos, o con la lana y la seda. 11

×