Your SlideShare is downloading. ×
Per l’abolició dels correbous.  Lo riu és vida, lo riu no és tortura i mort.
Per l’abolició dels correbous.  Lo riu és vida, lo riu no és tortura i mort.
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Per l’abolició dels correbous. Lo riu és vida, lo riu no és tortura i mort.

36

Published on

Al nostre país, el linxament és dia de festa. Les víctimes són bous acorralats que només volen escapar, però que només troben atzucacs. Els solten a les places i carrers després de patir hores de …

Al nostre país, el linxament és dia de festa. Les víctimes són bous acorralats que només volen escapar, però que només troben atzucacs. Els solten a les places i carrers després de patir hores de transport i llargues esperes a dins de caixons on no es poden moure, que deixen al sol durant hores perquè així estan més a prop del bar, i on pateixen amb terror més crits i més agressions que no saben d’on venen. Els lligen i arrosseguen per les banyes, i els han fet sentir com si els haguera atrapat una rajada de llops. Els embolen i els fan viure el terror del foc a tocar del seus ulls. Els espanten i els agredeixen a punyades i puntades de peu, estirades de cua, bastonades, punxades i descàrregues elèctriques...

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
36
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Lo riu és vida, lo riu no és tortura i mort. Per l’abolició dels correbous. Publicat a La Ploma, de TVAnimalista1. Els Països Catalans tenen un “centre” que no és Barcelona, ni Ciutat de Mallorca ni València. La terra de l’Ebre és on el nord i el sud no es distingeixen, on les muixerangues es fan castells i on sorgeix un delta que mira mar endins, buscant la serra de Tramuntana. És del crit de la terra que tremola quan la fan rebentar entre Vinarós i Alcanar, que crida davant l’amenaça de prospeccions petrolieres des de les Columbretes fins a Eivissa… És el crit de lo Riu és vida. M’imagine el país fent una pendent a banda i banda de la seua sèquia gran, on desguassa tot allò nostre, de bo i de roí, i on sempre hi ha qui vol xuclar. Entre les coses que cauen o es desborden pel vessant sud i topen amb el del nord, hi ha tota un reguitzell de tradicions manipulades, que fan semblar que estem a una terra on la tortura d’animals sempre s’ha trobat divertida o, quasi, l’única cosa divertida. A l’Ebre arriba el modern tir i arrossegament disfressat de tradicional, les joies són curses de cavalls, la massacre del parany es diu caça en barraca… I els bous al carrer són els correbous. Al nostre país, el linxament és dia de festa. Les víctimes són bous acorralats que només volen escapar, però que només troben atzucacs. Els solten a les places i carrers després de patir hores de transport i llargues esperes a dins de caixons on no es poden moure, que deixen al sol durant hores perquè així estan més a prop del bar, i on pateixen amb terror més crits i més agressions que no saben d’on venen. Els lligen i arrosseguen per les banyes, i els han fet sentir com si els haguera atrapat una rajada de llops. Els embolen i els fan viure el terror del foc a tocar del seus ulls. Els espanten i els agredeixen a punyades i puntades de peu, estirades de cua, bastonades, punxades i descàrregues elèctriques. 1 http://www.tvanimalista.com/2014/04/03/lo-riu-es-vida-lo-riu-no-es-tortura-i-mort-per-l’abolicio-dels-correbous/
  • 2. Quan moren de por i cansament, quan cauen fulminats per una aturada cardíaca, quan es trenquen una banya contra una barrera o contra el cantó d’una casa, quan es trenquen una pota perquè no poden mantindre l’equilibri i córrer sobre l’asfalt, la festa continua amb altra víctima. I altra, i altra… Els que anomenen bous cerrils o salvatges, van a l’escorxador després de tot això: el major negoci sempre està en allò que es compra per a usar i tirar i, per això, els cerrils només tenen un ús. Entre les pedanies del nord de la ciutat de València i l’Ebre, aquesta barbàrie és omnipresent i, fins i tot, hi ha qui vol que siga “signe d’identitat” malgrat tot, perquè només es cosa de minories cridaneres que silencien les majories que no participen del linxament, que no s’hi troben però que són poc donades a alçar la veu quan “només es tracta d’animals”. Els bous, a la plaça o al carrer, només són esclaus d’un negoci paràsit dels diners públics que s’amaga amb mil disfresses. I, a les Terres de l’Ebre, és disfressa d’identitat per a xuclar, per a fer un transvasament cap a quatre butxaques. Sempre ha hagut gent a favor dels bous i en contra dels linxaments, perquè és hora de soterrar en la història totes les injustícies que hem heretat i perquè ens podem divertir de moltes maneres lliures de tortura i explotació. Ara que s’ha començat a organitzar i treballar a través de l’Assemblea per l’Abolició dels Correbous2 a les Terres de l’Ebre, des de la resta del país també volem fer vessar la nostra força cap a lo riu gran. A través de les organitzacions que li donem suport, Iniciativa Animalista3 i Libera!4; amb tota la gent del País Valencià compromesa amb la mateixa lluita i amb organitzacions com la Folgança d’Algemesí; amb la gent de Fornalutx i totes les Balears i amb la gent del nord que també lluita pel respecte als bous i que s’organitzarà dins l’Assemblea, a partir de l’assemblea unitària del 13 d’abril l’Ecocentre5 de Barcelona. Tota la gent que us estimeu la terra i que no hi poseu per davant els vostres interessos, que voleu que els diners de totes i tots no siguen per a qui s’aprofita dels i les febles, que us estimeu les bones tradicions i que voleu festes de veritat, fetes de moments especials, entreteniment i diversió en lloc de tortura i patiment, esteu convidats i convidades. 2 https://www.facebook.com/assemblea.abolicionista?fref=ts 3 http://iniciativaanimalista.cat/ 4 http://www.liberaong.org/ 5 http://ecocentrebarcelona.org/

×