Al nostre país, el linxament és dia de festa. Les víctimes són bous acorralats que només volen escapar, però que només troben atzucacs. Els solten a les places i carrers després de patir hores de transport i llargues esperes a dins de caixons on no es poden moure, que deixen al sol durant hores perquè així estan més a prop del bar, i on pateixen amb terror més crits i més agressions que no saben d’on venen. Els lligen i arrosseguen per les banyes, i els han fet sentir com si els haguera atrapat una rajada de llops. Els embolen i els fan viure el terror del foc a tocar del seus ulls. Els espanten i els agredeixen a punyades i puntades de peu, estirades de cua, bastonades, punxades i descàrregues elèctriques...

1. Lo riu és vida, lo riu no és tortura i mort. Per l’abolició dels correbous.
Publicat a La Ploma, de TVAnimalista1.
Els Països Catalans tenen un “centre” que
no és Barcelona, ni Ciutat de Mallorca ni
València. La terra de l’Ebre és on el nord i
el sud no es distingeixen, on les
muixerangues es fan castells i on sorgeix
un delta que mira mar endins, buscant la
serra de Tramuntana. És del crit de la
terra que tremola quan la fan rebentar
entre Vinarós i Alcanar, que crida davant
l’amenaça de prospeccions petrolieres
des de les Columbretes fins a Eivissa…
És el crit de lo Riu és vida.
M’imagine el país fent una pendent a
banda i banda de la seua sèquia gran, on
desguassa tot allò nostre, de bo i de roí, i
on sempre hi ha qui vol xuclar. Entre les
coses que cauen o es desborden pel
vessant sud i topen amb el del nord, hi ha
tota un reguitzell de tradicions
manipulades, que fan semblar que estem
a una terra on la tortura d’animals
sempre s’ha trobat divertida o, quasi,
l’única cosa divertida. A l’Ebre arriba el
modern tir i arrossegament disfressat de
tradicional, les joies són curses de cavalls,
la massacre del parany es diu caça en
barraca… I els bous al carrer són els
correbous.
Al nostre país, el linxament és dia de
festa. Les víctimes són bous acorralats
que només volen escapar, però que només troben atzucacs. Els solten a les places i carrers després
de patir hores de transport i llargues esperes a dins de caixons on no es poden moure, que deixen al
sol durant hores perquè així estan més a prop del bar, i on pateixen amb terror més crits i més
agressions que no saben d’on venen. Els lligen i arrosseguen per les banyes, i els han fet sentir com
si els haguera atrapat una rajada de llops. Els embolen i els fan viure el terror del foc a tocar del
seus ulls. Els espanten i els agredeixen a punyades i puntades de peu, estirades de cua, bastonades,
punxades i descàrregues elèctriques.
1 http://www.tvanimalista.com/2014/04/03/lo-riu-es-vida-lo-riu-no-es-tortura-i-mort-per-l’abolicio-dels-correbous/

2. Quan moren de por i cansament, quan cauen fulminats per una aturada cardíaca, quan es trenquen
una banya contra una barrera o contra el cantó d’una casa, quan es trenquen una pota perquè no
poden mantindre l’equilibri i córrer sobre l’asfalt, la festa continua amb altra víctima. I altra, i
altra… Els que anomenen bous cerrils o salvatges, van a l’escorxador després de tot això: el major
negoci sempre està en allò que es compra per a usar i tirar i, per això, els cerrils només tenen un ús.
Entre les pedanies del nord de la ciutat de València i l’Ebre, aquesta barbàrie és omnipresent i, fins
i tot, hi ha qui vol que siga “signe d’identitat” malgrat tot, perquè només es cosa de minories
cridaneres que silencien les majories que no participen del linxament, que no s’hi troben però que
són poc donades a alçar la veu quan “només es tracta d’animals”. Els bous, a la plaça o al carrer,
només són esclaus d’un negoci paràsit dels diners públics que s’amaga amb mil disfresses. I, a les
Terres de l’Ebre, és disfressa d’identitat per a xuclar, per a fer un transvasament cap a quatre
butxaques.
Sempre ha hagut gent a favor dels bous i en contra dels linxaments, perquè és hora de soterrar en
la història totes les injustícies que hem heretat i perquè ens podem divertir de moltes maneres
lliures de tortura i explotació. Ara que s’ha començat a organitzar i treballar a través de
l’Assemblea per l’Abolició dels Correbous2 a les Terres de l’Ebre, des de la resta del país també
volem fer vessar la nostra força cap a lo riu gran. A través de les organitzacions que li donem
suport, Iniciativa Animalista3 i Libera!4; amb tota la gent del País Valencià compromesa amb la
mateixa lluita i amb organitzacions com la Folgança d’Algemesí; amb la gent de Fornalutx i totes
les Balears i amb la gent del nord que també lluita pel respecte als bous i que s’organitzarà dins
l’Assemblea, a partir de l’assemblea unitària del 13 d’abril l’Ecocentre5 de Barcelona.
Tota la gent que us estimeu la terra i que no hi poseu per davant els vostres interessos, que voleu
que els diners de totes i tots no siguen per a qui s’aprofita dels i les febles, que us estimeu les bones
tradicions i que voleu festes de veritat, fetes de moments especials, entreteniment i diversió en lloc
de tortura i patiment, esteu convidats i convidades.
2 https://www.facebook.com/assemblea.abolicionista?fref=ts
3 http://iniciativaanimalista.cat/
4 http://www.liberaong.org/
5 http://ecocentrebarcelona.org/