Curta vida de cadenes i patiment.Monsanto, la investigació independent i les rates.
No fa molt, parlava d’un article on pr...
estàndards reconeguts per la comunitat científiques. Arriben a perdre beques i llocs a centres
d’investigació i universita...
conservador ADN de mamífers euteris que, per tant, és molt semblant. Per a fer això, la ciència
deixa en un segon terme 50...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Curta vida de cadenes i patiment. Monsanto, la investigació independent i les rates.

100
-1

Published on

El debat sobre la investigació de l’equip de Seralini posa en evidència Monsanto i la indústria bioquímica, amb les seues manipulacions i ocultacions per a sostindre el negoci dels transgènics. També posa en evidència la indústria de la investigació amb animals, que es delata ella mateixa: “El que oculta la carta oberta de les persones científiques independents és que no s’ha de qüestionar l’arbitrari dogma especista que dóna “validesa científica” a l’ús de rates Sprague–Dawley o de qualsevol altre animal als laboratoris, perquè es posen en evidència les trampes del sistema i aquest perd la seua falsa credibilitat. La controvèrsia no ha de fer evident que el rei no porta vestit”.

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
100
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Curta vida de cadenes i patiment. Monsanto, la investigació independent i les rates.

  1. 1. Curta vida de cadenes i patiment.Monsanto, la investigació independent i les rates. No fa molt, parlava d’un article on presentaven la transnacional Monsanto com l’abanderada de la lluita contra la fam a l’Àfrica1 amb els seus productes transgènics i els seus químics que poden multiplicar miraculosament la productivitat de la terra. On ens mostraven el president de la companyia com un simpàtic personatge cridat a succeir i superar Ghandi o Mandela. Al mateix temps, i d’entre la molta informació soterrada per la propaganda de Monsanto, vaig veure un reportatge curt on mostren la forma de fer de la indústria bioquímica quan la investigació científica no respon als seus interessos. Es titula Com silencia Monsanto les persones científiques dissidents2 i pertany a la sèrie The Eye-Opener Report3, del mitjà independent Boiling Frogs4. També està disponible amb subtítols en castellà5. L’element central del document és una investigació dirigida per Gilles Éric Séralini6, de la Universitat de Caen7. L’article, titulatToxicitat a llarg termini de l’herbicida Roundup i de la dacsa modificada genèticament i tolerant al Roundup8, generà una agra polèmica després de la seua publicació a la revista Food and Chemical Toxicology9, que l’acabà retirant en contra dels seus propis principis ètics. En cap moment s’havien evidenciat errors o manipulació de la investigació, no es tracta de cap plagi o publicació redundant i tampoc s’ha fonamentat, segons els criteris socials i paradigmes vigents, no es demostrà cap “falta d’ètica”. El seu pecat és que va contra els interessos de Monsanto i la indústria bioquímica, ja que mostra els possibles efectes contra la salut humana d’eixos organismes genèticament modificats i d’eixos productes bioquímics que haurien de salvar Àfrica. També posa en evidència la “investigació” patrocinada per la indústria, dissenyada per a no entrar mai en terrenys que convenen al negoci. Aquestes treballs es presenten davant l’opinió pública com a demostracions de la fiabilitat dels transgènics i, a més, són la base dels procediments administratius per a legalitzar el seu ús, pensats a la mida de la indústria i “vigilats” per alts càrrecs que de l’administració arribats des de les corporacions com Monsanto i on tornaran a trobar ben obertes les seues portes giratòries. El que espera la investigació independent com la de l’equip de Séralini són campanyes d’intoxicació i desprestigi orquestrades per la indústria amb la col·laboració de científics a sou, mitjans de comunicació i els mateixos organismes de control com l’EFSA10 a Europa o l’EPA11 i l’FDA12 als EUA. Es publiquen denúncies sobre l’ànsia de protagonisme de les persones investigadores, sobre el seu oportunisme i sobre el sensacionalisme aprofitat del seu treball. Se les acusa de males pràctiques, de falta de rigor i deficiències metodològiques, malgrat que el seu treball és dins dels 1 Animalisme CAT, 02/03/2013, Nutrició al món (humà), http://animalismecat.blogspot.com.es/2014/03/nutricio-del- mon.html 2 Títol original: How Monsanto silence Scientific Dissident. 3 Amb James Corbett, http://www.boilingfrogspost.com/category/the_eyeopener_report/. Entrada del 03/12/2013. 4 http://www.boilingfrogspost.com/ 5 per Mervec, http://www.youtube.com/watch?v=yUlHaZhjWvs 6 http://fr.wikipedia.org/wiki/Gilles-Éric_Séralini 7 http://www.unicaen.fr/ 8 Títol original: Long term toxicity of a Roundup herbicide and a Roundup–tolerant genetically modified maize. http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0278691512005637 9 http://www.journals.elsevier.com/food-and-chemical-toxicology/ 10 European Food Safety Authority, http://www.efsa.europa.eu/ 11 US Environmental Protection Agency, http://www.epa.gov/ 12 US Food and Drug Administration, http://www.fda.gov/
  2. 2. estàndards reconeguts per la comunitat científiques. Arriben a perdre beques i llocs a centres d’investigació i universitats i, fins i tot, pateixen amenaces físiques. Finalment, els treballs són revisatsi rebutjats pels organismes de control i eliminats de les publicacions científiques. Per la seua banda, els treballs patrocinats per la indústria mai són qüestionats, encara que es demostre que han utilitzat procediments idèntics als de treballs crítics i encara aquests hagen posat en qüestió els seus resultats. Les veus que crucifiquen els treballs independents, fins i tot des de publicacions científiques de prestigi, no tenen res a dir al respecte. Una llarga llista de persones científiques signaren un manifest titulat Séralini i la ciència: una carta oberta13. Diu: “Quan eixes persones amb un interés adquirit intenten sembrar un dubte no raonable respecte a resultats inconvenients, o quan els governs aprofiten les oportunitats polítiques per a escollir i seleccionar l’evidència científica, posen en perill la confiança pública en els mètodes i institucions científiques”. El documental de Boiling Frogs explica amb detall com es va fer la investigació de Serálini: “la investigació utilitzà 200 rates durant dos anys, dividies en 10 grups de 20 individus (10 mascles i 10 femelles). Tres grups només foren alimentats amb la dacsa transgènica NK603 patentada per Monsanto; altres tres amb dacsa tractada amb l’herbicida Roundup, i altres tres amb dacsa no modificada genèticament, però combinada amb el consum d’aigua tractada amb Roundup. El grup que restava era el de control, que menjà dacsa no transgènica i no tingué cap contacte amb l’herbicida”. Totes aquestes rates moriren, i els tumors que els provocaren i els seus òrgans interns afectats formen part de la col·lecció de proves de l’experiment. Foren 200 rates de laboratori de la raça albina Sprague–Dawley, com es diu al manifest esmentat. Reben el nom del laboratori que les començà a criar el 1925 a Madison, Wisconsin, a partir d’un grup de 6 femelles i un sol mascle. Els milions de víctimes que es massacren en l’actualitat14 descendeixen d’aquest xicotet grup. Acusen Serálini d’haver utilitzat aquest tipus d’animals, “amb molta propensió als tumors de mama, sobre tot si no tenen restriccions en l’alimentació”. Es tracta de la rata de laboratori per antonomàsia, i també són les víctimes dels estudis a mida de Monsanto. Són adultes madures amb només 6 mesos i, quan viuen amb gent que les rescata i té cura per les seues necessitats, moren de velles abans de complir els 3 anys. Tota una vida concentrada en tan poc de temps les converteix en l’instrument que aquesta gent necessita pel que anomenen estudis de llarga durada, que són el principal argument justificatiu de la investigació amb animals. Han decidit fer projeccions proporcionals respecte a la vida dels éssers humans:si les donem aquest tipus d’alimentació, si els provoquem aquesta carència nutricional, si els fem prendre xicotetes dosis d’aquest verí, si els provoquem aquesta malaltia o els fem nàixer amb ella i, després, els subministrem aquest medicament, en 4 mesos veiem el que veuríem en 30 anys de vida humana, i en 2 anys seus tenim l’equivalent a 75 o 80 nostres. Han decidit que aquestes projeccions són vàlides malgrat que, òbviament, un individu deRattusnorvegicus no és com und’Homo sapiens. Diuen que tenim un avantpassat comú i un 13 Independent Science News, 02/10/2012, Seralini and Science: an open letter, http://www.independentsciencenews.org/health/seralini-and-science-nk603-rat-study-roundup/ 14 Oferta de Harlan per a Espanya. http://www.harlan.com/products_and_services/research_models_and_services/research_models/sprague_dawley_ou tbred_rat/hsdsprague-dawley-sd/us.hl Algunes de les víctimes amb tumors gegants, i aquests una vegadahan estat extirpats dels seus cadàvers.
  3. 3. conservador ADN de mamífers euteris que, per tant, és molt semblant. Per a fer això, la ciència deixa en un segon terme 50 o 60 milions d’anys d’evolució. I ho fa per a apel·lar després a l’especisme, al prejudici que ens situa en un pla superior perquè si i ens permet utilitzar individus tan semblants a nosaltres. També ho fa, com sempre, perquè és un bon negoci que s’ha de justificar: des de la indústria que ven els individus esclaus amb preus en funció del pes o el sexe, de si són femelles prenyades o amb cries o si són animals en condició de criar o més vells, fins als equips d’investigació que justifiquen beques i llocs en universitats i centres d’investigació a base d’investigacions consistents en massacrar 200 rates d’una determinada manera. M’imagine al mateix Séralini justificant aquesta trama econòmica i ideològica i desacreditant animalistes de la mateixa manera que han fet amb ell.Des d’aquesta perspectiva, la truita es gira i tornem a tenir la indústria d’explotació animal mostrant les seues pròpies trampes. Les rates Sprague–Dawley són propenses als tumors, segons el cor que canta quan Monsanto mou la batuta. La seua evolució és altra evolució i són evidents les conseqüències de la selecció per a cria, de l’endogàmia forçada per la creació de races artificials. Resulta que no són models vàlids quan convé a uns interessos, però que ho han de ser forçadament perquè convé d’altres. El que oculta la carta oberta de les persones científiques independents és que no s’ha de qüestionar l’arbitrari dogma especista que dóna “validesa científica” a l’ús de rates Sprague–Dawley o de qualsevol altre animal als laboratoris, perquè es posen en evidència les trampes del sistema i aquest perd la seua falsa credibilitat. La controvèrsia no ha de fer evident que el rei no porta vestit. L’antiespecisme és al mig de tot això. Nosaltres, a fora dels laboratoris, continuem assenyalant uns i altres, que són la mateixa veu a l’hora de justificar l’ús i explotació animal. I sobre tot assenyalem cap a les víctimes, les autèntiques protagonistes que no conten per a res en aquesta creuada contra Monsanto. Elles, les rates, no poden viure la seua meravellosa i accelerada vida perquè han de patir, d’una forma encara més intensa que la seua vida, el temps de cadenes i patiment que convé a la indústria de la investigació amb animals, malgrat la qüestionable validesa del fet (ho dic jo i ho diu Monsanto) i malgrat la validesa de les alternatives.

×