Un programa més sobre, anem a dir-ho així, “formes d’alimentació alternatives, associades a formes i propostes de vida alternatives”. Fou a Cuatro i s’emeté el dimarts, 14 d’octubre a les 22:30h, es diu Box, En la caja i el condueix Juanra Bonet... L’antiespecisme apareix molt col·lateralment i, sobre tot, amb la breu denúncia del Francisco Martín, històric del moviment, que diu: “ens centrem en els milers de milions d’animals que es crien per a que la gent se’ls menge i per a fer negoci amb ells”. Recomana el visionat d’Earthlings (2005) i sentencia aquest desig que, desgraciadament, està tan allunyat de la realitat: “cap persona es pot mantindre indiferent una vegada veu el que hi ha darrere [de l’explotació animal]”...

1. El zoo friki. “La Caja" amb Juanra Bonet.!
Un programa més sobre, anem a dir-ho així, “formes d’alimentació alternatives, associades a
formes i propostes de vida alternatives”. Fou a Cuatro i s’emeté el dimarts, 14 d’octubre a les
22:30h, es diu Box, En la caja i el condueix Juanra Bonet(1). !
La publicitat d’aquest programa(2) diu que presentaran
persones vegetarianes, veganes i crudiveganes “que
creuen en l’educació lliure, no confien en els
medicaments, els seus fills i filles no tenen atenció
pediàtrica ni estan vacunats i cultiven els seus propis
aliments”. Diu que La Caja ha posat el Juanra Bonet “en
contacte amb diferents persones que l’ajudaran a
conformar el dibuix de l’anomenada ‘alimentació
conscient’: dejú terapèutic, frugivorisme, agricultura
vèdica…”.!
El “contacte” es confirma amb el presentador eixint d’un
contenidor de fusta i fent com si haguera aterrat al
Planeta dels Simis. Era la primera escena del programa,
que vaig veure condicionat per aquest tòpic que forma
part del nostre dia a dia, ple de gent que es topa amb
nosaltres i mostra la seua curiositat amb aires de Darwin
a les Galápagos. Condicionat, també, per la paraula
distorsió que apareix immediatament al meu cap de vegà
de ciutat que mai ha cultivat res, com la gran majoria de
persones veganes.!
Per a explicar en que consistia cada forma d’alimentació,
utilitzaren uns gràfics amb fotos de cada grup d’aliments
i on, a cada pas, una X grossa i vermella els feia
desaparèixer de la “diversitat”. El vegetarianisme
implicava ratllar les carns i peixos, el veganisme ratllava
els ous i els lactis, el crudivorisme eliminava la cuina a
més de 42º i els refinats… El recurs gràfic expressa
amb molta força eixa idea de la pèrdua que sempre
apareix front al veganisme, i que es resumeix en la
pregunta de “què mengeu, amanides?”. !
Juanra Bonet ho explicita: “Cada vegada em trobava
més amb el no, el no a moltes coses i el si a poques”.
Davant dels arguments sobre salut i qualitat de vida,
acaba dient: “És com jo: m’agradaria fumar, però sóc
exfumador”. Crec que el programa encerta a l’hora de
posar en contradicció aquesta idea de pèrdua, perquè
mostra tot el que ja hem perdut amb l’alimentació de
l’era industrial: cuina mediterrània, la salut
bombardejada pels seus efectes acumulatius, la
diversitat, etc. També mostra tot el que podem guanyar
amb un canvi d’alimentació.!
L’antiespecisme apareix molt col·lateralment i, sobre tot,
amb la breu denúncia del Francisco Martín, històric del
moviment, que diu: “ens centrem en els milers de
milions d’animals que es crien per a que la gent se’ls
menge i per a fer negoci amb ells”. Recomana el
visionat d’Earthlings (2005) i sentencia aquest desig
que, desgraciadament, està tan allunyat de la realitat:
“cap persona es pot mantindre indiferent una vegada
Representació de l'alimentació pel Prana,
"l'energia que ens envolta”.
A sota, portada d’un llibre sobre el dejú
terapèutic.

2. veu el que hi ha darrere [de l’explotació animal]”. !
Només una gota en un oceà d’excentricitat, un recorregut que recorda a la visita d’un zoo o d’un
d’aquells circs dels horrors plens de frikis. Vull destacar la senyora que rescata i “reeduca”
cavalls per a que siguen animals de teràpia, i que matà un senglar amb arc i fletxes perquè “quan
mates un, no venen més a molestar. Són una plaga”. Tot un filó per presentador que diu: “em
sembla un bon negoci [el dels animals de teràpia]. Hi ha gent que tuneja cotxes antics”.!
Al periple no podien faltar els i les
hipsters com l’Audrey, crudivegana
inspirada per la Mimi Kirk, una
dona de 75 anys i la vegetariana
més sexy del 2009 segons PETA.
Audrey és el contacte amb la
Karyn, l’amazona i terror dels
senglars. El Francisco Martín obre
la porta al món higienista, el de la
c u r a d e l c o s a t r a v é s d e
l’alimentació, l’espiritualitat i el
contacte amb la natura. La
Begoña assegura que el dejú
terapèutic és 100% efectiu perquè
permet al cos estalviar l’energia de
la digestió, i el Rufino parla dels
seus dejuns de fins a 42 dies, amb
15 sense prendre ni tan sols aigua,
i de la seua aspiració al dejú
permanent del respiracionisme i
Enviament d’Agricultura Védica Maharishi.
del prana, l’energia vital que ens envolta. Tanca aquest periple el José Antonio, qui està al
capdavant d’Agricultura Vèdica Maharishi. L’empresa ven vegetals que senten música Gandarva
Veda i que són cultivats per persones que fan dos exercicis diaris de meditació transcendental per
a estar lliures d’ansietat i estrès, perquè se’ls podrien transmetre a les plantes. !
I, per suposat, el José Antonio és la baula de la cadena que connecta amb la seua clientela de
ciutat. Primer, una parella de vegana i vegetarià que havien aprés que “no has de convèncer
ningú de res”. Amb ells, el presentador fa un exercici de cistella de la compra vegana, ecològica i
orgànica que es situa al voltant de 120€ per persona i setmana. Irene, vegetariana de naixement,
filla i neta de persones vegetarianes i en transició al fruguivorisme, fa classes sobre nutrició a un
grup de persones que tanquen el cercle en definir la salut i la malaltia com a realitats endògenes i
rebutjar taxativament la “medicina al·lopàtica". !
És una espècie de viatge dantesc
per un món contra-científic que
culmina amb el corresponent salt
al món de la ciència, guiat per una
B e a t r i u q u e e s d i u Od i l e
Fernández, metgessa que amb 30
anys (2010) superà un càncer
d’ovaris amb múltiples metàstasis
als pulmons, ossos, vagina, etc.
Combinà el tractament mèdic de
cirurgia i quimioteràpia amb un
canvi de dieta elaborada per ella
mateixa, fonamentada en els
e s t u d i s c i e n t í fi c s s o b r e l a
influència de l’alimentació en les
Odile Fernández, amb portades dels seus llibres.
persones pacients d’oncologia. !

3. L’OMS ha valorat en un 30% el nombre de càncers que es poden prevenir amb un mode de vida
saludable. el GLOBOCAN, es seu mapa mundial del càncer, estableix que el 40% dels casos es
donen als països desenvolupats, i que només el 15% es donen als que es consideren
desenvolupats. L’Odile assenyala aliments processats com el sucre i recomana tornar als
ingredients de la dieta mediterrània: fruites, verdures, cereals i pasta integrals, llegums, llavors,
fruits secs, oli d’oliva verge… Diu que el càncer és com una loteria, i que una mala alimentació
dóna més números i fa més fàcil que et toque. !
En resum, moltes de les conclusions obtingudes del món friki, però de forma “raonable” i, sobre
tot, integradora. Com el càncer que es cura sense abandonar la medicina oncològica,
l’alimentació ha de ser variada, sense els trencaments que porten cap a l’autoexclusió. Juanra
Bonet tanca amb aquestes frases: “tinc la certesa que alguna cosa he de canviar”. “Em queda clar
que no estem menjant tan bé com ho hauríem de fer, que fem moltes coses mal. Em queda el
dubte si he de deixar de menjar carn”.!
L’ús i explotació animal queden fora de les conclusions i, per tant, ens hem de remetre a les
diverses frases del presentador al respecte: “no vull saber res! Feliç i ximple, no? Si no vull saber
és perquè puc canviar alguna cosa, i tal vegada no vull canviar res. M’agraden els animals abans
i després, no allò del mig. Si els haguera de matar jo seria carnívor, però trist. Em menjaria el tall
de carn amb llàgrimes, però me’l menjaria”. També comptem amb el recurs teòric impossible, el
de la ramaderia que no explota ni mata: “t’ho dic jo d’altra manera, si saberes que eixe animal no
ha patit, què faries?”. !
El programa no té la culpa de l’existència dels i les hipsters, ni que l’antiespecisme acabe tapat per
aquesta coberta espiritual i amb sabor oriental que a molta gent no ens agrada. Tot això és una
realitat, i trobe una gran sort que no haja aparegut alguna persona fent-se una neteja de còlon o
mostrant el fruit de l’última que s’ha fet. El problema és que no és un programa sobre
antiespecisme i veganisme, és sobre alimentació i no té cap intenció de qüestionar el sistema
especista. Aquesta, continua sent la nostra tasca. !
———!
(1) Cuatro a la carta, Box, En la caja: 14/10/2014, Juanra Bonet i los crudiveganos. http://www.cuatro.com/enlacaja/
a_la_carta/T01xP07-Juanra-Bonet-crudiveganos_2_1875855026.html !
(2) Cuatro, 13/10/2014, Juanra Bonet se atreve a romper los límites de su caja esta semana: ‘Crudiveganos’, http://
www.cuatro.com/enlacaja/Juanra-Bonetse-limites-programa-Crudiveganos_0_1875300241.html !