CLAC, Catalunya lliure d’animals en circs.  Un nou pas.
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

CLAC, Catalunya lliure d’animals en circs. Un nou pas.

on

  • 81 views

L’exposició d’éssers humans com a atracció dels zoològics d’Europa començà el 1874 en Alemanya i es mantingué fins a 1932. Tenia tres modalitats, i era fàcil que una mateixa exposició ...

L’exposició d’éssers humans com a atracció dels zoològics d’Europa començà el 1874 en Alemanya i es mantingué fins a 1932. Tenia tres modalitats, i era fàcil que una mateixa exposició donara el salt d’una a altra. L’exhibició antropològica era la més comuna, i era un afegit als zoos com els que encara esclavitzen animals (...). A partir d’ací, es podia saltar al model de fira, que era un zoo específicament humà, una exhibició temporal amb gent dels cinc continents (...). Finalment, estava el teatre de varietats, les exhibicions de les habilitats d’aquestes persones als propis espais zoològics...

Statistics

Views

Total Views
81
Views on SlideShare
81
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial LicenseCC Attribution-NonCommercial License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

CLAC, Catalunya lliure d’animals en circs.  Un nou pas.  CLAC, Catalunya lliure d’animals en circs. Un nou pas. Document Transcript

  • CLAC, Catalunya lliure d’animals en circs. Un nou pas. A partir de Zoológicos humanos, de Christian Báez i Peter Mason1. Les persones nadives americanes portades per Colom després del seu primer viatge foren presentades a la cort espanyola (…). El text del diari de l’almirall coincideix amb l’informe venecià de 1497 quan diu que “no sabien parlar”. És a dir, rebutja la condició humana de la seua forma de comunicació. P. 20. La presència de persones no europees als zoològics d’Europa no resultà sempre en un millor coneixement de les seues característiques i costums per part de les observadores. Gerard de Rialle era l’únic que els mirà a través dels filtres pertanyents a la seua pròpia cultura. P. 44. A El proper dimecres. 8 de maig, començarà el debat al Ple del Parlament de Catalunya per a l’abolició de l’explotació d’animals als circs2. Només Ciutadans i el PP s’hi oposen. Amb aquesta nova fita tan a prop, cal recordar que serà un pas endavant més, un dels molts que donarem. Cal recordar totes les víctimes, i tots els passos que hem donat abans. Els éssers humans sempre han format part dels botins de l’imperialisme europeu. El seu llegat de conquesta, ocupació i espoli compta amb la massacre dels pobles nadius, l’esclavitud moderna3 o l’explotació de treballadors i treballadores d’Àsia per a alçar el poder colonial per tot arreu. Des del primer dia, les persones foren utilitzades com a objectes que mostrar, com a possessions que exhibir. L’exposició d’éssers humans com a atracció dels zoològics d’Europa començà el 1874 en Alemanya i es mantingué fins a 1932. Tenia 1 BÁEZ, Cristian, MASON, Peter, Zoológicos humanos. Fotografías de fueguinos y mapuche en el Jardin D’Acclimatation de París, siglo XIX. Pehuén, Biblioteca del Bicentenario, Santiago de Xile, 2010. 2 Vilaweb, 30/04/2014, Els espectacles de circ tenen els dies comptats a Catalunya, http://m.vilaweb.cat/noticia/4188163/20140430/espectacles-circ-catalunya-tenen-dies-comptats.html 3 Animalisme CAT, 30/03/2012, Esclavatge, http://animalismecat.blogspot.com.es/2012/03/esclavatge.html Indígenes de Terra del Foc. Al Jardí d’Aclimatació de París, on foren exhibits el 1881.
  • tres modalitats, i era fàcil que una mateixa exposició donara el salt d’una a altra. L’exhibició antropològica era la més comuna, i era un afegit als zoos com els que encara esclavitzen animals. Els éssers humans s’exhibien com els altres animals a recintes que, suposadament, reproduïen els seus entorns naturals: poblats, habitatges, estris, armes… No havien de fer res, només eren objectes de col·lecció que la gent que havia pagat una entrada mirava encuriosida i mostrava als seus fills i filles. A partir d’ací, es podia saltar al model de fira, que era un zoo específicament humà, una exhibició temporal amb gent dels cinc continents on, sovint, els pobles foren presentats no ‘al costat’ dels productes del món colonial, sinó ‘com a’ productes d’eixe món4. Finalment, estava el teatre de varietats, les exhibicions de les habilitats d’aquestes persones als propis espais zoològics, en teatres o espectacles itinerants com els actuals circs amb animals. Era el món dels i les freaks, persones afectades d’acondroplàsia (l’home més xicotet del món), acromegàlia (el Gegant Extremeny5), hipertricosi (l’home amb cara de gos), hirsutisme (la dona barbuda)…6. I fou el món de Sara Baartman, la Venus Hotentot7 i de moltes altres persones de pobles “incivilitzats”. Durant tots aquests anys, les víctimes humanes de tots els racons del planeta foren arrossegades cap a les metròpolis, on caigueren a les xarxes dels zoos i els circs. Es creà una indústria que començava amb agents encarregats de subministrar persones, i que es feien amb elles mitjançant les veritats a mitges, els enganys i les manipulacions, quan no les captures i els segrests. No podia faltar un “codi de bones pràctiques” justificatiu. Com passa actualment amb el cric, només era una cortina per a tapar tot el que es feia lluny de qualsevol control. Només era un exercici de cinisme, com el dels pirates japonesos que maten balenes als mars australs i mostren a les càmeres que els graven des d’avions o helicòpters, on diuen que tot plegat és una investigació científica. El 1878, el governador de Punta Arenas (Regió de Magallanes, Xile) evità que 4 persones indígenes kawésqar foren embarcades cap a Alemanya per J. W. Whalen. No hi havia qui sabera parlar el seu idioma i, per tant, era segur que no se les havia explicat les intencions d’empreses que “no són altra cosa que especulacions interessades que juguen amb la vida d’aquestes desgraciades”. L’operació es feia en nom de la Societat Berlinesa d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria8, que demanà la mediació de l’ambaixador alemany a Xile. A la seua petició, el dignatari assegurà que “el trasllat dels tipus de races assenyalats cap a Europa” es faria “d’una manera que no ofenga el decor i la dignitat”. El govern xilè ordenà que, “vist la noble finalitat de la societat”, es permetera el trasllat d’indígenes cap a Europa, “amb el benentès que se les ha de consultar la seua voluntat, de la forma que siga possible, l’objectiu del viatge, la seua duració i les compensacions que l’empresariat les ha de donar, per la qual i per a la repatriació, en el cas que siga exigida, s’haurà de retre una fiança al govern de la colònia”. El nombre d’aquestes persones que morí a Europa fou enorme. Homes dones i, sobre tot, infants, que morien víctimes de malalties i sense l’atenció mèdica adequada. Ho feien lluny de 4 Zoológicos humanos., p. 23. 5 Animalisme CAT, 14/12/2010, Humans a les vitrines, http://animalismecat.blogspot.com.es/2010/12/humans-les- vitrines_12.html 6 Informe d’Iniciativa Animalista, Els animals als circs, pàgina 3, http://iniciativaanimalista.cat/pdf/Circs_informe.pdf 7 Animalisme CAT, 27/08/2013, Venus i Mart. Sara Baartman i Ratón, http://animalismecat.blogspot.com.es/2013/08/venus-i-mart-sara-baartman-i-raton.html 8 Berliner Gesellschaft für Anthropologie, Ethnologie und Urgeschichte. De Terra del Foc, París, 1881.
  • la mirada de la gent per a la que havien estat una atracció i, generalment, abandonades a la seua sort per eixos empresaris que les havien portat cap a Europa. Ho feien a hospitals de beneficència com el de la Union of Saint George de Londres, on el 1887 morí una dona de Terra del Foc que havia ingressat sense res més que “una estora lligada com una manta i un parell d’espardenyes”. El metge que l’atengué protestà: “Considere un escàndol que es permeta que aquestes pobres criatures siguen tretes de la seua pàtria i portades fins a aquest país, on és quasi seguir que emmalaltiran”. Entre el 30 de juny i el 30 d’octubre d’eixe any, es celebrà al Parc del Retiro de Madrid l’Exposició de Filipines. Arribaren tagals, igorots, xamorros de les Marianes, indígenes de les Visayas i de Joló i un negre de Luzón, membre les antigues poblacions que ja hi eren a les illes índiques quan arribaren els pobles asiàtics. En total, 55 persones que foren “mostrades” amb les seues indumentàries i al costat dels materials i estris que utilitzaven, en una exposició que també comptava amb animals filipins. Basalia, jolona musulmana d’entre 25 i 30 anys, emmalaltí durant el viatge i morí a Madrid al maig, abans de començar l’exposició. Fou batejada i soterrada com a cristiana, malgrat l’oposició del seu home. Dolores, carolina de 22 anys, parí un xiquet que morí poc després del part. Ella també morí, poc després, de la tuberculosi que agafà a Madrid. Tanquen la llista Dolores i Luís, també carolins. Aquest nombre de víctimes és molt reduït en comparació a les altres exposicions, i es deu a la breu estada del grup a Europa. Pel que fa als altres casos, els grups passaven anys a Europa, de ciutat en ciutat, omplint les butxaques dels empresaris. Els mateixos arguments i les mateixes mentides que s’utilitzen pels esclaus del circ. I el mateix resultat: explotació, esclavitud, maltractament, abandonament i mort.Dona i xiquet maputxes, també a París, el 1883.