Hi ha moltes més realitats com aquestes. Definitivament, interessos grans i poderosos tenen la seua raó de ser en l’apropiació il·legítima del que és de tothom, en l’acumulació basada en el privilegi, en el perjudici d’altres, en la injustícia. El progrés va contra ells i ells van conta el progrés, reaccionen i es resisteixen perquè eixe progrés implica el seu afebliment o, senzillament, el seu col·lapse. No es pot negar que la via política, treballada per persones agitadores com Frederick Douglass, ha aportat èxits a la lluita. També és veritat, però, que té limitacions, i les més importants deriven de la resistència d’eixos leviatans. En el cas de l’animalisme, parlem de la major part de la humanitat sencera, adoctrinada per a considerar els altres animals com a recursos supeditats als interessos humans, i sense informació sobre la veritat que trenca les barreres de l’espècie...

1. Animalisme polític.
Si no hi ha lluita, no hi ha progrés. Qui professa
per afavorir la llibertat, i no obstant això
menysprea l'agitació, vol collir sense llaurar la
terra. Vol pluja sense trons i llampecs. Vol l'oceà
sense l'imponent bram de les seves aigües. Aquesta
lluita pot ser moral, o pot ser física, o pot ser alhora
moral i física, però ha de ser una lluita. El poder no
concedeix res sense una demanda. Mai ho ha fet i
mai no ho farà. FrederickDouglass. Una forma
d’emancipació de l’Índia Occidental (08.04.1857)1.
Campanya internacional de suport fronta
la repressió del moviment animalista al'estat
espanyol.
Tota l’educació de les dones s’ha de referir als
homes. Els han d’agradar, ser útils, s’han de fer
amar i honorar per ells, els han d’educar de joves,
han de tindre cura d’ells d’adults, els han
d’aconsellar, consolar, els han de fer la vida
agradable i dolça: heus ací els deures de les dones
en tot temps, i allò que se les ha d’ensenyar des de la
infància. Si no ens atenem a aquest principi ens
allunyarem de la meta, i tots els preceptes que se’ls
donen de res serviran per a la seua felicitat i per a
la nostra.JeanJacques Rousseau, Emili, o De
l’educació2.
GaryFrancione argumenta que l’animalisme polític
(que ell desqualifica com a neobenestarisme) és una forma de reforçar l’ús dels altres animals i la
negació dels seus drets. La via política no aconseguiria altra cosa que legitimar el seu estatus de
propietat, que és el principal fonament de l’especisme humà. Les limitacions que introdueixen les
reformes només serien efectives pel propi sistema d’ús i explotació, que comptaria amb nous
mecanismes de justificació i legitimació.
Per exemple, que les gàbies en bateria de la indústria de producció intensiva d’ous siguen més
grans, o que es prohibisca aquest sistema i s’impose que les gallines tinguen accés al terra i a
l’exterior, només serviria per a que la gent trobe
encara més justificat el consum d’ous que manté
les gallines a la gàbia, que les sotmet a abusos
com la muda forçada i que les condemna a
l’escorxador quan ja són propietats poc
rendibles, a amortitzar. A més, les redaccions
ambígües de les normes, la falta de vigilància
dels poders reguladors i fins i tot la seua
connivència amb la indústria, portarien a
vulneracions constants d’eixes normes i a que no
existiren les suposades millores que havien de
generar.
Històric salt a la plaça de bous de Las Ventas dels
6d'Equanimal.
El resultat final és que la reforma no beneficia els
animals explotats. Tot el contrari, els perjudica
amb un increment del consum sustentat en la
justificació que la indústria ha guanyat amb la
norma, un nou vel d’hipocresia que permet més
Traducció amb llenguatge inclusiu. Text original (An adress on West India Emancipation): If there is no struggle,
there is no progress. Those who profess to favor freedom, and yet depreciate agitation, are men who want crops
without plowing up the ground. They want rain without thunder and lightning. They want the ocean without the awful
roar of its many waters. This struggle may be a moral one; or it may be a physical one; or it may be both moral and
physical; but it must be a struggle. Power concedes nothing without a demand. It never did and it never will.
2 Rousseau, Jean-Jacques. Emilio o de la educación. Madrid, Alianza, 1997, p. 545. Referència treta de Fuster Garcia,
Francisco, Dos propuestas de la Ilustración para la educación de la mujer: Rousseau versus Mary Wollstonecratf.
http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/fuster50.pdf
1

2. persones consumidores seguir mirant cap a altra banda. Per tant, l’acció política no és el camí,
perquè és una rentada de cara de la ideologia especista. Del que es tracta és de convèncer la gent
per a que deixe de sostindre el sistema d’explotació; l’acceptació de passos intermedis és com
aturar el tren de l’abolició, un comboi amb una sola màquina que ha de viatjar el més ràpid
possible de punt a punt, sense aturades3.
La resistència al progrés amb pals a les seues rodes, amb bloqueigs, manipulacions o mals usos de
les reformes no és, però, una exclusiva del privilegi especista o de la posició de poder dels humans
sobre la resta d’individus d’altres espècies. Podem començar per la lluita obrera contra el privilegi
de classe que, després de quasi dos segles, no ha deixat d’avançar i perdre terreny pel camp de
mines del sistema capitalista. Moltes persones signencontractes que diuen que fan i cobren
d’auxiliars quan són tècniques, treballen més hores de les cobrades o, fins i tot, treballen sense
contracte ni garanties laborals. Són maniobres d’abús d’un poder que s’aprofita de la necessitat
d’aquestes personesi que, comptant amb la connivència dels poders reguladors i la feblesa dels
òrgans inspectors, s’apropia dels beneficis que generen amb el seu treball. Com més millor, i
malgrat les normes limitadores de la depredació.
La lluita ecologista pel respecte a la natura també pateix aquestes resistències. Els espais protegits
són atacats i destruïts per interessos immobiliaris que arriben a vulnerar lleis vigents pel
mecanisme dels fets consumats, sovint sense que cap responsable vaja a la presó. Les mines
rebenten muntanyes, els arbres deixen pas a llargs tubs plens de petroli o de gas i s’alcen torres
elèctriques i de comunicació mentre la ciutadania s’organitza per asalvar els espais naturals que
s’estan destruint. Els delictes ecològics en forma de vessaments tòxics al mar, de contaminació de
terres i aqüífers, d’incendis, explosions i molts altres desastres per negligència, es produeixen sense
que cap òrgan denuncie o ni tan sols detecte les causes que, sovint, son ben evidents i prolongades
en el temps. I, finalment, arriba l’efecte Fukushima: els cost del desastre recau en el conjunt de la
ciutadania, mentre les persones i empreses responsables són eximides d’eixa responsabilitat amb
els decrets executius que siguen necessaris.
Més evident encara és la resistència que
afronta la lluita feminista, amb una
història tan llarga com l’obrera. El poder
resistent és, en aquest cas, un monstre
format per la meitat de la població
mundial, per la gran majoria dels
homesque, com Rousseau, el “gran
defensor” de la justícia, fan valer a un o
altre nivell els privilegis de genere que
reben per naixement.
Mentre es
proclama que el feminisme ja no té sentit
perquè la igualtat és un fet, es vulneren
de manera constant l’esperit de les lleis
igualitàries, que han costat moltes vides
de dones i s’han aconseguit amb l’esforç
de moltes més.A l’escola mixta, amb
xiquets i xiquetes, es manté el currículum
Presentació de l'informe contra el BIC de laPlataforma Carles
ocult que, amb els fonaments patriarcals
Pinazo.
de sempre, situa el mascle com a mesura
de totes les coses i invisibilitza les dones.
Les llicenciades són majoria, però
pateixen l’efecte tisora que les converteix en una clara minoria entre el professorat universitari i
tanca les portes de les càtedres i rectorats. Al món laboral aporten el doble de formació pel mateix
treball i la meitat de sou. Pateixen els efectes del sostre de cristall, una barrera invisible als llocs de
direcció, i el terra llefiscós, l’obligació socialment imposada de donar prioritat al treball assistencial
i no remunerat a casa, amb la família, amb fills i filles… Realitats gens subtils que beneficien els
homes i que fan palès que el feminisme té molt camí que recórrer, molta lluita que afrontar.
Francione, Gary, Rain without Thunder. The ideology of Animal Rights Movement. Filadèlfia, Temple University
Press, 1996. Existeix una traducció al castellà no autoritzada que es pot descarregar a
http://iniciativaanimalista.cat/pdf/Lluvia_sin_truenos.pdf
3

3. Hi ha moltes més realitats com aquestes. Definitivament, interessos grans i poderosos tenen la
seua raó de ser en l’apropiació il·legítima del que és de tothom, en l’acumulació basada en el
privilegi, en el perjudici d’altres, en la injustícia. El progrés va contra ells i ells van conta el
progrés, reaccionen i es resisteixen perquè eixe progrés implica el seu afebliment o, senzillament, el
seu col·lapse. No es pot negar que la via política, treballada per persones agitadores com
FrederickDouglass, ha aportat èxits a la lluita. També és veritat, però, que té limitacions, i les més
importants deriven de la resistència d’eixos leviatans. En el cas de l’animalisme, parlem de la
major part de la humanitat sencera, adoctrinada per a considerar els altres animals com a recursos
supeditats als interessos humans, i sense informació sobre la veritat que trenca les barreres de
l’espècie.
No és el primer moviment de justícia amb veus que, davant d’aquesta evidència, consideren que la
via de la reforma política no és
l’opció. Treballen molt dur des dels
seus camps d’acció: mobilitzacions al
carrer i actes impactants que mostren
la realitat de l’ús i explotació animal i
les alternatives justes; accions
directes no violentes com els rescats
oberts;
investigacions
que
es
sustenten en infiltracions d’activistes
a la indústria d’ús i explotació
animal; santuaris d’animals víctimes
de la indústria d’ús i explotació;
projectes d’acollida i foment de
l’adopció de gossos i gats que no
admeten cap forma de sacrifici ni l’ús
i explotació d’altres animals… És un
Rescat de beagles al centre de cria per a la torturaals laboratoris
de GreenHill.
treball que dóna grans resultats en
vides salvades, en denúncies sobre la
veritat d’eixos individus privats de
llibertat, esclavitzats, torturats i
matats, en informació sobre qui són
realment i sobre noves formes de fer
fonamentades en la justícia i el
respecte.
La branca més purista d’aquest
activisme ha d’aprofitar molt bé el
temps del que disposa i reservar una
miqueta, o prou més, per a rebutjar la
via política i a anatematitzar qui la
desenvolupa amb el qualificatiu de
“neobenestarista” i fins i tot
“neoespecista”. Formulen l’InterCity
que circula lentament per vies de
muntanya, el disseny de la màquina
del temps virtual pel teletransport a
Rescat obert d'Eligeveganismo.
un futur on la perfecció teòrica ja ha
triomfat. Amb les seues tesis ens tornen, fins i tot, al temps dels anacoretes, a la contemplació als
monestirs apartats del món terrenal i pecaminós. No admeten altres viesque les d’una nova
educació sense prejudicis especistes, la prèdica als carrers de l’abolicionisme i el veganisme i, en
menor mesura, l’acció directa o la implicació en projectes concrets allunyats de tot aspecte
especista com els santuaris.
Això significaria, senzillament, renunciar a part de les nostres fitxes al tauler. Malgrat les
dificultats i les limitacions, les reformes es sustenten en noves sensibilitats, ajuden a que es
consoliden i a que vagen més enllà. L’abolició de les corregudes de bous no distreuen l’atenció dels
vaixells factoria, els escorxadors, les granges lleteres o els galliners industrials, és un pas endavant

4. donat per tots els altres animals, perquè se’ls comença a considerar per damunt dels interessos que
els exploten. La gàbia més gran no és un èxit, peròés més gran i, qui s’ha adonat que era xicoteta,
es pot adonar que mai deixarà de ser una gàbia. Un pas endavant, més curt o més llarg, és un
encert que no tombarà Goliat, però, com passa amb les altres lluites de justícia, David té una bona
referència mentre fa girar la fona de bell nou, amb la mirada clavada en el cap del gegantque no
deixa de cridar i d’intentar tornar el colp.
La lluita animalista no pot canviar la seua caixa d’eines per un martell i una clau anglesa. Totes les
vies d’ascensió al cim ham d’estar explorades i, per la part de l’acció política, les reformes són com
ancoratges a la paret de pedra: ja s’ha passat per aquest punt i qui torne a passar sempre tindrà un
punt de suport. La ruta de l’educació, del foment de l’antiespecisme o de l’acció directa no
quedaran bloquejades per la via política. Entre totes, enfonsaran el leviatan.
Parlament de Catalunya. Membres de la ILP Prou! després de la històrica votació que abolí les corregudes de bous al
Principat.