El conflicte per la terra i el naix de la matadepera residencial. juliol 2013 raül aguilar

  • 526 views
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
526
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
6

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. 1 EL CONFLICTE PER LA TERRA I EL NAIXEMENT DE LA MATADEPERA RESIDENCIAL (1930-1983) Raül Aguilar i Cestero TRES MOMENTS CABDALS DE LA HISTÒRIA DE MATADEPERA (El monestir i els masos, el carrer i les urbanitzacions) 18 de juliol del 2013, de 18:00 a 21:00 h, al Casal de Cultura de Matadepera.
  • 2. 2 Introducció: El passat agrícola i boscater i la Matadepera residencial actual. 1. Els primers estiuejants i el conflicte per la terra durant la II República i la guerra civil (1930-1939) 2. Matadepera durant el primer franquisme. Repressió, contrarevolució agrària i negocis immobiliaris (1939-1957) 3. Les particularitats del desarrollismo franquista a Matadepera. El boom urbanístic i la corrupció (1957-1971) 4. La creació del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i el negoci urbanístic (1971- 1977) 5. Matadepera durant la Transició i la democràcia. Ecologisme, desenvolupament urbanístic i nova ordenació territorial (1977-1983)
  • 3. 3 Introducció: El passat agrícola i boscater i la Matadepera residencial actual.
  • 4. 4 La Matadepera residencial actual.
  • 5. 5 • Renda per càpita: Matadepera és un dels municipis amb el metre quadrat més car de tot Espanya i la seva població gaudeix de la renda per càpita més elevada de Catalunya. Segons l’IDESCAT els rendiments mitjans declarats (IRPF) per contribuent a Matadepera, l’any 2008, van ser de 40.939 €, mentre que la mitjana catalana era de 21.928 €. Igualment, la quota mitjana pagada per contribuent a Matadepera aquell any va ser de 14.128 €, mentre que la mitjana catalana era de 5.388 €. • Urbanitzacions: En l’actualitat (2010), Matadepera té una densitat de població de només 339,4 habitants per quilòmetre quadrat, una de les mes baixes del Vallès Occidental i de tota la Regió Metropolitana de Barcelona, que al mateix any eren de 1.520,2 i 15.977,7 habitants per quilòmetre quadrat, respectivament. • Consum de recursos (aigua): A Matadepera les precipitacions anuals estan entre els 650 i els 850 litres per metre quadrat de gradient, uns 420 metre quadrats al poble i uns 1100 metres quadrats al cim de la Mola. Unes precipitacions més que suficients per desenvolupar una agricultura de secà combinada amb les feines del bosc, però del tot insuficient per possibilitar un procés d’urbanització com el que s’ha portat a terme. D’aquí que s’hagi estès la percepció, fomentada pels interessos immobiliaris, d’un poble mancat d’aigua. L’especialització de Matadepera en habitatges per a les classes benestants ha fet que el consum d’aigua a la població sigui dels més elevats del nostre entorn metropolità. La mitjana del consum d’aigua a Matadepera entre 1994 i 2000, sense tenir en compte els usos públics i les fuites, va ser de 419 litres per habitant i dia, tres vegades més que a Barcelona ciutat, que en el mateix període en va consumir 137 litres per habitant i dia La Matadepera residencial actual.
  • 6. 6 El passat agrícola i boscater. Vista panoràmica del massís de Sant Llorenç del Munt des d’un camp de cultiu amb cabres negres pasturant. AMMAT, 619. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada, 1937, autor desconegut.
  • 7. 7 El passat agrícola i boscater. • Els cultius habituals dels masos tradicionals de Matadepera i l’entorn de Sant Llorenç eren la vinya i l’olivera. Dos cultius de secà que s’adaptaven a la poca disponibilitat d’aigua existent. Tot i que també hi havia petits camps de blat i algun petit hort a prop dels masos. • L’agricultura tradicional es combinava amb el treball del bosc, del qual s’aprofitava pràcticament tot. Dels arbres s’extreia escorça, resina, costals per als forns de pa i de rajoles, gavelles per als forns de calç i de pega, llenya per a les cases i per a les carboneres, etc. També es treballaven els ruscos d’abelles per produir mel i existia una gran tradició en la recollida de bolets i en la caça del porc senglar, del conill i d’algunes espècies d’ocells.
  • 8. 8 Agricultura de secà. • L’agricultura de Matadepera era bàsicament de secà i, com a tal, s’adaptava perfectament als nivells de precipitacions existents. • L’aigua de pluja s’emmagatzemava en basses escampades per tota la contrada. A aquest recurs calia afegir els pous d’aigua. Inicialment, l’aigua dels pous es treia a la superfície a braç, la qual cosa resultava molt feixuga, fins que es van instal·lar els primers molins de vent per extreure l’aigua. Una altra sistema utilitzat i molt estès era la recollida de les aigües pluvials a partir de la construcció de cisternes als baixos de les cases que recollien l’aigua de les teulades quan plovia. Aquests sistemes proporcionaven uns volums d’aigua mínims, però suficients per al tipus de vida i de conreus de Matadepera. • La tradicional visió d’un poble mancat d’aquest apreciat recurs ha estat una construcció social imposada per aquells propietaris de terres que volien tenir més aigua, no per introduir sistemes de regadiu, sinó per afavorir la construcció d’habitatges. • Una bona prova que l’aigua disponible i els sistemes per recollir-la eren suficients per a la seva població és que durant pràcticament tot el segle XIX el poble de Matadepera no va parar de créixer i es va transformar respecte a èpoques anteriors: el nombre d’habitants augmentava alhora que els boscos i les terres ermes anaven en retrocés en favor de la vinya i l’olivera, augmentaven els ramats, es construïen forns de calç, etc. Fins al punt que tant l’Església com el cementiri van haver de ser ampliats en dues ocasions, la primera l’any 1821 i la segona el 1864.
  • 9. 9 Els treballs del bosc. Carboners menjant i descansant davant una barraca construïda amb branques. AMMAT, 753. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada, 1940, autor desconegut.
  • 10. 10 La industria tradicional. • Les primeres indústries de la contrada van ser les pedreres i els forns de calç que aprofitaven els jaciments de pedra calcària existents en alguns turons del municipi i la llenya del bosc, com a combustible, per fabricar la calç, la qual servia com a element d’unió en la construcció. • Igualment, són conegudes algunes bòbiles a la zona de Can Duran que, al segle XIX, també utilitzaven la llenya del bosc i la pedra de la muntanya de Sant Llorenç per a la producció de carreus o rajols d’argila per a la construcció. • Moltes d’aquestes bòbiles van seguir en funcionament fins a ben entrat el segle XX. Treballadors de la bòbila d’en Felip fent un descans. AMMAT, 625. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada, [1944], autor desconegut.
  • 11. 11 Els treballs del bosc. Home treballant enfilat a sobre d’una carbonera. AMMAT, 748. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada, 1940, autor desconegut.
  • 12. 12 Els carboners. • Una altra important font de recursos del bosc era la producció de carbó d’alzina. Normalment aquest treball el realitzaven colles de carboners que venien del Berguedà o del Baix Ebre, on existia una gran tradició en aquest ofici, però amb el temps alguns d’aquests carboners també es van instal·lar a Matadepera. Cal aclarir, però, que els ingressos per la venda de productes del bosc eren exclusivament per als propietaris de terres, els treballadors acostumaven a cobrar un jornal per la seva feina o en espècies, com per exemple amb la gavella. Una altra font d’ingressos destacada eren els forns de calç i les pedreres de carreus per a la construcció. En aquest cas els propietaris es desentenien de la seva gestió i preferien arrendar les pedreres i els forns als pagesos.
  • 13. 13 HISTÒRIA contra PROGRÈS • <<Tota visió global de la història constitueix una genealogia del present. Selecciona i ordena els fets del passat de forma que condueixin en la seva seqüència a explicar la configuració del present, quasi sempre amb la finalitat, conscient o no, de justificar-la... al mateix temps, els obstacles que s’oposaren a aquesta evolució se’ns presenten com a regressius, i les alternatives com utòpiques>>. Josep Fontana, Fontana, Josep, La historia después del fin de la historia. Crítica, Barcelona, 1992. p. 55.
  • 14. 14 La importància dels perdedors de la història. • Aquesta forma de presentar el progrés històric ha menystingut la importància dels que podríem anomenar els “perdedors” de la història. És a dir, tots aquells projectes socials, polítics i econòmics que no han tingut una realització efectiva o que han estat substituïts per uns altres. • Donar veu i reivindicar la importància històrica de determinats projectes socials i polítics “fracassats” ens aporta uns coneixements del passat i de les seves dinàmiques internes, sense les quals l’evolució històrica no pot ser compresa d’una forma racional i científica. • En el cas català i espanyol els grans “perdedors” de la història del segle XX han estat, sense cap mena de dubte, els perdedors de la guerra civil espanyola i el règim democràtic de la segona república espanyola.
  • 15. 15 La urbanització. Un procés global. • El trànsit del món rural al món urbà que ha sofert Matadepera s’emmarca dins d’un procés global que s’ha manifestat a totes les zones metropolitanes dels països occidentals i que els urbanistes han denominat: el naixement de “la ciutat difusa”.
  • 16. 16 Les particularitats de Matadepera. • Com s’ha articulat aquesta ciutat difusa a la Regió Metropolitana de Barcelona és encara un procés poc estudiat i poc conegut. • L’estudi del cas de Matadepera ens aporta algunes respostes al respecte i ens permet conèixer millor el nostre entorn urbà. • La primera evidència que es deriva de l’estudi del cas de Matadepera és que alguns dels municipis i territoris que composen la ciutat difusa barcelonina han assumit graus d’especialització molt elevats dins d’aquesta nova xarxa urbana, fet que demostra que no ha estat un procés espontani conseqüència del desenvolupament econòmic o del “progrés”, sinó premeditat i ben definit per les persones que tenien capacitat per portar-lo a la pràctica. • Quines eren aquestes persones? • Que els va moure a fer aquest pas? • Es va respectar la legalitat i els drets adquirits per la pagesia en aquest procés? • Es van tenir en compte interessos socials i ecològics? • Qui ha sortit guanyat i qui perdent en tot aquest procés? • Quin paper han jugat els interessos privats en aquesta transformació? • Quina ha estat la planificació territorial de les autoritats polítiques de cada període històric respecte aquest fenomen? • Quina ha estat la reacció dels habitants de Matadepera a aquests canvis que han tingut lloc al seu poble? • Hi han hagut protestes o mobilitzacions o s’han assumit els canvis pacíficament?
  • 17. 17 La qüestió ambiental. • La cultura popular: Els rabassaires eren dipositaris d’una cultura popular i d’uns coneixements agrícoles i boscaters amb segles de tradició que els havien conferit una gran capacitat per a conviure amb el seu entorn explotant els recursos que els oferia la terra i el bosc sense que aquests s’esgotessin. Un altre qüestió és que aquests recursos patissin agressions externes que feien perillar l’equilibri aconseguit, com va succeir amb els boscos de Matadepera durant el segle XIX, quan l’industria tèxtil de Terrassa i Sabadell feia servir la seva llenya com a combustible. • La nostra anàlisi parteix d’una evidència innegable com és que la societat urbana dispersa que ha substituït la societat pagesa-rabassaire a Matadepera no es caracteritza, precisament, pel manteniment d’un equilibri amb el seu entorn, sinó més aviat per tot el contrari, representa un model de societat altament depredador.
  • 18. 18 1. Els primers estiuejants i el conflicte per la terra durant la II República i la guerra civil (1930-1939)
  • 19. 19 1. Els primers estiuejants i el conflicte per la terra durant la II República i la guerra civil (1930-1939) Grup de persones de l’alta societat passejant pel camí de Can Pobla (al fons a mà esquerra) AMMAT, 681. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada, 1903, autor desconegut.
  • 20. 20 1. Els primers estiuejants i el conflicte per la terra durant la II República i la guerra civil (1930-1939) Personalitats assistents al casament de Joan Salvans a la Torre Salvans. AMMAT, 616. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada, 1928, autor desconegut.
  • 21. 21 Matadepera i Àngel Guimerà • Duran Tort, Carola, Pere Aldavert: una vida al servei de l'ideal. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2006. • Matadepera va començar a aparèixer en el mapa de Catalunya a finals del segle XIX, quan el més important dramaturg en llengua catalana del segle XIX i principis del XX, Àngel Guimerà, va començar a passar-hi els estius a la residència de vacances que el seu amic Pere Aldavert tenia a la població. • Les llargues estades de l’escriptor a Matadepera van convertir Guimerà en un excel·lent coneixedor de la vida social de Matadepera i dels seus voltants, fins al punt que algunes de les seves obres més importants, com Maria Rosa (1894), van ser escrites a Matadepera i estan clarament inspirades en la vida i misèries d’alguns dels seus habitants. • Però, sobretot, les estades de Guimerà a Matadepera van servir per a promocionar Matadepera com a localitat de repòs i estiueig entre la burgesia catalana que pel clima sec era idoni per a la cura de malalties com la tuberculosis i altres malalties respiratòries comunes de l’època.
  • 22. 22 El negoci de les torres d’estiueig. • Les terres de cultiu i els boscos de Matadepera eren de secà i com a tals el seu valor era bastant escàs, però la seva la parcel·lació i venda per a la construcció de torres d’estiueig augmentava considerablement el valor de la terra, així que alguns propietaris de terres van començar a veure en aquesta pràctica una font ràpida d’enriquiment. • El negoci de les torres d’estiueig venia propiciat per l’existència d’una nova fornada de nous rics que havien fet fortuna en la indústria tèxtil i el comerç durant els anys de la primera guerra mundial (1914-1918) • La construcció de residències d’estiueig va agreujar el problema rabassaire, perquè per poder parcel·lar i vendre un terreny, primer s’havia de fer fora al rabassaire o parcer que tenia arrendada la propietat, una pràctica que s’acostumava a fer sense gaires miraments i en la qual els pagesos sempre tenien les de perdre pel tipus de contracte que s’havia imposat després de la plaga de la fil·loxera, molts d’ells verbals, i per la connivència existent entre les autoritats polítiques, els jutjats i els propietaris de terres.
  • 23. 23 El conflicte per l’aigua. • Per poder impulsar el negoci de les residències d’estiueig calia un volum d’aigua molt superior a l’existent, així que durant les primeres dècades del segle XX assistim a una dura competència per trobar aigua al subsòl de Matadepera entre diversos grups de notables de la localitat. • Trobar aigua i construir més pous d’aigua per abastir la població permetia, d’una banda, controlar el negoci de les residències d’estiueig i, d’un altra, erigir-se en responsables de la modernització del poble, amb els beneficis electorals que això podia comportar. • El control sobre l’aigua de Matadepera que tenien els Arnau va permetre a aquesta família crear la primera urbanització de Matadepera al conegut Pla de la Barraqueta, dins de la primera corona que rodeja el poble, convertint-se, d’aquesta manera, en els primers promotors immobiliaris del municipi. • La incipient transformació de Matadepera de principis del segle XX va desfermar una lluita entre les diferents opcions polítiques locals per controlar els recursos estratègics com l’aigua, una lluita que serà una constant durant tot el segle.
  • 24. 24 Caciquisme Salista i dictadura de Primo de Ribera.
  • 25. 25 Caciquisme Salista i dictadura de Primo de Ribera. • L’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera va ser molt ben rebuda pels principals contribuents de Matadepera que, el 20 de juliol de 1924, <<organizaron un acto de afirmación patriótica y en el local “Casino Mataperenc”>> en el qual <<se dio vida y calor a la fundación de la Unión Patriótica, eligiéndose entre los entusiasmos de los presentes una Junta directiva, la cual viene actuando desde su fundación con gran estímulo y entusiasmo, contando en sus filas en este momento con 73 asociados>> (AMMAT, Gestions d’alcaldia, 386) • Xavier Marcet ha explicat molt bé com <<La trajectòria política d’Alfons Sala va des d’un liberalisme amb tints populistes, no clerical, sense conflictes amb el catalanisme, a un conservadorisme social progressiu i a una posició anticatalana clara ... Sala va arribar a presidir la Mancomunitat de Catalunya. El debat sobre la pervivència de la Institució i les lluites de poder internes entre els monàrquics catalans – upetistes i unionistes – van portar-lo a retirar-se de la política, tot rebent del Rei, el 1926, la noble condició de Comte d’Egara. La retirada política de Sala no significava la mort del salisme ... La dimensió social del salisme, i la seva influència com a bloc de poder, anava més enllà de les circumstàncies polítiques>>. Això el portarà a reaparèixer durant la II República i el primer franquisme. Marcet, Xavier, Qui ha manat a Terrassa? I altres reflexions. Ed. Egara, Terrassa, 1991.p. 23.
  • 26. 26 Els pagesos i la democràcia republicana. Tala d’arbres per a la seva transformació en carbó vegetal, a Sant Llorenç del Munt. AMMAT, 751. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada, 1940, autor desconegut.
  • 27. 27 La Unió de Rabassaires. • El creixent malestar del camp català davant les pràctiques abusives dels propietaris va portar a molts pagesos rabassaires a organitzar-se en la defensa dels seus interessos, donant lloc, l’any 1922, al naixement de la moderna Unió de Rabassaires i altres Conreadors del Camp de Catalunya. • El gran objectiu de la Unió de Rabassaires era aconseguir el reconeixement d’uns drets mínims per a la pagesia i una certa seguretat i estabilitat dels contractes de conreu a partir de: • La redempció de la rabassa, la duració mínima de vint-i-cinc anys per als arrendaments, la regulació de la renda i l’abonament de les millores introduïdes pels arrendataris per part dels propietaris. • La Unió de Rabassaires defensava la petita i mitjana propietat i l’explotació familiar, autònoma i hereditària i no era, per tant, un sindicat revolucionari en el sentit marxista del terme, sinó un sindicat ideològicament proper al republicanisme federal i al catalanisme.
  • 28. 28 Els pagesos i la democràcia republicana. • El 28 de març de 1931, en plena campanya de les eleccions municipals, es va presentar a Matadepera un full titulat <<Mataperencs ciutadans!>>, signat per Joan Font Pi, Josep Arnau Genescà i Salvador Puig Cluselles que animava a anar a votar en les properes eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 en favor de la candidatura del Partit Catalanista Republicà (Acció Catalana) que ells encapçalaven, afirmant: • <<Nosaltres, la joventut principalment, hem cregut convenient anunciar el toc d’alerta, puig sempre el votar ha sigut el tan se me’n dona, la conveniència, o bé, un míser tec, és hora ja que ens fem càrrec que’l camí seguit fins ara no ens pot portar el terme que de justícia tots anhelem, just és que davant dels sacrificis d’alguns hi cooperem amb la voluntat de tots, car el gra de sorra que avui hi portarem serà la carretada de demà que farà pujar la balança de la Democràcia que té d’ésser la reivindicació dels temps passats>> (AMMAT, Correspondència general, 1070) • Els pagesos rabassaires es van identificar amb la democràcia republicana perquè van creure fermament en les possibilitats que aquesta els proporcionava de millorar les seves condicions de vida i de treball.
  • 29. 29 La proclamació de la II República. • Els resultats de les eleccions municipals del 14 d’abril de 1931 van demostrar que una majoria del país havia arribat al convenciment que calia instaurar un règim democràtic i que aquest passava ineludiblement per la proclamació d’una República i la desaparició de la monarquia, amb la qual la democràcia no havia estat possible. • Els republicans es van presentar com els garants del nou règim constitucional i com a tals van ser reconeguts pràcticament per tothom, la qual cosa va possibilitar un traspàs de poders a governs civils, Diputacions, etc. sense grans estridències ni confrontacions. • Els republicans i socialistes aconseguiren que la societat espanyola percebés i interpretés aquelles eleccions com un plebiscit entre democràcia-república i manca de llibertats- monarquia de tal manera que fins i tot els monàrquics i el propi rei així ho interpretaren i actuaren en conseqüència.
  • 30. 30 La Matadepera republicana. • A Matadepera la victòria del Partit Catalanista Republicà va ser aclaparadora amb 5 dels 7 regidors en joc, seguida de la llista presentada per la Lliga Regionalista amb 2 regidors. • El cap de llista del PCR a Matadepera era Josep Arnau Genescà que, juntament amb en Joan Font Pi i Salvador Puig Cluselles havia signat el full de propaganda electoral titulat <<Mataperencs ciutadans!>> • Els votants del PCR a Matadepera eren pagesos rabassaires que, poc a poc, es decantarien per una ERC que controlava la nova administració de Catalunya, i el mateix feren els grups republicans de Sabadell i de Terrassa
  • 31. 31 La nova dreta: el salisme i la Lliga. • La nova situació va empènyer el salisme a renovar els seus recolzaments socials incorporant els fills de la generació que l’havia fet néixer. Ideològicament, els salistes es van decantar pel tradicionalisme, que estava recuperat una forta presència a la ciutat. Fet que va portar a molts dels seus membres a afiliar-se a Renovación Espanyola. • La nova deriva política del salisme es va consolidar a partir de 1935 quan <<Alfonso Sala va retornar a la palestra política per fer d’introductor a Catalunya de José Calvo Sotelo i el seu Bloque Nacional>> (Marcet, 1991) • El pacte antirepublica a nivell local de Terrassa entre la Lliga i els salistes també es va imposar a Matadepera on trobem que un dels dos regidors de la Lliga a l’ajuntament, Joan Ventayol Argemí, era familiar directe d’Alfonso Sala i Argemí.
  • 32. 32 L’afer religiós. • La relació cordial de mossèn Jaume Torres amb les autoritats republicanes locals de Matadepera contrasta amb el que tantes vegades s’ha dit sobre l’actitud d’oposició que l’Església catòlica espanyola va desplegar davant el nou règim democràtic republicà, però no és una excepció. • L’heterogeneïtat de les postures catòliques catalanes davant la proclamació de la segona república ha estat exposada per historiadors com Miquel Batllori o Hilari Raguer, que ens recorden que tant catalans eren els cardenals Isidre Gomà o Plà i Daniel com Vidal i Barraquer, encara que la seva actitud davant el nou règim republicà va ser molt diferent (Batllori, 2002; Raguer, 2001)
  • 33. 33 L’anticlericalisme i la propaganda. • Continus atacs de la jerarquia eclesiàstica al nou règim republicà per la defensa del laïcisme i la separació entre Església i Estat. • La pastoral antirepublicana que va aconseguir un major ressò va ser la pastoral del cardenal de Toledo, Pedro Segura, dirigida als sacerdots i fidels de tota Espanya en què, a més d’elogiar la monarquia, demanava la realització d’actes litúrgics i de manifestacions massives de fe per salvar la pàtria. • Sobtada explosió d’ira anticlerical dels dies 11 i 12 de maig de 1931. La transcendència històrica d’aquests fets radica, afirma J. Casanova, en què aquests esdeveniments <<se produjeron al mes escaso de inaugurarse la República y que en la memoria colectiva de muchos católicos quedaron grabados como el primer asalto contra la Iglesia por parte de una República laica i anticlerical, un ensayo general de la catástrofe que se avecinaba>>. • Com molt bé recorda Julián Casanova <<La confrontación entre la Iglesia y la República, entre clericalismo y anticlericalismo, volvió al primer plano de la actualidad tras las elecciones de febrero de 1936>>. • Les autoritats locals prohibiren processons i manifestacions externes del culte, al·legant que ho feien per evitar alteracions de l’ordre públic, i el govern decretà el tancament dels col·legis religiosos i l’aplicació de la coeducació de nens i nenes. <<Pero de los más de 250 muertos que se dice hubo en ese período de febrero a julio como consecuencia de la “violencia política”, ninguno pertenecía al clero, lo cual contradice el recuerdo que de esa primavera de 1936 se transmite todavía a menudo, copia de lo mucho que se escribió para legitimar el apoyo de la Iglesia al golpe militar: que el “exterminio del clero católico” había comenzado antes de julio de 1936>> (Casanova, 2005: 184)
  • 34. 34 L’ajuntament republicà. • L’any 1933, el nou Ajuntament democràtic es va plantejar, per primera vegada, ordenar el creixement urbanístic i ho va fer encarregant a l’arquitecte Josep Vila Juanico la confecció d’un Pla General Urbanístic per Matadepera. • Millora d’infraestructures de comunicacions i asfaltat de carrers. • Projecte de municipalització del subministrament d’aigua de la població. Sense aigua no es podia construir i només controlant el subministrament d’aigua es podia incidir de forma directa sobre el procés urbanitzador en benefici de l’interès social de la majoria. • El Pla General d’Urbanisme de la Generalitat de 1935 donava gran importància a la creació, a tots el municipis de més de 100 habitants, d’una xarxa de distribució d’aigua pública. • Els membres d’Acció Republicana Catalana que dominaven l’Ajuntament de Matadepera es van mostrar decidits, des del primer moment, a acabar amb el monopoli que Francisco Arnau tenia sobre l’aigua de Matadepera gràcies als favors aconseguits durant la dictadura anterior.
  • 35. 35 El conflicte rabassaire. • Amb la proclamació de la República, la Unió de Rabassaires, fundada el 1922, va tornar a ser legalitzada i, ràpidament, es va convertir en el Sindicat majoritari del camp català, amb més de vint mil afiliats, gràcies a la seva defensa dels drets dels petits agricultors davant dels grans propietaris vinculats a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre i a la Lliga (IACSI). • El sindicat rabassaire era un sindicat de classe, però entre les seves reivindicacions no hi havia la socialització de la terra, sinó la defensa de la mitjana propietat pagesa, una propietat que, creien, podia ser rendible si s’eliminaven el pagament de les rendes al propietari i s’afavoria la modernització del sector, des de la producció fins a la distribució. (Mayayo, 2006) • Al poc de proclamar-se la República es va crear el Sindicat Agrícola Unió de Vinyataires de Matadepera que aglutinava a la majoria de petits agricultors del municipi, molts d’ells rabassaires, el qual s’afegirà a les campanyes de la Unió de Rabassaires mantenint un pols constant amb els propietaris de terres de la localitat. • Si ERC estava en el govern de la Generalitat era, en gran part, gràcies al vot rural dels pagesos arrendataris i rabassaires.
  • 36. 36 Els fets d’octubre de 1934 • Després dels fets d’octubre, l’autoritat militar va nomenar unes Comissions Gestores municipals a tots els Ajuntaments catalans. La Comissió Gestora de Matadepera va quedar en mans del cap de llista de la Lliga Josep Valls i Pi, màxim representant de l’oposició municipal durant el període anterior i soci de Francesc Arnau en diferents negocis com ara la construcció de la urbanització del passeig Arnau, al Pla de la Barraqueta. • Des del primer moment, la nova Comissió Gestora va bloquejar el possible canvi en la xarxa de distribució de l’aigua i el conjunt de la política social i laboral republicana.
  • 37. 37 La repressió contra el moviment rabassaire. • La insurrecció catalana d’octubre de 1934, com la revolució d’Asturies, va fracassar i va donar lloc a una situació d’excepcionalitat institucional en la qual la Generalitat i els poder locals van passar per ordre militar a mans de la dreta local, majoritàriament representada per la Lliga, que va actuar donant cobertura a una repressió “encoberta” dels propietaris de terres contra els pagesos rabassaires en forma de desnonaments i detencions dels líders locals del moviment. • Per la seva part els pagesos van començar a negar-se a lliurar la seva part de la collita als propietaris com demostren els informes de la Guàrdia Civil de Terrassa, en el cas de Matadepera. • La tensió va anar en augment durant tot l’any 1935, però l’experiència de la repressió al camp català també va servir per què nasqués una nova solidaritat entre la pagesia rabassaire i, en un sentit general, per tornar a unir l’esquerra en un Front d’Esquerres Català, Front Popular al conjunt d’Espanya, que va guanyar les eleccions generals de febrer de 1936.
  • 38. 38 La reforma agrària republicana. • Greu context de crisi vinícola catalana. L’explotació de les vinyes era impossible de mantenir per parcers o arrendataris que cada any perdien diners. • En aquest context, els dirigents rabassaires estimaven que la permanència il·limitada del pagès a la terra que conreava i la taxació i l’establiment dels diferents tipus de renda que havien de rebre els propietaris eren unes reformes necessàries, però que només fomentant la riquesa del pagès i augmentant el seu nivell de vida es podria salvar, estimaven els rabassaires, el conreu de la vinya a Catalunya. • La lentitud amb que arribaven les reformes republicanes, sobretot al camp, per l’oposició aferrisada de la dreta, van incentivar d’altres opcions polítiques vinculades a l’esquerra revolucionària, principalment a l’anarcosindicalisme, però també al comunisme. • El 21 de març de 1934 el Parlament de Catalunya va aprovar, finalment, una Llei de Contractes de Conreu que convertia la rabassa morta en un arrendament perpetu, amb la possibilitat també per al pagès de comprar la terra. • la Llei de Contractes de conreu catalana de 1934 es mantenia escrupolosament dins del respecte a la propietat privada de la terra, si bé reconeixia una funció social limitadora en la propietat de la terra que pretenia garantir l’estabilitat dels conreadors i augmentar el nombre de propietaris, aspecte aquest molt avançat socialment. • La dreta catalana va recorre la Llei al Tribunal Constitucional de l’època i va paralitzar la llei, sent aquest un dels detonants dels fets d’octubre al camp català, juntament amb la pujada al poder del primer govern de dretes de la República.
  • 39. 39 Les eleccions de febrer de 1936. • A Catalunya, les esquerres van aconseguir una victòria aclaparadora a les eleccions (46 dels 54 escons en joc) i a la resta d’Espanya les peculiaritats del sistema electoral, que premiava la llista més votada de cada districte electoral emportar-se el 80 per cent dels escons en joc, va donar lloc a una majoria absoluta del Front Popular al parlament. • La victòria del Front Popular en aquelles eleccions pot considerar-se excepcional si es tenen en compte els nombrosos factors circumstancials que jugaven en contra seva des dels fets d’octubre de 1934 com ara: seus de partits i sindicats tancats, representants polítics empresonats, governadors civils de dretes a totes les províncies, o el fet que les eleccions s’havien convocat, pràcticament, d’un dia per l’altre. Tot i així, la participació va ser molt elevada, la jornada electoral va transcórrer amb normalitat i la pràctica totalitat de votants van poder escollir lliurement entre una candidatura de dretes i una altra d’esquerres. • Com Javier Tusell ha demostrat <<fueron unas selecciones limpias, en un país con instituciones democráticas y con muchos sectores de la población que consideraban ese acto electoral decisivo para el futuro. Por eso la campaña electoral fue tan intensa y agitada>> (Tusell, 1971)
  • 40. 40 El nou govern republicà. • Els principals conflictes es produirien al món rural, encara que l’agitació no va ser superior al període 1931-1935. El programa del Front Popular sobre la reforma agrària era molt similar al del bienni republicà-socialista (1931-1933) • A Catalunya, el desig de rabassaires, parcers i arrendadors de veure novament recuperats els seus drets sobre la terra que treballaven va impulsar al govern de la Generalitat a tornar a portar la Llei de Contractes de Conreu catalana de 1934 al Parlament. • El 22 de febrer de1936 es reuneixen en el saló d’actes de la Casa Consistorial de Matadepera l’alcalde gestor, Josep Valls Pi, i els regidors de la coalició d’esquerres que governava l’Ajuntament abans dels fets d’octubre per formalitzar la reposició de l’Ajuntament popular.
  • 41. 41 Els intents de cop d’Estat. • Les conspiracions insurreccionals de polítics i militars de dretes començaren inclús abans de fer-se públics els resultats de les eleccions el dia 20 de febrer. • El que havia de ser el principal cap de l’oposició, José María Gil-Robles, va intentar convèncer el president del govern, Portela, que no dimitís i que declarés l’Estat de guerra. • El general Franco, cap de l’Estat Major, va trucar per telèfon al general Sebastián Pozas, director general de la Guàrdia Civil ,per demanar-li que per prevenir el desordre i la revolució s’unís a una acció militar per prendre el poder, però Sebastián Pozas s’hi va negar i Franco, en no trobar la situació suficientment madura, va decidir esperar (Preston, 1978: 290) • Paul Preston ha explicat molt bé com <<la prensa de derechas exageraba todos los incidentes y daba un cuadro de anarquía creciente por el simple procedimiento de agrupar cada reyerta, pelea o huelga, por insignificantes que fueran, en una página dedicada a los desordenes sociales... La violencia falangista y la respuesta izquierdista suministraban el material para discursos que atribuían toda la responsabilidad a la izquierda. Sin que hubiese censura que lo impidiera y ampliamente reproducidos, estos discursos crearon la atmósfera de terror entre amplios sectores de las clases media y alta que cada vez miraban más hacia el ejército como salvación>> (Preston, 1978: 302)
  • 42. 42 L’esclat de la guerra. • En produïr-se el cop d’Estat de juliol de 1936, Espanya va quedar dividida en dos. Una part va quedar sota el control dels militars rebels i la resta de forces insurrectes i l’altra sota el control d’innombrables comitès locals antifeixistes constituïts per les forces polítiques i sindicals d’esquerres. La transformació de la insurrecció militar en una guerra va desfermar la violència a tots dos territoris. La violència franquista va ser brutal, sagnant i organitzada des d’un primer moment pels militars insurrectes. La violència a la reraguarda republicana, en canvi, va escapar del control de les autoritats republicanes, però va ser igualment sectària en el sentit que va anar dirigida especialment contra els membres de les classes benestants i el clergat, en especial aquells que més s’havien distingit en la repressió i els atacs a la República durant els anys precedents. • La guerra <<empezó porque una sublevación militar debilitó y socavó la capacidad del Estado y del Gobierno republicano para mantener el orden. El golpe de muerte a la República se lo dieron desde dentro, desde el propio seno de sus mecanismos de defensa, los grupos militares que rompieron el juramento de lealtad a ese régimen en julio de 1936. La división del ejército y de las fuerzas de seguridad impidió el triunfo de la rebelión, el logro de su principal objetivo: hacerse rápidamente con el poder. Pero al minar decisivamente la capacidad del Gobierno para mantener el orden, ese golpe de Estado dio paso a la violencia abierta, sin precedentes, de los grupos que lo apoyaron y de los que se oponían. En ese momento, y no en octubre de 1934 o en la primavera de 1936, comenzó la guerra civil>> (Casanova, 2007)
  • 43. 43 La repressió a la reraguarda republicana. • Violència a Matadepera ens demostra que aquesta va ser exercida per grups de milicians armats que pujaven des de Terrassa en cotxes requisats i no pels serveis de vigilància del poble organitzats pel comitè local antifeixista. És més, aquest servei de vigilància del comitè local, que també estava integrat per persones de dretes com demostren els informes de la postguerra, tenia com a missió principal mantenir l’ordre al poble, però va ser incapaç d’oposar qualsevol mena de resistència a aquestes incursions d’homes armats que estenien la repressió a la reraguarda catalana. • El gruix de la repressió d’aquelles primeres setmanes, però, va anar enfocat cap a la burgesia de Terrassa i els seus col·laboradors, els quals van córrer a amagar-se a les residències d’estiueig de Matadepera després de la derrota del cop militar i, també en aquest cas, les accions repressores van ser exercides per milicians de Terrassa. Era, per tant, un violència que estava relacionada amb les lluites polítiques i sindicals i la repressió anteriors a aquella ciutat i no amb la vida política i social de Matadepera . • La única mort de la guerra a Matadepera d’un habitant del poble per motius polítics va ser la de l’alcalde gestor després dels fets d’octubre de 1934, Josep Valls, i també en aquest cas creiem haver demostrat que l’acció repressora va ser exercida per milicians que pujaren des de Terrassa, amb tota seguretat amb la connivència d’alguns veïns de Matadepera que van avisar a aquestes patrulles de la presència de l’ex-alcalde al poble. • Destacades persones d’esquerres del poble van ajudar a persones de dretes a fugir o amagar-se de la repressió.
  • 44. 44 Els nous propietaris de terres i les col·lectivitzacions. • A principis de 1937, la Generalitat reconeix oficialment que els antics pagesos arrendadors són els nous propietaris de les terres. Legalització de la situació creada per la guerra més que no pas una revolució pròpiament, el veritable element revolucionari al camp es trobava en les col·lectivitzacions agràries anarcosindicalistes. • Les tensions entre les col·lectivitats agràries i els nous propietaris de les terres, els pagesos arrendadors, van anar en augment durant 1936 i 1937, alimentades per la lluita sindical que s’estava lliurant entre la CNT, la UGT i la UR pel control del camp català i per les creixents divisions dins de la coalició de forces polítiques i sindicals antifeixistes que combatien la insurrecció militar. • Finalment, després dels fets de maig de 1937, les col·lectivitzacions agràries juntament amb el poder de la CNT van entrar en franca decadència fins que les col·lectivitzacions van desaparèixer, la gran majoria, durant aquella tardor.
  • 45. 45 Les col·lectivitzacions agrícoles i de la industria tradicional. • El debat al voltant de les col·lectivitzacions i la revolució, en general, està ple de mites que la historiografia ha desmuntat. Però ningú pot negar, com així han demostrat diferents estudis, que les col·lectivitzacions, tot i l’existència de la guerra, van donar mostres de ser una organització econòmica viable. I el mateix es pot dir de l’organització cooperativista creada per la Unió de Rabassaires, la qual es va mostrar com un sistema capaç de reduir el nombre d’intermediaris entre el productor i el consumidor dels productes agrícoles abaratint, d’aquesta manera, el preu del producte final i aportant majors beneficis al pagès. • A Matadepera, a més de les col·lectivitzacions agrícoles de la CNT, d’inspiració obrera i urbana, van existir col·lectivitzacions de diferents tipus, com la dels forns de calç de Roques Blanques o del sector de la construcció, la qual cosa demostra, al nostre entendre, que la col·lectivització com a forma d’organització d’un treball realitzat per treballadors assalariats també tenia un fort predicament al món rural. • Malgrat la guerra, els resultats no van ser del tot desfavorables com prova el fet que l’agricultura no va patir grans danys durant el conflicte bèl·lic.
  • 46. 46 El president Azaña a Matadepera. • Un dia després que el govern de la República acordés traslladar-se a Barcelona, el 31 d’octubre de 1937, arriben a Terrassa el ministre d’Estat José Giral i Amós Salvador, amic personal del president Manuel Azaña. El propòsit real de la visita no era l’oficial, sinó comprovar si la Torre Salvans complia els requisits per a convertir-se en la propera residència del president de la República, Manuel Azaña. • La Torre Salvans, havia estat confiscada per l’Ajuntament de Terrassa i la Generalitat després dels assassinats de la Font de l’Olla per preservar les importants obres d’art que contenia i fins aquell moment havia restat tancada, tot i el projecte de convertir-la en un museu juntament amb la Barata.
  • 47. 47 El president Azaña a Matadepera. • L’enginyer i capità del Destacament de Refugis de l’exèrcit republicà, Josep Pellicer, es va traslladar a la torre per dirigir els treballs de condicionament de la seguretat. El Destacament de Refugis va construir-hi en pocs mesos un refugi antiaeri de 30 metres de longitud i 2 metres d’alçada al soterrani de l’edifici principal, el qual va haver de ser excavat en una gran roca sobre la qual s’assentava la casa. • Juntament amb el refugi també es va construir una base de defensa antiaèria als peus de la Roca del Corb, cim molt proper a la torre, on s’hi va instal·lar una plataforma giratòria amb un canó antiaeri i un búnquer per emmagatzemar l’artilleria. • Acompanyant Manuel Azaña es van instal·lar a la Torre Salvans el seus homes més propers i alguns familiars del President com la seva dona, Dolores Rivas Cheriff, i Cipriano, el germà d’aquesta i la seva família. A la resta d’edificis que composaven el complex de la torre Salvans es van instal·lar uns 45 homes armats del Batalló de la Guàrdia Presidencial, mentre que uns 200 homes més es va allotjar a les Escoles Pies de Terrassa. • La darrera visita que va rebre el president Azaña a la Torre Salvans va ser la del general Juan Hernández Saravia, el 16 de gener de 1939. Saravia va indicar-li a Azaña que corria un greu perill ique havia d’abandonar La Barata immediatament degut a la proximitat dels exèrcits de Franco.
  • 48. 48 La fugida d’Azaña i els exiliats republicans. • Després de viure una autèntica odissea en la seva fugida, Azaña i els seus acompanyants van aconseguir creuar la frontera francesa, el 4 de febrer de 1939. • Azaña es va instal·lar a Callonges amb la seva família i el 27 de febrer, complint la seva paraula de no voler ser el president d’una República a l’exili, va presentar la seva dimissió al president de les Corts, Diego Martínez Barrio. Poc després, Azaña va patir un atac cardíac i després de passar mesos al llit, assetjat pel govern Petain i alguns falangistes espanyols, va morir finalment el 3 de novembre de 1940 en un hotel de Montauban, prop de Tolosa. • El president Azaña recorda aquella fugida cap a la frontera amb aquestes paraules doloroses: • <<La desbandada cobró una magnitud inmensurable. Una muchedumbre enloquecida atascó la carretera y los caminos, se desparramó por los atajos, en busca de la frontera... El tapón humano se alargaba quince kilómetros por la carretera... Algunas mujeres malparieron en las cunetas. Algunos niños perecieron de frío o pisoteados...>> (Azaña, 1978: 490)
  • 49. 49 Les causes de la derrota republicana. • Les causes de la derrota de la II República a la guerra civil no s’han de cercar en les divisions republicanes o el trencament de la unitat antifeixista, encara que aquests siguin factors a tenir en compte, sinó en el context internacional en què s’inscriu la guerra civil espanyola. La política expansionista dels feixismes i la tàctica d’“apaivagament” impulsada pels britànics i seguida pels francesos respecte d’aquest feixisme, va afectar irremissiblement l’evolució i el resultat de la guerra civil espanyola. • Segons Moradiellos, sense l’ajuda de Hitler i Mussolini, <<es harto difícil que Franco hubiera podido obtener su victoria absoluta e incondicional...>> i <<sin el asfixiante embargo impuesto por la no intervención y la consecuente inhibición de las democracias occidentales, es muy poco probable que la República hubiera sufrido un desplome interno y una derrota militar tan total y sin paliativos>> (Moradiellos, 2001) • La guerra civil espanyola va ser la primera batalla que les diferents concepcions en pugna pel domini d’Europa d’aquella època (democràcia, comunisme i feixisme) van lliurar a la segona guerra mundial. La victòria de Franco va ser també la victòria de Hitler i Mussolini. I la derrota de la segona República va ser, al mateix temps, una derrota per a les democràcies.
  • 50. 50 2. Matadepera durant el primer franquisme. Repressió, contrarevolució agrària i negocis immobiliaris (1939-1957)
  • 51. 51 2. Matadepera durant el primer franquisme. Repressió, contrarevolució agrària i negocis immobiliaris (1939-1957) Aula de l’escola de noies de Matadepera. AMMAT, 1098. Fons Municipal de Matadepera, [1940], autor desconegut.
  • 52. 52 La revenja dels propietaris i el règim franquista contra els rabassaires. • La identificació i la defensa de la democràcia republicana i dels seus avenços socials durant la guerra civil van comportar que el posterior règim franquista apliqués un repressió profunda i sense precedents contra el moviment rabassaire i tot el seu món, que va suposar la pèrdua dels seus referents històrics i dels seus ideals polítics i socials i, finalment, la seva desaparició. • El règim franquista amb la seva acció repressora, l’abandonament de la reforma agrícola i la seva aposta ferma per la industrialització del país va trencar tota possibilitat de renovació generacional dins d’aquest món rural rabassaire en els pobles més propers als centres urbans, com Matadepera. • La destrucció del món rabassaire per part de la repressió franquista va ser, per tant, un pas previ i imprescindible per, en una segona fase, poder desenvolupar un projecte urbanitzador, els grans beneficiaris del qual van ser les classes socials que recolzaven el règim, tant a Matadepera, com al conjunt del país.
  • 53. 53 La repressió franquista al camp català. • La victòria franquista de 1939 van donar pas a una cruenta contrarevolució agrària franquista que va imposar, per la força de les armes, una nova societat dels propietaris sobre el camp català. En aquest procés, els antics propietaris retornats als pobles, amb la connivència de les noves autoritats franquistes sorgides de la guerra civil, van descarregar tota la seva ràbia contra els pagesos rabassaires en forma de robatoris, humiliacions, assassinats, exilis forçosos, llargues condemnes de presó i treballs forçats i sentències de mort, provocant una desarticulació irreparable del món social i polític rabassaire. Des de la visió dels vencedors de la guerra, els pecats comesos pels pagesos rabassaires eren múltiples i imperdonables, però sobretot els rabassaires eren els culpables d’haver trencat la suposada pau social del camp català i d’haver subvertit, amb les seves demanes democràtiques i exigències socials, l’ordre tradicional que Deu havia imposat sobre el món rural. • Els propietaris van iniciar una onada de desnonaments, van expulsar els pagesos que van voler de les seves terres per substituir-los per d’altres sense cap mena de dret contractual i van obligar a la resta a sotmetre’s a les seves noves condicions com ara pagar les rendes no abonades dels anys de la guerra. Els salaris agrícoles van disminuir i els arrendaments van pujar, al mateix temps que pujaven els preus dels productes de primera necessitat. L’autarquia imposada pel nou Estat franquista va ser incapaç d’alimentar la població espanyola
  • 54. 54 Contrarevolució agrària i extraperlo. • El règim franquista va consagrar la propietat privada de la terra per part d’uns pocs i no va reconèixer els drets adquirits pels pagesos arrendadors que l’havien treballat durant generacions, possibilitant així una transformació en la qual només es va tenir en compte la voluntat del “propietari”, imposada per la victòria franquista a la guerra civil. • La capacitat del règim franquista per a fer dels propietaris agrícoles un dels pilars socials del Nuevo Estado es fonamenta en el fet que va saber oferir a aquests gran poder i influència sobre les seves comunitats, els va fer partícips de la repressió institucional contra la resta de la pagesia i els va permetre enriquir-se participant del mercat negre de la postguerra. • <<solamente la implicación en la especulación y el fraude de quienes debían hacer respetar la legalidad explica que su control fuera escasamente eficaz... la red de corrupción estaba presente en todas las esferas de la Administración, aunque a los tribunales llegara, casi en exclusiva, las denuncias menores que, por ello mismo, constituyen un fiel reflejo de los parámetros por los que se movió la realidad del momento>>. Conxita Mir. Mir, Conxita, Vivir es sobrevivir: justicia, orden y marginación en la Cataluña rural de posguerra. Milenio, Lleida, 2000. p. 138.
  • 55. 55 La corrupció com a sistema polític. • La responsabilitat de l’augment de la fam és atribuïble, única i exclusivament, a l’intervencionisme econòmic de la dictadura, el qual va causar grans desajustos en l’economia. • La política autàrquica va afavorir l’extensió del mercat negre de productes de tot tipus on els grans propietaris agrícoles, que comptaven amb les influències polítiques necessàries, van enriquir-se amb negocis fraudulents. L’administració pública es va omplir de persones que destacaven per la seva fidelitat al règim i no per la seva capacitat i es va generar una corrupció sense precedents. Igualment, el petit pagès també es va veure obligat a ocultar una petita part de la seva collita per poder subsistir. La conseqüència de la instauració d’aquest sistema econòmic paral·lel a l’oficial, en que tothom participava, uns per sobreviure i d’altres per enriquir-se i que va durar tants anys, va ser que la cultura del negoci fàcil a través de les influències polítiques es va estendre fins a convertir-se en estructural dins del règim i del país.
  • 56. 56 El Nuevo Estado totalitari franquista. • El règim franquista va voler acabar per sempre amb el que considerava els mals de la modernitat, implantant una versió pròpia del totalitarisme feixista com va ser el nacionalcatolicisme. Però per imposar aquesta nova ideologia dominant primer calia desarticular tota possible oposició i organitzar tot un entramat repressiu que evités que aquesta pogués tornar a ressorgir en el futur. • La repressió franquista va aconseguir els seus propòsits a Matadepera: el sindicat rabassaire i els partits polítics foren desmantellats, les seves propietats embargades i els seus militants detinguts i obligats a passar pels tribunals militars organitzats per la dictadura per castigar tots aquells que no havien recolzat la seva insurrecció. Sis condemnes a mort, de les quals quatre foren aplicades, i desenes de persones obligades a passar un bon grapat d’anys a les presons i batallons de treballadors franquistes, en unes condicions deplorables, abans de poder de tornar al seu poble, on també van ser objecte de control i vigilància, representa un altíssim percentatge de repressió per un poble de poc més de cinc-cents habitants com Matadepera. • En el cas dels quatre executats el seu únic delicte va ser haver-se significat més que d’altres persones en la defensa de la república durant la guerra. Dos d’ells no van poder salvar la vida per haver-se incorporat voluntàriament a les milícies que anaren al front i els altres dos van ser escollits com a caps de turc per pagar amb la seva vida els crims de la violència dels primers mesos de guerra al poble. La repressió no era arbitrària, com a vegades s’ha dit, sinó que estava ben enfocada per servir d’advertiment a qui s’atrevís a dissentir de la nova línia marcada per la dictadura. Igualment, la resta de presoners que van passar pels tribunals militars i les seves famílies es van veure abocats a situacions personals i familiars realment molt difícils.
  • 57. 57 Acaba la guerra i tornen els estiuejants. • L’estiu de 1939, pocs mesos després del final de la guerra, Matadepera tornava a estar plena d’estiuejants de les classes benestants que havien tornat victorioses a Terrassa, Sabadell i Barcelona. • Durant la festa major del poble d’agost de 1940 els nous poders locals i les classes benestants que hi estiuejaven van retre un clamorós homenatge a Alfons Sala i Argemí, cap visible del poder local de la Restauració en tot el partit judicial de Terrassa, el qual havia tornat per fer de mediador entre el falangisme i els vells poders locals salistes i erigir-se, així, en personatge central del règim franquista a Terrassa durant la immediata postguerra. • Alguns d’aquests estiuejants de fora del municipi, que van tornar a Matadepera durant la postguerra, veure que una gran oportunitat de negoci en aquell fenomen de l’estiueig i van començar a comprar terres als principals propietaris del poble per parcel·lar-les i vendre-les. • La propietat rural requalificada i parcel·lada per poder ser construïda adquiria un valor molt superior al seu valor agrícola i als rendiments del cultiu de la vinya o dels cereals, així que el negoci resultava rodó per aquests inversors.
  • 58. 58 L’arribada d’aigua del Llobregat. • L’únic requisit existent per poder vendre una torre d’estiueig era disposar del subministrament d’aigua necessari, així que els esforços d’aquells primers promotors vinguts de fora del poble van anar encaminats a aconseguir que l’aigua del Llobregat que, des de 1943 arribava a Terrassa, arribés també a Matadepera. • En molt poc temps, la connexió a la xarxa del Llobregat va ser un fet i els negocis immobiliaris van poder créixer durant la dècada dels cinquanta a Matadepera sense cap limitació. • La pagesia arrendatària desposseïda de qualsevol mena de dret sobre la terra va ser expulsada progressivament de les terres que treballaven i de les masies on havien fet de masovers durant generacions per què els propietaris i promotors urbanístics poguessin enrriquir-se amb la construcció de residències d’estiueig per a les classes benestants. • Recolzats pel règim franquista els propietaris van poder fer el que van voler amb les seves terres sense atendre a cap tipus de consideració social o econòmica, fet que provocar un ràpid enriquiment d’aquests i els promotors urbanístics, al mateix temps que es condemnava a l’emigració i la misèria a la majoria de la població. • L’any 1949 arriba l’aigua del Llobregat a Matadepera.
  • 59. 59 L’èxode rural. • Els pagesos es van veure obligats a deixar l’agricultura i es van convertir en paletes, pintors, perruquers, jardiners o van passar a treballar a l’industria de Terrassa o Sabadell. • Durant aquests anys, Matadepera va continuar perdent una part de la seva població autòctona obligada a marxar a la ciutat en busca de feina i va continuar guanyant estiuejants.
  • 60. 60 3. Les particularitats del desarrollismo franquista a Matadepera. El boom urbanístic i la corrupció (1957-1971)
  • 61. 61 3. Les particularitats del desarrollismo franquista a Matadepera. El boom urbanístic i la corrupció (1957-1971) Plaça del Pla de Sant Llorenç en construcció. AMMAT, 2493. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada, 1968, Joan Bros.
  • 62. 62 3. Les particularitats del desarrollismo franquista a Matadepera. El boom urbanístic i la corrupció (1957-1971) Estat en què va quedar una casa situada a la vora de la riera de les Arenes després de les rierades. AMMAT, 723. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada, 1962, autor desconegut.
  • 63. 63 L’enriquiment de les elits de la postguerra i el boom urbanístic. • La creació d’aquest context durant la postguerra va ser el que va possibilitar que el posterior boom urbanístic de la dècada dels seixanta es desenvolupés a Matadepera sobre unes bases molt determinades i, presumiblement, diferents a com s’hagués desenvolupat de no haver existit el règim franquista i d’haver-se consolidat una societat de mitjans propietaris agrícoles de tradició rabassaire, com possibilitava la reforma agrària republicana. • Les xarxes clientelars i caciquils del segle XIX i principis del XX que existien a Matadepera van anar evolucionant, mutant i transformant-se, durant la II República, la guerra civil i el franquisme fins a conformar una nova elit social que va ser la que va acabar impulsant la transformació urbanística del poble en contra dels desitjos, socialment majoritaris, d’una pagesia arrendadora.
  • 64. 64 La liberalització econòmica i del sòl. • Amb la liberalització econòmica iniciada pel règim franquista durant la dècada dels seixanta el negoci de la construcció va viure un creixement espectacular. • Realment, la demanda d’habitatge a tota Espanya era un greu problema social que va anar augmentant durant els anys cinquanta i seixanta, així que el règim, incapaç de respondre a aquesta demanda amb la promoció d’habitatges protegits, perquè havia optat per un sistema tributari basat en els impostos indirectes que no li permetien afrontar una despesa d’aquesta magnitud, va incentivar els negocis immobiliaris privats per cobrir aquesta demanda possibilitant l’obtenció de grans beneficis a propietaris i constructors. • La legislació urbanística franquista (Llei del sòl de 1956) santificava la propietat privada i permetia als propietaris de terrenys agrícoles urbanitzar allà on volguessin a partir de la confecció de Plans Parcials d’Ordenació que havien de ser aprovats pels Ajuntaments. • La connivència de les autoritats locals franquistes en aquestes requalificacions va ser total, fins al punt que a pobles com Matadepera els mateixos alcaldes participaven del negoci immobiliari fent fora de les seves terres els masovers i arrendadors, requalificant els seus propis terrenys i construint urbanitzacions.
  • 65. 65 La corrupció institucionalitzada del franquisme. • La elit social del món rural de la postguerra i el règim franquista. Una relació marcada pel tracte de favor i la corrupció. • Ho va ser al principi, per guanyar-se el favor de les elits socials del país, i ho va continuar sent, cada vegada més, al llarg de la seva evolució per contrarestar la continua pèrdua de recolzament social. • Durant els anys seixanta van esclatar diferents casos de corrupció importants, com Matesa o Sofico, que estaven clarament fora de la legalitat franquista, però que van ser convenientment silenciats per la censura i els seus responsables indultats per la justícia franquista. • el tipus de creixement que és va donar a Espanya durant els anys seixanta, els seus desequilibris sectorials i territorials, la seva altíssima depredació sobre el territori, etc., va estar determinats per l’estructura político- econòmica dominant del franquisme que es constitueix en els seus anys inicials.
  • 66. 66 El boom urbanístic dels 60s. • Les destrosses causades per les rierades de 1962 van fer que molts propietaris de terres de Matadepera es replantegessin si valia la pena o no continuar amb les explotacions agrícoles i forestals en règim d’arrendament, fet que va portar molts d’elles a decantar-se pel negoci immobiliari. • La construcció de noves infraestructures i comunicacions després dels aiguats, així com les noves possibilitats tècniques i legals que oferia el sector de la construcció per enriquir-se ràpidament, van fer que els propietaris de terres de Matadepera que encara no havien entrat en el negoci immobiliari es decidissin a entra-hi amb força. • Amb l’entrada d’aquests nous actors en joc, el consens entre els antics promotors es va trencar per no ser capaços de posar-se d’acord sobre com fer una nova inversió per portar un major volum d’aigua fins a les noves urbanitzacions de Matadepera.
  • 67. 67 La nova societat de consum. Evolució dels vehicles de tracció mecànica entre 1954 i 1968 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Turismes Camions Motocicletes Tipus de vehicle Nombredevehicles 1954 1958 1968
  • 68. 68 La nova guerra de l’aigua. • Els impulsors inicials del procés urbanístic de la postguerra a Matadepera, en la seva major part vinguts de fora del municipi, passaren a un segon pla per deixar pas a una nova fornada de promotors que, majoritàriament, eren propietaris del propi municipi o que estaven molt intimament lligats a ell. • Especialment destacada va ser la incorporació al negoci immobiliari del principal propietari de terres del poble, Antonio Barata, el qual va solucionar amb els seus propis mitjans les necessitats d’aigua que tenia per promoure noves urbanitzacions, trencant així amb el monopoli que Aigües de Matadepera havia tingut des de la postguerra i donant lloc a un nou entramat de complicitats amb el poder local franquista.
  • 69. 69 D’estiuejants a residents. • Al mateix temps que els pagesos de Matadepera es convertien en assalariats de la indústria i del sector serveis o, en alguns casos, autònoms, els estiuejants de Matadepera comencen a convertir les seves residències d’estiu en primeres residències i moltes persones que es compren una casa a Matadepera jo no ho fan per anar-hi de vacances, sinó per a residir-hi tot l’any. • Aquest procés serà tan ràpid que a finals de la dècada dels setanta els nous residents ja hauran superat en número als residents autòctons. • Els nous residents de Matadepera no només procedien del món urbà, tenien una mentalitat urbana i treballaven a la ciutat, sinó que pertanyien a unes classes socials molt concretes que eren les úniques que disposaven dels recursos necessaris per a comprar una propietat al mercat immobiliari de Matadepera.
  • 70. 70 La particularitat de les urbanitzacions de Matadepera. • L’especialització de Matadepera en la construcció d’urbanitzacions amb parcel·les de grans dimensions va fer que mai es contemplés la possibilitat d’instal·lar-hi cap indústria, ni habitatges de protecció oficial. • Tot el terreny disponible ha estat reservat per a la construcció d’un determinat tipus d’habitatge, al qual només tenen accés les persones d’una renda molt elevada i això ha acabat convertint Matadepera en un gueto de classes acomodades. Amb contades excepcions.
  • 71. 71 La nova corrupció urbanística. • El nostre estudi sobre Matadepera ha demostrat que durant aquell procés es van continuar expulsant pagesos arrendadors de les terres agrícoles; va predominar el frau fiscal per part de promotors i propietaris amb la connivència de les autoritats locals i d’hisenda; van proliferar les estafes immobiliàries i les construccions il·legals, contra les quals no es va actuar mai seriosament – tot i representar, en aquest cas, un relatiu perill pel negoci urbanístic de Matadepera -; es va construir sense tenir en compte els serveis necessaris per la població, hipotecant d’aquesta manera les hisendes dels futurs ajuntaments democràtics; es va trencar l’equilibri ecològic existent introduint un sistema altament depredador, i, finalment, es va crear una veritable reserva de sòl urbanitzable de baixa densitat a tota la falda del massís de Sant Llorenç que va ser ordenada a partir de la creació del primer Parc Natural.
  • 72. 72 4. La creació del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i el negoci urbanístic (1971- 1977)
  • 73. 73 4. La creació del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i el negoci urbanístic (1971- 1977) Plànol del projecte d’un telefèric des de Can Robert fins al cim de la Mola. AMMAT, 14. Fons. Cedit a l’AMMAT per Joan Ros i Maria Casals.
  • 74. 74 La creació del Parc Natural de Sant Llorenç. • Els dirigents del règim franquista creien que podien crear un espai natural protegit com es feia a la resta d’Europa, en consonància amb la creixent sensibilitat social per la conservació de la natura, i al mateix temps urbanitzar-lo en la seva pràctica totalitat sense que això aixequés protestes socials. • La primera institució pública en abordar la protecció de determinats espais naturals des d’una perspectiva general d’ordenació del conjunt del territori va ser la Generalitat de Catalunya republicana. l’any 1932, el govern de la Generalitat va encarregar a un equip d’experts, dirigits per Nicolau Maria Rubió i Tudurí, la confecció d’un Pla de Distribució en zones del territori català o Regional Planning, dins del qual i per primera vegada es preveia la creació de tres Parcs Nacionals a Catalunya i de diferents reserves de paisatge escampades per tot el territori, entre les quals es trobava la muntanya de Sant Llorenç. • A Catalunya, només es va crear un Parc Nacional durant el franquisme i encara no s’ha creat cap més: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, creat per Decret el 21 d’octubre de 1955. Però la manca d’un política efectiva de protecció dels espais naturals per part del règim franquista va propiciar que el país sencer quedés a expenses del que determinava la legislació sobre ordenació territorial urbana i rústica (Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana del 12 de maig de 1956 )
  • 75. 75 Parc Natural o reserva de terreny urbanitzable? Els alcaldes de Matadepera, Terrassa i Sabadell reunits amb el ministre d’Informació i Turisme, Alfredo Sánchez Bella, per parlar dels projectes turístics per a Sant Llorenç del Munt. AMMAT, 799. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada, 1972, autor desconegut.
  • 76. 76 Parc Natural o reserva de terreny urbanitzable? • Dels catorze Parcs Naturals previstos pel Pla d’Ordenació de la província de Barcelona, redactat per la Diputació i aprovat pel Ministerio de la Vivienda el 15 d’abril de 1963, el primer en aprovar-se va ser el Pla Especial d’Ordenació del massís de Sant Llorenç i la serra de l’Obac, que va rebre la sanció per part del Consell de Ministres l’any 1972, convertint-se en un dels primers Parcs Naturals d’aquesta mena creat a l’Estat espanyol. • La Diputació de Barcelona va iniciar, l’any 1969, els tràmits per a la redacció d’un Pla Especial per a l’ordenació i protecció del massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, quedant finalment protegits tots els terrenys per sobre dels 800 metres d’alçada. Dels singles cap a munt. • Però el més destacat a nivell urbanístic d’aquest Pla Especial era que, a més de la zona protegida per sobre dels 800 metres, on no es podria construir, creava una zona anomenada d’influència o de pre-Parc, que envoltaria la cota 800 i en la qual sí que es podria construir seguint les normes precises contingudes en el Pla Especial, unes normes que eren diferents a les que fins aquell moment regien l’ordenació urbana i rústica a tots els municipis.
  • 77. 77 Parc Natural o reserva de terreny urbanitzable? • <<se dividirá el macizo de St. Llorenç del Munt y serra del Obac en dos grandes zonas, muy distintas en cuanto a extensión e importancia: • ZONA DE PARQUE O PARAJE PINTORESCO. Abarcará únicamente la parte más alta de la montaña a partir de una determinada cota, probablemente a partir de los 700 u 800 metros ... Dentro de la misma parece que no podrá hacerse construcción alguna de nueva planta y reparar sólo las existentes. • ZONA DE INFLUENCIA. Esta se extenderá a partir de una cota situada probablemente, muy próxima a la actual carretera de Sant Llorenç Savall por su lado izquierdo, en sentido ascendente, empezando, en su parte meridional... en dicha zona se permitirán algunas construcciones, si bien de forma limitada y mientras no afecten al paisaje. Todo ello quedara perfectamente reglamentado en las disposiciones...>>. • El Pla Especial de la Diputació va ser finalment publicat al BOP el 6 d’agost de 1971, iniciant- se immediatament una fase preceptiva d’informació pública i de presentació d’al·legacions abans de ser aprovat definitivament. • Els principals propietaris de terres i l’Ajuntament de Matadepera van recolzar, majoritàriament, la creació del nou Parc Natural en aquests termes que els permetien continuar amb el negoci immobiliari. • Durant aquells anys es van donar a conèixer diversos projectes, públics i privats, alguns esbojarrats, que pretenien potenciar l’encant turístic del massís de Sant Llorenç, com ara el projecte de fer un safari-parc a la finca de Can Robert, dins l’àrea d’influència del Parc, com a “complement” al Parc Natural; el projecte de construir un funicular fins al cim de la Mola, on es construiria un mirador i un Parador Nacional o, en un altra sentit, la construcció d’una línia elèctrica d’alta tensió que havia de travessar el cim de la Mola.
  • 78. 78 El creixement exponencial de les urbanitzacions. • <<La creació del Parc Natural de Sant Llorenç a partir del Pla Especial de 1972 va ser una maniobra especulativa, clarament. En crear el Parc Natural amb la zona de pre-parc protegien les roques i deixaven tota la part del bosc i la zona més edificable a la mercè dels promotors... La llei del sòl protegia, en certa manera, el sòl rústic, ja que li donava una sèrie de garanties i per tant, el que era pre-parc estava en claríssima inferioritat respecte al que eren zones rústiques de fora del pre-parc i això va motivar que comencessin a sortir urbanitzacions com bolets>>. Francesc Macià, membre de la Coordinadora per la Salvaguarda de Sant Llorenç. • <<vam veure que, amb les urbanitzacions que hi havia planejades, podíem arribar a les 60 mil persones segons la planificació i les urbanitzacions previstes>>, Entrevista amb Victor Peiró, Matadepera, 27 d’abril de 2009.
  • 79. 79 Evolució de la població. Població resident a Matadepera durant tot l'any entre 1925 i 1981 0 500 1000 1500 2000 2500 3000 1925 1930 1940 1950 1955 1960 1965 1970 1975 1981 Anys Habitants
  • 80. 80 Residents i estiuejants. Evolució de la població resident i flotant a Matadepera entre 1953 i 1981 0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 1953 1958 1981 Anys Habitants població flotant població resident
  • 81. 81 El model urbanístic franquista. • El règim franquista va apostar molt fermament per un tipus de creixement urbanístic determinat que menyspreava les qüestions ambientals, que fomentava la iniciativa privada per sobre de la pública i que defensava els interessos privats per sobre de qualsevol mena d’interès general, ja fos aquest natural, cultural o social. • La conseqüència de tot plegat va ser la destrucció salvatge i irreparable dels cascos antics i dels eixamples de molts pobles i ciutats, així com d’infinitat d’espais naturals tant a les zones del litoral mediterrani, inundat per l’allau de turistes, com a les muntanyes i camps sotmesos a la pressió urbanística de les grans ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona.
  • 82. 82 Els megaprojectes residencials franquistes. • La mobilització ciutadana va ser determinant per aturar gran part del dany ecològic que el procés d’urbanització estava causant al massís de Sant Llorenç. • En cas que tots els Plans Parcials d’Ordenació aprovats per l’Ajuntament franquista de Matadepera s’haguessin fet realitat s’hauria urbanitzat la pràctica totalitat de la muntanya, fins a la quota 800, donant lloc a una ciutat d’entre seixanta i vuitanta mil habitants.
  • 83. 83 Plans Parcials aprovats per l’Ajuntament de Matadepera durant el segon franquisme 1. El Pla Parcial de La Riba és l’últim aprovat per l’Ajuntament franquista de Matadepera abans de les eleccions locals de 1979. Va quedar paralitzat poc després de ser aprovat, tot i així, per l’extensió que pretenia ocupar la nova urbanització de La Riba era la més gran de totes les que s’havien projectat fins aleshores a Matadepera.
  • 84. 84 4. La creació del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i el negoci urbanístic (1971- 1977)
  • 85. 85 4. La creació del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i el negoci urbanístic (1971- 1977)
  • 86. 86 • 5. Matadepera durant la Transició i la democràcia. Ecologisme, desenvolupament urbanístic i nova ordenació territorial (1977-1983)
  • 87. 87 5. Matadepera durant la Transició i la democràcia. Ecologisme, desenvolupament urbanístic i nova ordenació territorial (1977- 1983)
  • 88. 88 El nou ecologisme català. • Naixement de l’ecologisme català post-68: Reacció airada d’una part d’aquella nova societat urbana que durant la dècada dels seixanta i setanta redescobria el seu entorn natural més immediat i que no entenia com protegir un area natural podia significar urbanitzar-la. • La Coordinadora per la Salvaguarda de Sant Llorenç: L’articulació d’un nou moviment ecologista durant els anys setanta i la seva concreció, als pobles i ciutats del voltant del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, en una “Coordinadora per a la Salvaguarda del massís” va influir poderosament en l’extensió social d’una nova mentalitat ecologista a aquestes mateixes ciutats com Sabadell, Terrassa o Castellar del Vallès. • Ecologisme, moviments socials i democràcia: Una mentalitat que passarà a integrar-se dins de la nova cultura democràtica que s’estava consolidant gràcies a l’acció dels, cada vegada més actius, moviments socials i polítics de l’època (moviment obrer, moviment veïnal, etc) que assumiran l’ecologisme o, si més no, la necessitats de protegir determinats entorns naturals, com una reivindicació pròpia que també havia de ser assumida pel nou règim democràtic.
  • 89. 89 La Coordinadora per la Salvaguarda de Sant Llorenç. • La veu de la Coordinadora es va deixar sentir amb força durant la campanya de les eleccions locals de 1979 fins al punt que la majoria d’alcaldes dels pobles i ciutats dels voltants del Parc Natural es van comprometre a revisar el creixement urbanístic dins dels límits del Parc Natural del moment. • La revisió del Pla Especial del Parc Natural, efectivament, va prohibir construir qualsevol mena d’edificació dins del Parc i amb aquesta acció es van salvar milers d’hectàrees de bosc d’una urbanització ja programada i aprovada pels ajuntaments franquistes de Matadepera.
  • 90. 90 El creixement de les urbanitzacions en l’etapa democràtica. • Estudis ambientals realitzats per l’ambientòloga Gemma Estany sobre la transformació urbana de Matadepera demostres que el procés d’urbanització iniciat durant el període franquista es consolida i s’accelera durant el període democràtic actual. • Pes de l’herència franquista pel que fa a la manca de servies i infraestructures bàsiques a moltes urbanitzacions, pobles i ciutats. • Tímida reforma fiscal dels Ajuntaments portada a terme durant la Transició ha creat unes hisendes locals excessivament dependents dels ingressos procedents del sector de la construcció.
  • 91. 91 La revisió del Pla d’Ordenació del Parc Natural. • El problema va venir alhora de determinar quina seria l’extensió del Parc Natural, si s’ampliaria i fins a on, i quines terres quedarien, per tant, excloses de tota construcció. • La Diputació, a instància de les reclamacions de la Coordinadora, volia incloure dins del Parc Natural zones d’urbanització dispersa on ja s’havia construït i oberts carrers – la qual cosa hauria suposat enderrocar algunes cases ja construïdes -, però l’Ajuntament s’hi va negar al·legant que necessitava disposar de terreny urbanitzable per poder continuar creixent en el futur i d’aquesta manera disposar dels recursos per afrontar les necessitats de serveis de la població. • Finalment, el criteri de l’Ajuntament, que també era el dels promotors urbanístics representats a l’ajuntament a través de la candidatura AVM, es va imposar. • El negoci de la construcció va quedar garantit a Matadepera, com a mínim durant un temps, perquè el manteniment d’un model basat en parcel·les de grans dimensions i el gran creixement urbanístic experimentat durant l’actual etapa democràtica han acabat per esgotar el sòl urbanitzable a Matadepera.
  • 92. 92 Les victòries de la Coordinadora. • En nou ecologisme post-68 era un moviment social eminentment urbà i la seva presència al poble era més aviat escassa, però el paper de la Coordinadora en la difusió d’una nova consciència social sobre la necessitat de conservació dels espais naturals és innegable a les ciutats de Sabadell, Terrassa o Castellar del Vallès i segur que a Matadepera, amb els anys, també ho ha estat. Com també és innegable la capacitat que la Coordinadora va tenir per fer que els polítics de la nova democràcia, a nivell local, assumissin les seves reivindicacions i ordenessin el territori tenint en compte gran part de les seves demandes.
  • 93. 93 Els reptes dels ajuntaments democràtics. Equip de govern del primer ajuntament de la Transició, a la sala de plens. AMMAT, 649. Col·lecció Miquel Ballbé i Boada, 1979, autor desconegut.
  • 94. 94 Resultats electorals municipal 1979.
  • 95. 95 Els reptes dels ajuntaments democràtics. • Començar a posar solució als múltiples problemes derivats de la planificació urbanística franquista es va convertir en la principal tasca dels nous Ajuntaments democràtics després de 1979. La manca de serveis bàsics a molts barris obrers de Terrassa i Sabadell era escandalosa: manca de col·legis, de serveis sanitaris, d’enllumenat i asfaltat de carrers, barraquisme, etc., eren problemes ben presents. • Dotar els nous ajuntaments democràtics dels recursos necessaris per afrontar el repte de proporcionar serveis bàsics a barris sencers no va ser fàcil, però es va aconseguir amb una recepta que, amb el pas del temps, s’ha demostrat excessivament depenent de l’evolució sempre creixent del sector de la construcció i del mercat immobiliari. • La dependència que els ajuntaments democràtics han tingut del creixement urbanístic per poder disposar dels recursos necessaris amb els quals sufragar els serveis necessaris per la població ha esta excessiva i s’ha demostrat perniciosa, especialment, quan el sector de la construcció ha patit una frenada important com succeeix en el context actual.
  • 96. 96 El boom urbanístic de la democràcia. • En aquest context, els partits polítics que governen els ajuntaments han estat els primers interessats en desenvolupar noves promocions urbanístiques per aconseguir els ingressos necessaris amb els quals poder complir les seves promeses electorals i tornar a ser escollits, creant-se d’aquesta manera un cercle viciós que ha fet que el boom urbanístic dels seixanta hagi quedat petit en comparació al creixement experimentat durant al dècada dels noranta i principis del segle XXI. • aquest cercle viciós ha creat una dinàmica de col·laboració entre poders locals i empreses constructores on les pautes de comportament corruptes del franquisme han pogut adaptar-se i sobreviure, com demostren els continuats casos de corrupció urbanística que recullen els diaris durant l’etapa democràtica actual. • El sector de la construcció s’ha convertit durant la democràcia actual en un dels sectors més dinàmics de l’economia espanyola, amb un índex anual de superfície construïda que supera, des de fa temps, els de França, Gran Bretanya o Alemanya.
  • 97. 97 A tall de conclusió. • Esperem haver demostrat amb suficients provés i arguments allò que afirmaven a la introducció respecte el fet que la crisi ambiental i els problemes polítics i socials del nostre present estan indefectiblement lligats els uns amb els altres i, en bona mesura, són la mateixa cosa, en el sentit que tenen un mateix origen històric. • En tot cas i per acabar, no podem evitar preguntar-nos com hauria estat la transformació socioecològica de Matadepera si la insurrecció militar del 18 de juliol de 1936 hagués fracassat a tota Espanya i la guerra i el règim franquista no haguessin existit mai. En aquests casos: s’hauria consolidat una mitjana propietat agrària? els rabassaires haurien adoptat la “revolució verda” dels seixanta o s’haurien decantat per la venda de les seves terres per a la construcció d’urbanitzacions com van fer els propietaris? Com hauria estat, en definitiva, la modernització de Matadepera? • Encara que aquestes preguntes pertanyin a la “història ficció” creiem que és lícit plantejar-les perquè ens permeten copsar el trencament que suposa el règim franquista en l’evolució que la societat espanyola i catalana havien seguit fins l’any 1936.
  • 98. 98 A tall de conclusió. • El més probable és que sense l’existència del règim franquista la societat catalana hagués seguit una evolució similar a la de la resta de democràcies del nostre entorn. Això hauria fet que el creixement econòmic s’avancés vint anys i que la fam i la misèria de la postguerra no es convertissin en estructurals, com tampoc haurien estat estructurals ni la repressió ni la corrupció. Tot plegat hauria possibilitat, probablement, el desenvolupament d’un Estat del benestar homologable al de la resta de democràcies occidentals. • El franquisme és, en aquest sentit, una extensió de la guerra durant quaranta anys que ha influït poderosament sobre la nostra democràcia actual. El retorn de la democràcia ha hagut de conviure amb el record del franquisme i les seves hipoteques durant anys i això ha condicionat la vida política. • Durant la Transició i bona part de la democràcia actual no és van afrontar aquestes qüestions perquè encara continuaven sent tabú i el silenci era la norma, però en els darrers anys la demanda social sobre el coneixement d’aquest passat ha anat en augment fins al punt que fa anys que formar part del debat polític.
  • 99. 99 A tall de conclusió. • El treball i les investigacions que els historiadors han fet en aquests més de trenta cinc anys de democràcia sobre el règim franquista ha estat ingent i han situat la historiografia espanyola i catalana en uns alts nivells d’autoexigència i professionalitat, similars als de la resta de països occidentals. Els historiadors han fet gran part de la seva feina en aquest sentit, però sovint no hem pogut o no hem estat capaços de transmetre aquests coneixements a la societat civil i, entre tots, fer que aquestes evidències històriques tinguin un reflex a la política de les institucions democràtiques. Aquest és el gran tema pendent de la nostra democràcia perquè la demanda de coneixement existeix a la societat, també a Matadepera, però aquest coneixement no ha revertit com hauria estat normal en l’ampliació de la democràcia.
  • 100. 100