Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX

  • 1,060 views
Uploaded on

Resum del t5 de Ciències Socials de 4ESO.

Resum del t5 de Ciències Socials de 4ESO.

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,060
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3

Actions

Shares
Downloads
19
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. NOU POLIS 4.  Resums dels apartats T5 Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX 1.  Creixement de la població i moviments migratoris n Al segle XIX, la població espanyola es va incrementar en un 60%. Aquest augment demogràfic va ser degut a una disminució de la mortalitat i a un manteniment de la natalitat. n El descens de la mortalitat a Espanya va ser menor que en altres països industrialitzats, com a conseqüència principalment de les crisis de subsistència. n Durant la segona meitat del segle XIX es va produir un increment significatiu dels processos migratoris, per les escasses oportunitats de feina. n D’una banda, es va iniciar un èxode rural cap a les zones més industrialitzades de la Península, cosa que va comportar un creixement important de les ciutats, i d’una altra banda, cap a Amèrica Llatina. n L’èxode rural va comportar un augment de la urbanització, que en el cas de Catalunya es va concentrar en els nous nuclis industrials, com Barcelona, Sabadell, Manresa, Badalona, Mataró… ............................................................................................................................................................. 2.  El desenvolupament de l’agricultura n La reforma agrària liberal, duta a terme pels progressistes a partir de 1837, va abolir el règim senyorial i va desamortitzar bona part de les propietats de l’Església (1836) i dels ajuntaments (1855). D’aquesta manera, la terra es va transformar en propietat privada: – Una part de la terra, adquirida pels burgesos i pagesos acomodats, va incrementar la producció. Però la major part va quedar en mans de sectors amb una mentalitat rendista. – La majoria dels pagesos no van accedir a la propietat de la terra, i van continuar com a jornalers, o bé van emigrar cap a les zones urbanes. n En el conjunt d’Espanya, l’estructura de la propietat, repartida excessivament en latifundis i minifundis, no va ajudar a millorar el nivell de vida dels pagesos. n A Catalunya, l’existència de contractes de conreu com l’emfiteusi, la rabassa morta i la masoveria donaven més estabilitat als pagesos. n A més, l’especialització vitícola va anar en augment, sobretot gràcies a que els vins catalans van substituir els europeus per l’arribada de la fil·loxera a França. També van expandir-se el conreu dels fruits secs, la producció de suro i la d’arròs. No obstant, Catalunya va esdevenir deficitària en cereals. ............................................................................................................................................................. 3.  Catalunya, la fàbrica d’Espanya La indústria tèxtil catalana va ser el primer sector a mecanitzar-se i, entre 1830 i 1860, es van generalitzar els vapors. A partir de 1860, amb el fi d’aprofitar la força hidràulica dels rius, van sorgir les colònies industrials. n © VICENS VIVES n La industrialització espanyola es va caracteritzar per l’escassa capacitat de compra de la població, la falta d’inversions, l’escassedat de fonts d’energia i una posició allunyada d’Espanya respecte dels nuclis més industrialitzats d’Europa. Davant de la competència estrangera, Espanya va recórrer al proteccionisme. ............................................................................................................................................................. 1
  • 2. NOU POLIS 4.  Resums dels apartats T5 Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX 4.  Mineria i siderurgia n La producció minera va quedar en bona part en mans estrangeres i destinada a l’exportació. Les dues principals activitats mineres, a partir de 1868, eren l’extracció de carbó i de ferro, minerals indispensables per a la industrialització. n La siderúrgia a Andalusia va sucumbir en no accedir al carbó de coc. Astúries també va allotjar forns, però finalment es va consolidar al País Basc, que exportava ferro a la Gran Bretanya a canvi de la importació de carbó de coc, de més poder calorífic. n A Catalunya, la mecanització del sector tèxtil va impulsar la creació d’empreses metal·lúrgiques de transformació i de construccions mecàniques. ............................................................................................................................................................. 5.  Transport, comerç i finances n La xarxa ferroviària es va iniciar a mitjan segle XIX, amb materials importats i seguint una estructura radial que dificultava els intercanvis amb la resta d’Europa. Però malgrat les seves deficiències, va ser un gran progrés per al transport de persones i mercaderies. n La pèrdua del mercat americà va fer orientar la producció industrial cap al mercat espanyol. Per defensar-se de la competència, els industrials van demanar la imposició de mesures proteccionistes. n La necessitat de capitals va comportar la renovació del sistema bancari espanyol (Llei de Bancs del 1856). També es van constituir les borses de Barcelona i de Madrid i l’any 1868 es va crear una nova moneda oficial, la pesseta. ............................................................................................................................................................. 6.  L’impuls de la Segona Revolució Industrial n A finals del segle XIX l’agricultura va patir una greu crisi a causa de la importació de cereals a preus més barats. Això va ocasionar una caiguda dels ingressos agraris i va impulsar l’aplicació de mesures proteccionistes. n Així mateix, la viticultura va patir la plaga de la fil·loxera procedent de França, cosa que va comportar la desaparició de gairebé tots els ceps. n En aquest període es va iniciar la utilització de l’electricitat i el petroli: – L’electricitat va possibilitar una mecanització més àmplia i una disminució dels costos de producció. Inicialment es va utilitzar en la il·luminació, i posteriorment el seu ús es va estendre a la indústria. – La difusió del petroli i del motor d’explosió van generar la indústria de l’automòbil. El 1904 es va crear la marca automobilística Hispano-Suiza. També es van desenvolupar altres sectors industrials, com el metal·lúrgic (construccions mecàniques, indústria naval) i el químic. n © VICENS VIVES n Des de finals del segle XIX, la industrialització es va expandir i es va dibuixar una Espanya amb profunds desequilibris: zones fortament industrialitzades, com Catalunya i el País Basc, així com Madrid, València i Astúries, es combinaven amb regions basades en una economia agrària i tradicional, com Canàries, Galícia, Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia. ............................................................................................................................................................. 2
  • 3. NOU POLIS 4.  Resums dels apartats T5 Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX 7.  La societat espanyola i catalana del segle XIX n La societat es va transformar, però el domini del sector agrícola a Espanya va fer que la influència modernitzadora de la burgesia fos bastant dèbil. n Les noves classes dirigents van ser: – La noblesa terratinent, que conservava la propietat de bona part de les terres. – L’alta burgesia, que compartia l’hegemonia social i el control econòmic amb la noblesa. Era la propietària de les noves indústries. – La classe mitjana, que es va desenvolupar escassament. n El 65% de la població espanyola eren pagesos, dels quals el 80% no eren propietaris de les terres que treballaven, sinó arrendataris o jornalers. Les seves condicions de vida eren molt precàries, i van protagonitzar nombroses revoltes. Tanmateix, a Catalunya, els sistemes de tinença de la terra van donar més seguretat a la pagesia, que gaudia de millors condicions que a la resta d’Espanya. n A les ciutats, amb els artesans i empleats del sector serveis, va sorgir el proletariat industrial. El número d’obrers era relativament petit i es concentrava a Catalunya. Les condicions precàries de vida i de treball d’aquest grup social afectaven també les dones i els nens. ............................................................................................................................................................. 8.  Els orígens del moviment obrer n Els primers moviments obrers es van concretar en: – Accions de caràcter luddista, com els successos d’Alcoi, el 1821, i l’incendi de la fàbrica Bonaplata, el 1835. – La fundació dels primers sindicats a Barcelona, cap al 1840, i la primera vaga general a Espanya, el 1855. – La creació de la Federació Espanyola de l’AIT, el 1870, via d’entrada de l’anarquisme i del marxisme. n El marxisme va tenir més influència entre les classes populars de Madrid, el País Basc i Astúries. Defensava l’acció política, i va crear el Partit Socialista Obrer Espanyol (1879) i la Unió General de Treballadors (1888). n L’anarquisme va prendre una singular força entre els obrers de Catalunya i els pagesos andalusos. A finals de segle, va predominar el sector que fomentava l’acció directa contra el capitalisme. Més endavant, va sorgir el sector anarcosindicalista, i es va fundar la Confederació Nacional del Treball (CNT). © VICENS VIVES ............................................................................................................................................................. 3