LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

5,409 views
4,824 views

Published on

Resum del tema de LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL!!!

0 Comments
5 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
5,409
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
530
Actions
Shares
0
Downloads
149
Comments
0
Likes
5
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

  1. 1. NOU POLIS 4.  Resums dels apartats T3 La industrializaciónde les societats europees 1.  Augment demogràfic i expansió agrícola n La Revolució Industrial va ser el resultat dels canvis econòmics i tecnològics produïts per primer cop a la gran Bretanya a mitjan segle XVIII. n En aquella època la població europea va iniciar un procés de creixement ininterromput, i més a la Gran Bretanya. n Les causes d’aquest canvi demogràfic van ser l’augment de la producció d’aliments i el progrés de la higiene i la medicina, que van significar una disminució de la mortalitat i un lleuger increment de la natalitat. n Com a conseqüència d’aquest creixement demogràfic va augmentar la demanda d’aliments i l’alça dels preus, cosa que va dur els propietaris a millorar la producció agrícola. Per a això es van dur a terme dues transformacions: – Es van aprovar lleis que posaven fi al sistema senyorial i comunal de propietat de la terra. D’aquesta manera, la propietat senyorial es va convertir en propietat privada. – Es van introduir noves tècniques de cultiu (substitució del guaret i progressiva mecanització), així com nous cultius. ............................................................................................................................................................. 2.  El naixement de la indústria n La innovació tecnològica va ser paral·lela als canvis demogràfics i agraris. Les noves màquines van substituir el treball manual, van augmentar la productivitat i van disminuir els costos de producció. n L’aplicació de l’energia del vapor a la producció va revolucionar la tecnologia i les energies tradicionals, i va permetre la generalització del sistema fabril. D’aquesta manera es va convertir en el símbol de la Revolució Industrial. n La indústria del tèxtil a la Gran Bretanya va ser el primer sector a mecanitzar-se, i va aplicar una sèrie d’invents (llançadora volant, noves màquines de filar, teler mecànic) que van incrementar la producció i van completar el procés de mecanització. n En el sector siderúrgic, la utilització del carbó de coc per fabricar ferro i acer també va incrementar la producció. La demanda de ferro per elaborar noves màquines agrícoles també va afavorir el desenvolupament d’aquest sector. ............................................................................................................................................................. 3.  L’expansió de la industrialització n De manera paral·lela a les innovacions anteriors, es van desenvolupar grans transformacions als transports i al comerç. n El fenomen realment innovador va ser la incorporació de la màquina de vapor en els transports: © VICENS VIVES – L’activitat minera va generar l’aparició del ferrocarril, que en els seus inicis s’utilitzava per transportar el mineral en vagonetes sobre rails de fusta. El 1829, Stephenson va incorporar una locomotora que accionava el ferrocarril mitjançant vapor. – L’aplicació de la màquina de vapor al transport marítim va suposar l’aparició dels vaixells de vapor (1807), que, construïts amb ferro, van substituir els de vela. n Pel que fa al comerç, es va desenvolupar una economia de mercat mitjançant l’increment del comerç interior i exterior. En el comerç exterior, es van enfrontar les posicions del lliurecanvisme i del proteccionisme. ............................................................................................................................................................. 1
  2. 2. NOU POLIS 4.  Resums dels apartats T3 La industrializaciónde les societats europees 4.  El capitalisme industrial n El liberalisme econòmic va ser teoritzat per pensadors britànics a finals del segle XVIII, entre els quals va destacar Adam Smith. Les seves bases són: – El motor de l’economia és la recerca del màxim benefici. – El mercat s’equilibra en funció de la relació entre l’oferta i la demanda. – L’Estat no ha d’intervenir en l’economia. n El capitalisme industrial, que es va formar a partir d’aquests principis, s’estructura com un sistema en el qual un grup social reduït, la burgesia, posseeix la propietat dels béns de producció, mentre que els treballadors, sense propietat, es lloguen a canvi d’un salari. n Tres elements van consolidar decisivament el capitalisme industrial: els bancs, les societats anònimes i la borsa de valors. n Durant el segle XIX la industrialització es va estendre a altres Estats d’Europa i del món. El procés no va ser regular i va presentar grans diferències entre països i entre les seves regions respectives. ............................................................................................................................................................. 5.  La segona fase de la industrialització n A finals del segle XIX es va desenvolupar una nova fase industrial, l’anomenada Segona Revolució Industrial. n En primer lloc, es va produir un canvi energètic; noves fonts d’energia van desbancar el carbó: – L’electricitat, que es va aplicar a la indústria, els transports, les comunicacions, la il·luminació i l’oci. – El petroli, que va revolucionar els transports: van sorgir l’automòbil i l’aviació, i es va aplicar a la navegació. n En segon lloc, va suposar canvis en l’organització de la producció, i es va desenvolupar la producció en sèrie (taylorisme), que tindria el seu màxim exponent en la fàbrica d’automòbils Ford. n En tercer lloc, es va impulsar la concentració industrial, el principal objectiu de la qual era restringir la competència. Els seus exemples van ser el càrtel, el trust, el hòlding i el monopoli. ............................................................................................................................................................. 6.  La nova societat industrial La industrialització va organitzar la societat en classes socials: la burgesia i el proletariat. Les seves diferències radicaven essencialment en la riquesa. n La burgesia es va convertir en el grup hegemònic. Era la propietària de les indústries i els negocis, i el centre de la vida social. S’agrupava en tres sectors: gran, mitjana i petita burgesia. n © VICENS VIVES n El proletariat industrial era el sector social més nombrós i més desafavorit. No tenia propietats, i es llogava a canvi d’un salari. Les seves condicions de vida i treball eren molt dures, i les remuneracions insuficients obligaven a treballar dones i nens. ............................................................................................................................................................. 2
  3. 3. © VICENS VIVES NOU POLIS 4.  Resums dels apartats T3 La industrializaciónde les societats europees 7.  Els moviments socials: marxisme i anarquisme n Durant la primera meitat del segle XIX es va anar forjant la consciència de classe i els treballadors es van organitzar. Primer va sorgir el luddisme, contra les màquines, i més endavant el sindicalisme, amb l’objectiu de millorar les condicions de treball dels obrers. n Durant la segona meitat del segle XIX es van desenvolupar dues tendències de pensament que denunciaven les desigualtats creades pel sistema capitalista: el marxisme i l’anarquisme. n El marxisme, liderat per Karl Marx, aspirava a una revolució obrera per destruir el capitalisme. Els obrers havien de formar un partit polític que, un cop al poder, crearia un Estat obrer en el qual desapareixeria la propietat privada. Després, s’hauria d’assolir la societat comunista, sense classes. n L’anarquisme exaltava la llibertat individual, criticava la propietat privada, rebutjava tota forma d’autoritat i s’oposava a l’acció política. El seu objectiu era destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària. Es va dividir en dues línies: una, favorable a l’acció violenta, i l’altra, impulsora de l’anarcosindicalisme. n L’internacionalisme va tenir dos moments destacats: La I Internacional, que va intentar unir els marxistes, anarquistes i sindicalistes a nivell mundial, i la II Internacional, que coordinava només els partits marxistes. 3

×