Your SlideShare is downloading. ×
INSTITUT PERE BARNILS TEMA 9. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES IHISTÒRIA 2BTX                   SOCIALS AL 1/3 S.XX      1. Per...
el nombre d’homes joves en edat productiva, que eren els que havien partit en l’emigracióa ultramar.EMIGRACIONS INTERIORS ...
6. Completa l’esquema sobre el paper que va desenvolupar l’Estat enl’economia espanyola al primer terç del segle XX.      ...
http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/7143.htma) Indica quines indústries espanyoles van ser les que van obten...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co

1,266

Published on

Solucionari dels exercicis del tema 9 LES TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,266
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
15
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Història t9 economia i societat 1 3 s.xx-co"

  1. 1. INSTITUT PERE BARNILS TEMA 9. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES IHISTÒRIA 2BTX SOCIALS AL 1/3 S.XX 1. Per què la població espanyola i la població catalana van créixer al primer terç del segle XX? Població (en milers) Any Espanya Catalunya 1900 18594 1984 1910 19927 2084 1920 21303 2344 1930 23563 2791 La població espanyola i catalana va créixer a primer terç del segle XX pel descens de la mortalitat, resultat de la millora en l’alimentació i la menor incidència de les malalties infeccioses a conseqüència de la millora dels serveis de neteja i del clavegueram, el control de la potabilitat de l’aigua i la higiene dels aliments. 2. Llegeix el text següent i respon les preguntes: La transició d’una demografia antiga a un règim demogràfic modern no havia fet més que mostrar uns indicis molt lleus al llarg del segle XIX, i el retard en relació amb els principals països europeus és manifest. Però durant el primer terç del segle XX la transformació, encara que lenta, sembla que ja pren un camí sense marxa enrere. El descens de la mortalitat catastròfica i normal, i el de la natalitat, encara que en menor grau, ja és irreversible a excepció de moments molt concrets, com els de l’epidèmia de grip del 1918. C. CAMPOS LUQUE: “La transición demográfica en el primer tercio del siglo XX”. Cuadernos de ciencias económicas y empresariales, núm. 25, 1999. – El canvi demogràfic del primer terç del segle XX a Espanya el va provocar el descens de la mortalitat grà-cies a la millora de l’alimentació i a la menor incidència de les malalties infeccioses a conseqüència de la millora dels serveis de neteja i clavegueram, i al control de la potabilitat de l’aigua i de la higiene dels aliments. – La modernització de la demografia catalana va començar a principis del segle XX, quan es va produir una notable davallada de la mortalitat i un lleuger descens de la natalitat. També es va produir un augment de l’esperança de vida. – La població va augmentar a un ritme més gran que l’economia i els llocs de treball, i per tant un contingent molt important de població espanyola va haver d’emi-grar per poder sobreviure. – El període de màxima intensitat de l’emigració espanyola exterior es va desenvolupar entre els anys 1900 i 1914. Després de la Primera Guerra Mundial i fins al crac del 29, va ser l’etapa de màxima expansió de les migracions interiors. 3. Completa la taula següent sobre els moviments migratoris de la població espanyola al llarg del primer terç del segle XX: EMIGRACIÓ A ULTRAMAR  Causes: l’economia espanyola tenia un mercat laboral que creixia menys que la població com a resultat de l’escassetat de transformacions econòmiques. A més a més la millora en la navegació va escurçar la travessia de l’Atlàntic. / Llocs de destinació: països de l’Amèrica Llatina. / Conseqüències: descens en
  2. 2. el nombre d’homes joves en edat productiva, que eren els que havien partit en l’emigracióa ultramar.EMIGRACIONS INTERIORS  Causes: els centres industrials de la Península es vanexpansionar i van actuar com a pols d’atracció d’emigrants de zones rurals. / Llocs dedestinació: Madrid, Barcelona, Bilbao i Sevilla. / Conseqüències: Intensificació de laurbanització i pèrdua de pes dels nuclis rurals.4. Enumera els problemes que presentaven l’agricultura i la indústriaespanyoles al primer terç del segle XX:– Agricultura → Productivitat: Els cereals suposaven el 50% del producte agrari però constituïen el sector agrícola menys dinàmic i amb una productivitat més baixa. Aquests rendiments escassos comportaven uns preus elevats. / Estructura de la propietat: L’exis-tència d’àmplies zones de latifundi i regions de minifundi incidia en els baixos rendiments i dificultava la implantació de tècniques i mètodes de cultiu nous.– Indústria → Competitivitat: Existia una restricció de la competència i una intervenció constant de l’Estat. Aquestes mesures van fer que es mantingués una indústria amb una productivitat baixa i poc competitiva amb l’exterior. / Desequilibris territorials: Hi havia un seguit de nuclis industrials i llocs aïllats on es va iniciar la industrialització. Així, el 1920, només a Catalunya, el País Basc i Madrid el PIB se situava per sobre de la mitjana espanyola.5. Llegeix el text i respon les preguntes següents:L’aranzel “ultraproteccionista” del 1906, fruit d’una intensa campanya patronalprèvia de bladers i industrials –sobretot siderúrgics, hullers i cotoners, els més benorganitzats– liderada per Pablo de Alzaola des de la Lliga Biscaïna de Productors,va imposar uns drets de protecció de fins a un 50 per 100 sobre el valor de lesmercaderies estrangeres, en particular per a les manufactures que ja es produïen aEspanya; igualment, gravava les exportacions de minerals que poguessin servir deprimera matèria a les indústries transformadores nacionals, i imposava l’obligacióde pagar en or els drets de duanes.SANTOS JULIÁN, La Espanya del siglo XX. Marcial Pons ed., Ediciones de Historia,Madrid, 2003. Quina era la finalitat de l’aranzel del 1906… Intentava evitar la competència exterior, gravant amb un aranzel de fins a un 50% les mercaderies estrangeres i les exportacions de minerals que poguessin servir de primera matèria. Aquest aranzel va beneficiar la indús-tria siderúrgica. Quines altres lleis aranzelàries es van aprovar… El 1891 i el 1922, a més de les del 1906. Quins sectors industrials van tenir el… El de la indústria siderúrgica, el tèxtil, l’electricitat, el ciment, la construcció naval i l’aeronàutica. Quins efectes van tenir aquestes mesures… Com a efectes negatius, van ajudar a mantenir una in-dústria amb una productivitat baixa i poc competitiva amb l’exterior. I com a efectes positius, van fomentar l’avanç tecnològic, van ajudar a l’articulació del mercat interior, millorant les infraestructures de transport, i van promoure l’aparició de sectors industrials nous.
  3. 3. 6. Completa l’esquema sobre el paper que va desenvolupar l’Estat enl’economia espanyola al primer terç del segle XX. Intervenció de l’Estat Objectius Mesures Conseqüències– Objectius: estimular la inversió privada en indústries tecnològicament més avançades i evitar la competència exterior.– Mesures: concessió d’ajudes com exempcions fiscals, subsidis i comandes directes de l’Administració, i augment del proteccionisme amb l’aplicació de lleis aranzelàries.– Conseqüències: modernització del teixit industrial espanyol, encara que es va mantenir una indústria amb una productivitat baixa i poc competitiva amb l’exterior. A més, es va fomentar l’avanç tecnològic, es va ajudar el mercat interior, es van millorar les infraestructures de transport i es van promoure nous sectors industrials.7. Respon les preguntes següents sobre els canvis socials:– Els grups socials emergents a l’Espanya del primer terç del segle XX eren la burgesia industrial, la burgesia financera, les classes mitjanes compostes pels treballadors anomenats “colls blancs” i els obrers industrials.– L’augment de l’alfabetització va generar un desenvolupament de l’hàbit de la lectura, alhora que va sorgir la premsa de masses. Entre les noves formes d’oci es va difondre un nou associacionisme de caràcter cívic, i també la pràctica de l’excursionisme, l’esport i el cinema com un dels entreteniments principals.8. Consulta aquestes pàgines web i respon les preguntes: http://cursosweb.fundacionloyola.org/file.php/16/DOCUMENTOS/La_filoxera.doc http://www.fil-loxera.com/index.php?option=com_content&task=view&id=24&Itemid=38– Què era la fil·loxera?La fil·loxera era una plaga provocada per un insecte que atacava les arrels de les vinyes imatava la planta.– On es va originar i com es va propagar a Catalunya i a Espanya?La fil·loxera es va originar en algunes regions dels Estats Units i va arribar a Europa coma conseqüència de la importació de vinyes americanes. A Europa, es va detectarprimerament a França, i la seva presència es va detectar a Espanya i Catalunya el 1878,primer a Màlaga i després a Girona i a Ourense.-Quines van ser les repercussions econòmiques d’aquesta plaga per a l’economiaespanyola?Va suposar la destrucció de les vinyes i la ruïna dels petits propietaris agrícoles, il’enfonsament de la seva capacitat adquisitiva, fet que va afectar la indústria.9. Llegeix el text de la pàgina web:
  4. 4. http://www.artehistoria.jcyl.es/histesp/contextos/7143.htma) Indica quines indústries espanyoles van ser les que van obtenir més beneficis durant laPrimera Guerra MundialLa mineria de ferro basca, la del carbó asturià i la dels naviliers.b) A continuació explica les conseqüències que va tenir la Primera Guerra Mundial sobre:*La banca espanyola *El consum intern– Van aparèixer altres bancs a banda dels més importants sorgits a començament del segle XX i la banca va progressar i va tenir un paper finançador destacat en la indústria nacional.– Es va produir un encariment del mercat intern perquè part de la producció va sortir als mercats estrangers. Els productes de primera necessitat van experimentar una alça del 15% i es van produir tensions socials per aquest motiu.

×