20120210 agricultura-co
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

20120210 agricultura-co

on

  • 1,040 views

Correcció de la prova de febrer de Geografia.

Correcció de la prova de febrer de Geografia.

Statistics

Views

Total Views
1,040
Views on SlideShare
1,040
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
8
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    20120210 agricultura-co 20120210 agricultura-co Document Transcript

    • 2BTX Grup Curs 2011-12 PROVA 03 2AVAL Data: 20120210Seminari de Geografia i Història CORRECCIÓ DE LA PROVAGEOGRAFIA OPCIÓ A EXERCICI 1 [5 punts] Llegiu el text següent i responeu a les qüestions. Neva en gran part de Catalunya amb intensitat entre feble i moderada Dilluns, 6 de febrer del 2012 - 09:01h. Agències. El Periódico El pas dun sistema frontal aquest diumenge està deixant neu --en general per sobre dels 200 metres-- en nombrosos municipis de loest i el centre de Catalunya. La nevada, entre feble i moderada, cau en localitats com Horta de Sant Joan, Manresa, Tàrrega, Falset, Santpedor i Collbató. Els flocs també han arribat a nuclis del Vallès com Terrassa, Viladecavalls i Sentmenat, i fins i tot a la part alta de Barcelona. Aquesta circumstància ha portat Protecció Civil a elevar a fase dalerta el pla Neucat. La nevada és més important al Pirineu, especialment al més occidental, i a la zona dels Ports. Shan acumulat gruixos de neu nova de sis centímetres a Viella i dos a la Seu dUrgell. El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) havia avisat de possibles nevades aquest diumenge a la meitat nord del país i a lextrem sud del territori. Segons la seva informació, és probable que al Pirineu sacumulin més de 5 centímetres per sobre dels 600 metres, amb nevades aïllades i febles, excepte al Pirineu occidental, on seran més continuades i localment moderades. A més, es produirà el fenomen del torb. AFECTACIÓ A LES CARRETERES Protecció Civil també ha informat de diverses afectacions a la xarxa viària; entre elles, a Lleida, a la C-28, al Port de la Bonaigua (tancat per risc dallaus); a la N-230, entre Viella i el túnel de Viella (obligatori lús de cadenes), a la L-500, entre Port de Suert i Caldes de Boí (cadenes), i la L-504, entre Llavorsí i Tavascan (cadenes). Així mateix, a Girona, es demana precaució per neu i plaques de gel a la N-260, a la Collada de Toses, i a la GIV-5264, entre Camprodon i Setcases (per plaques de gel). 1. Resumiu les principals idees del text. [1 punt] 2. Defineix: temps atmosfèric i massa d’aire [1 punt]. Temps atmosfèric: es defineix com les condicions que presenten els diversos elements atmosfèrics (temperatura, precipitació, vent, humitat, etc.) en un lloc i moment determinat. Massa d’aire: Volum daire de gran extensió amb unes característiques de temperatura i humitat uniformes en el pla horitzontal. La seva mida generalment es troba entre els 500 i els 5000 km². Verticalment pot arribar a tenir diversos quilòmetres i els seus caràcters els obté pel contacte perllongat sobre extenses superfícies oceàniques o continentals amb unes condicions superficials homogènies a les quals sanomena regions font. Les masses daire es formen en zones amb sistemes baromètrics estacionaris (el cinturó subtropical, Sibèria, nord del Canadà o els pols terrestres). Els fronts meteorològics separen les masses daire amb diferents característiques de densitat (temperatura i/o humitat). 1
    • 3. Quins són els factors que influeixen sobre els climes d’Espanya? [1,5 punts].-Factors que condicionen el clima: la latitud i la radiació solar; la influència marítima icontinental; el relleu; la circulació general atmosfèrica. S’ha d’explicar en funció de lescaracterístiques d’Espanya i posant exemples.[-Elements del clima: la insolació i la nuvolositat; les temperatures; la humitat de l’aire;la pressió atmosfèrica; els vents; les precipitacions; l’evaporació i l’aridesa]. Això no éscorrecte!!!!]4. Dibuixa esquemàticament un climograma del clima mediterrani i explica lesseves principals característiques [1,5 punts].Temperatures. Tant l’estiu com l’hivern són suaus depenent de la proximitat de la marMediterrània.Precipitacions. L’estació més plujosa és la tardor (també plou a la primavera) i la mésseca l’estiu (amb mesos d’estiatge importants).El clima mediterrani es troba influït per la mar Mediterrània, condicionant lescaracterístiques així com les varietats climàtiques que es poden distingir. Lacció delmar influeix també en que tant els estius com els hiverns siguin suaus. Les aigües del Mediterrani sescalfen durant lestiu pel domini dels anticiclons tropicals. Això afavoreix una intensa evaporació. Per aquest motiu, a la tardor socasionen depressions locals. Les depressions es refreden per larribada daire fred i soriginen pluges torrencials. Els rius del clima mediterrani pateixen un acusat i prolongat estiatge durant lestiu. Contràriament, el seu cabal creix amb les pluges torrencials de tardor fins al punt que poden arribar a desbordar-se. Podem distingir les següents varietats del clima mediterrani: la varietat deprecipitacions abundants, hivern notori i vent de tramuntana; la varietat de muntanyamediterrània i la varietat seca.
    • Exercici 2. Llegiu el text següent i responeu a les qüestions. Tot fa pensar que l’increment en la producció agrària que es preveu per als pròxims anys comportarà una major intensificació de la producció, no solament en els països amb sistemes de producció agrària més avançats, sinó també en països en vies de desenvolupament. Tanmateix, hom es pregunta fins a quin punt podrem mantenir la intensificació de l’agricultura i les subsegüents conseqüències mediambientals. Les principals conseqüències biològiques de la intensificació agrícola són un augment de les pèrdues de producció a causa de plagues, malalties i males herbes (malgrat que hagi augmentat sensiblement l’ús de pesticides) i un notable empobriment de la fracció biòtica del sòl (que té un paper fonamental en la seva fertilitat). D’altra banda, la intensificació incideix també sobre la quantitat i la qualitat dels recursos naturals a través de fenòmens com són l’erosió, l’exhauriment, la contaminació i la salinització de l’aigua, o l’emissió de gasos contaminats a l’atmosfera com a conseqüència de l’aplicació de pesticides i fertilitzants. J. COMAS i R. ALBAJES. Enciclopèdia Catalana. Anuari 1997 1. Resumiu les principals idees del text. [1 punt] a)El previsible increment en la producció agrària comportarà una intensificació de la producció en tots els països. b)El text planteja la problemàtica d’aquesta intensificació per les seves conseqüències en qüestiona la seva sostenibilitat. - biològiques: pèrdues de producció a causa de plagues, malalties, males herbes i empobriment de la fracció biòtica del sòl. - incidència en fenòmens com l’erosió, l’exhauriment, la contaminació, la salinització de l’aigua o l’emissió de gasos contaminats a l’atmosfera. 2. Definiu: Política Agrària Comunitària i latifundi. [1 punt] PAC: La Política Agrícola Común (PAC) es una de las políticas más importantes y uno de los elementos esenciales del sistema institucional de la Unión Europea (UE). La PAC ha contribuido al crecimiento económico, garantizando el suministro de una amplia gama de productos alimenticios de calidad intentando que los precios sean razonables. La UE se convirtió en el primer importador y el segundo exportador de productos agrícolas a nivel mundial. Su objetivo es apoyar la renta de los agricultores, al tiempo que los anima a conseguir los productos de alta calidad que exige el mercado y a buscar nuevas oportunidades de desarrollo, como son las fuentes de energía renovables, en armonía con el medio ambiente. LATIFUNDI: Un latifundi és una explotació agrària de gran extensió, caracteritzada per lús ineficaç dels recursos disponibles, baixos rendiments de la terra, baix nivell tecnològic i mà dobra assalariada (poc qualificada i mal pagada). Actualment es tendeix a la millora en la seva productivitat. 3. Definiu aqüicultura i els avantatges que comporta en el desenvolupament pesquer [1,5 punts] Laqüicultura és la tecnologia aplicada a la cria, reproducció i cultiu de les espècies que viuen en laigua salada o dolça, tant siguin animals com vegetals (algues principalment). Unes 430 (el 97%) de les espècies cultivades lany 2007 van ser adaptades a
    • laqüicultura durant el segle XIX i de mitjana es triga una dècada per a fer-ho en cadaespècie.Lestancament de les zones pesqueres del món i la sobreexplotació de les espèciesmarines més consumides, tot això combinat amb un augment de la demanda mundialper aquest tipus daliment ric en proteïna dalt valor biològic proporciona un impulsaddicional a la pràctica de laqüicultura. També en el cas de les algues el consum shaincrementat per influència a occident de les cuines asiàtiques.4. Exposeu els processos de producció agrícola i ramadera i el seu impactesobre el medi natural. Citeu alguns impactes de les activitats agràries i les sevesconseqüències. [1,5 punts]L’alumne ha d’explicar de quina manera en les últimes dècades la producció intensivade l’agricultura i la ramaderia s’han desenvolupat sense tenir en compte l’impactesobre el medi i la seva sostenibilitat. Aquesta part de la resposta es valorarà en 0,5punts.Així es poden citar l’impacte d’activitats com la desforestació, la sobrepastura, l’ús defertilitzants, insecticides i pesticides, l’acumulació de residus orgànics (purins), etc.Impactes que han, provocat entre d’altres, la pèrdua de sòl, l’exhauriment i lacontaminació d’aqüífers. Aquesta part de la resposta es valorarà en 1 punt.
    • OPCIÓ B [jul2011]EXERCICI 1 [5 punts]Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.Distribució de les terres de regadiu per comunitats autònomes (2005)FONT: Anuario de Estadística [en línia]. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural yMarino, 2009. <http://www.mapa.es/estadistica/pags/anuario/2009/Anuario_2009.pdf>1. Descriviu la informació representada en el mapa. [1 punt]Es tracta d’un mapa d’Espanya temàtic que mostra la distribució de les terres deregadiu a Espanya per Comunitats Autònomes, l’any 2008, en percentatge sobre eltotal de terres de cultiu de cada CC. AA. Es tracta, doncs, d’informació quantitativa.Com a informació complementària s’indica, amb una línia i trama de punts, ladelimitació entre l’Espanya humida i l’Espanya seca. La font és l’Anuario de Estadísticade l’any 2009 recollit a la pàgina web del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Ruraly Marino. [0,5 punts]L’alumne ha d’assenyalar que les Comunitats autònomes amb un percentatge mésgran de terres de regadiu corresponen a l’Espanya seca i són les illes Canàries i laComunitat Valenciana, mentre que les que tenen un percentatge menor formen part del’Espanya humida i es troben a la façana cantàbrica com ara Cantàbria i Astúries. [0,5punts].2. Definiu els conceptes parcel·la i agricultura intensiva. [1 punt]Parcel·la: camp o tros de terreny que es troba sota uns únics límits i pertany a un o avaris propietaris. Les parcel·les es poden classificar pels límits (tancades o obertes),per la forma (regulars o irregulars) i per la mida (petites, mitjanes i grans).
    • Agricultura intensiva: tipus de conreu que s’efectua en petites i mitjanes superfíciesagrícoles, que permet obtenir una gran quantitat i qualitat de productes per unitat desuperfície amb una inversió de capital i ma d’obra elevada i tècniques de conreuavançades.3. Expliqueu les característiques del paisatge agrari mediterrani, d’acord ambl’esquema següent [1,5 punts]: a) Classes de conreus que hi predominen. b) Tipus de ramaderia que s’hi practica. c) Estructura agrària: tipus de parcel·les i dimensions.L’alumnat hauria de destacar en la resposta els grups de cultius que es troben en elpaisatge agrícola mediterrani, majoritàriament de secà però amb un percentatge moltalt de regadiu en algunes regions com la Comunitat Valenciana i Múrcia.Els conreus característics del secà són els que composen l’anomenada trilogia deconreus mediterrània: els cereals, la vinya i l’olivera. L’ordi i el blat són els principalscereals que prosperen en les zones mediterrànies de tendència continental mentre quela vinya és el conreu arbustiu més estès. L’olivera ocupa zones de monocultiu iagricultura extensiva a les zones mediterrànies més d’interior. D’altres conreuscaracterístics són l’ametller, l’avellaner i el garrofer. 0,5 puntsA les zones de clima mediterrani amb temperatures més suaus i sòls fèrtils es porta aterme l’agricultura de regadiu, intensiva, que utilitza tècniques avançades de regadiu,amb instal·lació d’hivernacles, selecció de llavors i ús massiu de productesfitosanitaris. Els conreus principals que es produeixen són les hortalissesprimerenques, plantades a l’aire lliure o sota plàstic, també conreus herbacis com elgira-sol i la soja. El conreu d’arbres fruiters del grup dels cítrics són els conreus quedominen en el paisatge agrícola de les hortes de València i Múrcia: tarongers,mandariners i llimoners. També hi ha plantacions d’altres fruiters de fruita dolça comper exemple pomeres i pereres. 0,5 puntsPel que fa a la ramaderia predomina l’ovina i la caprina que és extensiva a les zonesde secà, ja que Espanya és el 2n país de la UE en producció. La porcina i bovinaestabulada, junt amb l’aviram es troben disperses a diferents regions, encara que sónde caràcter intensiu a Catalunya i molt lligada a la ramaderia industrial i la indústriaagroalimentària. 0,25 puntsEn relació a l’estructura agrària el paisatge agrari mediterrani es caracteritza pelpredomini de les explotacions de secà de dimensions mitjanes i petites malgrat que aAndalusia hi predomina el latifundi. A les zones planes dels litorals les explotacionssón de dimensions petites i conreades de manera intensiva. 0,25 punts4. Exposeu resumidament els canvis més importants que s’han produït en elsector primari, d’acord amb l’esquema següent: a) Canvis provocats per la industrialització de l’agricultura i la ramaderia. b) Objectius de la política agrícola comuna (PAC). c) Desenvolupament dels conreus i de la ramaderia ecològics.a) Els canvis soferts en relació a l’a influència de la industrialització en L’agricultura i laramaderia que es podrien esmentar són els següents:- Disminució de la superfície de cultiu de secà i augment de la de regadiu.- Augment del pes econòmic de la ramaderia en la producció final agrària.
    • - Integració creixent entre el sector agrícola i ramader i la indústria alimentària.- Pèrdua de població activa agrària i envelliment progressiu dels ocupats al sectorprimari.- Disminució de sòl agrícola degut al creixement del sòl urbà i del destinat a lesinfraestructures i serveis.- Augment de la superfície forestal a causa de la disminució de les pastures.(0,1 punts per aspecte esmentat fins a un màxim de 0,5).b) L’alumnat hauria de destacar els objectius següents de la PAC:-Afavorir una més alta competitivitat i adaptació de la producció a la demanda.-Desenvolupar la indústria agroalimentària (la capdavantera del sector industrialespanyol) per tal d’ augmentar el valor afegit dels productes agraris i forestals.-Millorar el medi ambient i l’entorn rural.-Millorar la qualitat de vida de les àrees rurals.-Avançar cap una diversificació econòmica de les zones rurals.-Tendència a la restricció de les ajudes econòmiques: això va comportar per exemplela desaparició d’àrees de conreus subvencionats com el tabac i el cotó.-La incorporació de nous estats membres l’any 2004 a la Unió Europea va provocarl’increment de les terres de conreu (un 30% més) i va obligar a replantejar l’agriculturacomunitària.(0,1 punts per aspecte esmentat fins a un màxim de 0,5).c) L’alumnat hauria de destacar els aspectes següents:-La pràctica de l’agricultura ecològica va començar a Espanya fa uns 25 anys degut ala competència soferta pels productes tradicionals procedents d’altres països il’augment de la demanda de productes ecològics per una part creixent de la població.-Tot i el gran creixement inicial, i el bon nivell competitiu d’aquest model, actualment elseu desenvolupament s’ha estancat perquè el consum del mercat interior espanyol ésmolt reduït i no arriba a l’1 % de la despesa en alimentació.-Espanya té una gran superfície de terres dedicades a conreus ecològics -és el segonpaís de la UE, després d’Itàlia- però la major part de la seva producció s’exporta apaïsos com Alemanya, els Països Baixos, França i el Regne Unit.-Andalusia manté quasi la meitat dels conreus ecològics que es produeixen aEspanya, a gran distància de la resta de les comunitats autònomes.-A Catalunya proliferen iniciatives d’aquest tipus que intenten fer arribar directamentels productes al consumidor sense intermediaris per tal de fer-los competitius ambl’agricultura comercial.-La ramaderia ecològica, en canvi, mostra xifres molt minoritàries i només téimportància local tot i la incentivació i el futur que presenta.(0,1 punts per aspecte esmentat fins a un màxim de 0,5).
    • Exercici 2 [5 punts]Observeu la taula següent i responeu a les qüestions plantejades.1. Descriviu la informació que proporciona la taula. [1 punt]Es tracta d’una taula estadística que reflecteix el nombre d’incendis forestals que s’hanproduït a Catalunya entre el 2005 i el 2009 segons les causes, així com el nombre totald’incendis anuals. La font és l’IDESCAT i les dades estan expressades en xifresabsolutes. Les causes que apareixen en la taula són: accidentals, intencionals,naturals, negligències, incendis revifats i causes desconegudes. 0,5 puntsS’observa que en tots els anys les causes que provoquen més incendis són lesnegligències seguides de les intencionals, mentre que les en provoquen menys són lesnaturals i els incendis revifats. Pel que fa al nombre total d’incendis, la xifra varia d’anyen any, però s’observa una tendència a la baixa. 0,5 punts2. Definiu els conceptes risc natural i esllavissada. [1 punt]Risc natural: fenomen que té el seu origen en la pròpia dinàmica del medi natural i quepot afectar la seguretat de les persones, dels béns materials o dels propis elements delmedi. 0,5 puntsEsllavissada: és un desplaçament sobtat de materials d’un vessant, cap al seu peu,per acció de la gravetat, en molts casos causada per pluges molt intenses.3. a) Quines causes d’incendis forestals han disminuït més clarament entre el 2005 i el 2009? Quins factors poden haver influït en aquesta disminució? b) Quina relació tenen amb el clima mediterrani les causes anomenades naturals? [1,5 punts]L’alumnat hauria de respondre en termes semblants als següents:Les causes que han disminuït de forma clara són les negligències. Els factors que haninfluït en aquesta disminució són d’una banda, la conscienciació de la poblacióaconseguida mitjançant les campanyes realitzades per les institucions a través delsmitjans de comunicació, l’aprovació i aplicació de normatives sobre les activitatsperilloses com les cremes de pastures, les fogueres i els treballs forestals i, d’altrabanda la creació de serveis especialitzats com el pla INFOCAT (Pla Especiald’emergències per incendis forestals de Catalunya) té com a objectiu fer front a lesemergències per incendis forestals a Catalunya i establir els avisos, l’organització i els
    • procediments d’actuació dels serveis de la Generalitat de Catalunya, d’altresadministracions com els ajuntament i les entitats privades. 1 puntEn les causes naturals la relació amb clima mediterrani ve donada per les elevadestemperatures així com la sequera estival, que faciliten una ràpida propagació del focun cop aquest s’ha iniciat per exemple a causa d’un llamp o causes humanes. 0,5punts4. Escolliu dos riscos naturals diferents dels incendis forestals i exposeu-nebreument les característiques principals, els impactes que ocasionen i lesactuacions que es porten a terme per a minimitzar-los. [1,5 punts]L’alumnat ha d’escollir dos riscos naturals. A continuació hi ha les respostes indicativesreferides als riscos més comuns. El corrector valorarà la pertinença de la resposta encas que esculli un risc diferent als següents:Allaus: són despreniments de masses de neu al llarg d’un pendent, de dimensions irecorreguts variables. L’estabilitat del mantell de neu pot variar segons les condicionsmeteorològiques. Les allaus poden destruir la vegetació, tallar les vies de comunicaciói sepultar persones i cases. A Catalunya són freqüents sobretot al Pirineu occidental.El servei de prevenció d’allaus de la Generalitat difon periòdicament el risc d’allau alsdiferents sectors de muntanya.Aiguats: estan relacionats amb les característiques del clima mediterrani,concretament amb les fortes precipitacions, sobretot, de la tardor. Poden produirinundacions degut al desbordament de rius i rieres provocant danys molt importants ala població i als seus béns materials, així com dificultats per la circulació de vehicles italls en el subministrament elèctric, d’aigua o telefònic. L’Agència Catalana de l’Aigua(ACA) porta a terme tasques de neteja de la llera de rius i rieres així com altres obrestendents a minimitzar el risc d’inundació.Terratrèmols: estan produïts per les vibracions de l’escorça o del mantell terrestres.La seva àrea d’extensió i durada són variables. Segons la seva intensitat, lescaracterístiques de la zona afectada (habitada o no) i les mesures de prevenció, podentenir conseqüències molt greus o ser inapreciables. A Catalunya se’n produeixensovint però són de baixa intensitat. A les zones amb risc més elevat és obligatori queles construccions segueixin unes normes d’adaptació i resistència als terratrèmols.1,5 punts (0,75 per cadascun dels dos riscos escollits). Cada risc es puntuarà atorgant0,25 per les característiques, 0.25 pels impactes i 0,25 per les actuacions tendents aminimitzar-lo.