14. EL FRANQUISME: 1959-1975
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

14. EL FRANQUISME: 1959-1975

on

  • 5,574 views

El Franquisme de 1959 a 1975, el creixement econòmic i l'immobilisme polític.

El Franquisme de 1959 a 1975, el creixement econòmic i l'immobilisme polític.

Statistics

Views

Total Views
5,574
Slideshare-icon Views on SlideShare
3,892
Embed Views
1,682

Actions

Likes
1
Downloads
225
Comments
0

24 Embeds 1,682

http://ipb-historia.blogspot.com.es 672
http://socialssanthilari.blogspot.com.es 335
http://ipb-historia.blogspot.com 142
http://torrentbatxillerathistoria.blogspot.com.es 86
http://ipb-hist.blogspot.com.es 78
http://torrentbatxillerathistoria.blogspot.com 67
http://ipb-historia11.blogspot.com.es 65
http://historiadespanyaji.blogspot.com.es 57
http://historiadespanyaji.blogspot.com 47
http://ipb-hi.blogspot.com.es 35
http://jordibanyezmaterialshistoria.blogspot.com.es 30
http://www.socialssanthilari.blogspot.com.es 17
http://www.ipb-historia.blogspot.com.es 11
http://www.xtec.cat 11
http://jordibanyezmaterialshistoria.blogspot.com 7
http://socialssanthilari.blogspot.com 5
http://ipb-hi.blogspot.com 4
http://ipb-hist.blogspot.com 3
http://www.ipb-historia.blogspot.com 3
http://torrentbatxillerathistoria.blogspot.ru 2
http://torrentbatxillerathistoria.blogspot.de 2
http://ipb-historia11.blogspot.com 1
http://ipb-historia.blogspot.de 1
http://bit.ly 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    14. EL FRANQUISME: 1959-1975 14. EL FRANQUISME: 1959-1975 Presentation Transcript

    • EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • QUÈ ESTUDIAREM? 1. El canvi d’orientació de l’economia 2. Els anys del creixement econòmic 3. Creixement demogràfic i canvi social 4. Reformisme franquista i immobilisme 5. Conflictivitat social i oposició política 6. La crisi de la dictadura EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • PER SABER MÉS www.elpais.com/especiales/2000/franco/rodrig.htm Ampli dossier sobre la dictadura franquista. Inclou un bon nombre d'articles d'especialistes en el període, entrevistes a protagonistes, gràfics en flash i una anàlisi de les novetats literàries. EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • EL FRANQUISME: LA CONSTRUCCIÓ D’UNA DICTADURA (1939-1959) LA CRONOLOGIA
    • • L'element vertebrador de la segona etapa del franquisme fou el “miracle” econòmic , que va portar Espanya al grup d’estats industrialitzats, tot i que limitat per la dependència exterior. • Aquest reformisme tècnic –correcció sota criteris de racionalitat i eficàcia econòmica- no qüestionava el règim . • El Pla d'Estabilització de 1959 * va liberalitzar l'economia per poder rebre crèdits exteriors i incorporar el país als mercats internacionals. • Els Plans de Desenvolupament Econòmic i Social (tres entre 1964 i 1975) mantenien cert grau d'intervencionisme estatal , amb accions estructurals per pal·liar deficiències de les empreses tradicionals, i la creació de pols de desenvolupament (promoció de noves indústries a zones poc industrialitzades). La seva eficàcia va ser escassa. 14.1 El canvi d’orientació de l’economia EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.1 El canvi d’orientació de l’economia EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.1 El canvi d’orientació de l’economia EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.1 El canvi d’orientació de l’economia EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • • La planificació estatal va concentrar els esforços en la indústria. Va millorar la productivitat (contenció salarial, importació de tecnologia, inversió de capitals estrangers), van pujar les exportacions (preus competitius), i va augmentar la demanda interior de béns de consum (augment del Producte Interior Brut i de la renda per habitant). • La indústria catalana va recobrar iniciativa (25% del total espanyol), amb predomini de la petita i mitjana empresa i molt concentrada als voltants de Barcelona. El primer sector industrial català a mitjans dels seixanta va ser el metal·lúrgic. • Tots els sectors van créixer, especialment el químic, l’energètic, el siderúrgic, el naval i la construcció. També es van desenvolupar noves zones industrials a més de les tradicionals. 14.2 Els anys del creixement econòmic 14.2.1 Una industrialització accelerada EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.2 Els anys del creixement econòmic EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.2 Els anys del creixement econòmic EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.2 Els anys del creixement econòmic EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • • L’expansió econòmica va reduir la població ocupada al sector primari (èxode rural), i el pes de l’agricultura en el PIB (tot i diversificar-se i augmentar-ne la productivitat). • El camp començà a mecanitzar-se i a emprar adobs químics. • La demanda urbana va estimular la diversificació de conreus. • El govern promogué regadius i la concentració parcel·lària. • A Catalunya van crèixer els fruiters a la plana lleidatana, també la viticultura i la ramaderia intensiva (aviram, sector porquí i vacum). 14.2 Els anys del creixement econòmic 14.2.2 La reconversió de l’agricultura tradicional EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.2 Els anys del creixement econòmic 14.2.2 La reconversió de l’agricultura tradicional EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.2 Els anys del creixement econòmic 14.2.2 La reconversió de l’agricultura tradicional EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • • La terciarització es va produir pel procés urbanitzador, l’augment del comerç, la millora del transport de les comunicacions, i al turisme. • El boom turístic de la dècada del 1960 es va deure a la generalització de les vacances pagades als treballadors europeus, els quals cercaren a Espanya un clima càlid, amb platges i preus barats. • El comerç internacional es va beneficiar de les exportacions de productes industrials (es va superar la tradicional supremacia de venda de productes agraris). De fora venia petroli, primeres matèries i béns d’equip per a la indústria. Tot plegat feia que la balança comercial fos negativa. 14.2 Els anys del creixement econòmic 14.2.3 El progrés del sector terciari EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.2 Els anys del creixement econòmic 14.2.3 El progrés del sector terciari EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.2 Els anys del creixement econòmic 14.2.3 El progrés del sector terciari EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.2.4 El finançament exterior del creixement • El creixement no hagués estat possible sense la inversió estrangera, les divises aportades pels turistes, i les remeses dels emigrants. 14.2.5 Les limitacions de l’economia espanyola • Polarització en els sectors secundari i terciari a costa del primari. • Dependència de la tecnologia i de la inversió estrangeres. • El nivell de vida dels habitants espanyols no va assolir el d’altres europeus (tot i créixer un 40% entre 1960 i 1975). • L’Estat no va ser capaç de redistribuir la riquesa amb la fiscalitat ni amb la inversió en infraestructures perdurables a llarg termini. 14.2 Els anys del creixement econòmic EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.2 Els anys del creixement econòmic EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • • La millora de l’economia va contribuir a un augment demogràfic, amb una reducció de la mortalitat (sobretot infantil, del 6’3 ‰ a l’1’9 entre 1950 i 1970) i una natalitat elevada (foment de polítiques natalistes, el 1975 la taxa de fecunditat era de 2’8 fills per dona). L’esperança de vida va arribar als 70 i 76 anys, respectivament per homes i dones, el 1975. • A Catalunya el creixement encara fou més gran, gràcies en especial a l’onada immigratòria. El 1975 s’arribà als 5’5 milions d’habitants. 14.3 Creixement demogràfic i canvi social 14.3.1 L’augment de la població EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.3 Creixement demogràfic i canvi social 14.3.1 L’augment de la població EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • • Però l’estancament de l’ocupació i els desequilibris regionals afavoriren un fort moviment migratori, bàsicament rural, en dues direccions: - Exterior: 1.300.000 espanyols van establir-se (no tots permanentment) als països europeus més dinàmics, com ara França, Alemanya, Suïssa i Bèlgica. - Interior: 4.000.000 es desplaçaren des de Castella, Andalusia, Extremadura, Múrcia i Galícia, principalment, cap a Catalunya, Madrid, País Basc i País Valencià. 14.3 Creixement demogràfic i canvi social 14.3.1 L’augment de la població EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.3 Creixement demogràfic i canvi social • A Catalunya hi hagué una allau immigratòria sense precedents (1’8 milions entre el 1940 i el 1975). Hi participaren també catalans de l’interior. La destinació era el cinturó industrial de Barcelona fonamentalment. • Aquests moviments es van fer sense cap mena de planificació, donant lloc a fortes conseqüències com el barraquisme o la proliferació de barris sense serveis. 14.3.2. Els moviments migratoris EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.3 Creixement demogràfic i canvi social 14.3.2. Els moviments migratoris EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.3 Creixement demogràfic i canvi social 14.3.2. Els moviments migratoris EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.3 Creixement demogràfic i canvi social 14.3.2. Els moviments migratoris EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
      • • Distribució sectorial de la població activa:
      • - 1950: 50% primari, 24% secundari. 25% terciari.
      • 1975: 21%, 38%, 41%.
      • • Desruralització = creixement del nombre d’obrers (poc qualificats)
      • • Rejoveniment de la classe obrera = 1/3 de la població activa.
      • • Augment d’una nova classe mitjana vinculada a activitats terciàries.
      • • Desplaçament de les classes burgeses tradicionals cap a sectors econòmics en expansió.
      14.3.3. Els canvis en l’estructura social 14.3 Creixement demogràfic i canvi social EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.3.3. Els canvis en l’estructura social 14.3 Creixement demogràfic i canvi social EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • • El “desarrollismo” econòmic va portar al consumisme (televisió, “600”, etc.) i a una “culturització” (música moderna, formació, turisme, etc.). • La societat es secularitzà (família nuclear, feminització) en detriment dels codis morals i ideològics del nacionalcatolicisme (Concili Vaticà II). • Els canvis foren més notables a àrees industrialitzades com Catalunya. També afavoriren un nou tipus d’oposició. 14.3.4. Les noves pautes socials i culturals 14.3 Creixement demogràfic i canvi social EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.4.2 Les reformes legislatives • Els falangistes van voler impulsar les institucions del règim sense introduir canvis de fons: - Revitalització del sindicat vertical amb la Llei de convenis col·lectius del 1958. - Tribunal d’Ordre Públic (TOP) creat el 1963 per jutjar els delictes polítics. - Llei de Premsa de 1966, de Manuel Fraga, que abolia la censura prèvia però no el control d’allò publicat. - Lleis de Llibertat religiosa i de Representació Familiar (elecció de procuradors pels dels caps de família) el 1967. 14.4 Reformisme franquista i immobilisme 14.4.1 El govern dels tecnòcrates • Les reformes polítiques del moment pretenien legitimar la dictadura en un context de canvi social. El “desarrollismo” implicava una renovació política reforçant l’ascens de tecnòcrates vinculats a l’Opus Dei. EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • • El 1967 també es van aprovar la Llei de la Seguretat Social i la Llei Orgànica de l’Estat, la qual, aprovada en referèndum, va precisar les funcions dels òrgans de l’Estat. • El 1969, Franco va designar Joan Carles de Borbó com a successor, amb el títol de Príncep d’Espanya. 14.4.3 Les relacions internacionals • L’any 1970 Espanya va signar un acord comercial “preferencial” amb la Comunitat Econòmica Europea. No podia ser-hi admesa perquè era un règim dictatorial. • El procés de descolonització africà va afectar la presència espanyola al protectorat del Marroc (1956), Guinea Equatorial (1968), Ifni (1969), i Sàhara Occidental (1975). 14.4 Reformisme franquista i immobilisme 14.4.2. Les reformes legislatives EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • • Els tecnòcrates havien anat desplaçant els falangistes del govern, però no sense grans dissensions internes. • El cas Matesa, un escàndol financer del 1969 que afectava l’Opus Dei, va repercutir en un enduriment polític del règim. • S’endurí la repressió: estat d’excepció el 1969, nous consells de guerra (Procés de Burgos del 1970), etc. • El 1973, Carrero Blanco, president del govern, semblava decidit a mantenir l'immobilisme. 14.4 Reformisme franquista i immobilisme 14.4.4. El triomf de l’immobilisme EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • • Els conflictes laborals dels seixanta van ser més generalitzats i organitzats. Al darrera hi hagué CCOO, protagonista d’accions il·legals mentre aprofitava l’entrisme per impulsar els seus postulats des de l’estructura del sindicat vertical. • CCOO va néixer el 1964 amb l’impuls del PCE, tot i definir-se com a sindicat independent, democràtic i unitari. El 1967 nasqué Unió Sindical Obrera (USO).. 14.5. Conflictivitat social i oposició política 14.5.1. Els moviments socials d’oposició EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • • La progressiva massificació universitària va esperonar un moviment estudiantil cada cop més radicalitzat (Sindicat Democràtic d’Estudiants del 1966). • Els nous barris, mancats de serveis, van ser un viver de moviments associatius veïnals. • Una part de l’Església va desertar del règim, influenciada pel Concili Vaticà II i una creixent preocupació contra la injustícia entre els capellans joves, les comunitats cristianes de base, i les organitzacions catòliques obreristes com la JOC. • Aquests processos afavoriren la reivindicació política. 14.5. Conflictivitat social i oposició política 14.5.1. Els moviments socials d’oposició EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • • Al País Basc va néixer ETA el 1959, escissió radical de les joventuts del PNB, independentista i socialitzant. Des del 1968 es va orientar al terrorisme. • L’oposició política connectada amb els moviments populars s’organitzà a l’entorn del PSUC i del PCE, postulants de la reivindicació democràtica al costat de la lluita de classe i del reconeixement dels drets nacionals de Catalunya. Ambdós partits foren els motors de la creació de plataformes unitàries antifranquistes. • L’espai socialista estava dividit (PSOE, FOC, MSC, PSAN). Es mantenien testimonialment altres formacions històriques. El catalanisme de centre va crear CDC el 1974. 14.5.2. Els grups polítics antifranquistes 14.5. Conflictivitat social i oposició política EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • • A Catalunya es visqué una represa de la producció cultural, i de les seves formes i continguts, a partir de moviments cívics catalanistes: revistes, entitats, editorials, Nova Cançó (enorme projecció pública i mediàtica), premsa independent, excursionisme, sardanisme, pedagogia, barcelonisme , etc. 14.5.3. La represa cultural de Catalunya 14.5. Conflictivitat social i oposició política EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • • Començada la dècada dels setanta, el règim estava condemnat a una crisi irreversible per no adaptar-se a les noves demandes socials ni al context internacional. Però no acabarà fins la mort de Franco, tot i coincidir amb un avançat deteriorament de la seva salut. • Carlos Arias Navarro, substitut de l’únic personatge capaç de mantenir unides les diferents famílies franquistes, Carrero Blanco, assassinat per ETA el 1973, anuncià una línia oberturista que va ser impossibilitada pels immobilistes (el “ búnker ”). EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975) 14.6. La crisi de la Dictadura 14.6.1 La crisi política del règim
    • OPERACIÓ OGRO EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975) 14.6. La crisi de la Dictadura 14.6.1 La crisi política del règim
    • • La conflictivitat social va persistir, intensificada per l’aparició de nous sectors reivindicatius com la Unió de Pagesos, grups d’extrema esquerra (OCE-Bandera Roja, MCE, LCR, etc.), i organitzacions terroristes com el FRAP i el GRAPO. • Paral·lelament, els processos unitaris de l’oposició política van convergir en la creació de l’ Assemblea de Catalunya el 1971, que incorporà també entitats legals i personalitats. El seu programa bàsic es definia en l’eslògan “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia” . A la resta de l’Estat, el PCE impulsà la Junta Democràtica (1974), i el PSOE la Plataforma de Convergència Democràtica , fusionades el 1976 en la Platajunta . • Al carrer s’incrementà la repressió policial, amb condemnes de mort el 1974 (Salvador Puig i Antich) i 1975 (militants d’ETA i FRAP), amplament condemnades internacionalment. 14.6. La crisi de la Dictadura 14.6.2 L’auge de l’antifranquisme EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • • Franco va veure com la seva salut minvava a marxes forçades entre 1974 i 1975. • En aquest context, l’octubre del 1975, el Marroc impulsà la “Marxa Verda”, una invasió pacífica de la colònia espanyola del Sàhara occidental (que aspirava a l’autodeterminació de la mà del Front Polisario). El règim franquista cedí i es desestabilitzà encara més. • Franco morí el 20 de novembre del 1975. El règim patia una crisi tan profunda que no es va poder mantenir després de la desaparició de la seva figura. 14.6. La crisi de la Dictadura 14.6.3 La mort del dictador EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.6. La crisi de la Dictadura 14.6.3 La mort del dictador EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • 14.6. La crisi de la Dictadura 14.6.3 La mort del dictador EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    •  
    •  
    •  
    • EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)
    • EL FRANQUISME: CREIXEMENT ECONÒMIC I IMMOBILISME POLÍTIC (1959-1975)