2. • Fa més de cent anys vivia a
Xàbia, un xicotet poble de la
Marina Alta, un xiquet anomenat
Pepet.
3. • Pepet vivia en el carrer Major del
poble, entre el carrer D’avall i la
plaça de Baix. Aquell carrer solia
estar freqüentat per mercaders
que esperaven les festes del
poble per augmentar les seues
vendes.
4. • No eren els únics que les
esperaven, totes les
persones del poble
estaven impacients
perquè arribaren, ja que
eren les millors de tota
la comarca. Hi havia
fires, pallassos i joglars,
que junt amb les
desenes de rondalles
que venien de pobles de
tot el País Valencià,
ambientaven els dies
amb les seues
actuacions a la plaça de
l’Església.
5. • Un dia, en alçar-se,
Pepet anà a casa la
seva cosina i tocà la
porta amb molta força.
• -Que vols Pepet, en
aquestes hores del
matí?
• -Marieta , hem de
parlar molt
seriosament
• Marieta es va
preocupar pel gran
interès que posava
Pepet en aquella
estranya qüestió.
• -Què passa, Pepet?
• -Que sols falten 50
dies per a les festes!
6. • Marieta el va mirar amb cara de decepció.
• -I per això véns a estes hores, amb eixa
pressa?
• -Et pareix poc? Hauríem de començar amb
els preparatius, tot ha de ser perfecte
aquest any que som festers.
• -Bé, doncs aquesta vesprada, si vols,
anem a pels tratges?
• -A les 5 passe a per tu.
• I així van quedar.
7. • Els dies van anar passant i
Pepet i Marieta ja tenien totes
les coses preparades per a
ser festers: el vestit, les
sabates, les flors…
8. • Però un dia que estaven asseguts en la plaça
del convent , un home que anava molt ben
vestit, amb una capa negra i uns pantalons
verds molt cridaners ,va arribar molt sufocat:
• -Senyorets i senyoretes, el Senyor de la
Plana, amo i senyor de la Vila de Xàbia,
anuncia que aquest any es suspendran les
festes....
• Tots es quedaren bocabadats. Després de tot
el que havien preparat, aquell Senyor de la
Plana del que tan poc sabien, volia llevar-los
les festes més boniques de tota la comarca.
9. • -Però Marieta, com van
a furtar-nos les festes?
Si portem moltíssim
temps preparant-ho tot!
• Comentava Pepet molt
enfadat, mentre bevia
en la font de la plaça.
• -De moment, no podem
fer res, però caldrà
veure com ens podem
organitzar, ja que això
no es pot quedar així.
• Hem de fer alguna cosa!
10. • Pepet i Marieta es van reunir amb
alguns veïns del poble i acordaren
que havien d’anar a veure el Senyor
de la Plana.
• Li portarien un escrit signat per tots
perquè no els llevés les seues
apreciadíssimes festes.
11. • I així va ser.
• L’endemà diumenge, Pepet
i Marieta van agafar el
carro de l’avi i van pujar a
la Plana de bon matí.
12. • Una vegada van aplegar a la casa
del Senyor de la Plana, una
serventa els va rebre a la porta
exterior que hi havia entre el
riurau i l’edifici principal.
13. • -Que voleu xicons?
• Va dir ella prou sorpresa per la seua
visita.
• -Ens agradaria xarrar amb el Senyor
de la Plana.
• En aquell moment, la serventa es va
estranyar encara més.
• Aniré a veure si està en casa, però
no crec que us vulgui atendre.
14. • Marieta va
acompanyar la
serventa mentre
que Pepet es va
quedar esperant-la,
assegut a l’ombra
d’una vella olivera
que allí hi havia.
• No van passar ni
deu minuts, quan
una noia de cabells
castanys i afinada
figura es va
acostar.
15. • Qui sou vós, senyor? I a què heu
vingut a casa meva?
• -Jo sóc Pepet, visc al poble i he
vingut junt amb la meua cosina
Marieta a parlar amb el Senyor de
la Plana, ja que aquest ha suspés
les festes.
• -Aquest senyor de qui parla, és el
meu pare.
16. • -No hi havia sentit res de això, però
conta’m. De què van eixes festes de
les quuals parles?
• -Les festes del poble de Xàbia són
les millors festes de totes. Hi ha
sopars a la fresca, joglars i
rondalles a la plaça de l’església,
bandes de música que toquen per
tot el poble, bous que corren pels
carrers del centre històric i moltes
coses més que fan d’aquestes les
millors de tota la Marina.
• -Doncs si són tan bones aqueixes
festes, jo parlaré amb el meu pare
perquè recapacite.
17. • Dit això, la noia se’n va anar per
on havia vingut.
• Al cap de poc, arribà Marieta amb
cara de pocs amics.
18. • -Què ha passat, cosina, que fas eixa
cara?
• -Aquest maleït senyor no ens ha
volgut atendre.
• -No et preocupes, ja rebrem
notícies, encara hi ha esperances de
salvar les festes.
• -Què et portes entre mans, Pepet?
• - Ja ho veuràs, ara anem cap a casa
que ja es quasi l’hora de dinar.
19. • Els dies van seguir passant i el
malestar general continuava
arrelat en el poble de Xàbia.
• Un matí, un senyor vestit com
aquell que un dia els va informar
que no tindrien festes va arribar al
poble. Va buscar Pepet per tot
arreu, fins que uns veïns el van
acompanyar a la seva casa.
20. • -Hi és Pepet a casa?
• Va preguntar aquell estrany
senyor amb una veu molt potent.
• Pepet va baixar les escales i li va
obrir la porta.
• -Porte una carta del Senyor de la
Plana per a vosté.
• Dit això, l’home se n’anà per on
havia vingut.
21. • Pepet pujà a la cambra i començà
a llegir la carta que aquell estrany
home li havia portat.
22. • Estimat senyor Pepet:
• El Senyor de la Plana vol
manifestar i manifesta que ha tingut en
compte el seu malestar relacionat amb
les festes.
• Us informa que aquest any sí que es
podran dur a terme. Ell i la seua filla
estaran al poble vivint-les i segons com
acabe aquesta experiència ,determinarà
23. • Pepet quedà bocabadat i anà a
contar-los-ho a Marieta i a la resta
de veïns. Entre tots organitzaren
les coses que calia fer perquè
aquelles fossin les millors festes
de tota la història del poble,
perquè el Senyor i la seua filla
quedaren contents i tot el poble
poguera seguir gaudint de les
festes per moltíssims anys.
24. • Els veïns de la plaça
s’encarregarien de portar les
millors rondalles, els del carrer
Major de preparar els sopars a la
fresca i els de la plaça del
convent dels passacarrers.
25. • Els de les dos muralles, de portar
bones bandes de música per
gaudir amb els balls.
26. v
• La resta de veïns, d’arreglar el
poble amb artefactes estrafolaris
perquè tot fos perfecte.
27. • I així va ser. Passats uns mesos,
un carruatge molt adornat arribà a
la plaça del convent. Tots els
veïns l’esperaven entusiasmats.
D’aquell carruatge baixaren el
Senyor de la Plana i la seua filla,
acompanyats d’un seguici de
servents que portaven el seu
equipatge.
28. • Les festes van anar
passant, els diferents
esdeveniments
anaven succeint i la
filla del senyor
pareixia molt
contenta, però el seu
pare no tant. Tot això
va canviar l'últim dia.
Hi havia un sopar a la
plaça, ambientat amb
una banda de música
vinguda des de
l’interior del país.
29. • Tocaven i cantaven diferents
cançons, i la gent ballava amb
felicitat. La filla del senyor
s’integrava entre la multitud però
el seu pare mirava la gent assegut
al marge de tot el bullici. Pepet
anà i s'assegué al seu costat.
L’home s’estranyà de veure’l allí
30. • -Què vols, noi?
• -No li agraden les festes senyor?
• -No m’agrada la gent i no
m’agrada la música, així que
suposo que no.
• -Vinga amb mi un moment.
31. • Pepet va arrossegar el senyor fins
al mig de la plaça, on tots
ballaven i es divertien..
32. • -Mire tota aquesta gent com
gaudeix. Han oblidat les seues
preocupacions i el seu treball, i es
troben molt a gust ací. Com va a
llevar-los això?
• El senyor posà cara pensativa.
33. • Marieta, que passava per allí,
agafà el senyor i els dos
començaren a ballar. La cara
d’aquest anà canviant a poc a poc
fins convertir-se en un signe de
satisfacció.
34. • La nit anà passant i el senyor ja
estava integrat en la multitud. De
sobte, parà de ballar i anà on
estava la banda. Des d’allí féu
callar tots els assistents i digué:
35. • -Estimats veïns i veïnes del poble
de Xàbia, la meua filla i jo hem
gaudit moltíssim de les festes i de
la gent que hi participa, així que
he decidit que no seran suspeses
i les podrem gaudir tots per molts
anys.
36. • Tots es felicitaren i s’abraçaren.
Estaven molt contents per aquella
decisió i sabien que anaven a
poder gaudir les seues festes per
sempre.
37. • Passaren els anys, i el senyor i la seua
filla anaven al poble quan hi havia
festes. Pepet i la filla del senyor es feren
molt amics i acabaren casant-se.
• Quan el Senyor de la Plana morí, Pepet
fou nomenat Senyor de la Plana i sempre
s’encarregà de preservar les festes. Tots
els veïns del poble sempre agraïren a
Pepet i a Marieta que salvaren les seues
festes.
