• Like
La Vida Al Mar
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
Uploaded on

 

More in: Technology
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,081
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
3
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. ZONACIÓ LITORAL 1. És causada per factors ambientals depenents de la profunditat. 2. La variabilitat de les condicions ambientals provocarà una variabilitat del paisatge submarí. 3. La zonació més marcada serà a les costes rocoses. 4. Els canvis de paisatge es visionen en forma de franges horitzontals.
  • 2. ZONACIÓ LITORAL
  • 3. ZONACIÓ LITORAL Zona supra-litoral o zona d’esquitxades
  • 4. ZONACIÓ LITORAL Zona medio-litoral o zona de marees
  • 5. ZONACIÓ LITORAL Zona infra-litoral
  • 6. ZONACIÓ LITORAL Zona circalitoral o coral·lígen
  • 7. ZONACIÓ LITORAL Altres factors que provoquen canvis en el paisatge submarí 1. El substrat 2. Proximitat de la costa
  • 8. EL SUBSTRAT Es generalitzen tres tipus de substrat: 1.Roca 3. Fangs 2.Sorra
  • 9. PROXIMITAT de la COSTA Es defineixen dos tipus de zones: 1. Zona nerítica, zona a prop de la costa. 2. Zona oceànica, zona lluny de la costa .
  • 10. L’ECOLOGIA És la ciència que estudia i relaciona les condicions ambientals amb els organismes vius. HÀBITAT + ÉSSERS VIUS = ECOSISTEMA Els ecosistemes seran la base del seu estudi.
  • 11. ECOSISTEMES MARINS Existeixen dos ecosistemes clarament diferenciats: ECOSISTEMA PELÀGIC ECOSISTEMA BENTÒNIC
  • 12. LA SELECCIÓ NATURAL 1. El medi està determinat per una sèrie de condicions ambientals o factors. 2. Els factors seleccionaran els organismes aptes per habitar en el medi. 3. Aquesta selecció s’anomenarà SELECCIÓ NATURAL.
  • 13. XARXA TRÒFICA MARINA Representa l’entramat de relacions entre diversos organismes marins causades pels seus desitjos alimentaris. 1. Per a cada ecosistema, es podrà definir una xarxa tròfica específica. 2. Les xarxes de cada ecosistema podran relacionar-se entre si.
  • 14. XARXA TRÒFICA MARINA Productors Productors Consumidors
  • 15. TAXONOMIA És la part de la biologia que classifica els éssers vius en grups. Els organismes marins que estudiarem formaran part dels regnes VEGETAL i ANIMAL.
  • 16. TAXONOMIA REGNE VEGETAL Diatomees Dinoflagelats Algues verdes o cloròfits Algues vermelles o rodòfits Algues brunes o feòfits Fanerògames marines REGNE ANIMAL Esponges Cnidaris Mol·luscs Anèlids Crustacis Equinoderms Ascídies Peixos Rèptils Mamífers Fitoplàncton
  • 17. REGNE VEGETAL
    • Algues unicel·lulars
    • Esquelet extern de silici
    • Formen part del fitoplàncton
    DIATOMEES
  • 18. REGNE VEGETAL
    • Algues unicel·lulars
    • Proveïdes de flagels
    • Formen part del fitoplàncton
    DINOFLAGELATS
  • 19. REGNE VEGETAL
    • Algues macroscòpiques
    • Bentòniques, en diferents ambients
    • La majoria de les espècies són d’aigua dolça
    ALGUES VERDES
  • 20. REGNE VEGETAL
    • Algues macroscòpiques
    • Bentòniques, en diferents ambients
    • Són les algues amb les estructures més complexes
    ALGUES BRUNES
  • 21. REGNE VEGETAL
    • Algues macroscòpiques
    • Bentòniques, en llocs ombrívols
    • Delimiten el límit inferior del circalitoral
    ALGUES VERMELLES
  • 22. REGNE VEGETAL
    • Planta amb flor
    • Bentònica de fons sorrenc, en llocs il·luminats
    • Posidonia oceanica es un planta endèmica del Mediterrani
    FANERÒGAMES
  • 23. REGNE ANIMAL
    • Animal sèssil, filtrador
    • D’ambients bentònics
    • Els coanòcits provocaran els corrents que ajudaran a la filtració
    ESPONGES
  • 24. REGNE ANIMAL CNIDARIS
    • PÒLIP
    • D’ambients bentònics
    • Sèssil, filtrador
    • Poden ser individuals o colonials
    • MEDUSA
    • D’ambients pelàgics
    • Zooplàncton macroscòpic
    • Organismes individuals
  • 25. REGNE ANIMAL Estudiarem tres classes de mol·luscs
    • GASTERÒPODES
    • BIVALVS
    • CEFALÒPODES
  • 26. REGNE ANIMAL
    • D’ambients bentònics
    • Normalment amb closca d’una peça espiralada
    • Representat en la majoria d’ambients tan aquàtics com terrestres
    GASTERÒPODES
  • 27. REGNE ANIMAL
    • D’ambients bentònics, normalment arenosos
    • Closca de dues peces, unides lateralment
    • Organismes filtradors
    BIVALVS
  • 28. REGNE ANIMAL
    • D’ambients bentònics com pelàgics
    • Exclusivament marins
    • Són el mol·luscs més desenvolupats
    CEFALÒPODES
  • 29. REGNE ANIMAL
    • D’ambients bentònics de diferents zones
    • Els poliquets són la classe d’anèlids més representada en el medi marí
    • Presenten diferents tipus d’estratègies que repercuteixen en els hàbits alimenticis
    ANÈLIDS
  • 30. REGNE ANIMAL
    • D’ambients bentònics com pelàgics
    • Organismes de moltes diverses formes, tan microscòpics com macroscòpics
    • Presenten un esquelet extern anomenat exoesquelet
    CRUSTACIS
  • 31. REGNE ANIMAL
    • D’ambients bentònics de diverses característiques
    • Els peus ambulacrals l’ajudaran a desplaçar-se o a capturar les preses
    EQUINODERMS
  • 32. REGNE ANIMAL
    • D’ambients bentònics de diverses característiques
    • Organismes filtradors colonials o individuals
    • Coberts per una túnica protectora
    ASCÍDIES
  • 33. REGNE ANIMAL
    • Vertebrats tan d’ambients bentònics com pelàgics
    • Dividits en
      • Elasmobranquis o cartilaginosos
      • Osteïctis
    PEIXOS
  • 34. REGNE ANIMAL
    • Vertebrats d’ambients pelàgics
    • Actualment les seves poblacions estan en regressió en tot el món
    • Caretta caretta , és l’únic representant en el Mediterrani
    RÈPTILS
  • 35. REGNE ANIMAL
    • Vertebrats tan d’ambients pelàgics com bentònics
    • Presenten una respiració pulmonar
    • Organismes vivípars
    MAMÍFERS
  • 36. ELS RECURSOS - LA PESCA ARTS MAJORS ARTS MENORS D’Encerclament Teranyina Art clar D’arrossegament Art de bou Ormeigs de parany Cadups Nanses Gàbies per a cloïsses Arts de platja modificats Sonseres Ormeigs d’ham Palangre Poteres Arts de fons Tresmall Soltes
  • 37. ELS RECURSOS - LA PESCA ARTS MAJORS
  • 38. ELS RECURSOS - LA PESCA ARTS MENORS
    • Art de platja: les xarxes són recollides des de la platja
    • Ormeigs de parany: representen un parany d’entrada fàcil però de sortida impossible
  • 39. ELS RECURSOS - LA PESCA ARTS MENORS
    • Ormeigs d’ham: s’utilitzen hams a l’extrem de les cordes per a la pesca de lluç - palangre - o del calamar - poteres -
    • Arts de fons: utilització de xarxes situades arran de fons.
  • 40. ELS RECURSOS Per solucionar la sobrexplotació del medi marí causada per la utilització massiva d’arts majors, se’ns presenten dues propostes efectives: 1. L’aqüicultura 2. La conscienciació ambiental