Ramon llull

Ramon Llull
Ciutat de Mallorca (1232-1316)

Context històric
A Mallorca hi convivien persones de les tres cultures religioses majoritàries: la cristiana, la musulmana i la jueva. Les influències entre unes i altres es farà evident a Ramon Llull.
Balears comerciava amb el nord d’Àfrica especialment. La concepció geogràfica subjectiva, que cadascú tenia, era diferent a ara. Avui en dia ens sembla que França o Alemanya són molt a prop, però al segle XIII era més a prop el nord d’Àfrica (viatjar per mar és més ràpid que per terra). Així doncs, no és tan estrany la dèria luliana d’anar-se’n cap a les terres musulmanes.

Biografia
Llull va néixer a Palma , a Mallorca , poc després que Jaume I conquerís l'illa. No se sap la data exacta del seu naixement, però devia ser entre el final del 1232 i el començament del 1233 . Era fill de Ramon Amat Llull i Isabel d'Erill, una família acomodada probablement de la noblesa catalana. [1] [2] No se sap gaire més sobre la seva joventut, tret que el 1257 es va casar amb la jove Blanca Picany, que li va donar dos fills: Domènec i Magdalena.
Abans de casar-se, el jove Llull va ingressar a la cort del rei Jaume en qualitat de patge . Els nobles aviat van ser conscients de la brillant intel·ligència del noi i el van convertir en preceptor de l'infant Jaume, fill de Jaume I . El seu ascens a la cort va ser meteòric: va ser successivament senescal i majordom de palau del futur Jaume II .
Durant els seus anys a la cort, Llull va portar una vida mundana, llicenciosa i alegre. Gaudint de tota mena de luxes amb una gran ostentació, va tindre relacions amoroses amb diverses donzelles, i fins i tot adulteris declarats. Sovint s'ha exagerat aquesta faceta de Llull per, en comparació, exaltar la seva posterior conversió mística, però la veritat és que no era ni més ni menys donat als excessos hedonístics que la resta de cortesans del seu temps.
Durant aquest període l'obra de Llull es redueix a cançons d'amor picaresques i divertides, en occità , aptes per ser cantades pels trobadors . D'aquestes peces no se n'ha conservat cap, però va aprofitar les tècniques retòriques i prosòdiques de la poesia en la seva producció posterior. [3]

Biografia 2
Cap al 1263 experimentà un canvi radical en la seva vida arran d'una sèrie de cinc visions de Crist crucificat. La profunda impressió que li va causar aquesta visió extàtica el va portar a vendre's les propietats i el patrimoni per avançar l'herència a la seva dona i els seus fills, a qui va abandonar perquè havia sentit la crida de Déu per dedicar-se a la predicació.
La seva etapa de formació teològica i moral va durar fins al 1275 . Durant aquests anys Llull va tenir la convicció de què el Senyor li demanava que anés a les terres musulmanes a estendre la doctrina cristiana. Va aprendre àrab gràcies a un captiu sarraí que també li va ensenyar la lògica d' Al-Gazzali . Quan va compartir amb el captiu les seves intencions d'evangelitzar els habitants de les seves terres sarraïnes, aquest es va suïcidar.
Més endavant Llull es va retirar a una cova al puig de Randa (Mallorca) on es va entregar a la meditació i la contemplació, i finalment va entrar (encara com a laic ) al monestir de la Real , de l' orde cistercenc , on els monjos li van ensenyar llatí , gramàtica i filosofia , tant islàmica com catòlica .

La tasca missionera
De les visions que Llull va tenir va extreure que havia de fer, a partir d’aquell moment, tres coses:
Intentar convertir els infidels i, sobretot, els musulmans (sarraïns) sense témer un possible martiri;
Escriure un llibre contra els errors dels infidels, que fos «el millor llibre del món»; i
Intentar convèncer el Papa , els reis i els prínceps de fundar monestirs per a la formació de missioners.
Per a la seva formació va estudiar durant 9 anys seguits intensament.
Cap el 1274 té la revelació de Randa i comença a escriure les Ars .

Obres filosòfiques
Llibre del gentil e los tres savis (1272-3)
Art abreujada d’atrobar veritat (1274)
Art demostrativa (1283)
Art inventiva i Art memorativa (1289-90)
Arbre de ciència (1295-96)
Llibre de filosofia d’amor (1298)
D’home (1300)
Logica nova i Logica brevis (1303)
Art general última (1305) Anomenada també Art magna
Llibre d’ascens i descens de l’intel.lecte (1305)
Art breu (1308)

L’ Ars lul·liana 1
Ramon creia que totes les veritats de fe podien provar-se mitjançant la raó; només podria convertir els infidels si la fe es recolzava amb arguments racionals.
No bastava esbucar els arguments de l’adversari, si hom no podia oferir en contrapartida arguments lògicament acceptables, capaços de persuadir-los de la veritat dels dogmes cristians.
El que es proposava Ramon era trobar un sistema que li proporcionàs “raons necessàries” que els infidels no poguessin dubtar d’elles.
La lògica és el mètode per arribar a aquestes raons necessàries.
Ramon té una concepció unitària del saber, front la divisió regnant entre ciència i teologia.
A aquests objectius estan dedicades les obres de Ramon anomenades Arts, Ars en llatí, que era una de les tres llengües en què escrivia Ramon Llull.

L’ Ars lul·liana 2
El sistema de les Ars lul·lianes parteixen sempre dels atributs de Déu, que són anomenats «dignitats divines». La combinatòria de les Ars és una lògica i una dialèctica adreçades a una finalitat teològica de conversió dels infidels. Els elements essencials d’aquesta combinatòria són: les lletres («A» representa a Déu, «B, C, D...» representen dignitats), les cambres (agrupacions de lletres/conceptes que formen doncs proposicions o enunciats), les figures (les lletres i les cambres formen triangles, pentàgons, cercles, etc.), els correlatius (adjectius acabats en -iu [bonificatiu]), (verbs actius en forma infinitiva [bonificar]), i els adjectius finits acabats en -ble [bonificable]). Aquesta fórmula ternària ajuda Llull a provar la trinitat, l’encarnació i la creació. També formen part, en algunes obres, els arbres i les taules . Un cas apart és el Llibre de l’ascens i el descens de l’intel·lecte , on usa escales , i es considera l’obra més llegible de la lògica lul·liana.

Etapes de les Ars
Etapa quaternària : figures múltiples de 4, degut als actes de les potències de l’ànima. (Bonner, 67) Dignitats divines: bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat, glòria, perfecció, justícia, llarguesa, simplicitat, noblesa, misericòrdia i senyoria.
Etapa ternària : múltiples de 3, segons les 3 potències de l’ànima: enteniment, voluntat i memòria. Dignitats divines (9): bonesa, grandesa, eternitat, poder, saviesa, voluntat, virtut, veritat, glòria.

Filosofia de Llull
Els dos problemes centrals de la visió musulmana del cristianisme són: a) ¿com ha pogut rebaixar-se un Déu transcendent a convertir-se en un cos humà, de carn i ossos? b) ¿què és això de tres déus en un?
Si aquests dogmes essencials de la Trinitat i l’Encarnació no eren demostrables per la raó , la fe mateixa era falsa. Si la fe catòlica no es pot provar segons la manera d’entendre, és impossible que sigui vertadera. La Trinitat serà explicada com l’activitat intrínseca (ad intra) de Déu, i l’ Encarnació com l’activitat externa (ad extra): si Déu és allò major que el qual res pot ser pensat (musulmans i jueus hi estan d’acord), s’han d’acceptar aquestes dues activitats.
Per discutir amb els musulmans, Ramon, en lloc d’atacar els seus errors, els hi diu: «si podeu trobar errors en la meva doctrina, jo em convertiré a l’islam».
Correspondència entre la realitat i el coneixement, entre el modus essendi i el modus intelligendi.
Ontologia : identificació entre el que una cosa és i allò que fa, la seva activitat: ésser=acció.

Webs
http://quisestlullus.narpan.net/1_intro.html
http://www.narpan.net/documents/ciencia_llull_lola.htm

http://classedefilosofia.blogspot.com	2228
http://www.classedefilosofia.blogspot.com.es	1338
http://classedefilosofia.blogspot.com.es	1125
http://www.classedefilosofia.blogspot.com	103
http://www.classedefilosofia.blogspot.mx	7

Ramon llull

by jcalzamora on Jun 10, 2011

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

5 Embeds 4,801

Statistics

Ramon llull — Presentation Transcript