Presocratics

DIVISIÓ DE LA HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA
Filosofia antiga: Grècia i Roma.
Filosofia medieval: final de l’imperi romà fins al Renaixement.
Filosofia del Renaixement: segles XV i XVI.
Filosofia Moderna: segles XVII i XVIII.
Filosofia Contemporània: segles XIX i XX.

Períodes filosofia i filòsofs més importants FILOSOFIA ANTIGA FILOSOFIA MEDIEVAL FILOSOFIA DEL RENAIXEMENT I MODERNA FILOSOFIA CONTEMPORÀNEA Presocràtics Sofistes Sòcrates Plató Aristòtil Epicur Estoïcisme Escepticisme Neoplatonisme Sant Agustí Sant Anselm de Canterbury ------------------------- (Escolàstica) Sant Tomàs d’Aquino ------------------------- Guillem d’Occam Maquiavel ------------------------- (Racionalisme) Descartes Spinoza Leibniz ------------------------- (Empirisme) Locke Berkeley Hume -------------------------- Kant Hegel Marx Nietzsche Wittgenstein Heidegger Arendt Sartre

FILOSOFIA ANTIGA. GRÈCIA

CONTEXT HISTÒRIC
La filosofia apareix al segle VI aC. a la Grècia clàssica. Per què?
Ja existeix l’ escriptura , base material per deixar constància del pensament.
Hi ha una certa “ llibertat” de pensament , perquè la religió politeista ho permet: no hi ha una classe sacerdotal poderosa.
Les polis gregues floreixen gràcies al comerç i els ciutadans s’interessen per qüestions “teòriques” en tenir solucionades les qüestions “pràctiques”.

CANVI DE “MENTALITAT”
Les qüestions “teòriques”, com l’origen de totes les coses i el seu sentit, tenien una explicació mítica en les obres de Homer i Hesíode: tot s’esdevenia a causa dels déus i els seus capricis.
Sorgeix una explicació alternativa, no basada en els mites sinó en la raó, el logos , l’explicació racional, sorgeix la filosofia .
“ Logos ” significa “raó” o “paraula”. D’aquí deriva “lògica”, “filologia”, etc. El logos , a diferència del mite, implica ordre i necessitat .

ELS PRIMERS FILÒSOFS O FILÒSOFS PRESOCRÀTICS
El problema filosòfic que els preocupa a tots és l’origen de totes les coses , de l’univers sencer. Tot prové del mateix origen? O hi ha varis elements originals? Quin és el principi de tot?
Origen, principi, causa... en grec es diu “ arkhé ”. Quin és l’”arkhé de l’univers, del cosmos (ordre)?
Els milesis i els eleates són considerants “monistes” per la resposta.

PRINCIPALS PRESOCRÀTICS
MILESIS
PITAGÒRICS
ELÈATES (MONISTES)
PLURALISTES
TALES DE MILET ANAXIMANDRE DE MILET ANAXÍMENES DE MILET
PITÀGORES
HERÀCLIT
PARMÈNIDES
EMPÈDOCLES ANAXÀGORES DEMÒCRIT

TALES DE MILET
Tales fou savi, era matemàtic, astrònom, aconsellava als polítics, tenia visió pels negocis...i també se’l considera el primer filòsof.
És el primer que va predir un eclipsi, el de l’any 585 aC.
En filosofia (quan encara no existia ni el nom i segons el primer historiador de la filosofia, Aristòtil) va sostenir que tota la realitat actual, plural quant al nombre d’elements, es redueix a una única causa al principi. L’ arkhé de tot és l’ aigua .
Ho argumentava observant que res pot sobreviure sense aigua, que allà on hi ha vida hi ha aigua, que la terra ferma sembla surar sobre aigua.

ANAXIMANDRE DE MILET
L’arkhé no pot ser un element determinat, dels que existeixen a la realitat.
L’arkhé ha de ser indeterminat, indefinit, en grec “apeiron”.

ANAXÍMENES
L’arkhé ha de ser l’aire.
Tot prové de la condensació o la rarefacció de l’aire.

PITÀGORES DE SAMOS
Va fundar el que avui en diríem una “secta” místico-religiosa.
Els seus membres anaven aprenent per fases els secrets matemàtics de l’univers.
Als més avençats se’ls proporcionava el coneixement d’un poliedre regular que tothom desconeixia: l’icosaedre (veure pantalla següent).
L’univers és formulable matemàticament, és més, l’arkhé de les coses són els nombres.
Pels pitagòrics el número 1 és un punt a l’espai, “existeix”, per tant, totes les coses estan compostes de nombres. 2 punts formen una línia, 3 una figura plana i 4 un volum.
També creien en la transmigració de les ànimes.

PROBLEMA FILOSÒFIC: EL CANVI
Un problema derivat de les teories anteriors és que no poden explicar convincentment per què les coses canvien. Observam que les coses canvien constantment, neixen i moren. Com podem dir que “són” si mai estan “quietes”?
Només podrem dir que "és" allò que sempre sigui, que no esdevingui, que no canviï:
SER, CANVI I PERMANÈNCIA

HERÀCLIT D’EFES
Per Heràclit totes les coses estan en continu moviment, al dia succeeix la nit, al fred la calor, a la guerra la pau, a la fam el saciament... PANTA REI . Tot sembla que canvia cíclicament de forma ordenada: el cosmos està compost de contraris que es necessiten uns als altres.
Aquesta lluita continua entre contraris és una harmonia, hi ha un “logos” intern, una raó. Les imatges d’aquesta tensió harmoniosa són la lira i l’arc: els dos costats que estiren es necessiten mútuament.
La concepció del temps d’Heràclit, així com de la cultura grega, diferent a la concepció cristiana, és que aquest és circular, cíclic, no lineal com després s’introduirà amb el cristianisme.
El cosmos, la natura és com un foc que sempre crema, més viu a estones, més apagat de vegades, però sempre encès. Per això, Aristòtil va dir que per Heràclit l’arkhé de l’univers és el foc.
Aquest logos universal (foc, cosmos, physis , tot apunta al mateix) també és present en els humans, però els qui no ho entenen i creuen que el continu canvi és irracional estan “adormits”.
Heràclit ha passat a la Història de la filosofia com l’autor de la frase “ningú es pot banyar dues vegades en el mateix riu”, però sembla que se li atribueix falsament.

PARMÈNIDES D’ELEA
La filosofia de Parmènides és rigorosament lògica i només pensant amb el significat estricte de les paraules es pot copsar.
La filosofia de Parmènides deriva de dos enunciats principals:
“ el que és és i el que no és no és”
“ pensar i ser són el mateix”.
Això implica que el que ara és una cosa, no pot arribar a ser-ne un altra, perquè el no ser és impossible.
És nega així la realitat del canvi o del moviment, encara que el camí de l’opinió el pugui considerar autèntic. El camí de la veritat sap que el que no és, no és ni serà mai.
Així, el que és, l’ésser, és tota la realitat, res hi queda fora. L’ésser és: inengendrat, imperible, íntegre, únic, inestremible, realitzat plenament, continu, indivisible, homogeni, immòbil, complet, esfèric i finit.

Zenó d’Elea
Un deixeble de Parmènides, Zenó, utilitzarà les famoses apories d’Aquiles i la tortuga, l’arc i la fletxa, etc., per demostrar lògicament que el moviment no és real.

Els pluralistes
Després de Parmènides tots els filòsofs intentaran resoldre el problema filosòfic de la realitat del canvi.
Els anomenats “pluralistes” acceptaran les característiques de l’ésser de Parmènides però sostindran que n’hi ha múltiples, i que les seves combinacions donen lloc al canvi i al moviment.

EMPÈDOCLES D’AGRIGENT
Parteix de Parmènides: intenta resoldre el moviment i el canvi amb un ésser immutable.
Per Empèdocles hi ha 4 elements originaris: terra, aire, aigua i foc. Són les arrels de tot. Cada element té les característiques de l’ésser de Parmènides. Es mesclen donant lloc a les coses, tot són combinacions dels 4 elements.
Les forces d’unió i separació són Amor i Odi.
En un principi els quatre elements estan absolutament cohesionats per l’Amor, formant una esfera; després l’Odi separa i es genera el món plural. És un cicle etern, només romanen els quatre elements.

ANAXÀGORES DE CLAZÒMENES
També parteix de Parmènides, l’ésser no ha de tenir començament ni fi.
Els elements o principis de tot són unes petites partícules materials «spermata», «llavors o homeomeríes», segons Aristòtil. Són infinites en nombre i en la divisió.
«Tot és en tot» : les coses estan formades per totes les llavors però són el que són perquè hi predominen les de la seva essència.
En un principi totes les partícules estaven juntes en un remolí mogut pel NOUS (intel·ligència), després tot es mescla formant el món.

DEMÒCRIT D’ABDERA
Els elements són Ésser i no-Ésser (buit), aquest és tan real com el primer.
L’ésser és una infinitat de partícules indivisibles (“àtom” significa “indivisible”). Aquests àtoms tenen les característiques de l’ésser de Parmènides, menys l’esfericitat —tenen qualsevol forma—, i la infinitud. Difereixen entre si per la figura, la posició i l’ordre.
Aquests àtoms es mouen en el buit, en qualsevol direcció i sense finalitat. Per mor de l’atzar van xocant i formant remolins: les coses.
Mecanicisme: no hi ha intel·ligència ordenadora ni forces externes als àtoms. El món canvia, es mou, mecànicament.
Demòcrit és admirat pels científics moderns: va intuir racionalment moltes coses que després es varen poder demostrar, com el buit, els àtoms i el mecanicisme

http://classedefilosofia.blogspot.com	1092
http://www.classedefilosofia.blogspot.com.es	669
http://classedefilosofia.blogspot.com.es	561
http://www.classedefilosofia.blogspot.com	54
http://www.classedefilosofia.blogspot.mx	5
http://translate.googleusercontent.com	2

Presocratics

by jcalzamora on Jun 09, 2011

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

6 Embeds 2,383

Statistics

Presocratics — Presentation Transcript