Plató

PLATÓ (427-347)

1. Biografia
Neix a Atenes en el si d’una família aristocràtica.
Avantpassats seus i també parents es dedicaven a la política. Dos oncles seus eren del govern dels “trenta tirans”.
Plató, de jove tenia la intenció de dedicar-se també a la política, però en conèixer Sòcrates als 18 anys el va inclinar cap a la filosofia.
La injusta mort de Sòcrates fa que la filosofia de Plató tengui un fort component polític.
Va intentar dur a la pràctica la seva teoria política a Siracusa, la primera vegada amb el tirà Dionisi I (el vell), a través del nebot d’aquest i amic de Plató: Dió. Però Dionisi va sospitar que conspiraven contra ell i va empresonar a Plató, després el va vendre com a esclau. Un amic de Plató el va reconèixer i el va comprar per donar-li la llibertat.

1. Biografia
En tornar a Atenes funda l’Acadèmia, nom que agafa dels jardins dedicats a l’heroi Academos on es va edificar. Al frontispici sembla que hi figurava la inscripció “Que ningú entri aquí si no sap geometria”.
Fa un segon viatge a Siracusa on torna a fracassar en l’intent de plasmar el seu ideal polític, aquesta vegada amb el tirà Dionisi II.
Encara farà un tercer intent, fracassat també, al final del qual s’estableix definitivament a Atenes dedicant-se a escriure i ensenyar a l’Academia.
Mor a Atenes el 347 aC.

Diàlegs de joventut
Apologia de Sòcrates
Protàgores
Diàlegs de transició
Gòrgies
Cràtil
Diàlegs de maduresa
Fedó
Banquet
La República (Politeia)
Diàlegs de vellesa
Parmènides
Sofista
Timeu
Lleis
OBRES DESTACADES

2. Influències sobre Plató
Sòcrates. Ambdós foren “antisofistes” a la recerca de la veritat universal. El diàleg platònic també prové de la influència socràtica.
Els pitagòrics. Es diu que la mare de Plató era pitagòrica i Plató mateix va fer amistat amb un pitagòric anomenat Arquites que va influir sobre ell. Tant la importància de les matemàtiques com la teoria de la transmigració de l’ànima seran presents a Plató.
Els presocràtics Heràclit i Parmènides. L’ésser de Parmènides es convertirà en el món de les idees, i el canvi d’Heràclit pertanyerà al món sensible.

ESTRUCTURA DE LA FILOSOFIA DE PLATÓ
TEORIA DE LES IDEES
TEORIA DE L’ÀNIMA
TEORIA DEL CONEIXEMENT
TEORIA COSMOLÒGICA
TEORIA POLÍTICA

LA TEORIA DE LES IDEES (1)
“ Idea” ( eidos )per Plató no significa una representació mental com per a nosaltres, equival més bé al nostre terme “essència”, “allò que fa que una cosa sigui el que és”.
També li diu “forma” ( morphé ) i se li pot dir “teoria de les formes”.
Partim dels problemes dels universals de Sòcrates i la seva polèmica amb el relativisme dels sofistes.
Hem de tenir en compte la dualitat de fonts del coneixement: la raó i els sentits.
Tractem d’imaginar: podem saber què és la justícia i que no hi hagi cap acció justa al món?
Per Plató sí, i, per tant, “la justícia” és una idea o una forma existent en sí mateixa.
Les idees per Plató són models, arquetips, paradigmes, conceptes perfectes que existeixen independentment de les coses, que són còpies, imitacions de les idees.

Els conceptes universals de justícia, veritat, bé, etc. que són indispensables per conèixer quines coses són justes, vertaderes, bones, on SÓN? Perquè direm que són, si no fossin, com podríem utilitzar-los? Si són, a quin tipus de coses pertanyen? A les materials no, a l'opinió no. Però són, i si són i no pertanyen al món de les coses sensibles, aleshores pertanyen a una regió que només podem pensar: la regió intel.ligible, el món de les idees.
A aquests conceptes universals que són/existeixen els anomenarà FORMES o IDEES.

BÉ EN SI
JUSTÍCIA EN SI
BELLESA EN SI
AMISTAT EN SI
MÓN DE LES IDEES O FORMES
MÓN SENSIBLE
accions bones o dolentes
actes justos o injustos
coses belles o lletges
amics o enemics
TRIANGLE

MÓN DE LES IDEES INTEL·LIGIBLE
MÓN SENSIBLE
Què hi ha?
IDEES O FORMES
Coses, objectes
Com el coneixem?
Amb la RAÓ
Amb els sentits
Què és?
VERTADER, REAL
APARENÇA, OMBRES, CÒPIES

LA TEORIA DE LES IDEES. El mite de la caverna (5)

Evolució de la teoria de les idees (6)
Primeres idees: justícia, virtut, bé, bellesa, amistat. (Conceptes morals)
Segones idees: aigua, foc, cavall, etc. (Objectes)
Primer problema: existeixen idees de les parts de les coses? Per exemple, la idea de ploma d’ala de gallina?
Segon problema: existeixen les idees de fang, cabell o brutor?
Si Plató accepta les idees de parts de les coses i dels contraris d’altres idees o de coses negatives, el món de les idees perfecte que ell volia se’n va a n’orris. Per això, al final dóna una altra versió de la teoria de les idees:
Reducció del món de les idees als Grans Gèneres: ésser, identitat, diferència, moviment i repòs.

Relació de les coses amb les idees (7)
Participació: les coses participen de les idees. Per exemple, una cadira és una cadira perquè participa de la idea de cadira juntament amb totes les altres cadires; i una taula no és una cadira perquè no participa de la idea de cadira.
Imitació: les coses imiten a les idees. Per exemple, un cavall imita al cavall ideal i arquetípic del món de les idees, del qual només n’és una còpia imperfecte.
Relacions matemàtiques: entre les coses i les idees hi ha proporcions o entitats matemàtiques. Per exemple, un triangle qualsevol té una relació geomètrica amb la idea de triangle.

Ànima
Funció
Part del cos
Racional
Intel·lecte
Cap
Immortal
Irascible
Passions nobles
Pit
Mortal
Apetitiva
Passions innobles
Baix ventre
Mortal
LA TEORIA DE L’ÀNIMA (1)
Plató és dualista: l’ànima és d’una naturalesa completament diferent a la del cos.
L’ànima consta de tres funcions o parts que es corresponen amb el cos.
Només la part racional de l’ànima és immortal.

LA TEORIA DE L’ÀNIMA (2)
L’ànima, en un principi, viu al món de les idees; per una falta moral és condemnada a unir-se a un cos. El cos és un càstig per a l’ànima: durant la vida de la persona l’ànima s’ha d’anar purificant amb bones accions i coneixement. Si ho fa, en morir el cos, l’ànima tornarà al món de les idees, si no, tornarà a unir-se a un altre cos.
La part racional de l’ànima és quelcom diví, d’una naturalesa més semblant a la divina que a la humana.
És el principi del coneixement racional, sense ànima, no hi ha intel·lecte, raó, pensament. Els animals no tenen ànima i per això no pensen.

LA T. DE L’ÀNIMA. El mite del carro alat (3)

LA TEORIA DEL CONEIXEMENT (1)
La reminiscència: l’ànima en viure en el món de les idees les coneixia; en arribar al cos les oblida. Aprendre coses al món sensible consisteix en que l’ànima va recordant allò que havia oblidat. “ Conèixer és recordar ”.
La dialèctica: és un procés intel·lectual per arribar a les idees.
Vessant ascendent: de les coses a les idees
Vessant descendent: de les idees a les coses sense l’experiència.
És un mètode d’ascens del sensible a l'intel·ligible. Fa servir operacions com la “divisió” i la “composició”. Així permet passar de la multiplicitat a la unitat i mostrar aquesta com el fonament d’aquella.
Primer es demana “què és cada cosa”. Fa pujar cap a dalt, cap els principis, les idees , sense utilitzar material empíric. Intenta definir un terme general (com “justícia”) sense fer ús del que ens diuen els sentits. Només s’ha de pensar per arribar a allò intel·ligible.

Doxa (Opinió)
Episteme (Ciència)
Visible
Intel·ligible
EPISTEMO- LOGIA GRAUS DEL CONEIXE-MENT
Imaginació (Eikasía)
Creença (Pístis)
Raó discursiva (Diánoia)
Intel·ligència (Nóesis)
Imatges
Naturalesa i objectes
Figures geomètriques i càlcul
Idees
ONTO- LOGIA GRAUS DE L'ÉSSER
Física
Matemàtica
Dialèctica
Ombres
Coses
Estels
Sol
FASES CAVERNA
T. DEL CONEIXEMENT. Símil de la línia (2)
A D C E B

Imaginació
Creença
Raó discursiva
Intel·ligència
TRIANGLE
T. DEL CONEIXEMENT. Exemple (3)

Parts de l’ànima
Classe social
Virtut predominant
Racional
Governants
Prudència
Irascible
Guardians
Valor, Fortalesa
Apetitiva
Productors
Temprança, Moderació
LA TEORIA POLÍTICA (1)
A La República Plató descriu la seva polis, el seu Estat, ideal.
L’organització de la polis és idèntica a l’organització de l’ésser humà: les parts de l’ànima determinaran les classes socials.

L’educació és el sistema que serveix per decidir qui pertany a cada classe.
Tots els ciutadans i ciutadanes lliures són educats junts, primer amb Gimnàstica i Música, després amb Matemàtiques simples i més difícils més tard. Els qui passen arriben a entrar a l’exèrcit i segueixen amb assumptes d’estratègia i Matemàtiques. Finalment, la Dialèctica per saber si arriben a les Idees.

La JUSTICIA a l’Estat consisteix en que cada ciutadà s’ocupi de la feina que li correspon, sense interferir en la dels altres.
Només els artesans tenen propietat privada i família. Les altres classes no. Per als guardians els matrimonis són concertats; encara que ells no ho han de saber (creuen que és a sort per un concurs però aquest està manipulat, Timeu, p. 3 ). Tendran relacions sexuals i fills quan sigui prescrit.
L’Estat aristocràtic és el millor dels estats.

LA TEORIA COSMOLÒGICA
En un principi només existia:
una massa material caòtica, formada per la totalitat dels quatre elements: terra, aigua, aire i foc.
el Món de les idees
el Demiürg
l’espai buit.
Explicació teleològica: el Demiürg fa el cosmos a partir de la massa material tot contemplant el model de les idees. El temps es crea amb el cosmos, no existia abans.
El cosmos és esfèric: la terra al centre, els planetes i les estrelles fixes. Es mou sobre harmonies musicals i proporcions numèriques.

http://classedefilosofia.blogspot.com	1058
http://www.classedefilosofia.blogspot.com.es	662
http://classedefilosofia.blogspot.com.es	561
http://www.classedefilosofia.blogspot.com	48
http://www.classedefilosofia.blogspot.mx	2

Plató

by jcalzamora on Jun 09, 2011

Accessibility

Tags

Upload Details

Usage Rights

5 Embeds 2,331

Statistics

Plató — Presentation Transcript