Nietzsche

Friedrich Nietzsche 1844-1900
De Filòleg a Anticrist Crítica a la cultura occidental

Neix a Röcken, un petit llogaret d’Alemanya, el 1844.

La capital més propera és Leipzig

El seu pare era pastor protestant, la seva mare, filla d’un altre
Casa natal a Röcken
Parròquia

Nietzsche: infantesa
Tota la família volia que Nietzsche fos també pastor protestant.
El seu pare morirà quan ell tenia 4 anys.
Té dos germans, Elisabeth i Joseph, que morirà de jove.
La família es trasllada a la ciutat de Naumburg
Als 12 anys comença el mal de cap i d’ulls que l’acompanyara tota la vida.
La seva germana Elisabeth, que serà de gran importància en la seva vida (i també després!)
Casa a Naumburg

Nietzsche: joventut
Als 14 anys ingressa en la famosa escola de Pforta, on rebrà una formació humanista excel·lent, dominant el llatí i el grec en sortir-ne.
Augmenta la seva afecció a la música i ell mateix composa.
Escola de Pforta

Nietzsche: joventut
El 1864 es matricula a la Universitat de Bonn de Teologia i Filologia clàssica.
Abandona la Teologia al cap d’una any amb gran disgust de la seva mare.
Pertany a l’Associació juvenil Franconia

Nietzsche: joventut
Seguint al seu professor Ritschl es trasllada a la Universitat de Leipzig per continuar la Filologia clàssica
Coneix casualment la filosofia de Schopenhauer i es converteix en schopenhauarià

Nietzsche: joventut
Funda l’”Associació Filològica”.
Dóna les seves primeres conferències.
Destaca ja com a filòleg enlluernant al seu professor Ritzschl.
Segurament contrau la malaltia de la sífilis durant aquest període universitari.
Ritzschl

Nietzsche coneix Wagner
El 1868, quan Nietzsche té 24 anys, coneix al gran músic Richard Wagner, que tenia 55 anys.
Tots dos són seguidors de Schopenhauer.
Nietzsche es converteix ara en wagnerià.
També fa amistat amb Cosima Wagner.

Nietzsche: professor a Basilea
El 1869, quan Nietzsche té només 25 anys es nomenat Catedràtic de la universitat de Basilea,a Suïssa, gràcies a la influència de Ritschl, sense tenir ni tan sols el doctorat fet, només els articles publicats en vàries revistes.
Es nacionalitza suïs.

El 1870 participa com a infermer a la guerra franco-prussiana.
Malalt de disenteria i diftèria.
Visita vàries vegades els Wagner a Tribschen
Treballa en la seva primera gran obra.
Nietzsche vestit de militar
Tribschen

El naixement de la tragèdia en l’esperit de la música
El 1872 publica aquesta obra.
Té bona acollida entre els wagnerians.
Té una gran desaprovació entre la comunitat filològica.
Comença el “duel” amb diversos autors i el seu prestigi com a filòleg decau.
Escriu Sobre veritat i mentida en sentit extramoral , que no es publicarà fins el 1903, quan ja havia mort.

Intenta vàries vegades passar de professor de Filologia a professor de Filosofia, però no ho aconsegueix.
Publica, sota la influència de Wagner, les Consideracions intempestives .

Malaltia i separació de Wagner
La seva salut empitjora, obté mesos de permís per curar-se.
Acudeix a les representacions wagnerianes a Bayreuth i comença a ser molt crític amb Wagner.
El 1878 es produeix la separació definitiva.
Bayreuth

Final de la carrera acadèmica
El 1878 publica la primera part d’ Humà, massa huma. Un llibre per esperits lliures.
El 1879, 10 anys després d’arribar-hi, abandona la càtedra de Basilea i obté una pensió de per vida.
Comença el pelegrinatge per millorar la salut.
Sils-Maria cap el 1870

1879-1889: la dècada del filòsof errant
A causa de la malaltia, els estius els passarà als Alps suïssos, a Sils-Maria, i els hiverns a Niça o Gènova.
Anirà de tant en tant a Naumburg a veure la seva mare i la germana, però evitarà quedar-s’hi gaire temps.
Casa a Sils-Maria
Residència a Niça

1881: el pensament de l’etern retorn
Passejant per la vora del llac li ve el pensament de l’etern retorn, que ja no abandonarà mai.
“ Principis d’agost a Sils-Maria, a 6.000 peus sobre el nivell de la mar i molt més amunt encara sobre totes les coses humanes”.

1882: Lou Andreas-Salomé
Coneix a Lou, a la que proposa el matrimoni, però ella el rebutja.
Nietzsche posa música a un poema d’ella l' Oració a la vida . Veure el text.
Publica La gaia ciència , on apareix el pensament de “Déu ha mort”.
Lou, Pau Ree i Nietzsche

Així parlà Zaratustra Un llibre per a tots i per a ningú
Entre el 1882 i el 1885 escriu la que serà la seva obra més famosa.
Apareixen els grans temes de la filosofia nietzschiana:
L’ultrahome
L’etern retorn
El nihilisme
La voluntat de poder
La transvaloració de tots els valors

1885: Elisabeth es casa amb un antisemita
La germana de Nietzsche es casa amb un antisemita.
Nietzsche no anirà a les noces i tendrà una opinió negativa de Bernhard Förster.
Elisabeth i Bernhard marxen a Paraguai a fundar una comunitat ària.

Obres de 1886 a 1888
1886: Més enllà del bé i del mal, preludi d’una filosofia del futur.
1887: La genealogia de la moral, un escrit polèmic.
1888: Crepuscle dels ídols, o com es filosofa amb el martell .
1888: L’Anticrist. Maledicció contra el cristianisme.
1888: Ecce homo. Com s’arriba a ser el que se és .

1889: El col·lapse
El 3 de gener de 1889, té un col·lapse mental a la plaça de Turí i entra a la bogeria de la que ja no en sortirà.
Diagnòstic: paràlisi progressiva. Derivada de la sífilis.
Passa per manicomis fins que se’n fan càrrec la mare i la germana (que havia quedat vídua pel suïcidi del marit).

1890-1900: anys de la bogeria
La mare i la germana el cuiden.
Elisabeth es fa càrrec de les obres i els manuscrits.
1897: mor la mare.
Elisabeth mostra el malalt com una atracció a amics i famosos.

1900: comença la manipulació
Friedrich Nietzsche mor el 25 d’agost.
La germana i Peter Gast preparen edicions d’obres amb el nom de Nietzsche, sobretot, Voluntat de poder , que no es pot considerar autèntica.
El nom de Nietzsche esdevé famós i cau en l’òrbita dels nazis.
Arxiu Nietzsche
Elisabeth saluda Hitler
Tomba

Segle XX. Un segle nietzschià
Nietzsche esdevé un dels filòsofs més importants al segle XX, essent interpretat des de totes les perspectives.

“ Déu ha mort!” “ Jo us predico l’ultrahome . L’home és quelcom que ha de ser superat.”

Aquesta primera obra publicada per Nietzsche es troba sota l’influx de Richard Wagner i Arthur Schopenhauer.
En ella, Nietzsche intenta posar les bases per una revitalització cultural de l’Alemanya de la seva època.
Això es realitzarà, tal i com havia dit Schopenhauer, a través de la música, i més concretament, a través de l’obra d’art total que Wagner construiria.
Les òperes de Wagner eren l’únic model actual que podia recuperar les forces de la tragèdia clàssica. Per què?

Nietzsche estableix que a la Grècia clàssica hi havia dues forces que competien entre sí: l’element apol·lini i l’element dionisíac .
Apol·lo era el déu de la bellesa, de la claredat, de la raó, i Dionís era el déu grec d’allò lleig, de la foscor, d’allò irracional, del somni i de l’embriaguesa.
A la tragèdia clàssica (Esquil i Sófocles) l’element dionisíac hi era present, no havia estat desterrat. El model d’home era l’home tràgic , el que accepta que la vida està formada també per coses tràgiques, irracionals.
Amb Sòcrates, s’imposa la raó per damunt de tot: la lògica, el raonament són els objectius de la vida i del pensament. Apol·lo triomfa, s’instaura l’home racional, el model d’home és el filòsof, l’ésser humà no és més que un animal racional , oblidant l’animalitat per destacar la racionalitat.
Dionís
Apol·lo

Nietzsche considera que s’han de recuperar els valors dionisíacs, que s’ha d’acceptar que la raó no ho és tot, que la vida conté elements irracionals, lletjos, són els instints . Aquests havien estat deliberadament deixats de banda pel logocentrisme . El centre de gravetat en l’ésser humà s’havia situat en l’ànima racional i s’havia condemnat el cos. Totes les pulsions (impulsos) d’aquests havien estat condemnats des de Sòcrates, Plató ho havia accentuat i el cristianisme ho va popularitzar.
Nietzsche dirà que el «cristianisme no és més que platonisme per al poble». Per tant, cal potenciar Dionís i deixar d’imposar Apol·lo.
La història de la filosofia no ha estat més que dos mil anys d’errors. La filosofia, la moral i la religió s’equivocaren a partir de Sòcrates.
A partir d’aquesta primera obra nietzschiana la resta de publicacions són atacs més o menys ferotges a tota la filosofia, que s’ha encarnat en una moral i una religió que han dominat la cultura europea des dels inicis grecs fins al mateix segle XIX, on es situa Nietzsche.
Annibale Carracci, El triomf de Bacus i Ariadna

Nietzsche parteix d'una anàlisi de la seva època, d'un diagnòstic de tota la cultura occidental. Considera que la vida s'ha desvaloritzat i que s'han imposat uns valors que van contra la vida. Això, més tard serà anomenat «nihilisme» i serà la característica de l'època nietzscheana.
Cristianisme i platonisme són els dos culpables d'aquesta desvalorització de la vida, ambdós han inventat la separació dels dos móns, el terrenal o sensible i el supraterrenal o intel·ligible. Han creat aquest i han anul·lat el sensible. Han inventat la moral des de la perspectiva del ramat per dominar als homes poderosos.
Michelangelo, El judici final

Aquest menyspreu de la vida es pot expressar en una sola paraula: nihilisme . El nihilisme consisteix en voler que la vida sigui no res, aquesta vida, perquè l'autèntica vida és l'altra, la del món que ve després de la mort.
Per trencar amb aquest nihilisme, Nietzsche anuncia que Déu ha mort ( La gaia ciència i Així parlà Zaratustra) . Amb això nega l'existència del món suprasensible, el que va inventar Plató i el cristianisme va adoptar.
Només existeix un món, aquest, el de la vida. Si no hi ha Déu, és l'home el que ha de crear els nous valors, les «noves taules» ( Així parlà Zaratustra ).
Eduard Munch, El crit

L’home que sigui capaç de suportar el nihilisme ja serà un nou home, un home superior a l’actual.
Aquest nou home és el nucli del devenir; és l' ultrahome , «Übermensch», l’home superior, l’home de nous valors, l'home que ve després de l'home actual, que és «l'últim home».
L'ultrahome se situa «més enllà del bé i del mal»; «bé i mal», aquestes són categories que pertanyen a la forma de valorar del ramat. Nietzsche fa una «genealogia» de la moral i mostra com l'origen d'aquestes paraules en sentit moral se situen en el poble judeocristià.
“ L’home és una corda tibant entre la bèstia i l’ultrahome, - una corda sobre un abisme”

L'ultrahome sap que la vida és voluntat de poder : la vida sempre vol poder, poder per seguir vivint. Diu Nietzsche que l'ultrahome sempre voldrà, serà una voluntat de tenir sempre voluntat.
L'home nihilista era el que preferia voler el no res abans de no voler. L’ultrahome practica un nihilisme actiu que accepta l’absència de Déu i crearà nous valors.
No s’ha de confondre “voluntat de poder” amb voler “el” poder, no es tracta de governar als altres, es tracta de voler la pròpia vida.
La imatge de l’home superior que té la voluntat de poder s’ha representat moltes vegades com un “superman”, però Nietzsche més bé pensava amb un artista que crea o un nin que juga i balla sense més intenció que seguir creant o seguir jugant i ballant.
Ellen Kooi, MonteSibilini-Rim

El camell: Moral cristiana. S’agenolla i carrega pel desert tota la càrrega que se li posi al damunt. Només obeeix al “tu has de...”
El lleó: moral kantiana. Es creu lliure i senyor de si mateix, però és incapaç de crear nous valors. Respon al “jo vull”.
El nin: més enllà del bé i del mal, l’ultrahome. És innocència i oblit, un sagrat dir sí. Crea nous valors.
El camell es transforma en lleó, i el lleó es transforma en nin.

Del que es tracta és de valorar d'una altra manera, no igual que els valors cristians i platònics.
Nietzsche li diu «transvaloració de tots els valors»: situar-se «més enllà del bé i del mal».
El nou home que crearà aquest valors no valorarà primer com a dolents als altres i després es considerarà a ell com a bo, sinó que valorarà en funció d'allò que afavoreixi la vida , no allò que la negui ( Genealogia de la moral) .
Pablo Picasso, Las Meninas

L’etern retorn és una doctrina cosmològica i ètica.
L'ultrahome és l'home que sap de l'etern retorn, Zaratustra és el missatger de l'etern retorn. Aquest consisteix en la negació del temps en sentit lineal, el sentit del cristianisme, i en l'afirmació que el temps és circular, cosa que ja canvia el mateix concepte de temps, perquè tot el que pugui succeir ha d'haver succeït ja alguna vegada.
A Així parlà Zaratustra diu Nietzsche que des de l’«ara» s'estén un camí etern cap enrera i un camí etern cap endavant. Aquest dos camins xoquen a l'«ara», un portal que es diu « instant ». Tot torna a ocórrer, «l'etern retorn de lo igual». ( Zaratustra, III, 146)
Com a doctrina ètica es formula en forma de pregunta: voldries que el que et succeeix tornàs a succeir una altra vegada? Una resposta afirmativa, valora la vida per damunt de tot. Una resposta negativa, menysprea la vida.
Animació basada en la cinta de Moebius, de M.C. Escher

L'obra no publicada en vida Sobre veritat i mentida en sentit extramoral podem dir que és una obra on Nietzsche desemmascara la teoria del coneixement, descobreix el joc de l'intel·lecte amb el llenguatge, en oblidar que els conceptes són metàfores. Així, la veritat és una mentida inconscient , extramoral. La veritat són metàfores que hem oblidat que ho són.
El llibre és un atac a la teoria del coneixement clàssica, la que varen proposar Aristòtil, Tomàs d’Aquino o Kant.
Nietzsche destaca que el llenguatge l’hem creat per donar valor a unes coses (l’ésser de Parmènides o d’Aristòtil) i condemnar-ne unes altres (l’esdevenir d’Heràclit). I ara, tant la filosofia com la ciència obliden que aquest llenguatge fou inventat i creuen que les paraules responen a «coses».

Nietzsche proposa un perspectivisme front al dogmatisme que ha caracteritzat la filosofia.
De «veritat» no n’hi una, única, estable i immòbil, com havia dit Plató, i el cristianisme havia acceptat convertint-la en Déu.
Tot depèn de la perspectiva que s’adopti. I la perspectiva adoptada depèn en cada cas de la voluntat de poder, que és el motor de la vida.

Freud
Heidegger
Jaspers
Existencialisme: Sartre, Camus
Escola de Frankfurt
Foucault, Derrida, Deleuze
Thomas Mann
Pio Baroja
Unamuno
Ortega y Gasset (raciovitalisme)
Etc.

http://classedefilosofia.blogspot.com	1007
http://www.classedefilosofia.blogspot.com.es	626
http://classedefilosofia.blogspot.com.es	563
http://www.classedefilosofia.blogspot.com	49
http://www.classedefilosofia.blogspot.mx	1

Nietzsche

by jcalzamora on Jun 22, 2011

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

5 Embeds 2,246

Statistics

Nietzsche — Presentation Transcript