Marx

KARL MARX (1818-1883)
« Els filòsofs tan sols han interpretat el món de diferents formes; ara la qüestió és canviar-lo. »

Biografia: joventut
Marx neix a Tréveris (Alemanya) en el si d’una família jueva convertida al protestantisme per evitar-se problemes.
Va començar a estudiar Dret a la Universitat de Bonn però els va abandonar per estudiar Filosofia a la U. de Berlín.
Es va casar amb una jove aristòcrata i varen tenir 6 fills, 3 dels quals moriren. Va tenir un altre fill amb la criada, que va ser adoptat per Engels.
Va descartar treballar de professor i es va dedicar a escriure a la revista “ La gaseta renana ” articles sobre la realitat social.
A causa de la crítica de la revista a la societat i la política va ser censurada i Marx es va exiliar a París.

Biografia: exili a París
A París funda una revista i segueix la seva crítica social, per la que serà també tancada pel govern.
Coneix el que serà el seu màxim col·laborador i amic: Friedrich Engels
Escriu els Manuscrits econòmico-filosòfics.
És també expulsat de França i s’exilia a Brusel·les.

Biografia: exili a Brussel·les
Funda la “ Lliga dels comunistes ”.
Es declara “ apàtrida, ateu i revolucionari ”.
El 1848, escriu juntament amb Engels el famós Manifest Comunista .
Es trasllada a Colònia i funda una nova revista que és novament censurada i prohibida pel govern.
S’exilia a Londres.

Biografia: exili a Londres
A Londres la família Marx viu amb pocs recursos econòmics, essent ajudats contínuament per Engels.
Marx escriu la seva obra magna El Capital
Funda i organitza la Primera Internacional (Associació Internacional de Treballadors)
S’oposa a les tesis dels anarquistes.
Els darrers anys de vida, es retira de l’acció social i es dedica exclusivament a pensar i escriure.
Mor a Londres el 1883 i segueix enterrat allà.

Obres més rellevants
Manuscrits econòmico-filosòfics/ Manuscrits de París (escrits el 1844, publicats el 1932)
Tesis sobre Feuerbach (1845)
La ideologia alemanya (1846)
Misèria de la filosofia (1847)
Manifest comunista (1848)
El capital (Primer llibre 1867) (Engels, llibres 2 i 3 1885 i 1894)

El projecte filosòfic de Marx
Les fonts del pensament marxista:
Hegel i els Hegelians d’esquerra
L’economia política anglesa ,
El socialisme utòpic
La filosofia té una finalitat pràctica: transformar el món.

L’ésser humà i l’alienació Els Manuscrits econòmico-filosòfics de 1844
CONCEPTES: treball, propietat privada, forces productives: força del treball i mitjans de producció producte, mercaderia , capital , alienació .
Partim d’un fet econòmico-social: hi ha treballadors i propietaris
Marx intenta explicar les raons d’aquesta situació: només així podrem donar una solució correcta.
Situació paradoxal: el treballador esdevé més pobre quan més produeix.

L’alienació
El treballador està ALIENAT respecte: (4 tipus d’alienació)
del treballador assalariat respecte del seu producte : aquest objecte li és estrany, aliè al treballador. Aquest no es realitza produint aquest objecte. (“ Alienació de la cosa ”)
de l’acte de la producció , del treball mateix: treballa forçat i treballa per a un altre, el temps del treball no és seu, només es sent lliure en les seves funcions animals de menjar, beure i procrear. (“ Alienació de si mateix ”) [b és causa de a]
de la vida de l’espècie , de la naturalesa: el treballador alienat no se sent part de la naturalesa, la vida mateixa apareix només com un mitjà de vida, tractant de sobreviure, mantenint la seva existència. No és conscient que és un ésser de l’espècie humana, preocupat només per la seva existència individual.
dels altres homes : aquests esdevenen uns estranys, entre si només tenen relacions comercials, no pròpiament humanes.

La propietat privada
El treball alienat és la causa de la propietat privada, no a l’inrevés com pensava l’anarquista Proudhon. Així, a aquesta etapa del pensament de Marx, la societat comunista no es caracteritzarà per eliminar d’entrada la propietat privada, sinó per intentar eliminar l’alienació del treball.
Més endavant, al Manifest Comunista , Marx defensarà l’abolició dels mitjans de producció privats, la supressió del capital en mans privades -que hauran de passar a mans de l’Estat-, però seguirà defensant els béns privats a nivell personal, com a fruit del seu treball o activitat.
Treball alienat
causa
Propietat privada

Mesures del Manifest Comunista
Expropiació de la propietat de la terra i aplicació de les seves rendes a les despeses de l'estat.
Impostos fortament progressius.
Abolició del dret d'herència.
Confiscació de la propietat de tots els emigrats i sediciosos.
Centralització del crèdit en mans de l'estat a través d'un banc nacional amb capital de l'estat i amb monopoli exclusiu.
Centralització dels mitjans de transport en mans de l'estat.
Augment de les fàbriques nacionals, dels instruments de producció, artigament i millora de les terres segons un pla comú.
Idèntica obligació de treball per a tots. Creació d'exèrcits industrials, especialment per a la agricultura.
Unificació de l'exercici de l'agricultura i la indústria, mesures aptes per a l'eliminació progressiva de la diferencia entre la ciutat i el camp.
Educació pública i gratuïta de tots els infants. Prohibició del treball dels infants a les fàbriques, en la seva forma actual. Unificació de l'educació amb la producció material, etc.

El materialisme dialèctic
La filosofia de Marx és una filosofia “materialista” en oposició a l’”idealisme” de Hegel. Aquest pensava que la “idea” era el motor de la història. Marx, al contrari, pensa que aquest motor és l’economia, allò material: la base de tota societat és la manera de procurar-se el seu sustent material, és a dir, les relacions de producció. Les forces que influeixen en la configuració de les diferents societats són, per tant, les materials. La forma en què això succeeix és “dialèctica”. (Veure text següent)
Marx inverteix a Hegel , vinyeta de D. Palmer ( Looking at Philosophy , 1988). A la Ideologia alemanya, Marx defineix les relacions entre la seva interpretació materialista de la història i l’idealista de Hegel en termes d’ inversió . Hegel, encara que va situar correctament la dialèctica com el procés del desenvolupament històric, va invertir incorrectament els termes, considerant l’esperit absolut el motor de l’esdevenir històric, enlloc de les relacions de producció econòmica.

Discurs d’Engels davant la tomba de Marx
« Així com Darwin va descobrir la llei del desenvolupament de la naturalesa orgànica, Marx va descobrir la llei del desenvolupament de la història humana: el fet, tan senzill, però ocult sota la malesa ideològica, que l’home necessita, en primer lloc, menjar, beure, tenir un sostre i vestir-se abans de poder fer política, ciència, art, religió, etc.; que, per tant, la producció dels mitjans de vida immediats, materials i, en conseqüència, la corresponent fase econòmica de desenvolupament d’un poble o d’una època és la base a partir de la qual s’han desenvolupat les institucions polítiques, les concepcions jurídiques, les idees artístiques i, fins i tot, les idees religioses dels homes, i en relació a la qual s’han d’explicar, i no a l’inrevés, com fins ara s’havia estat fent. Però no va ser això nomes. Marx va descobrir també la llei específica que mou l’actual modo de producció capitalista i la societat burgesa creada per ell. El descobriment de la plusvàlua va iluminar de sobte aquests problemes, mentre que totes les investigacions anteriors, tant les dels economistes burgesos com les dels crítics socialistes, havian vagabundejat entre tenebres. » (Llegir text complet en castellà)

El materialisme històric
Les condicions materials de la societat, és a dir, l’ estructura econòmica determina i condiciona la superestructura.
Per estructura econòmica s’entén tots els elements que intervenen en el substent material de la societat, allò necessari per produir l’aliment, el vestit, l’habitatge, etc. Aquesta estructura està constituïda per les relacions de producció , que són les relacions que s’estableixen entre els éssers humans d’acord amb la seva situació respecte de les forces de producció . En el sistema capitalista, la burgesia disposa dels mitjans de producció , i el treballador tan sols té la força del treball . Les forces productives són els mitjans de producció més la força del treball .
Per superestructura s’entén el conjunt de les formes de consciència o ideologies d’una societat o una època: la política, el dret, la ciència, l’art, la religió , etc.
Estructura e.
determina
Superestructura
La història, per tant, no està conduïda per la raó o l’esperit, com pensava Hegel, sinó pel desenvolupament de les forces de producció. Si canviam aquestes, aleshores canviarà la història.

El capital : la plusvàlua
En el sistema de producció pre-capitalista el productor ven les seves mercaderies i obté diners amb el qual compra el que necessita. S'expressa amb la fórmula: M - D - M.
En el sistema de producció capitalista el model canvia. Amb uns determinats diners es produeix una mercaderia que permet obtenir una quantitat de diners superior a la inicial. Aquest model s'expressa amb la fórmula: D - M - D', considerant que D'>D. En la diferència entre D' i D és concretaria la plusvàlua comercial. D'on prové aquest increment de diners, aquest benefici? Segons Marx és la quantitat de riquesa creada per l'obrer i que no li es retornada en forma de salari.

Text sobre la plusvàlua
«El procés D - M - D no deu, per tant, el seu contingut a cap diferència qualitativa dels seus extrems, posat que ambdós són diner, sinó únicament a la seva diferenciabilitat quantitativa. A la fi s'ha sostret a la circulació més diner del què s'hi ha llençat. El cotó comprat a 100 lliures esterlines es revèn per 100 + 10, o sigui 110 lliures esterlines. Així, doncs, la forma completa d'aquest procés és D - M - D', on D' = D + DD. Aquest increment o excedent sobre el valor primitiu l'anomeno plusvàlua ( surplus value ). Per tant, el valor bestret primerament no sols es manté en circulació, sinó que hi canvia la seva quantitat de valor, cobra una plusvàlua o es valoritza. I aquest moviment el transforma en capital». Marx El Capital

Socialisme i comunisme
Per canviar la situació històrica caldrà la instauració del comunisme.
El comunisme pretendrà l’abolició de la propietat privada per eliminar les diferències de classe. Per arribar a això, primer s’haurà d’instaurar una dictadura del proletariat (SOCIALISME) per, quan tot estigui llest, eliminar fins i tot l’Estat (COMUNISME).
Seguint el mètode dialèctic, la societat capitalista-burgesa i la propietat privada (afirmació) seran substituïdes per la dictadura del proletariat, l’Estat proletari (negació), per acabar en la fase comunista, on l’Estat serà abolit, els mitjans de producció seran una propietat col·lectiva i no existiran les diferències de classe (negació de la negació o superació)
CAPITALISME
SOCIALISME
COMUNISME

Marx i la religió
Marx es va considerar a si mateix “ateu”.
A diferència d’altres filòsofs no té interès en demostrar si Déu existeix o no.
Parteix de l’anàlisi de la religió efectuat per Feuerbach i, a l’igual que aquest, considera que la religió aliena a l’home.
La citació més coneguda és “la religió és l’opi del poble”, és a dir, el poble oprimit no es rebel·la contra els seus opressors perquè està drogat per la religió.
Vegem el text complet extret de La crítica de la filosofia del Dret de Hegel .

Textos sobre la religió
«L’home fa la religió, la religió no fa pas l’home. En realitat, la religió és la consciència de si mateix, o el sentiment de si mateix de l’home que encara no s’ha conquerit o que ja s’ha tornat a perdre. Però l’home no és un ésser abstracte, al marge del món. L’home és el món de l’home, l’Estat, la societat. Aquest Estat, aquesta societat, produeixen la religió, una consciència del món capgirada, perquè ells són un món capgirat. La religió és la teoria general d’aquest món, el seu compendi enciclopèdic, la seva lògica en forma popular, el seu point d’honneur espiritualista, el seu entusiasme, la seva sanció moral, el seu complement solemne, la seva raó general de consolació i de justificació. És la realització fantàstica de l’essència humana, perquè l’essència humana no posseeix una veritable realitat. La lluita contra la religió és, així, indirectament la lluita contra aquest món, l’aroma espiritual del qual és la religió.
»La misèria religiosa és, alhora, l’expressió de la misèria real i una protesta contra aquesta misèria. La religió és el sospir de la criatura aclaparada, el cor d’un món sense cor i l’ànima d’una època sense ànima. És l’opi del poble .
»L’abolició de la religió com a felicitat il·lusòria del poble és una exigència de la seva felicitat real. L’exigència de renunciar a les il·lusions sobre la seva condició és l’exigència de renunciar a una condició que té necessitat d’il·lusions.
»... La tasca immediata de la filosofia consisteix a revelar l’alienació sota les seves formes seculars, un cop revelada sota les seves formes sagrades. La crítica del cel es transforma així en crítica de la terra, la crítica de la religió en crítica del dret i la crítica de la teologia en crítica de la política.»

http://classedefilosofia.blogspot.com	1024
http://www.classedefilosofia.blogspot.com.es	628
http://classedefilosofia.blogspot.com.es	556
http://www.classedefilosofia.blogspot.com	50
http://www.classedefilosofia.blogspot.mx	2

Marx

by jcalzamora on Jun 22, 2011

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

5 Embeds 2,260

Statistics

Marx — Presentation Transcript