• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Immanuel Kant (1724 1804)
 

Immanuel Kant (1724 1804)

on

  • 6,109 views

 

Statistics

Views

Total Views
6,109
Views on SlideShare
4,077
Embed Views
2,032

Actions

Likes
0
Downloads
109
Comments
0

13 Embeds 2,032

http://classedefilosofia.blogspot.com.es 770
http://classedefilosofia.blogspot.com 703
http://www.xtec.cat 447
http://www.xtec.es 43
http://www.classedefilosofia.blogspot.com.es 37
http://www.classedefilosofia.blogspot.com 10
http://www.slideshare.net 8
http://www.xtec.net 7
http://centros.edu.xunta.es 3
http://209.85.229.132 1
http://www.translendium.net:8080 1
http://xtec.cat 1
http://translate.googleusercontent.com 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Immanuel Kant (1724 1804) Immanuel Kant (1724 1804) Presentation Transcript

    • Immanuel Kant (1724-1804) “ Dues coses omplen sempre l’ànim d’una admiració i una veneració creixents i sempre noves com més sovint i més seguit hi reflexionem: el cel estrellat al damunt meu i la llei moral a dintre meu.”
    • Biografia 1
      • Una llegenda explica com era un home d'una extraordinària puntualitat, els seus veïnats posaven el rellotge en hora quan ell passava per davant ca seva per anar a la Universitat; només una vegada es retardà: s'havia quedat llegint a Rousseau. Admirava moltíssim a Newton, al qual el considerava el paradigma de científic. Kant era un home d'una cultura extraordinària, sense sortir de la seva ciutat coneixia altres indrets per les explicacions dels convidats a la seva taula. No només donava classes de filosofia sinó que també ho feia de matemàtiques, lògica, física, etc.
    • Biografia 2
      • Filòsof alemany. Va passar tota la vida a la seva ciutat natal Königsberg (Prússia), actualment Kaliningrad (Rússia). Allí estudià Filosofia i treballà a la Universitat com a professor, entre d’altres, de Filosofia. Primer estava influït per la metafísica de Wolff que provenia de Leibniz, però les lectures d'altres filòsofs el feren evolucionar i sortir de la metafísica wolffiana. Concretament conta que va ser Hume que amb les seves crítiques el despertà del seu «somni dogmàtic».
    • Obres
      • Començà a publicar les seves obres més importants a una edat avançada, els 50 anys, la qual cosa podria explicar la solidesa que aquestes tenien i la importància històrica que han adquirit. Destacarem:
      • Crítica de la raó pura (1781/1787)
      • Crítica de la raó pràctica (1788)
      • Crítica del judici (de la facultat de jutjar) (1790)
      • La pau perpètua (1795)
      • Què és la il·lustració? (1784)
    • Kant i la Il·lustració
      • Lema de la Il·lustració que segueix Kant: Sapere aude: "atreveix-te a pensar"
      • L'època de Kant és la Il·lustració: l'optimisme en la raó sense haver investigat quin origen té ni quines limitacions. La Il·lustració prenia la facultat humana de la raó sense haver-ne fet una crítica.
      • Kant elaborarà la crítica de la raó: què es pot conèixer i quins límits té la raó humana.
    • RESPOSTA A LA PREGUNTA: Qué és la Il·lustració?
      • « La Il·lustració és la sortida de l’ésser huma de la seva minoria d’edat, de la qual ell mateix és culpable. Minoria d’edat és la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la direcció d’un altre. Ell mateix n’és culpable , d’aquesta minoria d’edat, perquè la seva causa no consisteix en un defecte de l’enteniment, sinó en la mancança de la decisió i del coratge de servir-se del seu propi enteniment, sense la direcció de cap altre. Sapere aude! Tingues coratge de servir-te del teu propi enteniment! Aquesta és, doncs, la divisa de la Il·lustració »
    • La filosofia de Kant
      • Kant supera les dificultat del Racionalisme i de l'Empirisme filosòfics. Agafa allò positiu de cada moviment i en fa una teoria completament nova i original.
      • Descartes accepta la metafísica i Hume la destrueix. Kant es pregunta: ¿és possible la metafísica com a ciència? És a dir, com a coneixement segur i universal?
      • També va ser partidari de la Revolució Francesa, vista com el moment històric en què la raó entra en política de la mà del poble amb els ideals de llibertat i igualtat.
    • Crítica de la raó pura 1
      • “ Tots les interessos de la meva raó (tant els especulatius com els pràctics) es resumeixen en les tres qüestions següents:
          • Què puc saber?
          • Què he de fer?
          • Què puc esperar?
      • La primera qüestió és merament especulativa. [...] La segona qüestió és merament pràctica. Encara que pot, com a tal, pertànyer a la raó pura, no per això és transcendental, sinó moral [...] La tercera qüestió [...] és pràctica i teòrica alhora.” (B833)
    • Crítica de la raó pura 2 Estructura METAFÍSICA RAÓ DIALÈCTICA TRANSCENDENTAL FÍSICA ENTENIMENT ANALÍTICA TRANSCENDENTAL MATEMÀTICA SENSIBILITAT ESTÈTICA TRANSCENDETAL Disciplines Facultats Seccions
    • Crítica de la raó pura 3
      • «Raó pura és aquella que conté els principis mitjançant els qual coneixem quelcom absolutament a priori .» A priori significa «independent de tota experiència».
      • La CRP és una investigació de la facultat que no conté cap contingut empíric.
      • Kant parteix d'un fet, d'un faktum : la física i la matemàtica són ciències. Què fa possible que ho siguin? Que contenen judicis sintètics a priori. Es basen en els a prioris de la raó pura.
    • Crítica de la raó pura 4 Revolució copernicana de Kant
      • Fins ara sempre s’havia intentat adaptar el coneixement als objectes; ara provarem d’adaptar els objectes al coneixement, al subjecte, així podrem fer judicis a priori.
      • Els objectes vendran determinats per les lleis del coneixement humà: per les intuïcions pures a la sensibilitat i per les categories a l’enteniment.
    • Crítica de la raó pura 5 La filosofia transcendental
      • El concepte “ transcendental ”: «Anomemo transcendental tot coneixement que s’ocupa, no tant dels objectes, quant del nostro modo de coneixer-los, quant que tal modo ha de ser possible a priori. Un sistema de tals conceptes s’anomenaria filosofia transcendental »
      • La qüestió és: la matemàtica i la física són ciències; ¿és la metafísica una ciència a la manera d’aquelles dues? ¿Quines són les condicions de possibilitat de les ciències? (Pròleg ed. 87)
      • La diferència entre pensar i conèixer. Pensar, el que es diu pensar, podem pensar qualsevol cosa: imaginàries, fantàstiques, reals o irreals. Però, conèixer-les, ja no és el mateix: conèixer significa que estam legitimats a pensar-ho, que és veritat, no simplement inventat per la ment.
    • Crítica de la raó pura 6 Distinció entre el coneixement a priori i a posteriori
      • Coneixement a priori :
          • És absolutament independent de tota experiència .
          • És universal i necessari (la negació és una contradicció)
          • És explicatiu
      • EXEMPLES:
              • “ 2+2=4”
              • “ cada pare és necessàriament mascle”
              • “ un triangle és una figura de tres angles
              • “ tot canvi té una causa” (a priori però no pur)
      • Coneixement a posteriori :
          • depèn de l’experiència
          • no és universal sinó particular
          • no és necessari (la seva contradicció és possible)
          • és ampliatiu o extensiu
      • EXEMPLES:
              • “ aquest llibre és feixuc”
              • “ l’aigua de l’oceà és freda”
              • “ tot cos desproveït de suport cau”
    • Crítica de la raó pura 7 Distinció entre judicis analítics i sintètics
      • Judicis analítics :
        • el predicat està contingut en el subjecte
        • no amplien el coneixement
      • EXEMPLES:
              • “ un dia de pluja és un dia humit”
              • “ l’aigua és un líquid”
              • “ l’or és un metall groc”
              • “ el verd és un color”
      • Judicis sintètics :
        • el predicat no està contingut en el subjecte
        • amplia el camp del coneixement
      • EXEMPLES:
              • “ un dia de pluja és un dia fred”
              • “ l’aigua és un bé escàs”
              • “ l’or és un metall valuós”
    • Crítica de la raó pura 8 Els judicis sintètics a priori
      • Els judicis analítics a priori i els judicis sintètics a posteriori són possibles. Els judicis analítics a posteriori no són possibles.
      • La ciència vol ser universal, necessària i ampliar el nostre coneixement. Per tant, s’expressa en judicis sintètics a priori . Aquests són els importants.
      • Exemples de judicis sintètics a priori de Kant: “ 7+5=12 ”, “ la línia recta és la distància més curta entre dos punts ”, “ la quantitat de matèria resta invariable en totes les modificacions del món corpori ”, “ a tota transmissió de moviment, acció i reacció seran sempre iguals ”. ¿Com són possibles els judicis sintètics a priori?
      • La matemàtica i la física empren aquests judicis. Però, són possibles els judicis sintètics a priori a la metafísica?
      • En el nostre coneixement no tot procedeix de l’experiència, tenim “continguts” a priori a la ment. “Tot el nostre coneixement comença amb l’experiència, però no tot ell procedeix de l’experiència”
    • Crítica de la raó pura 9 ESTÈTICA TRANSCENDETAL: la sensibilitat Sensibilitat (facultat d’intuir, Capacitat de rebre Representacions en ser afectats per l’objecte)
      • Matèria bruta
      • prové dels sentits
      • a posteriori
      • Formes pures a priori
      • Condicions del subjecte
      Espai Temps
      • «Com són possibles els judicis sintètics en la matemàtica?»
      • L'espai correspon al sentit extern, la Geometria es basa en ell. El temps correspon al sentit intern. L'Aritmètica es basa en ell. Per tant, la Matemàtica és una ciència perquè es fonamenta en la Sensibilitat
      • Fenòmens i noümens . No podem conèixer les coses en sí , sempre hi ha la intervenció del subjecte, per tant només coneixem fenòmens , no noümens .
      + sensació Sensibilitat (facultat d’intuir, Capacitat de rebre Representacions en ser afectats per l’objecte)
      • Formes pures a priori
      • Condicions del subjecte
      Espai Temps + sensació
      • Matèria bruta
      • prové dels sentits
      • a posteriori
      Sensibilitat (facultat d’intuir, Capacitat de rebre Representacions en ser afectats per l’objecte)
      • Formes pures a priori
      • Condicions del subjecte
      Espai Temps Intuïció del fenomen + sensació
    • Crítica de la raó pura 10 ANALÍTICA TRANSCENDENTAL: l’enteniment
      • Matèria bruta: intuïcions de la sensabilitat
      • A posteriori
      Enteniment (facultat d’entendre, Jutjar. Capacitat de Pensar objectes. Facultat de les regles
      • Conceptes purs: categories
      • A priori
      Judici, Coneixe- ment síntesi
      • «Com són possibles els judicis sintètics a priori en la física?»
      • La Física és una ciència perquè es fonamenta en les categories de l’enteniment, sobretot, en les de causalitat i substància .
      • Interdependència d’ambdues facultats: “Els pensaments sense continguts són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues”.
      Unitat, Pluralitat, Totalitat, Realitat, Negació, Limitació, Substància, Causalitat, Comunitat, Possibilitat, Existència, Necessitat
    • Crítica de la raó pura 11 DIALÈCTICA TRANSCENDENTAL: la raó
      • Dialèctica és una lògica de l'aparença, de la il·lusió, la Il·lusió transcendental.
      • «Tot el nostre coneixement comença pels sentits, passa d'aquests a l'enteniment i acaba en la raó» (B355)
      • La raó s’ocuparà de “reduir la gran varietat dels coneixements de l’enteniment al menor nombre de principis (condicions universals) a fi de produir-ne la suprema unitat”. És la facultat dels principis , unifica els fenòmens de l’enteniment sota tres idees o conceptes purs de la raó : ànima, món i Déu.
        • El conjunt dels fenòmens de l'experiència interna s'unifica mitjançant la idea de Ànima .
        • El conjunt de fenòmens de l'experiència externa s'unifica mitjançant la idea de Món .
        • Ambdues esferes es redueixen a una de sola mitjançant la idea de Déu .
      • «Són possibles els judicis sintètics a priori en la metafísica?» NO.
      • Els objectes de la Metafísica no són formats a partir de l’experiència, no provenen de intuïcions, no tenen matèria empírica; per tant, la Metafísica no ens dóna coneixement , és impossible com a ciència perquè no parteix de l’experiència. Ho podem pensar, però no ho podem conèixer.
    • Crítica de la raó pura 12 L’antinòmia de la raó pura
      • La raó no pot resoldre els conflictes de les idees transcendentals: tant es pot provar una tesi com la seva contrària.
      TESI: El món té un principi en el temps, i respecte a l’espai, està igualment tancat entre límits. ANTÍTESI: El món no té principi, així com tampoc límits a l’espai. És infinit tant respecte del temps com de l’espai MÓN DÉU TESI: Al món li pertany quelcom que [...] constitueix un ésser absolutament necessari ANTÍTESI: No existeix en el món cap ésser absolutament necessari LLIBERTAT TESI: La causalitat segons lleis de la natura no és l’única de la que poden derivar els fenòmens del món. Per explicar aquests ens fa falta una altre causalitat per llibertat. ANTÍTESI: No hi ha llibertat. Tot el que succeeix en el món es desenvolupa exclusivament segons lleis de la natura.
    • Crítica de la raó pura 13 La Metafísica, base de la moral
      • Però la metafísica és una tendència natural de l’home. Les idees tenen, doncs, un ús regulatiu serveixen per saber els límits del coneixement i impulsar la investigació: són ideals . A més és necessari creure en ells per poder fonamentar una moral: la Crítica de la Raó Pràctica.
      • Al final de la CRP diu que l'objectiu final de la raó pura apunta cap a tres objectes: la llibertat de la voluntat, la immortalitat de l'ànima i l'existència de Déu . (B826)
    • Crítica de la raó pràctica 1 Què he de fer?
      • Ja al Pròleg a la 2ª Edició de la Crítica de la Raó Pura diu Kant que per superar el fet que el coneixement teòric no permetia «l'extensió pràctica de la raó pura» va haver de «suprimir el saber per deixar pas a la fe » (BXXX)
      • Respon a la pregunta “Què he de fer?” Què ha de voler la nostra voluntat moral? Quina guia hem de seguir per actuar correctament, seguint el bé?
      • La raó pràctica, la voluntat, s'ha de donar una regla pràctica (d'acció moral, per actuar moralment). Aquesta regla ha de ser a priori , és a dir, universal i necessària. La regla ha d'adoptar la forma d'un imperatiu categòric , imperatiu perquè la nostra voluntat és pura però no santa i pot obrar no conforme a la llei, i categòric perquè és incondicionat, no depèn de res més.
      • Es busca fonamentar la possibilitat d’una proposició a priori de caràcter pràctic: la llei moral, l’imperatiu categòric.
      • Kant distingeix entre màxima i llei. Màxima és un principi vàlid per a un mateix; llei és vàlida en general.
    • Crítica de la raó pràctica 2 L’imperatiu categòric Llei fonamental de la raó pura pràctica
      • “ Obra de tal manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer sempre, simultàniament, com a principi de legislació universal” .
      • O també: “Obra de tal manera que sempre usis la humanitat, tant en la teva persona com en qualsevol altra, com un fi i mai com un mitjà.”
    • Crítica de la raó pràctica 3 Postulats de la raó pràctica Autonomia de la raó
      • Postulats de la raó pràctica («una proposició teòrica, però no demostrable com a tal, quant que depèn inseparablement d'una llei pràctica incondicionadament vàlida a priori .»), s’ha de creure en ells per poder garantir la moral, encara que no es puguin conèixer:
        • La immortalitat de l’ànima (com a garantia d’un progrés indefinit en la virtut)
        • l’existència de Déu (com a garantia que finalment virtut i felicitat han de coincidir)
        • la llibertat de la voluntat (com a garantia de la independència del món sensible i de la autosuficiència de la voluntat)
      • La voluntat ha de ser autònoma , independent, no ha de ser heterònoma; ningú ens pot dir què hem de fer sinó només se’ns pot dir com hem d’actuar.
      • S’ha de triar fer el deure per mor del deure mateix, no per cap interès o recompensa.
    • Què puc esperar?
      • Podem esperar la felicitat si obram segons la raó pura pràctica.
      • Definició de «felicitat»: CRP «satisfacció de totes les nostres inclinacions» (B834). CRPr «l'estat d'un ésser racional en el món, al qual, en el conjunt de la seva existència, tot li va segons el seu desig i voluntat ».
      • « Fes allò mitjançant el qual et fas digne de ser feliç » (B837)
      • «Cadascú té motius per esperar la felicitat exactament en la mesura que s'hagi fet digne d'ella» (B837)
    • La pau perpètua
      • Es tracta de superar la guerra, que és el gran mal polític.
      • La pau és el sentit últim del progrés i de la història.
      • Els Estats han de tenir constitucions republicanes, és a dir, el poder executiu i el legislatiu han d'estar separats.
      • La guerra és una lluita entre Estats. Per evitar la guerra s'ha de crear una «unió de Estats», un Estat mundial que regirà un dret mundial, un «dret cosmopolític», que mediarà per evitar que es produeixi una guerra entre estats.