Filosofia medieval. Tomàs d'Aquino

L’aparició del cristianisme
Sant Pau és el màxim configurador del cristianisme.
El missatge cristià, que oferia a tots els homes i dones la salvació en virtut de la fe en Jesús com el Crist ressuscitat, va anar guanyant adeptes progressivament en tots els estrats de l’imperi romà.
El 313 l’emperador Constantí promulga l’Edicte de Milà , que posa fi a les persecucions i inicia el camí del cristianisme cap a la religió oficial de l’imperi.

La construcció del cristianisme
En els Concilis de Nicea (325), Constantinopla (381), Èfes (431) i Calcedònia (451), s’estableixen els principals dogmes de l’església cristiana:
El dogma de la Trinitat : Déu és u i tres a la vegada, una sola substància en tres persones distintes.
El dogma cristològic : Crist és una sola substància amb dues naturaleses, la humana i la divina.
Conseqüències per a la filosofia: la fe s’imposa a la raó .
La PATRISTICA: són els Sants Pares de l’església. Assimilen algunes coses de la filosofia grega —el vocabulari per pensar la trinitat i l’encarnació—, però neguen el valor de la filosofia en si mateixa. Necessiten fixar els dogmes del cristianisme per combatre els heretges i el gnosticisme.

AGUSTÍ D’HIPONA (354-430)
La raó i la fe no s’exclouen. La fe no és irracional i la raó recolza la fe.
Punt de partida: l’existència del jo.
Recerca de la veritat necessària: Déu. On? A l’interior de l’ànima. Aquesta proporciona “veritats, regles o raons eternes”. D’on venen? L’ànima és mudable, per tant, d’ella no. Hi ha una il·luminació divina . Adintrant-se en aquesta il·luminació de l’ànima hi trobarem Déu.
Déu és l’ésser, l’essència immutable. Les coses són mudables i el món ha estat creat per Déu des del no-res, en un instant, el temps fou creat també. (Diferència amb els grecs)
Déu té a la seva ment les idees o els models de les coses, i ha posat a la matèria els gèrmens dels éssers futurs. (Plató)
Transcendència de Déu: no forma part del món.
El mal és una conseqüència del lliure albir, que és un bé.
L’home és cos i ànima, però aquesta no preexisteix, no és plural i no s’uneix al cos per un pecat (contra Plató). El seu origen és en el pares: traducianisme (analogia de la torxa). L’amor porta l’ànima al seu lloc natural, l’amor és superior al coneixement.
Les dues ciutats: la ciutat de Déu i la ciutat terrenal, la dels justos i la dels pecadors. Ara subsisteixen mesclades, peró en el Judici Final se separan; triomfarà la ciutat de Déu.

SANT ANSELM DE CANTERBURY (1033-1109)
L’argument ontològic: Déu és l’ésser més gran i perfecte que pot pensar el nostre intel.lecte. Aquest ésser no pot estar només en la nostra ment, ja que així en podríem pensar un altre de més gran, que a més de ser a la ment fos també a la realitat. Per tant, Déu ha d’existir necessàriament a la realitat, no només al pensament.

Averrois i l’averroisme llatí
Averrois (1126-1198) va ser un filòsof àrab considerat el millor “comentador” d’Aristòtil.
L’averroisme llatí defensa la “teoria de la doble veritat”, segons la qual hi ha dues veritats possibles, la derivada de la raó (Filosofia) i la derivada de la fe (Teologia). Ambdues poden arribar a conclusions contràries però són vertaderes les dues, cadascuna en el seu àmbit. Per exemple, pot ser vertader per la raó que el món és etern, i pot ser vertader per la fe que el món es creat per Déu. Les dues afirmacions són vertaderes i no hi ha contradicció perquè pertànyen a àmbits diferents.

TOMAS D’AQUINO (1224/5-1274)
La seva vida transcorre entre monestirs i universitats. Dedicà tota la vida a la teologia i a la filosofia. Les seves obres més importants són: De ente et essentia, Summa contra gentiles i la descomunal Summa Theologica .
La filosofia de Tomàs és un intent d’explicar la doctrina cristiana amb els elements conceptuals de la filosofia aristotèlica. Les obres metafísiques i de física d’aquest ja havia estat traduïdes i va agafar tanta importància que se’l coneix simplement com «el Filòsof».
ARISTÒTIL + CRISTIANISME = TOMÀS D’AQUINO

RELACIÓ ENTRE RAÓ I FE
Són dos camins, dos mètodes diferents, la raó parteix de l’experiència i la fe de la revelació divina. No és possible que els resultats d’ambdós siguin contradictoris. Hi ha unes veritats que es poden demostrar per la raó i són també revelades, per exemple, que Déu existeix i que és creador.
Veritat natural
Veritat revelada
Raó
Articles de fe, misteris
FILOSOFIA
TEOLOGIA
Existència i unitat de Déu
Trinitat
Déu crea-dor
VERITAT TOTAL
Preàmbuls

LA TEORIA DE L’ESSÈNCIA I L’EXISTÈNCIA
L’essència i l’existència són separables, no són el mateix. L’ essència és el que una cosa és i es compon de matèria i forma ; i és en potència de rebre l’existència. Per tant, són contingents i no eternes. L’existència és el fet d’existir, l’ acte d’existir, Déu dóna aquesta existència: crea. Per tant:
Totes les coses que són, tenen essència, però no existeixen necessàriament, són contingents; el món és contingent. Déu li ha donat l’existència, l’ha creat.
Déu no és només el Primer motor immòbil, sinó que existeix com el creador del món. Déu és l’essència que es defineix per la seva existència. És necessari que existeixi, i la raó ho pot argumentar.
Déu és diferent del món. Déu és «l’Ésser», és existència; el món només té «ésser», té existència. Primacia de l’existència sobre l’essència; l’ésser no només «és» sinó que existeix.
Les substàncies corpòries es componen de matèria i forma; les substàncies espirituals (àngels i ànimes) només de forma: son immaterials.

LA TEORIA DE L’ESSÈNCIA I L’EXISTÈNCIA
L’essència
potència
Existència
matèria
forma
substàncies corpòries
substàncies espirituals: àngels i ànimes i esperits
Déu
l’essència que és existència
és en
de rebre
es composa de
en les
en les
dóna
és

LES VIES DE LA DEMOSTRACIÓ RACIONAL DE DÉU
La Summa theologica : ja que tot el coneixement comença amb l’experiència, per demostrar l’existència de Déu cal anar des de les criatures fins a ell. Les cinc vies :
del moviment del món al motor immòbil.
de les causes subordinades a la causa primera incausada.
de la contingència del món a l’ésser necessari.
dels graus de perfecció dels éssers.
l’ordre del món suposa una ment ordenadora.

Esquema lògico-argumental de les 5 vies
Punt de partida: un fet d’experiència, dels sentits, un EFECTE.
Recorregut:
és impossible una sèrie infinita de causes
tot FET té necessàriament una CAUSA
Punt d’arribada: DÉU és la CAUSA de l’EFECTE. Déu existeix.
Atributs divins: Déu és la simplicitat, perfecció, bondat, infinitud, omnipresent, immutabilitat, eternitat i unitat. Déu ha creat el món des del no-res i el conserva mitjançant una creació contínua.

L’ÉSSER HUMÀ I EL CONEIXEMENT
L’ home és un compost d’ànima i cos, però és una sola substància. La seva unió no és accidental sinó natural. L’ànima només és forma però pot existir separadament (és espiritual i immortal); és el principi de la vida i de totes les operacions vitals.
El coneixement, tal i com sostenia Aristòtil, comença amb les dades dels sentits. Veim objectes singulars i l ’enteniment agent abstreu d’aquí el concepte universal, la forma. Sobre aquest actúa l’ enteniment possible i formula judicis. Ara pot tornar al coneixement del singular, el coneix indirectament.

Guillem d’Occam (1288-1348)
Principi d’economia (la navalla d’Occam): s’han d’eliminar totes les coses innecessàries (conceptes, universals, essències, formes, idees…)
Principi de singularitat: no existeixen les essències universals sinó només les coses singulars.
Nominalisme: el que anomenam conceptes, idees, essències, etc., no són més que noms, no hi ha res més que noms.

http://classedefilosofia.blogspot.com	1061
http://www.classedefilosofia.blogspot.com.es	655
http://classedefilosofia.blogspot.com.es	552
http://www.classedefilosofia.blogspot.com	53
http://www.classedefilosofia.blogspot.mx	3

Filosofia medieval. Tomàs d'Aquino

by jcalzamora on Jun 10, 2011

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

5 Embeds 2,324

Statistics

Filosofia medieval. Tomàs d’Aquino — Presentation Transcript