Filosofia hel·lenística. Roma

LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA
L' hel·lenisme és un període de temps d’abast històricament difús, que comença amb la mort d' Alexandre el Gran (en el 323 aC , any també de la mort d’ Aristòtil ) i arriba fins finals del segle II dC. En ocasions s’assigna el començament de l’època hel·lenista als anys de la conquesta de l’imperi persa per Alexandre el Gran i el seu acabament als anys de l’apogeu de l’imperi romà, allargant fins i tot el període grecoromà fins a la caiguda de l’imperi romà. L’hel·lenisme és pròpiament el fenomen de difusió de l’esperit grec (llengua i cultura) en l’àmbit del món oriental, difusió que suposa una universalització d’aquesta cultura, vehiculada pel grec com a idioma comú, dins no obstant això d’un procés històric de descomposició de l’imperi macedònic, que passa per les fases de desmembrament, conquesta de Grècia per Roma i el sorgiment de l’imperi romà. Aquesta època de profundes transformacions socials està marcada per l’aparició de les anomenades Escoles hel·lenístiques. La Filosofia hel·lenística c omprèn el conjunt d’escoles de filosofia hel·lenisticoromana que es desenvolupen primer a Grècia i després a Roma, des de finals del s. IV fins a finals del s. II dC, quan comença a cobrar impuls la filosofia cristiana naixent. (Wikipèdia)

Escoles hel·lenístiques
Epicureisme
Estoicisme
Escepticisme
També continúen:
L’Acadèmia de Plató (387 aC – 529 dC)
El Liceu d’Aristòtil (336 aC – 529 dC)

Epicureisme
Fundat per Epicur (341-270 aC)
Considera que per arribar a la felicitat hem de perseguir el plaer.
Però per ell el plaer no és més que l'absència de dolor i pertany a l'ànima i no al cos. Aquest amb poca cosa pot ésser contentat.
Però per tenir l'ànima tranquila, per arribar a l' ataraxia haurem d'evitar el dolor. No hem de tenir por ni dels deus ni de la mort.
De vegades però, cal evitar el plaer si d'ell se n'ha de derivar un dolor futur i, de vegades, s'ha d'acceptar el dolor si d'ell se'n derivarà un plaer futur.
Hedonisme: el plaer és el mitjà que condueix a la felicitat.

L’estoïcisme
Fundat per Zenó de Cítium (336 – 264 aC )
Considera que l'ésser humà per aconseguir la felicitat ha de seguir el curs de la naturalesa, i això implica seguir la raó.
A l’igual que Heràclit, consideren que hi ha una raó universal i que tot succeeix seguint el curs d’aquesta raó.
Per això, no té sentit oposar-se a allò que succeeix.
Abstine et sustine (sofreix i aguanta).
Zenó de Cítium, fundador de l’estoïcisme
Sèneca de Còrdova, principal estoic

L’escepticisme
Fundat per Pirró d‘Elis (360 – 270 aC)
Considera que no es pot conèixer amb certesa, per tant, hem de mantenir sempre el dubte.
El silenci ens conduirà cap a la felicitat, a la pau del esperit.
A la pràctica hem d'acceptar els costums del país on vivim.
El pensador , d’August Rodin
L’escèptic , de Robert Hall

La fi de la filosofia grega: Roma
Roma assumeix el llegat grec.
A Roma no hi va haver un pensament filosòfic propi equiparable al grec.
Continúen amb variacions les escoles de Grècia.
Ciceró, Lucreci i Sèneca són els pensadors més destacables.
Lucreci (99-55 aC)
Ciceró (106-43 aC)
Sèneca (4 aC-65 dC)

Plotí: el neoplatonisme
Plotí fa una interpretació del platonisme.
Tot emana de l’ U.
L’U no crea sinó que emana l’ésser, tal com es difonen el foc o la llum.
Plotí (203-269 dC), Egipte

http://classedefilosofia.blogspot.com	1048
http://www.classedefilosofia.blogspot.com.es	649
http://classedefilosofia.blogspot.com.es	544
http://www.classedefilosofia.blogspot.com	48
http://www.classedefilosofia.blogspot.mx	2

Filosofia hel·lenística. Roma

by jcalzamora on Jun 10, 2011

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

5 Embeds 2,291

Statistics

Filosofia hel·lenística. Roma — Presentation Transcript