Filosofia, ciència i altres formes de saber

4,657 views
4,325 views

Published on

Published in: Education
1 Comment
0 Likes
Statistics
Notes
  • m'encanta aquesta presentació, enhorabona, simple i entenedora
    joan binimelis
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here
  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
4,657
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
879
Actions
Shares
0
Downloads
64
Comments
1
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Filosofia, ciència i altres formes de saber

  1. 1. FILOSOFIA, CIÈNCIA I ALTRES FORMES DE SABER TEMA 1
  2. 2. Tipus de saber (pàgs.16-17) <ul><li>Ordinari </li></ul><ul><li>Científic </li></ul><ul><li>Tècnic </li></ul><ul><li>Filosòfic </li></ul><ul><li>Artístic </li></ul><ul><li>Religiós o mitològic </li></ul>
  3. 3. 3. El saber filosòfic (pàgs. 23-30)‏ <ul><li>3.1 Origen històric de la filosofia </li></ul><ul><ul><li>Significat etimològic de la paraula: amor a la saviesa. </li></ul></ul><ul><ul><li>El pas del mite al logos </li></ul></ul><ul><ul><li>L’admiració i el dubte </li></ul></ul><ul><li>3.2 La naturalesa de la filosofia: recerca de la veritat i la felicitat. </li></ul>
  4. 4. 3.3 Els mètodes filosòfics. <ul><li>Empíricoracional (Aristòtil): comença amb l’experiència dels sentits i culmina amb l’enteniment. </li></ul><ul><li>Empirista (Locke i Hume): es basa només en l’experiència sensorial. </li></ul><ul><li>Racionalista (Descartes): es basa només en la raó. </li></ul><ul><li>Transcendental (Kant): basa en la sensibilitat i l’enteniment humà la possibilitat del coneixement. </li></ul><ul><li>Analíticolingüístic (Wittgenstein): analitza el llenguatge per aclarir els problemes filosòfics. </li></ul><ul><li>Hermenèutic (Dilthey, Gadamer, Habermas): la filosofia no ha d’ explicar les coses sinó que les ha de comprendre . </li></ul>
  5. 5. 3.4 Els sabers filosòfics <ul><li>Filosofia teòrica i Filosofia pràctica </li></ul>
  6. 6. 3.5 Per què filosofar? <ul><li>Per evitar la manipulació, cal ésser crítics. Així evitam els dogmatismes. La filosofia combat l’estupidesa humana. </li></ul><ul><li>Per intentar establir els objectius, les metes, els fins de l’ésser humà. </li></ul><ul><li>Per establir una visió global de les coses o arribar a una dimensió universal. </li></ul>
  7. 7. Característiques de la filosofia <ul><li>És racional, reflexiona i argumenta sempre. </li></ul><ul><li>És crítica, no s’accepta res sense haver-ho analitzat racionalment o comparat amb els resultats de les ciències. </li></ul><ul><li>És sistemàtica, intenta establir un sistema complet que doni sentit a l’explicació racional. </li></ul><ul><li>És integradora de sabers, es basa en les ciències i proporciona elements per tractar de viure bé. </li></ul>
  8. 8. 2. El saber científic (pàgs. 18-23) ‏ <ul><li>2.1 Evolució del terme “ciència” </li></ul><ul><ul><li>En grec es deia “ episteme ”. </li></ul></ul><ul><ul><li>S’oposa a “ doxa ”: opinió. </li></ul></ul><ul><ul><li>Pels grecs només hi ha ciència del que és estable, necessari i universal. </li></ul></ul><ul><ul><li>La ciència moderna apareix al Renaixement amb Galileu: la revolució científica. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Experimenta </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Empra les matemàtiques </li></ul></ul></ul>
  9. 9. 2.2 És ciència la filosofia? <ul><li>En sentit estricte, NO: </li></ul><ul><ul><li>La filosofia no experimenta </li></ul></ul><ul><ul><li>No empra les matemàtiques </li></ul></ul><ul><li>Tenen en comú: </li></ul><ul><ul><li>Són racionals </li></ul></ul><ul><ul><li>Són sistemàtiques </li></ul></ul><ul><ul><li>Cerquen la veritat </li></ul></ul>
  10. 10. 2.3 Tipus de ciències
  11. 11. 2.4 Els mètodes científics <ul><li>Ciències formals: deductiu </li></ul><ul><li>Ciències naturals: </li></ul><ul><ul><li>Inductiu </li></ul></ul><ul><ul><li>Hipotèticodeductiu </li></ul></ul><ul><li>Ciències socials </li></ul><ul><ul><li>Hermenèutica </li></ul></ul>
  12. 12. Mètode deductiu <ul><li>Usat per les ciències formals. </li></ul><ul><li>Raonament que permet derivar d'una o diverses premisses una conclusió lògica i necessària . </li></ul><ul><li>Un sistema axiomàtic consta de: </li></ul><ul><ul><li>Axiomes (principis indemostrables però evidents): “el tot és major que la part” </li></ul></ul><ul><ul><li>Regles de transformació (regles que permeten la deducció): “la suma, la divisió” </li></ul></ul><ul><ul><li>Teoremes (enunciats demostrables deduïts dels axiomes o d’altres teoremes demostrats): “teorema de Pitàgores”. </li></ul></ul><ul><li>Va d'allò més general a allò més particular . Passar d’un enunciat universal (“Tots...”) a un enunciat particular (“Alguns/Aquest/Un...”): </li></ul><ul><ul><li>Enunciat general: &quot;Tots els planetes tenen òrbites el·líptiques&quot; </li></ul></ul><ul><ul><li>Deducció: &quot;Júpiter té una òrbita el·líptica&quot; </li></ul></ul><ul><ul><li>Premissa: &quot;Tota sal de sodi, exposada a la flama d'un encenedor Bunsen, fa prendre a la flama un color groc&quot; </li></ul></ul><ul><ul><li>Premissa: &quot;Aquest tros de mineral és una sal de sodi&quot; </li></ul></ul><ul><ul><li>Deducció: &quot;Aquest tros de mineral, quan se li apliqui la flama de l'encenedor Bunsen, farà prendre a la flama un color groc&quot; </li></ul></ul><ul><li>Criteri de verificació: coherència i absència de contradicció. </li></ul>
  13. 13. Mètode inductiu <ul><li>Suposadament usat per les ciències de la natura </li></ul><ul><li>Consisteix en: a partir de l'observació d'un nombre concret de fets particulars, formular una llei general . </li></ul><ul><li>Dos tipus: Inducció completa (es poden controlar tots els elements a estudiar) i inducció incompleta (no es poden comprovar tots els elements, només alguns). </li></ul><ul><ul><li>Exemples </li></ul></ul><ul><li>Problemes que comporta el mètode inductiu: </li></ul><ul><ul><li>No hi ha cap observació pura, tota observació pressuposa una teoria. </li></ul></ul><ul><ul><li>Lògicament és incorrecte. No es pot passar d'un cas particular a una llei general. </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>Exemple de Bertrand Russell: l'indiot de Nadal. </li></ul></ul></ul>
  14. 14. Mètode hipoteticodeductiu <ul><li>Punt de partida: es detecta un problema mitjançant l’observació i/o l’experimentació </li></ul><ul><li>S’elaboren una o vàries hipòtesis explicatives sobre problema observat. Cal imaginació als científics. </li></ul><ul><li>La hipòtesi es formula matemàticament i es dedueixen conseqüències contrastables amb l’experiència. És el moment deductiu. </li></ul><ul><li>Contrastació de les conseqüències mitjançant l’experimentació. </li></ul><ul><ul><li>Verificació : els fets deduïts de la hipòtesi concorden amb els fets observats. </li></ul></ul><ul><ul><li>Falsació : els fets no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi. </li></ul></ul><ul><li>Si la hipòtesi es confirma en diversos experiments s’accepta com a llei , conservant el caràcter provisional. </li></ul><ul><li>EXEMPLE: El cas Semmelweis </li></ul>
  15. 15. Nivells del mètode <ul><li>Enunciats protocolaris : expressen fets del món comprovables empíricament. Exemple: “les pilotes suspeses a l’espai cauen”. </li></ul><ul><li>Lleis : enunciat universal que expressa la relació constant, regular i invariable, d’alguns fenòmens. Exemple: “totes les masses de l’univers s’atreuen recíprocament amb una força que és directament proporcional al seu producte i inversament proporcional al quadrat de les seves distàncies”. </li></ul><ul><li>Teories : conjunt d’enunciats universal dels quals poden deduir-se totes les lleis d’una ciència. Exemple: la teoria de la relativitat . </li></ul>
  16. 16. Mètode de les ciències socials <ul><li>Si les ciències naturals busquen sobretot una explicació dels fenòmens que estudien, és a dir, establir una relació entre els fets, les ciències socials busquen sobretot una comprensió . Comprendre el sentit de les accions humanes, els motius, les intencions. </li></ul><ul><li>Les ciències socials no poden experimentar , no poden establir lleis sobre la humanitat, no poden fer prediccions fiables. </li></ul><ul><li>Dues tradicions: empíricoanalític i hermenèutic. </li></ul><ul><li>Exemple: “per què algunes religions prohibeixen menjar carn de porc?” </li></ul>

×