Descartes

RENÉ DESCARTES ( 1596-1650)
“ Cogito, ergo sum.”

Context històric, cultural, científic i filosòfic. El segle XVII
Guerres religioses, Reforma i Contrareforma
Monarquies absolutistes
Humanisme renaixentista
Barroc
Revolució científica

Biografia 1
Va néixer a La Haye, França. Va estudiar amb els jesuïtes, al prestigiós Col·legi de la Flèche, on va estudiar matemàtiques, mecànica, topografia, música i òptica. Va treure la conclusió de que els coneixements escolàstics ja no servien per els nous temps i, en sortir, va rebutjar la majoria dels coneixements, amb excepció de la matemàtica.

Biografia 2
Per a aprendre del “llibre del món” va viatjar bastant i va participar en guerres. Després es va retirar a meditar i va escriure els seus llibres. De la fama que va prendre, la reina Cristina de Suècia el va cridar a la seva cort per a que li ensenyés filosofia. Degut a l’horari de les classes, a les 5 de la matinada, Descartes va caure malalt de pulmonia i va morir.

Obres
Regles per a la direcció de l’esperit (1628)
Tractat del món (1633) No publicat a causa de la condemna de Galileu.
Discurs del mètode (1637)
Meditacions metafísiques (1641)
Principis de filosofia (1644)

El mètode
Descartes viu en l’època dels grans invents autòmates, es popularitzen els enginys mecànics que utilitzen mecanismes automàtics per funcionar, tal com fonts, rellotges, etc. Amb els estudis anteriors de Galileu, Copèrnic, Kepler, etc., moltes ciències veuen un progrés espectacular, a pesar fins i tot de la oposició de l’església. Comença a haver-hi, per tant, una dispersió de sabers, de disciplines i cada una d’elles té un mètode diferent.
La seva filosofia parteix de zero, no té en compte les filosofies anteriors. (Segona part del Discurs del mètode)
Unificació de tots els sabers i coneixements sota el mateix aspecte: el mètode : regles certes i fàcils. Mathesis universalis: «tiene que existir alguna ciencia general que explique todo cuanto pueda investigarse acerca del orden y la medida sin referirse a ninguna materia particular, y que tal ciencia sea llamada mathesis universalis »

Les regles del mètode
Necessitat de construir un mètode absolutament nou que no es basi en res ja fet, sinó que comenci de bell nou. Per això elaborarà unes regles basades únicament en la raó:
Regla de l’evidència : idees clares i distintes.
Regla de l’anàlisi : simplificació > intuir aquests elements clarament i distinta.
Regla de la síntesi : construcció.
Regla de les enumeracions completes : comprovacions i revisions.
Aquestes regles les aplicarà per igual a la Diòptrica, el Meteors, la Geometria i la Filosofia.

Aplicació de les regles
Problema matemàtic: És cert que 2+2=3+1?
Primera regla: evidència
2+2=4 i 3+1=4 són proposicions evidents perquè s’intueixen de manera clara i distina
Segona regla: anàlisi
2+2=4 és igual a (1+1)+(1+1)=4 3+1=4 és igual a (1+1+1)+1=4
Tercera regla: síntesi
Si 2+2=4 i 3+1=4, aleshores 2+2=3+1 (Si A és igual a C i B és igual a C, aleshores A és igual a B)
Quarta regla: enumeració i revisió
2+2=3+1 (s’ha d’analitzar)
2+2=4 (evident), 3+1=4 (evident)
(1+1)+(1+1)=4 i (1+1+1)+1=4 (la suma és correcta)
Si 2+2=4 i 3+1=4, aleshores 2+2=3+1 (per deducció)

La metafísica: el cogito
Aplicació del mètode a la filosofia o metafísica (quarta part del Discurs): primer l’ha de fonamentar, necessita una idea clara i distinta. Per això, comença amb el dubte.
Dubte metòdic : es dubta dels sentits, dels raonaments, de tot contingut de la ment. Només no hi ha dubte que estic dubtant; dubtar és activitat del pensament; no puc pensar si no som viu; per tant “penso, doncs existeixo”, “ cogito, ergo sum ” . Això és una intuïció clara i distinta. De l ’ únic que no podem dubtar és de l ’ existència del subjecte que dubta, el COGITO .
Som una substància l’essència de la qual és pensar, i no necessita res material.

Tipus d ’idees del cogito
Adventícies : “ semblen ésser alienes i venir de fora ” , provenen de l ’ exterior.
Factícies: “ semblen ésser fetes i inventades per mi ” , construïdes per la ment.
Innates: “ semblen ésser nascudes amb mi ” , són en el pensament, no tenen origen temporal) (MM, 103)

Demostració de Déu i del Món
Ja que dubtam, no som perfectes: la IDEA DE PERFECCIÓ és innata. La idea d’«infinit» tampoc l’ha poguda crear una substància finita, sinó que ha de provenir necessàriament d’una substància infinita (MM, 111)
Qui l’ha posada dins nosaltres? DÉU. Per tant, el JO, el cogito demostra l’existència de DÉU.
Si Déu existeix el MÓN no és una il.lusió, també existeix.
MÓN
DÉU
JO

Tipus de substàncies
Déu
Infinita
Finites
Res cogitans
Substància pensant
Res extensa
Substància extensa
Tot el que existeix és redueix a un dels tres tipus de substàncies: o és Déu, o és una cosa que pensa, o és una cosa que ocupa un espai.
Definició de substància: “allò que no necessita cap altra cosa per existir, excepte de Déu”

L ’ésser humà
L’ésser humà és un compost de dues substàncies (DUALISME), per una banda la substància pensant, immaterial, l’ànima, i per l’altra banda, la substància extensa, que ocupa un lloc a l’espai, material, el cos. Aquest és com una màquina. Les dues substàncies s’uneixen en la glàndula pinneal.
Els animals són només res extensa , són substàncies que no pensen, són moguts mecànicament.

La moral provisional
Quan Descartes ha iniciat el procés del dubte metòdic, necessita unes regles per anar vivint mentrestant, és a dir, és una moral, unes normes de conducta, merament provisionals, però com que Descartes no les va revisar mai més constitueixen la seva proposta ètica:
Obeir les lleis i els costums del país, així com la religió tradicional.
Mantenir fermesa i decisió en la forma d'actuar.
La moderació en els desigs. Els desigs s'han d'adaptar a la realitat inflexible (=estoïcisme)
Revisar totes les ocupacions possibles per tal d'elegir-ne la millor i alhora, aquella que hom sigui capaç d'acomplir.

L’univers
Per Descartes el buit no existeix, ja que no és cap dels tres tipus de substàncies possibles; per això, l’univers per ell és ple, no té intersticis.
Els cossos celestes formen els vòrtexs que xoquen entre si produint-se el moviment mecànicament.

Resum trets Descartes
Racionalista : basa únicament en la raó la font de tot coneixement. (Igual que Plató)
Innatista : la ment posseeix idees innates independents de l’experiència. (Igual que Plató)
Dualista :
Dos tipus de substància: finita i infinita
Ment i cos són també 2 substàncies diferents (igual que Plató i Aristòtil)

http://classedefilosofia.blogspot.com	1030
http://www.classedefilosofia.blogspot.com.es	645
http://classedefilosofia.blogspot.com.es	550
http://www.classedefilosofia.blogspot.com	49
http://www.classedefilosofia.blogspot.mx	2

Descartes

by jcalzamora on Jun 13, 2011

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

5 Embeds 2,276

Statistics

Descartes — Presentation Transcript