SlideShare a Scribd company logo
1 of 17
Treball Llatí:



Els reis Anc Marci
i Luci tarquini
Nom: Elisabeth Valls Carrasco

                                                     Curs: 4rt ESO C



Anc Marci
Biografia:

Anc Marci (642 aC - 617 aC) va ser el quart dels set reis de Roma, possiblement
llegendari, com els anteriors.

Era nét del segon rei, Numa Pompili, per part materna, va ser l'últim rei d'origen sabí. La
seva mare era Pompili i el seu pare Numa Marci.
Presenta elements característics de Ròmul i altres de Numa. Del primer, la seva conquesta,
que va suposar l'extensió del domini de Roma sobre un ampli territori i el creixement
demogràfic de la ciutat. Del segon, un gran respecte i dedicació cap a les institucions
religioses.
Aquests fenòmens li van afavorir durant el seu regnat:

En primer lloc l'expansió territorial i el control que va exercir sobre altres comunitats que
va facilitar una important massa de població entres a formar part de la vida romana. Els
etruscs va combatre contra els sabins, llatins i a la ciutat de Veïns i va aconseguir el
control de les importants ciutats de Politorio, Teleno, quen i Medulio. Les poblacions
obtingudes per Anc Merci van ser el resultat de la ciutadania de roma i es trobaven en la
muntanya Aventino.

Va prosseguir la conquesta del Laci, i va instal.lar a Roma a un cert nombre de llatins, al
turó del Aventino, que va ser el nucli de la classe dels plebeus, sense dret de
representació en el Senat.



Les seves obres publiques:

Va destacar també en l'àmbit de les obres públiques: va construir un pont de fusta sobre
el riu Tíber, el Pons Sublicius; va fundar el port d'Ostia, per protegir l'estuari del Tíber; va
construir unes salines; va construir una presó al mig de la ciutat a prop del fòrum i a més
va fortifica el turó del Janículo com a mesura estratègica.



  Port d'ostia:
Riu tíber                                                      Salines




Turó del Janículo


Li va precedir Tuli Hostili, i va ser succeït per Luci Tarquini Prisc.
Luci tarquini:
Biografia:

Luci tarquini Prisc és el cinquè rei de Roma i el primer d'origen etrusc. Va pujar al tro l'any
616 a.C i va durar fins al 578 a.C regnant un total de trenta-vuit anys. Es conegut com
l'autentic fundador de la ciutat de Roma.

Història:

Va ser fill de Demaratos que es va instal·lar a la ciutat etrusca de Tarquínia, va ser
autoritari i guerrer i al mateix temps, gran planificador i urbanista.
Va fer construir un palau etrusc, en un temps en què les cabanes eren els habitatges de la
gent. Va manar que li fabriquessin un tro ostentós on s'asseia sempre i tenia al cap un elm
amb adorns de plomes.
Era ric i malbaratador entre gent pobres de costums molt austeres. Com a fill de grec,
havia rebut una educació bastant completa; sabia filosofia, geografia, matemàtiques i
altres matèries.

Va aconseguir que el Laci li rendís vassallatge i més tard va lluitar contra els sabins i va
aconseguir apoderar-se de més terres. Luci Tarquini va ser el gran impulsor de la indústria
de Roma. Va introduir el costum etrusca del triomf, després de la seva guerra victoriosa.

Les seves grans obres publiques:

Va donar impulsar un grans monuments i obres publiques, com la cloaca màxima, o el
Temple de Júpiter al Capitoli. També un dels seus millors projectes de construcció va ser:
el Circ màxim, un gran estadi on es feien carreres de cavalls, que es fins ara el major de
tots fundat en el món.
Cloaca màxima                                           Temple de Júpiter




Circ màxim

Quan va morir el Anc Marci, Tarquini Prisc va encarregar de allunyar els fills de Anc marci
de la ciutat de Roma i d'aquesta manera va poder reclamar el dret al tro convencen als
ciutadans de la ciutat de la seva idoneïtat.


La seva mort:

Va morir assassinat per dos pastors escollits pels dos fills de Anc Marci, assassinat amb un
cop destral al cap i en el seu lloc va ser elegit el successor Servi Tuli també d'origen
etrusc, gendre de Tarquini Prisc.
Poble etrusc:
Historia:

Des de la Toscana es van estendre pel sud cap al Laci i la part septentrional de la
Campània, on van xocar amb les colònies gregues, van ocupar la zona al voltant de la vall
del riu Po, en l'actual regió de Llombardia.

Van arribar a ser una gran potència naval a la Mediterrània Occidental, la qual cosa els va
permetre establir factories a Sardenya i Còrsega.

Però al segle V a. C va començar a reduir-se fortament el seu poder, va haver d'afrontar
les invasions dels celtes i els atacs de grecs i cartaginesos.
La seva derrota definitiva, pels romans, es va veure facilitada per aquests enfrontaments i
per que els etruscs mai van formar un estat unificat si no una confederació de ciutats de
mitjana grandària.
La seva cultura i les seves tècniques militars superiors van fer d'aquest poble l'amo del
nord i centre de la Península Itàlica des del segle VIII a. C. fins a l'arribada de Roma. Cap
al 40 a. C., les diferents ciutats d'Etrúria van perdre la seva independència política i es va
convertir en part de l'Imperi Romà.

Art:

Es te que destacar l'art funerari i la seva relació en la pintura i escultura, destacant les
seves terracotes i la de una pedra local anomenada "nenfro".
Van desenvolupar una important indústria orfebre, van treballar el bronze i van crear l'estil
Bucchero en ceràmica.
Un altre punt important és la pintura on diverses escoles van produir frescos admirables
de temes narratius, anecdòtics i principalment funeraris.

L'art etrusc va arribar a Roma un extraordinari naturalisme pel que fa a la representació de
rostres: els bustos sónuna invenció etrusca, el bust esta realitzat en bronze fundi't i la
persona retratada sol estar idealitzada. Els colors preferits en la pintura pels etruscs van
ser el vermell, verd i el blau.




Entre les obres més destacables es troben:
El Apolo de Veio escultura del déu Apolo del segle VI a. C.




La Quimera d'Arezzo: datada entre 380 i 360 a. C. Ws va convertir en símbol del
nacionalisme toscà.




Lloba Capitolina o Lupa Capitolina: és una obra etrusca del segle IV a. C., pel que fa als
dos nens que representen a Ròmul i Rem.
Mart de Todi, escultura d'un guerrer armat d'una manera semblant al dels hoplites grecs,
encara que l'armament es en la realitat, etrusc.




L'Arringatore (l'orador): representa un noble anomenat Aule Meteli, però es desconeix qui
era.
El sarcòfag dels esposos: Construït en terracota, la tapa del sarcòfag representa una
parella recolzada en un triclini.




El Frontó de Talamone, frontó amb relleus de terracota d'un temple etrusc del segle II.




Art etrusc
Elivalls

More Related Content

What's hot

What's hot (18)

Societat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi RomàSocietat i vida a l'Imperi Romà
Societat i vida a l'Imperi Romà
 
L'Antiga Roma
L'Antiga RomaL'Antiga Roma
L'Antiga Roma
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Mon romà (i)
Mon romà (i)Mon romà (i)
Mon romà (i)
 
Món romà (iv)
Món romà (iv)Món romà (iv)
Món romà (iv)
 
Contex HistòRic De Roma
Contex HistòRic De RomaContex HistòRic De Roma
Contex HistòRic De Roma
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ13. L'IMPERI ROMÀ
13. L'IMPERI ROMÀ
 
La història dels romans
La història dels romansLa història dels romans
La història dels romans
 
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀTema 13.- L'IMPERI ROMÀ
Tema 13.- L'IMPERI ROMÀ
 
La Romanització De La PeníNsula IbèRica
La Romanització De La PeníNsula IbèRicaLa Romanització De La PeníNsula IbèRica
La Romanització De La PeníNsula IbèRica
 
Hispania Romana -I-
Hispania Romana -I-Hispania Romana -I-
Hispania Romana -I-
 
Ciutat dels set_turons
Ciutat dels set_turonsCiutat dels set_turons
Ciutat dels set_turons
 
L’imperi romà
L’imperi romàL’imperi romà
L’imperi romà
 
Edat Antiga
Edat AntigaEdat Antiga
Edat Antiga
 
La ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificisLa ciutat romana i els seus edificis
La ciutat romana i els seus edificis
 
Tarraco
TarracoTarraco
Tarraco
 
Civilització Romana
Civilització RomanaCivilització Romana
Civilització Romana
 

Viewers also liked

Tema1 proyectos
Tema1 proyectosTema1 proyectos
Tema1 proyectosAleman007
 
El aula a través de actividades lúdicas
El aula a través de actividades lúdicasEl aula a través de actividades lúdicas
El aula a través de actividades lúdicasFrancisco Pelayo
 
Mejoramiento del clima y ambiente en el aula, a partir de la interacción entr...
Mejoramiento del clima y ambiente en el aula, a partir de la interacción entr...Mejoramiento del clima y ambiente en el aula, a partir de la interacción entr...
Mejoramiento del clima y ambiente en el aula, a partir de la interacción entr...Hector Urrutia Ortega
 
principios pedagógicos que sustentan al plan de estudios
principios pedagógicos que sustentan al plan de estudios principios pedagógicos que sustentan al plan de estudios
principios pedagógicos que sustentan al plan de estudios Emilia Morales Berber
 

Viewers also liked (6)

Tema1 proyectos
Tema1 proyectosTema1 proyectos
Tema1 proyectos
 
El aula a través de actividades lúdicas
El aula a través de actividades lúdicasEl aula a través de actividades lúdicas
El aula a través de actividades lúdicas
 
Modelo de plan de mejora
Modelo de plan de mejoraModelo de plan de mejora
Modelo de plan de mejora
 
Cómo crear un ambiente de aula adecuado
Cómo crear un ambiente de aula adecuado Cómo crear un ambiente de aula adecuado
Cómo crear un ambiente de aula adecuado
 
Mejoramiento del clima y ambiente en el aula, a partir de la interacción entr...
Mejoramiento del clima y ambiente en el aula, a partir de la interacción entr...Mejoramiento del clima y ambiente en el aula, a partir de la interacción entr...
Mejoramiento del clima y ambiente en el aula, a partir de la interacción entr...
 
principios pedagógicos que sustentan al plan de estudios
principios pedagógicos que sustentan al plan de estudios principios pedagógicos que sustentan al plan de estudios
principios pedagógicos que sustentan al plan de estudios
 

Similar to Elivalls

Similar to Elivalls (20)

Grup6
Grup6Grup6
Grup6
 
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
1. HISTÒRIA DE ROMA 1.pptx
 
Grup5
Grup5Grup5
Grup5
 
L'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGAL'ART A LA ROMA ANTIGA
L'ART A LA ROMA ANTIGA
 
Prehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antigaPrehistòria i h. antiga
Prehistòria i h. antiga
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
Imperi romà
Imperi romàImperi romà
Imperi romà
 
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC.
 
Roma
RomaRoma
Roma
 
03e hfa's
03e hfa's 03e hfa's
03e hfa's
 
Etapes de la història de roma
Etapes de la història de roma Etapes de la història de roma
Etapes de la història de roma
 
Revista imperi roma
Revista imperi romaRevista imperi roma
Revista imperi roma
 
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRICART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
ART ROMÀ: CONTEXT HISTÒRIC
 
Viatge a Roma
Viatge a RomaViatge a Roma
Viatge a Roma
 
ART ETRUSC. INTRODUCCIÓ ROMA
ART ETRUSC. INTRODUCCIÓ ROMAART ETRUSC. INTRODUCCIÓ ROMA
ART ETRUSC. INTRODUCCIÓ ROMA
 
Xi xv
Xi xvXi xv
Xi xv
 
Art romà. Característiques
Art romà. CaracterístiquesArt romà. Característiques
Art romà. Característiques
 
Portfoli ud 3
Portfoli ud 3Portfoli ud 3
Portfoli ud 3
 
05. art romà context
05. art romà context05. art romà context
05. art romà context
 
Ab urbe condita
Ab urbe conditaAb urbe condita
Ab urbe condita
 

More from Seminari de Clàssiques-INS Eugeni d'Ors

More from Seminari de Clàssiques-INS Eugeni d'Ors (19)

Diadesclassiques 15
Diadesclassiques 15Diadesclassiques 15
Diadesclassiques 15
 
Hispania romana
Hispania romanaHispania romana
Hispania romana
 
Imperi
ImperiImperi
Imperi
 
Juli cesar
Juli cesarJuli cesar
Juli cesar
 
Els 7 turons ariadnacorr
Els 7 turons ariadnacorrEls 7 turons ariadnacorr
Els 7 turons ariadnacorr
 
Llatí el jurament dels horacis de david.aida padró
Llatí   el jurament dels horacis de david.aida padróLlatí   el jurament dels horacis de david.aida padró
Llatí el jurament dels horacis de david.aida padró
 
Els 7 turons ariadnacorr
Els 7 turons ariadnacorrEls 7 turons ariadnacorr
Els 7 turons ariadnacorr
 
Elenarodri
ElenarodriElenarodri
Elenarodri
 
Les nou muses melissa
Les nou muses melissaLes nou muses melissa
Les nou muses melissa
 
Thaisedeta
ThaisedetaThaisedeta
Thaisedeta
 
Raptedavid hanane
Raptedavid hananeRaptedavid hanane
Raptedavid hanane
 
El rapte de les sabines 2 sandra
El rapte de les sabines 2 sandraEl rapte de les sabines 2 sandra
El rapte de les sabines 2 sandra
 
Habitatge a roma
Habitatge a romaHabitatge a roma
Habitatge a roma
 
Grècia i roma
Grècia i romaGrècia i roma
Grècia i roma
 
4t Eso 10 11 V 17 5 10
4t Eso 10 11 V 17 5 104t Eso 10 11 V 17 5 10
4t Eso 10 11 V 17 5 10
 
Batxillerat1011v.5 05-10
Batxillerat1011v.5 05-10Batxillerat1011v.5 05-10
Batxillerat1011v.5 05-10
 
Presentaciofoix0910
Presentaciofoix0910Presentaciofoix0910
Presentaciofoix0910
 
Batxillerat
BatxilleratBatxillerat
Batxillerat
 
4t Eso
4t Eso4t Eso
4t Eso
 

Recently uploaded

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaISMAELALVAREZCABRERA
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555twunt
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfErnest Lluch
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.Lasilviatecno
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfISMAELALVAREZCABRERA
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERSSuperAdmin9
 

Recently uploaded (7)

ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes SaPrograma Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
Programa Dansa Ara Garraf Les Roquetes Sa
 
feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555feedback.pdf55555555555555555555555555555
feedback.pdf55555555555555555555555555555
 
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdfINFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
INFORME_BAREM_PROVISIONAL_BAREMELLUCH.pdf
 
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
TIPUS DE POSICIONS D'UNA RECTA. VERITABLE MAGNITUD.
 
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdfESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
 
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
4 RATLLES - MAIG 2024 - ESCOLA AMETLLERS
 

Elivalls

  • 1. Treball Llatí: Els reis Anc Marci i Luci tarquini
  • 2. Nom: Elisabeth Valls Carrasco Curs: 4rt ESO C Anc Marci Biografia: Anc Marci (642 aC - 617 aC) va ser el quart dels set reis de Roma, possiblement llegendari, com els anteriors. Era nét del segon rei, Numa Pompili, per part materna, va ser l'últim rei d'origen sabí. La seva mare era Pompili i el seu pare Numa Marci. Presenta elements característics de Ròmul i altres de Numa. Del primer, la seva conquesta, que va suposar l'extensió del domini de Roma sobre un ampli territori i el creixement demogràfic de la ciutat. Del segon, un gran respecte i dedicació cap a les institucions religioses.
  • 3. Aquests fenòmens li van afavorir durant el seu regnat: En primer lloc l'expansió territorial i el control que va exercir sobre altres comunitats que va facilitar una important massa de població entres a formar part de la vida romana. Els etruscs va combatre contra els sabins, llatins i a la ciutat de Veïns i va aconseguir el control de les importants ciutats de Politorio, Teleno, quen i Medulio. Les poblacions obtingudes per Anc Merci van ser el resultat de la ciutadania de roma i es trobaven en la muntanya Aventino. Va prosseguir la conquesta del Laci, i va instal.lar a Roma a un cert nombre de llatins, al turó del Aventino, que va ser el nucli de la classe dels plebeus, sense dret de representació en el Senat. Les seves obres publiques: Va destacar també en l'àmbit de les obres públiques: va construir un pont de fusta sobre el riu Tíber, el Pons Sublicius; va fundar el port d'Ostia, per protegir l'estuari del Tíber; va construir unes salines; va construir una presó al mig de la ciutat a prop del fòrum i a més va fortifica el turó del Janículo com a mesura estratègica. Port d'ostia:
  • 4.
  • 5. Riu tíber Salines Turó del Janículo Li va precedir Tuli Hostili, i va ser succeït per Luci Tarquini Prisc.
  • 6. Luci tarquini: Biografia: Luci tarquini Prisc és el cinquè rei de Roma i el primer d'origen etrusc. Va pujar al tro l'any 616 a.C i va durar fins al 578 a.C regnant un total de trenta-vuit anys. Es conegut com l'autentic fundador de la ciutat de Roma. Història: Va ser fill de Demaratos que es va instal·lar a la ciutat etrusca de Tarquínia, va ser autoritari i guerrer i al mateix temps, gran planificador i urbanista. Va fer construir un palau etrusc, en un temps en què les cabanes eren els habitatges de la gent. Va manar que li fabriquessin un tro ostentós on s'asseia sempre i tenia al cap un elm amb adorns de plomes. Era ric i malbaratador entre gent pobres de costums molt austeres. Com a fill de grec, havia rebut una educació bastant completa; sabia filosofia, geografia, matemàtiques i altres matèries. Va aconseguir que el Laci li rendís vassallatge i més tard va lluitar contra els sabins i va aconseguir apoderar-se de més terres. Luci Tarquini va ser el gran impulsor de la indústria de Roma. Va introduir el costum etrusca del triomf, després de la seva guerra victoriosa. Les seves grans obres publiques: Va donar impulsar un grans monuments i obres publiques, com la cloaca màxima, o el Temple de Júpiter al Capitoli. També un dels seus millors projectes de construcció va ser: el Circ màxim, un gran estadi on es feien carreres de cavalls, que es fins ara el major de tots fundat en el món.
  • 7. Cloaca màxima Temple de Júpiter Circ màxim Quan va morir el Anc Marci, Tarquini Prisc va encarregar de allunyar els fills de Anc marci de la ciutat de Roma i d'aquesta manera va poder reclamar el dret al tro convencen als ciutadans de la ciutat de la seva idoneïtat. La seva mort: Va morir assassinat per dos pastors escollits pels dos fills de Anc Marci, assassinat amb un cop destral al cap i en el seu lloc va ser elegit el successor Servi Tuli també d'origen etrusc, gendre de Tarquini Prisc.
  • 8. Poble etrusc: Historia: Des de la Toscana es van estendre pel sud cap al Laci i la part septentrional de la Campània, on van xocar amb les colònies gregues, van ocupar la zona al voltant de la vall del riu Po, en l'actual regió de Llombardia. Van arribar a ser una gran potència naval a la Mediterrània Occidental, la qual cosa els va permetre establir factories a Sardenya i Còrsega. Però al segle V a. C va començar a reduir-se fortament el seu poder, va haver d'afrontar les invasions dels celtes i els atacs de grecs i cartaginesos. La seva derrota definitiva, pels romans, es va veure facilitada per aquests enfrontaments i per que els etruscs mai van formar un estat unificat si no una confederació de ciutats de mitjana grandària. La seva cultura i les seves tècniques militars superiors van fer d'aquest poble l'amo del nord i centre de la Península Itàlica des del segle VIII a. C. fins a l'arribada de Roma. Cap al 40 a. C., les diferents ciutats d'Etrúria van perdre la seva independència política i es va convertir en part de l'Imperi Romà. Art: Es te que destacar l'art funerari i la seva relació en la pintura i escultura, destacant les seves terracotes i la de una pedra local anomenada "nenfro".
  • 9. Van desenvolupar una important indústria orfebre, van treballar el bronze i van crear l'estil Bucchero en ceràmica.
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13. Un altre punt important és la pintura on diverses escoles van produir frescos admirables de temes narratius, anecdòtics i principalment funeraris. L'art etrusc va arribar a Roma un extraordinari naturalisme pel que fa a la representació de rostres: els bustos sónuna invenció etrusca, el bust esta realitzat en bronze fundi't i la persona retratada sol estar idealitzada. Els colors preferits en la pintura pels etruscs van ser el vermell, verd i el blau. Entre les obres més destacables es troben:
  • 14. El Apolo de Veio escultura del déu Apolo del segle VI a. C. La Quimera d'Arezzo: datada entre 380 i 360 a. C. Ws va convertir en símbol del nacionalisme toscà. Lloba Capitolina o Lupa Capitolina: és una obra etrusca del segle IV a. C., pel que fa als dos nens que representen a Ròmul i Rem.
  • 15. Mart de Todi, escultura d'un guerrer armat d'una manera semblant al dels hoplites grecs, encara que l'armament es en la realitat, etrusc. L'Arringatore (l'orador): representa un noble anomenat Aule Meteli, però es desconeix qui era.
  • 16. El sarcòfag dels esposos: Construït en terracota, la tapa del sarcòfag representa una parella recolzada en un triclini. El Frontó de Talamone, frontó amb relleus de terracota d'un temple etrusc del segle II. Art etrusc