2. Nom: Elisabeth Valls Carrasco
Curs: 4rt ESO C
Anc Marci
Biografia:
Anc Marci (642 aC - 617 aC) va ser el quart dels set reis de Roma, possiblement
llegendari, com els anteriors.
Era nét del segon rei, Numa Pompili, per part materna, va ser l'últim rei d'origen sabí. La
seva mare era Pompili i el seu pare Numa Marci.
Presenta elements característics de Ròmul i altres de Numa. Del primer, la seva conquesta,
que va suposar l'extensió del domini de Roma sobre un ampli territori i el creixement
demogràfic de la ciutat. Del segon, un gran respecte i dedicació cap a les institucions
religioses.
3. Aquests fenòmens li van afavorir durant el seu regnat:
En primer lloc l'expansió territorial i el control que va exercir sobre altres comunitats que
va facilitar una important massa de població entres a formar part de la vida romana. Els
etruscs va combatre contra els sabins, llatins i a la ciutat de Veïns i va aconseguir el
control de les importants ciutats de Politorio, Teleno, quen i Medulio. Les poblacions
obtingudes per Anc Merci van ser el resultat de la ciutadania de roma i es trobaven en la
muntanya Aventino.
Va prosseguir la conquesta del Laci, i va instal.lar a Roma a un cert nombre de llatins, al
turó del Aventino, que va ser el nucli de la classe dels plebeus, sense dret de
representació en el Senat.
Les seves obres publiques:
Va destacar també en l'àmbit de les obres públiques: va construir un pont de fusta sobre
el riu Tíber, el Pons Sublicius; va fundar el port d'Ostia, per protegir l'estuari del Tíber; va
construir unes salines; va construir una presó al mig de la ciutat a prop del fòrum i a més
va fortifica el turó del Janículo com a mesura estratègica.
Port d'ostia:
4.
5. Riu tíber Salines
Turó del Janículo
Li va precedir Tuli Hostili, i va ser succeït per Luci Tarquini Prisc.
6. Luci tarquini:
Biografia:
Luci tarquini Prisc és el cinquè rei de Roma i el primer d'origen etrusc. Va pujar al tro l'any
616 a.C i va durar fins al 578 a.C regnant un total de trenta-vuit anys. Es conegut com
l'autentic fundador de la ciutat de Roma.
Història:
Va ser fill de Demaratos que es va instal·lar a la ciutat etrusca de Tarquínia, va ser
autoritari i guerrer i al mateix temps, gran planificador i urbanista.
Va fer construir un palau etrusc, en un temps en què les cabanes eren els habitatges de la
gent. Va manar que li fabriquessin un tro ostentós on s'asseia sempre i tenia al cap un elm
amb adorns de plomes.
Era ric i malbaratador entre gent pobres de costums molt austeres. Com a fill de grec,
havia rebut una educació bastant completa; sabia filosofia, geografia, matemàtiques i
altres matèries.
Va aconseguir que el Laci li rendís vassallatge i més tard va lluitar contra els sabins i va
aconseguir apoderar-se de més terres. Luci Tarquini va ser el gran impulsor de la indústria
de Roma. Va introduir el costum etrusca del triomf, després de la seva guerra victoriosa.
Les seves grans obres publiques:
Va donar impulsar un grans monuments i obres publiques, com la cloaca màxima, o el
Temple de Júpiter al Capitoli. També un dels seus millors projectes de construcció va ser:
el Circ màxim, un gran estadi on es feien carreres de cavalls, que es fins ara el major de
tots fundat en el món.
7. Cloaca màxima Temple de Júpiter
Circ màxim
Quan va morir el Anc Marci, Tarquini Prisc va encarregar de allunyar els fills de Anc marci
de la ciutat de Roma i d'aquesta manera va poder reclamar el dret al tro convencen als
ciutadans de la ciutat de la seva idoneïtat.
La seva mort:
Va morir assassinat per dos pastors escollits pels dos fills de Anc Marci, assassinat amb un
cop destral al cap i en el seu lloc va ser elegit el successor Servi Tuli també d'origen
etrusc, gendre de Tarquini Prisc.
8. Poble etrusc:
Historia:
Des de la Toscana es van estendre pel sud cap al Laci i la part septentrional de la
Campània, on van xocar amb les colònies gregues, van ocupar la zona al voltant de la vall
del riu Po, en l'actual regió de Llombardia.
Van arribar a ser una gran potència naval a la Mediterrània Occidental, la qual cosa els va
permetre establir factories a Sardenya i Còrsega.
Però al segle V a. C va començar a reduir-se fortament el seu poder, va haver d'afrontar
les invasions dels celtes i els atacs de grecs i cartaginesos.
La seva derrota definitiva, pels romans, es va veure facilitada per aquests enfrontaments i
per que els etruscs mai van formar un estat unificat si no una confederació de ciutats de
mitjana grandària.
La seva cultura i les seves tècniques militars superiors van fer d'aquest poble l'amo del
nord i centre de la Península Itàlica des del segle VIII a. C. fins a l'arribada de Roma. Cap
al 40 a. C., les diferents ciutats d'Etrúria van perdre la seva independència política i es va
convertir en part de l'Imperi Romà.
Art:
Es te que destacar l'art funerari i la seva relació en la pintura i escultura, destacant les
seves terracotes i la de una pedra local anomenada "nenfro".
9. Van desenvolupar una important indústria orfebre, van treballar el bronze i van crear l'estil
Bucchero en ceràmica.
10.
11.
12.
13. Un altre punt important és la pintura on diverses escoles van produir frescos admirables
de temes narratius, anecdòtics i principalment funeraris.
L'art etrusc va arribar a Roma un extraordinari naturalisme pel que fa a la representació de
rostres: els bustos sónuna invenció etrusca, el bust esta realitzat en bronze fundi't i la
persona retratada sol estar idealitzada. Els colors preferits en la pintura pels etruscs van
ser el vermell, verd i el blau.
Entre les obres més destacables es troben:
14. El Apolo de Veio escultura del déu Apolo del segle VI a. C.
La Quimera d'Arezzo: datada entre 380 i 360 a. C. Ws va convertir en símbol del
nacionalisme toscà.
Lloba Capitolina o Lupa Capitolina: és una obra etrusca del segle IV a. C., pel que fa als
dos nens que representen a Ròmul i Rem.
15. Mart de Todi, escultura d'un guerrer armat d'una manera semblant al dels hoplites grecs,
encara que l'armament es en la realitat, etrusc.
L'Arringatore (l'orador): representa un noble anomenat Aule Meteli, però es desconeix qui
era.
16. El sarcòfag dels esposos: Construït en terracota, la tapa del sarcòfag representa una
parella recolzada en un triclini.
El Frontó de Talamone, frontó amb relleus de terracota d'un temple etrusc del segle II.
Art etrusc
