Per a una didàctica de la filosofia a Secundària Jordi Beltran del Rey És desitjable i possible ensenyar continguts filosòfics als IES. Això crea una (modesta) filosofia en acte, que cal conduir mitjançant una acurada elaboració didàctica

El punt de partida Hi ha, com a d’altres paisos, filosofia a secundària. Existeix polèmica sobre aquest fet: L’extensió de l’ensenyament a la totalitat de la població planteja noves demandes Els programes i les matèries canvien: tecnologia, segon idioma La literatura pedagògica manejada pels programadors educatius correspon a àmbits culturals on no hi ha l’epígraf “filosofia” El professorat de filosofia que més soroll va fer es va mostrar globalment contrari a la LOGSE, tot alimentant la idea que la filosofia no tenia lloc a la nova secundària

Hi ha, com a d’altres paisos, filosofia a secundària.

Existeix polèmica sobre aquest fet:

L’extensió de l’ensenyament a la totalitat de la població planteja noves demandes

Els programes i les matèries canvien: tecnologia, segon idioma

La literatura pedagògica manejada pels programadors educatius correspon a àmbits culturals on no hi ha l’epígraf “filosofia”

El professorat de filosofia que més soroll va fer es va mostrar globalment contrari a la LOGSE, tot alimentant la idea que la filosofia no tenia lloc a la nova secundària

L’estat de la didàctica de la filosofia a l’Estat Inexistència gairebé completa d’investigació a nivell universitari. Dispersió i manca d’elaboració teòrica i de validació de la didàctica empírica a secundària: els mètodes són poc precisos en general, poc transmissibles referits a les intencions del professorat, i no a les ments de l’alumnat Escassetat de publicacions sobre el tema (Pedro Fernandez Falagán (2004, 1997, 1996) “La enseñanza de la filosofia. Bibliografía española” a Diálogo Filosófico números 34, 39, 58. Madrid) Avenços en les pràctiques Filosofia 3/18 Mirada (miop?) a d’altres països (ACIREPH, SFI, ATHENEA, CEF)

Inexistència gairebé completa d’investigació a nivell universitari.

Dispersió i manca d’elaboració teòrica i de validació de la didàctica empírica a secundària:

els mètodes són poc precisos

en general, poc transmissibles

referits a les intencions del professorat, i no a les ments de l’alumnat

Escassetat de publicacions sobre el tema

(Pedro Fernandez Falagán (2004, 1997, 1996) “La enseñanza de la filosofia. Bibliografía española” a Diálogo Filosófico números 34, 39, 58. Madrid)

Avenços en les pràctiques

Filosofia 3/18

Mirada (miop?) a d’altres països (ACIREPH, SFI, ATHENEA, CEF)

Causes del retard en investigació (TOZZI, M; VINCENT, C. (1993) “Peut-on didactiser l’enseignement philosophique?” a L’enseignement philosophique , novembre-desembre 1995) Exògenes Endògenes Resistències

Exògenes

Endògenes

Resistències

El retard en investigació en didàctica de la filosofia Causes exògenes Es troba a la fi de l’ensenyament secundari S’imparteix a pocs cursos No cal una articulació psicogenètica de la matèria perquè l’alumnat ja ha assolit una maduresa intel.lectual. Dificultat de situar la investigació on es fa: facultats de filosofia i de ciències de l’educació. Inclusió organitzativa en ciències socials Poca demanda en formació inicial i permanent (nombre estable de professorat amb mitja de 20 anys d’experiència)

Es troba a la fi de l’ensenyament secundari

S’imparteix a pocs cursos

No cal una articulació psicogenètica de la matèria perquè l’alumnat ja ha assolit una maduresa intel.lectual.

Dificultat de situar la investigació on es fa: facultats de filosofia i de ciències de l’educació.

Inclusió organitzativa en ciències socials

Poca demanda en formació inicial i permanent (nombre estable de professorat amb mitja de 20 anys d’experiència)

El retard en investigació en didàctica de la filosofia Causes endògenes La filosofia no està científicament codificada. Hi ha grans variacions ens els currículums universitaris. No hi ha una obsolescència ràpida dels continguts No té un desenvolupament progressiu en què cada etapa reposa sobre els coneixements anteriors La postmodernitat: coneixement sense criteri i valors sense fonament Hi ha professorat que creu que la filosofia és didàctica per ella mateixa: l’alumne ha d’imitar el professor de filosofia

La filosofia no està científicament codificada. Hi ha grans variacions ens els currículums universitaris.

No hi ha una obsolescència ràpida dels continguts

No té un desenvolupament progressiu en què cada etapa reposa sobre els coneixements anteriors

La postmodernitat: coneixement sense criteri i valors sense fonament

Hi ha professorat que creu que la filosofia és didàctica per ella mateixa: l’alumne ha d’imitar el professor de filosofia

Les resistències Mario de Pasquale: “Etat des lieux de la recherche en didactique” http://www.crdp-montpellier.fr/ressources/ sommaire dossier international_archivesag01_039.htm Idealització de la filosofia i el seu públic Desconeixement de la didàctica de la filosofia Món autoreferencial que no té en compte la realitat dels IES Ingènua creença en la correlació entre ser un bon filòsof i ser escoltat i aplaudit per tothom Incapacitat de concebre que el rebuig a certs continguts filosòfics sigui degut a no tenir en compte a l’hora d’ensenyar-los les circumstàncies existencials, històriques i psicològiques dels grups a qui s’adreça Suposició que la conferència és l’únic model de classe filosòfica Dificultat per reconèixer que en filosofia hi ha implicades les mateixes capacitats intel.lectuals requerides per fer un pressupost, llegir una novel.la, o expressar un pensament

Idealització de la filosofia i el seu públic

Desconeixement de la didàctica de la filosofia

Món autoreferencial que no té en compte la realitat dels IES

Ingènua creença en la correlació entre ser un bon filòsof i ser escoltat i aplaudit per tothom

Incapacitat de concebre que el rebuig a certs continguts filosòfics sigui degut a no tenir en compte a l’hora d’ensenyar-los les circumstàncies existencials, històriques i psicològiques dels grups a qui s’adreça

Suposició que la conferència és l’únic model de classe filosòfica

Dificultat per reconèixer que en filosofia hi ha implicades les mateixes capacitats intel.lectuals requerides per fer un pressupost, llegir una novel.la, o expressar un pensament

És possible ensenyar filosofia a secundària? Sí, perdent qualitat la filosofia és més difícil que d’altres assignatures Sí, com a succedani No, es desnaturalitza Cal reservar-la als iniciats que demostrin interès Destrueix tot ordre Sí. La filosofia a secundària és una de les maneres en què es produeix la filosofia contemporània Criteris disciplinars Criteris educatius Criteris pedagògics

Sí, perdent qualitat

la filosofia és més difícil que d’altres assignatures

Sí, com a succedani

No, es desnaturalitza

Cal reservar-la als iniciats que demostrin interès

Destrueix tot ordre

Sí. La filosofia a secundària és una de les maneres en què es produeix la filosofia contemporània

Criteris disciplinars

Criteris educatius

Criteris pedagògics

Criteris disciplinars Métode deliberatiu i eclèctic ( BOLIVAR BOTÍA, Antonio (1987) “Modelos de enseñar filosofia” Diàlogo filosófico, número 8, mayo-agosto ) Ideal il.lustrat, “pensar per un mateix” (TOZZI, Michel (2002) Penser par soi-mème. Chronique sociale . Lyon) Constitució mútua de la filosofia i la seva didàctica ( REVENGA ORTEGA, Alberto (2005) “Pensar la filosofia desde su mediación didáctica”, a Diálogo filosofico ) Filòsofs que han considerat que era bo que s’ensenyés a la joventut: Calicles, Epicur, Montaigne, Jaspers, Lipman, Luc Ferry (TOZZI, Michel : “Annexe sur l’âge de philosopher” a www.philotozzi.com /articles/article141.htm ) Els corrents actuals (Filosofia analítica, Constructivisme, Fenomenologia, Dialèctica, Hermenèutica, Descontrucció) fan cadascun èmfasi en algun procediment que caracteritzen el filosofar (Interpretació de textos filosòfics, debats, anàlisi de conceptes, argumentacions ...). Cal ensenyar aquests procediments en la lectura, l’escriptura i el diàleg. (ROHBECK, Johannes (2004) “Orientations philosophiques et métodes didactiques” Agora , n. 20http://www.crdp-montpellier.fr/ressources/agora/index.html)

Métode deliberatiu i eclèctic ( BOLIVAR BOTÍA, Antonio (1987) “Modelos de enseñar filosofia” Diàlogo filosófico, número 8, mayo-agosto )

Ideal il.lustrat, “pensar per un mateix” (TOZZI, Michel (2002) Penser par soi-mème. Chronique sociale . Lyon)

Constitució mútua de la filosofia i la seva didàctica ( REVENGA ORTEGA, Alberto (2005) “Pensar la filosofia desde su mediación didáctica”, a Diálogo filosofico )

Filòsofs que han considerat que era bo que s’ensenyés a la joventut: Calicles, Epicur, Montaigne, Jaspers, Lipman, Luc Ferry (TOZZI, Michel : “Annexe sur l’âge de philosopher” a www.philotozzi.com /articles/article141.htm )

Els corrents actuals (Filosofia analítica, Constructivisme, Fenomenologia, Dialèctica, Hermenèutica, Descontrucció) fan cadascun èmfasi en algun procediment que caracteritzen el filosofar (Interpretació de textos filosòfics, debats, anàlisi de conceptes, argumentacions ...). Cal ensenyar aquests procediments en la lectura, l’escriptura i el diàleg. (ROHBECK, Johannes (2004) “Orientations philosophiques et métodes didactiques” Agora , n. 20http://www.crdp-montpellier.fr/ressources/agora/index.html)

Criteris educatius 1 La filosofia comporta “Desig d’humanitat”: racionalitat, subjecte autònom, societat oberta, compromís social, comunitat d evalors per consens, realitat On ensenyar, si no: Que cal decidir Que som responsables Que és perillós acceptar sense jutjar Que malgrat que fem burla de les pseudociències, cal haver posat a prova la nostra credulitat per quan ens trobem necessitats d’ajut Que la ciència, amb les seves imperfeccions i limitacions és la millor font de saber que tenim Que, malgrat això, la ciència no ens dóna una guia per a la nostra vida Que tots els humans tenim la mateixa dignitat .. Demanda social de filosofia, moda o símptoma? La filosofia pot col.laborar a l’aprendre a aprendre i aprendre a conviure (Delors)

La filosofia comporta “Desig d’humanitat”: racionalitat, subjecte autònom, societat oberta, compromís social, comunitat d evalors per consens, realitat

On ensenyar, si no:

Que cal decidir

Que som responsables

Que és perillós acceptar sense jutjar

Que malgrat que fem burla de les pseudociències, cal haver posat a prova la nostra credulitat per quan ens trobem necessitats d’ajut

Que la ciència, amb les seves imperfeccions i limitacions és la millor font de saber que tenim

Que, malgrat això, la ciència no ens dóna una guia per a la nostra vida

Que tots els humans tenim la mateixa dignitat ..

Demanda social de filosofia, moda o símptoma?

La filosofia pot col.laborar a l’aprendre a aprendre i aprendre a conviure (Delors)

Criteris educatius 2 El 28 de febrer de 2005 la UNESCO aprovà un pla intersectorial sobre filosofia que recollia la declaració de París sobre l’ensenyament de la filosofia de 1995 (document complet a http :// www.geocities.com / adhocfilo /Arxius/ InformeUnesco.pdf ) “ Todo individuo debe tener derecho a dedicarse al libre estudio de la filosofía bajo cualquier forma y en cualquier lugar del mundo; La enseñanza de la filosofía debe mantenerse o ampliarse donde ya existe, implantarse donde aún no existe y ser nombrada explícitamente con la palabra “ filosofía ”; La enseñanza de la filosofía debería ser impartida por profesores cualificados e instruidos específicamente a tal efecto y no estar supeditada a consideración económica, técnica, religiosa, política o ideológica alguna; Aun manteniendo su autonomía, la enseñanza de la filosofía debería vincularse en la medida de lo posible a la formación académica o profesional en todos los campos” (Cita de Roger-Pol Droit ( 1995) Filosofía y democracia en el mundo: una encuesta de la UNESCO , Ediciones UNESCO)

El 28 de febrer de 2005 la UNESCO aprovà un pla intersectorial sobre filosofia que recollia la declaració de París sobre l’ensenyament de la filosofia de 1995

(document complet a http :// www.geocities.com / adhocfilo /Arxius/ InformeUnesco.pdf )

“ Todo individuo debe tener derecho a dedicarse al libre estudio de la filosofía bajo cualquier forma y en cualquier lugar del mundo;

La enseñanza de la filosofía debe mantenerse o ampliarse donde ya existe, implantarse donde aún no existe y ser nombrada explícitamente con la palabra “ filosofía ”;

La enseñanza de la filosofía debería ser impartida por profesores cualificados e instruidos específicamente a tal efecto y no estar supeditada a consideración económica, técnica, religiosa, política o ideológica alguna;

Aun manteniendo su autonomía, la enseñanza de la filosofía debería vincularse en la medida de lo posible a la formación académica o profesional en todos los campos” (Cita de Roger-Pol Droit ( 1995) Filosofía y democracia en el mundo: una encuesta de la UNESCO , Ediciones UNESCO)

Criteris pedagògics Hi ha nivells en el filosofar És una matèria entre altres, que poden ajudar-se Com que representa un aprenentatge cognitiu, verbal i actitudinal complex pot manllevar-se troballes d’altres disciplines Són els procediments els que ens permeten fer filosofia: Problematisar Conceptualitzar Argumentar Els procediments no són buits: Diàleg, respecte, rigor, acceptació de les persones, distingir tipus de continguts, no fer sempre tractament històric, fer peu en els autors, recolzar-se en la millor ciència, practicar l’escriptura creativa, recordar que només s’aprèn el que es fa; recordar que pensar per un mateix no es pot aprendre si no .. es pensa per un mateix La classe de filosofia, de temple a taller (Canguilhem) parlar, llegir i escriure filosòficament.

Hi ha nivells en el filosofar

És una matèria entre altres, que poden ajudar-se

Com que representa un aprenentatge cognitiu, verbal i actitudinal complex pot manllevar-se troballes d’altres disciplines

Són els procediments els que ens permeten fer filosofia:

Problematisar

Conceptualitzar

Argumentar

Els procediments no són buits: Diàleg, respecte, rigor, acceptació de les persones, distingir tipus de continguts, no fer sempre tractament històric, fer peu en els autors, recolzar-se en la millor ciència, practicar l’escriptura creativa, recordar que només s’aprèn el que es fa; recordar que pensar per un mateix no es pot aprendre si no .. es pensa per un mateix

La classe de filosofia, de temple a taller (Canguilhem) parlar, llegir i escriure filosòficament.