Per a una didàctica de la Filosofia

1,425 views
1,346 views

Published on

Published in: Travel, Entertainment & Humor
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,425
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
140
Actions
Shares
0
Downloads
53
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Per a una didàctica de la Filosofia

  1. 2. Per a una didàctica de la filosofia a Secundària Jordi Beltran del Rey És desitjable i possible ensenyar continguts filosòfics als IES. Això crea una (modesta) filosofia en acte, que cal conduir mitjançant una acurada elaboració didàctica
  2. 3. El punt de partida <ul><li>Hi ha, com a d’altres paisos, filosofia a secundària. </li></ul><ul><li>Existeix polèmica sobre aquest fet: </li></ul><ul><ul><li>L’extensió de l’ensenyament a la totalitat de la població planteja noves demandes </li></ul></ul><ul><ul><li>Els programes i les matèries canvien: tecnologia, segon idioma </li></ul></ul><ul><ul><li>La literatura pedagògica manejada pels programadors educatius correspon a àmbits culturals on no hi ha l’epígraf “filosofia” </li></ul></ul><ul><ul><li>El professorat de filosofia que més soroll va fer es va mostrar globalment contrari a la LOGSE, tot alimentant la idea que la filosofia no tenia lloc a la nova secundària </li></ul></ul>
  3. 4. L’estat de la didàctica de la filosofia a l’Estat <ul><li>Inexistència gairebé completa d’investigació a nivell universitari. </li></ul><ul><li>Dispersió i manca d’elaboració teòrica i de validació de la didàctica empírica a secundària: </li></ul><ul><ul><li>els mètodes són poc precisos </li></ul></ul><ul><ul><li>en general, poc transmissibles </li></ul></ul><ul><ul><li>referits a les intencions del professorat, i no a les ments de l’alumnat </li></ul></ul><ul><li>Escassetat de publicacions sobre el tema </li></ul><ul><li>(Pedro Fernandez Falagán (2004, 1997, 1996) “La enseñanza de la filosofia. Bibliografía española” a Diálogo Filosófico números 34, 39, 58. Madrid) </li></ul><ul><li>Avenços en les pràctiques </li></ul><ul><li>Filosofia 3/18 </li></ul><ul><li>Mirada (miop?) a d’altres països (ACIREPH, SFI, ATHENEA, CEF) </li></ul>
  4. 5. Causes del retard en investigació (TOZZI, M; VINCENT, C. (1993) “Peut-on didactiser l’enseignement philosophique?” a L’enseignement philosophique , novembre-desembre 1995) <ul><li>Exògenes </li></ul><ul><li>Endògenes </li></ul><ul><li>Resistències </li></ul>
  5. 6. El retard en investigació en didàctica de la filosofia Causes exògenes <ul><li>Es troba a la fi de l’ensenyament secundari </li></ul><ul><li>S’imparteix a pocs cursos </li></ul><ul><li>No cal una articulació psicogenètica de la matèria perquè l’alumnat ja ha assolit una maduresa intel.lectual. </li></ul><ul><li>Dificultat de situar la investigació on es fa: facultats de filosofia i de ciències de l’educació. </li></ul><ul><li>Inclusió organitzativa en ciències socials </li></ul><ul><li>Poca demanda en formació inicial i permanent (nombre estable de professorat amb mitja de 20 anys d’experiència) </li></ul>
  6. 7. El retard en investigació en didàctica de la filosofia Causes endògenes <ul><li>La filosofia no està científicament codificada. Hi ha grans variacions ens els currículums universitaris. </li></ul><ul><li>No hi ha una obsolescència ràpida dels continguts </li></ul><ul><li>No té un desenvolupament progressiu en què cada etapa reposa sobre els coneixements anteriors </li></ul><ul><li>La postmodernitat: coneixement sense criteri i valors sense fonament </li></ul><ul><li>Hi ha professorat que creu que la filosofia és didàctica per ella mateixa: l’alumne ha d’imitar el professor de filosofia </li></ul>
  7. 8. Les resistències Mario de Pasquale: “Etat des lieux de la recherche en didactique” http://www.crdp-montpellier.fr/ressources/ sommaire dossier international_archivesag01_039.htm <ul><li>Idealització de la filosofia i el seu públic </li></ul><ul><li>Desconeixement de la didàctica de la filosofia </li></ul><ul><li>Món autoreferencial que no té en compte la realitat dels IES </li></ul><ul><li>Ingènua creença en la correlació entre ser un bon filòsof i ser escoltat i aplaudit per tothom </li></ul><ul><li>Incapacitat de concebre que el rebuig a certs continguts filosòfics sigui degut a no tenir en compte a l’hora d’ensenyar-los les circumstàncies existencials, històriques i psicològiques dels grups a qui s’adreça </li></ul><ul><li>Suposició que la conferència és l’únic model de classe filosòfica </li></ul><ul><li>Dificultat per reconèixer que en filosofia hi ha implicades les mateixes capacitats intel.lectuals requerides per fer un pressupost, llegir una novel.la, o expressar un pensament </li></ul>
  8. 9. És possible ensenyar filosofia a secundària? <ul><li>Sí, perdent qualitat </li></ul><ul><ul><li>la filosofia és més difícil que d’altres assignatures </li></ul></ul><ul><li>Sí, com a succedani </li></ul><ul><li>No, es desnaturalitza </li></ul><ul><ul><li>Cal reservar-la als iniciats que demostrin interès </li></ul></ul><ul><ul><li>Destrueix tot ordre </li></ul></ul><ul><li>Sí. La filosofia a secundària és una de les maneres en què es produeix la filosofia contemporània </li></ul><ul><ul><li>Criteris disciplinars </li></ul></ul><ul><ul><li>Criteris educatius </li></ul></ul><ul><ul><li>Criteris pedagògics </li></ul></ul>
  9. 10. Criteris disciplinars <ul><li>Métode deliberatiu i eclèctic ( BOLIVAR BOTÍA, Antonio (1987) “Modelos de enseñar filosofia” Diàlogo filosófico, número 8, mayo-agosto ) </li></ul><ul><li>Ideal il.lustrat, “pensar per un mateix” (TOZZI, Michel (2002) Penser par soi-mème. Chronique sociale . Lyon) </li></ul><ul><li>Constitució mútua de la filosofia i la seva didàctica ( REVENGA ORTEGA, Alberto (2005) “Pensar la filosofia desde su mediación didáctica”, a Diálogo filosofico ) </li></ul><ul><li>Filòsofs que han considerat que era bo que s’ensenyés a la joventut: Calicles, Epicur, Montaigne, Jaspers, Lipman, Luc Ferry (TOZZI, Michel : “Annexe sur l’âge de philosopher” a www.philotozzi.com /articles/article141.htm ) </li></ul><ul><li>Els corrents actuals (Filosofia analítica, Constructivisme, Fenomenologia, Dialèctica, Hermenèutica, Descontrucció) fan cadascun èmfasi en algun procediment que caracteritzen el filosofar (Interpretació de textos filosòfics, debats, anàlisi de conceptes, argumentacions ...). Cal ensenyar aquests procediments en la lectura, l’escriptura i el diàleg. (ROHBECK, Johannes (2004) “Orientations philosophiques et métodes didactiques” Agora , n. 20http://www.crdp-montpellier.fr/ressources/agora/index.html) </li></ul>
  10. 11. Criteris educatius 1 <ul><li>La filosofia comporta “Desig d’humanitat”: racionalitat, subjecte autònom, societat oberta, compromís social, comunitat d evalors per consens, realitat </li></ul><ul><li>On ensenyar, si no: </li></ul><ul><ul><li>Que cal decidir </li></ul></ul><ul><ul><li>Que som responsables </li></ul></ul><ul><ul><li>Que és perillós acceptar sense jutjar </li></ul></ul><ul><ul><li>Que malgrat que fem burla de les pseudociències, cal haver posat a prova la nostra credulitat per quan ens trobem necessitats d’ajut </li></ul></ul><ul><ul><li>Que la ciència, amb les seves imperfeccions i limitacions és la millor font de saber que tenim </li></ul></ul><ul><ul><li>Que, malgrat això, la ciència no ens dóna una guia per a la nostra vida </li></ul></ul><ul><ul><li>Que tots els humans tenim la mateixa dignitat .. </li></ul></ul><ul><li>Demanda social de filosofia, moda o símptoma? </li></ul><ul><li>La filosofia pot col.laborar a l’aprendre a aprendre i aprendre a conviure (Delors) </li></ul>
  11. 12. Criteris educatius 2 <ul><li>El 28 de febrer de 2005 la UNESCO aprovà un pla intersectorial sobre filosofia que recollia la declaració de París sobre l’ensenyament de la filosofia de 1995 </li></ul><ul><li>(document complet a http :// www.geocities.com / adhocfilo /Arxius/ InformeUnesco.pdf ) </li></ul><ul><li>“ Todo individuo debe tener derecho a dedicarse al libre estudio de la filosofía bajo cualquier forma y en cualquier lugar del mundo; </li></ul><ul><li>La enseñanza de la filosofía debe mantenerse o ampliarse donde ya existe, implantarse donde aún no existe y ser nombrada explícitamente con la palabra “ filosofía ”; </li></ul><ul><li>La enseñanza de la filosofía debería ser impartida por profesores cualificados e instruidos específicamente a tal efecto y no estar supeditada a consideración económica, técnica, religiosa, política o ideológica alguna; </li></ul><ul><li>Aun manteniendo su autonomía, la enseñanza de la filosofía debería vincularse en la medida de lo posible a la formación académica o profesional en todos los campos” (Cita de Roger-Pol Droit ( 1995) Filosofía y democracia en el mundo: una encuesta de la UNESCO , Ediciones UNESCO) </li></ul>
  12. 13. Criteris pedagògics <ul><li>Hi ha nivells en el filosofar </li></ul><ul><li>És una matèria entre altres, que poden ajudar-se </li></ul><ul><li>Com que representa un aprenentatge cognitiu, verbal i actitudinal complex pot manllevar-se troballes d’altres disciplines </li></ul><ul><li>Són els procediments els que ens permeten fer filosofia: </li></ul><ul><ul><li>Problematisar </li></ul></ul><ul><ul><li>Conceptualitzar </li></ul></ul><ul><ul><li>Argumentar </li></ul></ul><ul><li>Els procediments no són buits: Diàleg, respecte, rigor, acceptació de les persones, distingir tipus de continguts, no fer sempre tractament històric, fer peu en els autors, recolzar-se en la millor ciència, practicar l’escriptura creativa, recordar que només s’aprèn el que es fa; recordar que pensar per un mateix no es pot aprendre si no .. es pensa per un mateix </li></ul><ul><li>La classe de filosofia, de temple a taller (Canguilhem) parlar, llegir i escriure filosòficament. </li></ul>

×