Your SlideShare is downloading. ×
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1

663
views

Published on

Introducció a la història de la cultura i la literatura catalanes en el context europeu entre finals del segle XIX i el 1936.

Introducció a la història de la cultura i la literatura catalanes en el context europeu entre finals del segle XIX i el 1936.

Published in: Education, Technology

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
663
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. LA CULTURA I LA LITERATURA CATALANES EN EL TRÀNSIT CAP A LA PLENITUD (1880 – 1936) Joan Buades, 2014
  • 2. En poc més de quaranta anys es produeix en la literatura catalana una quantitat i diversitat d'obres sense precedents. Modernisme, Noucentisme i Avantguardes se succeeixen i conviuen o coexisteixen, i també hi ha alguns autors que s'escapen de la classificació dins d'aquests moviments. 1 2 3 MODERNISME NOUCENTISME AVANTGUARDES
  • 3. EL MODERNISME 1892 - 1911
  • 4. • A finals del segle XIX començà als Països Catalans un moviment cultural anomenat coincidint amb altres modernismes d'Europa. • Abastà tots els camps artístics: la pintura, l'escultura, l'arquitectura, l'orfebreria, el moblisme... i també la literatura. • Tot i ser complex i contradictori, el Modernisme pretenia una transformació de la societat a través de la cultura. Volia passar d'una cultura regional i tradicionalista a una altra nacional que fos autosuficient, moderna i comparable a les europees. • Un grup d'intel·lectuals sorgits de la burgesia s'enfronta críticament a la seva pròpia classe i reclama un lloc dirigent en el procés cultural per tal de treure Catalunya del seu endarreriment en relació a Europa. • En els inicis, l'enfrontament amb la burgesia és tan radical que es produeix un trencament amb la societat per part del artistes que amb el temps s'anirà esvaint. Generalitats
  • 5. Noves contradiccions van guaitant…
  • 6. El Progrés topa amb límits i fabrica monstres
  • 7. Grand Hotel de Palma Lluís Domènech i Montaner
  • 8. Pintura modernista catalana Eliseu Meifrèn,Badia de Palma, 1907/1908 Joaquim Mir, Reflexos. Mallorca, 1901 Isidre Nonell, petit vailet, 1903
  • 9. Ramon Casas, La càrrega, 1902
  • 10. CORRENTS IDEOLÒGICS I ESTÈTICS • Regeneracionisme (Vitalisme o Voluntarisme) Literatura compromesa Renovació de la societat Jaume Brossa, A. Cortada, Ignasi Iglésias, Pere Coromina Confrontació amb la burgesia Individualisme Joan Maragall Miquel dels Sants Oliver • Esteticisme (Decadentisme, Simbolisme o Art per l´Art) Art = Refugi, religió, valor absolut Postura apolítica © Pilar Gobierno Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual.
  • 11. CENTRES DE COHESIÓ Revista L’Avenç Fundador: Jaume Massó i Torrents Joaquim Casas-Carbó i Pompeu Fabra promuen la Campanya lingüística (reforma ortogràfica) Programa modernista: <<Viure del passat>> de Jaume Brossa (1892) Introducció de les novetats literàries europees: Ibsen, Maeterlinck, Nietzsche... 1983: Radicalització de la revista (Brossa i Cortada)
  • 12. Les Festes modernistes de Sitges (1892 – 1899)
  • 13. Els Quatre Gats Famosa cerveseria situada al carrer Montsió. Lloc de reunió dels artistes modernistes.
  • 14. • Segona etapa: Consolidació i triomf (1900-1911) Pèrdua d’agressivitat. Modernisme = Literatura habitual dins la societat burgesa Joventut (1900-1906) Nacionalista i individualista. Temàtica ruralista. Víctor Català. 1911: La mort del pintor Isidre Nonell i del poeta Joan Maragall marquen la data de dissolució del Modernisme.
  • 15. L’anarquisme individualista « El Futurisme » (1904) Jaume Brossa (Sant Andreu, 1868 – Barcelona, 1919) Gabriel Alomar (Palma, 1873 - El caire, 1941)
  • 16. Sílvia Montals JOAN MARAGALL La poesia d’en Maragall no es limitava a la seva obra escrita: era al seu esperit obert i franc, a tota la seva vida. Josep Maria Capdevila
  • 17. JOAN MARAGALL - Barcelona, 10 d’octubre de 1860. - Fill d’un pare barceloní i una mare de Sabadell. - Després del batxillerat, el seu pare el volia incorporar a la indústria tèxtil. - La poesia fou el seu refugi. “El cop fou terrible i retrunyí en tot el meu ser, i d'aquell desballestament d'aspiracions contrariades s'alçà, portant l’estendard de la rebel·lió, ma passió per la poesia [...]. L'amor a la poesia es manifestà en una espècie de fúria per a omplir de munió de versos, amb fecunditat verament assombrosa i en tots els ratos que podia robar al treball, llibretes que amagava entremig d'altres més prosaiques i plenes de números referents a la nostra indústria.”
  • 18. - Al final el deixaren estudiar Dret. - Un cop llicenciat, treballà a l’empresa paterna (la qual estava a punt de fer fallida) i l’enfortí. - Adquireix renom com a escriptor, traductor i periodista. - S’incorporà a tots els escenaris culturals de Barcelona: • Ateneu Barcelonès • Avenç • Teatre Liceu • Diario de Barcelona.
  • 19. • El 1894 és premiat en la tercera Festa Modernista des Sitges, per “Estrofes decadentistes”. • L’any 1895 publicà a L’Avenç, i gràcies alseu pare, Poesies, la seva primera obra poètica. - Va tenir 13 fills amb Clara Noble (filla d’un anglès i una andalusa). - El 20 de desembre de 1911 mor.
  • 20. OBRES: Poesia: - Poesies (1895) - Visions & Cants (1900) - Les Disperses (1911) - Enllà (1906) - Seqüències (1911)
  • 21. - Visions & Cants (1900) – Visions: volen actualitzar i depurar les figures llengedàries de la tradició popular catalana. Simbolitzen els trets de caràcter nacional. – El llibre té 5 herois: Mal caçador Joan Garí Comte Arnau Don Jaume Serrallonga. Homes d’acció, apassionats en l’amor que sovint han fet profanacions. Estan orgullosos de la seva llibertat i a vegades han pecat
  • 22. - Intermezzo: deliciós calaix de sastre. Es mantenen en un to menor. Exemples: Sol solet A la mare de Déu de Montserrat. L’esposa parla A la muntanya
  • 23. • Cants: tracten el caràcter misteriós i revelador de la poesia associat al geni nacional i popular. • Tipus: - Combatius - Polititzats - patriòtics Entre els quals: Oda a Espanya: reflecteix el desencant dels catalanistes respecte la política espanyola
  • 24. • Seqüències (1911) - Últim recull poètic. - Conté: • La 3a part del comte Arnau • La fageda d’en Jordà • Oda nova a Barcelona • Cant espiritual
  • 25. ELOGI DE LA PARAULA VIVA • Maragall va exposar la seva concepció sobre: – La creació poètica (Elogi de la paraula, 1903) – El concepte de l’art (Elogi de la poesia, 1907) • La poesia per Maragall ha de tenir 3 condicions: - Espontaneïtat - Puresa - sinceritat
  • 26. • Pensament basat en la paraula viva (inspirat amb el romanticisme): els poetes, que viuen en la natura, expressen la vida i la bellesa a través de la paraula que es converteix en poesia després de contemplar-la. Poetes veuen la vida a través de la paraula la qual converteixen en POESIA
  • 27. • Maragall proposa: - Les paraules vives dels grans poetes - La poesia popular com a suprema escola de poesia. • I menysprea: - La poesia pensada després de grans reflexions.
  • 28. CONCLUSIÓ Teoria maragalliana: - La poesia és una forma de coneixement de la vida la qual canviarà quan s’aconsegueixi entendre la bellesa en el món. - Aquesta emoció neix de la percepció del món a partir dels paisatges o escenes. - La comunicació es farà traslladant les formes del món a les formes de la poesia.
  • 29. L’Escola Mallorquina classicitzant (2)
  • 30.  Art – síntesi (poesia simbolista, música, arts plàstiques…).  Renovació del llenguatge narratiu: - Desaparició frontera entre vers i prosa - Ritme poètic gairebé musical - Inclusió en la prosa d’imatges i metàfores - Personatges femenins plens de misticisme i erotisme (cabellera llarga i roja i pell blanca, signe d’erotisme maligne, com a sinònims de bagassa o verge). - Tendència naturalista (a la Zola) : DETERMINISME L’artista (individu diferenciat i intel·ligent) vs. Natura cega i destructiva [sovint: societat burgesa i MASSA]
  • 31.  Esteticista o simbolista  Exposa realitats simbòliques  Vol commoure amb suggeriments i impressions  Personatges idealitzats, tristos i amb gran riquesa interior  Regeneracionista/naturalista/vitalis ta  Teatre social i d’idees  Conflicte entre artista i societat o entre individu i massa  Tècniques naturalistes (versemblança dels personatges, problemes quotidians, la realitat en escena)
  • 32. "Sou tots aigües mortes, aigües encantades per tota l'eternitat » [« Aigües mortes »(1908)]