Your SlideShare is downloading. ×
Curs interculturalitat i educació 4
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Curs interculturalitat i educació 4

380

Published on

Presentació 4/5 del curs sobre interculturalitat i escola fet per a l'STEI-i a Eivissa el 2007.

Presentació 4/5 del curs sobre interculturalitat i escola fet per a l'STEI-i a Eivissa el 2007.

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
380
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. INTERCULTURALITAT
    DINS LES AULES
    Joan Buades
    Eivissa,març2007
    jbbeltran@gmail.com
  • 2. CRITERIS
    • PEDAGÒGICS
    ► S’adrecen a la significació emocional i social de la temàtica tractada
    • DE CONTINGUT
    ► Afecten la tria i presentació dels temes en el context intercultural
  • 3. Criterispedagògics
  • 4. Criterisde contingut
  • 5. ÀMBITS
    EDUCACIÓ FÍSICA
  • 6. Llengua
    La llengua, element essencial tant per a la identitat com per a la cohesió (concòrdia) social  lloc central en el procés d’aprenentatge individual
    • Obertura a altres idiomes dins la classe
    Percebre la diversitat, adonar-se de les similituds, contextualitzar la versió catalana o espanyola de l’aprenentatge lingüístic
     Importància de la tria d’obres de lectura
     L’alumnat nouvingut com a facilitador d’altres aprenentatges lingüístics (marroquins/es ► francès; filipins/es ► anglès)
  • 7. LLENGUA
    Temes facilitadors
    • Diversitat humana, diversitat de llengües: nombre de llengües, nombre d’estats, minoria i minorització, història i evolució de les llengües,…
    • 8. Comunicació sense mots: mirades, gestos, expresió facial i corporal.
    • 9. Sons de les llengües: sons comuns,lletres diferents; lletres iguals, sons variats.
    • 10. Tipus d’alfabets i lletres: taller d’escriptures
    • 11. Maneres de saludar i comptar
    • 12. Refranys, poesies i cançons
    • 13. Ús de les llengües: qui i per a què usa una llengua o una altra a l’escola, a casa, al barri, al món
    • 14. Biografia personal
    • 15. Multilingüisme a clase: recitació, lectura i redacció de textos en diferents idiomes i ús de llibres bi i multilingües
    • 16. Reflexió sobre el català i a ltres llengües: varietat interna i influx d’altres llengües en el català; lèxic, camps semàntics, estructures de frase, flexió i morfologia. Diversitat de l’espanyol: sintaxi, flexió, i lèxic a les Amèriques. Pidgins i criolls.
    • 17. Antroponímia i toponímia
    • 18. Temps i calendari
    • 19. Les webs de les cultures de l’alumnat
    • 20. Xats i correu electrònic intercultural amb alumnat de centres d¡on prové l’alumnat nouvingut
  • MATEMÀTIQUES

    Més enllà d’un àmbit de coneixement abstracte, finalista ► espai de reflexió i treball intercultural
    • Aprendre els principis i aplicacions matemàtiques en contextos culturals i històrics diferents.
    Comparem calendaris (occidental, musulmà, xinès,…), sistemes numèrics, busquem conceptes geomètricss I numèrics en els patrons tèxtils (indumentària) I les esclaes arquitectòniques (habitatge) d’arreu, començant per les tradicionals mediterrànies.
    • Descobrir la història de les matemàtiques com a aglutinació d’aportacions culturals diferents.
    Història del zero o de la idea d’infinit a partir de fonts índies, islàmiques o asteques.
    Filiació islàmica de bona part del vocabulari matemàtic I comercial (àlgebra, algorisme, albarà).
    • Representar estadísticament la variant igualtat, especialment orientada a la demografia (del centre, la comunitat, i, en cercles concèntrics, cap al conjunt del Planeta).
    Composició del centre per origen, llengües, religions, gènere,… Comparació amb altres centres a la Xina o Finlàndia.
    Introducció a treballar amb dades d’organismes I institucions solvents a escala global (com ara Nacions unides , el Worldwatch Institute o Transparency International) en forma de magnituds absolutes I relatives, afavorint-ne l’anàlisi comparativa a diferents escales.
  • 21. Socials
    La unificació d’Europa, la Mediterrània com a espai comunitari, les guerres pels béns naturals, el funcionament de les institucions internacionals o l’observació dels drets humans individuals i col·lectius, constitueixen mostres del profund impacte que pot tenir capgirar les prioritats aquí  Aprofitar l’experiència viscuda i la presència multicultural a l’Institut
    SIS BONS PRETEXTOS PER TREBALLAR
     COM ES VIVIA EN EL PASSAT? QUINES HAN ESTAT LES GRANS CIVILITZACIONS QUE HAN MARCAT LA HISTÒRIA?
     Història com a procés dinàmic, la importància de l’ambient, copsem la periodicitat de les migracions
     COM VIUEN ELS JOVES DEL MÓN?
     Comparem expectatives (Marroc/Equador/Xina/Romania) amb les nostres, fixant-nos en la varible gènere
     COM PODEM VIURE JUNTS EN PAU TOT RESPECTANT-NOS?
     Re-descobrim els problemes de convivència I identitat (religiosa, nacional, lingüística), el militarisme i les amenaces a la pau, el nacionalisme excloent, el racisme I el fonamentalisme I posem l’accent en la resolució pacífica de conflictes en el marc d’institucions I actuacions internacionals, globals.
  • 22. Ceuta, 2005
  • 23. SOCIALS
     QUÈ VOL DIR RESPECTAR ELS DRETS HUMANS?
     Investiguem el seu origen i contingut, la seva transgressió per governs, transnacionals i exèrcits, el caràcter inalienable, individual i col·lectiu en el marc d’un món inevitablement multicultural i poliètnic.
     QUÈ ÉS EL PODER I QUÈ ÉS LA DEMOCRÀCIA?
     Mostrem els avantatges i inconvenients de les diferents formes de govern, repassem la història dels canvis a favor de més drets per a persones, grups i societats (des de la revolució francesa fins a la lluita pel vot femení o la noviolència gandhiana). Posem l’accent en la pluralitat interna de totes les relgions (del Cristianisme a l’Islam).
     QUÈ FA EL MÓN DESIGUAL?
     Ens fixem en la disparitat de benestar i expectatives de vida arreu del Planeta, la impossibilitat ambiental que el Sud majoritari pugui copiar el model de consum del Nord i la relació de tot plegat amb les onades migratòries actuals.
    WORKSHOP (“Taller”)
    L’escola esdevé espai de recerca comuna d’una identitat nova, basada en la descoberta del caràcter històric de les societats i sobre el fonament d’una convivència democràtica quotidiana que reconegui el pluralisme.
  • 24. AMBIENTALS
    En totes les societats hi ha tradició científica i tècnica.
    El “Progrés” occidental no és únic i té zones d’ombra majors.
    5 ÀMBITS D’INTERÈS ESPECIAL
    • COPSAR LA INTERDEPENDÈNCIA DE TOTA LA HUMANITAT QUANT A RISCOS I OPORTUNITATS DE L’INDUSTRIALISME MODERN.
     Proliferació nuclear des del 1945
     Massificació de cotxes a la Xina I l’Índia a nivells balears
    • MOSTRAR DIFERENTS MODELS DE CIÈNCIA I TECNOLOGIA.
     Aportació de l’Islam de l’època d’al-Andalus a la medicina o l’astronomia
     Ús medicinal I comunal de plantes en moltes societats o caràcter sagrat de la Natura en la majoria de cultures no occidentals (des de les Nacions Primeres a Nord-Amèrica a l’Àsia budista)
  • 25. AMBIENTALS
    • COMBATRE EL “RACISME” CIENTÍFIC.
     Desmuntar el concepte de “raça” com a eina al servei de l’utilitarisme I la rapinya
     Esclavitud I colonialisme
     Programa eugenèsic del nazisme
    • DIVERSIFICAR LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA.
     Aportació xinesa (del paper als explosius passant per la brúixola)
    Id. musulmana (teories sobre la circulació de la sang o sobre els moviments del sistema solar abans del s. XIV)
    índia (idea de zero)
    africana (fabricació d’acer fa 15-20 segles)
     Paper de científics no occidentals i de dones científiques destacades
    Idea moderna de ciència I tecnologia com a projecte d’equip, independentment del gènere, origen, cultura o llengua
    • Indagar com és la vida a diferents biomes del Planeta, atenent les seves condicions ambientals, I com pot ser a la vista del futur climàtic previsible.
    Mediterrània, selves tropicals, praderies, desert,…
    Opcions tecnològiques fetes pel que fa a l’habitatge, l’aigua, el transport, l’energia o la modelització del paisatge.
  • 26. Valors i normes
    Hi ha assignatures, de nom canviant (ètica, scr, religió [cristiana catòlica], educació per a la ciutadania,…) que reflecteixen una necessitat real: la formació de les persones té una dimensió espiritual, ètica, no utilitarista, que no es pot negligir ni ignorar.
    El pluralisme estructural de les nostres societats no és reduïble a estadístiques o a jocs de majories I minories  Els punts de vista en disputa han de ser acarats amb franquesa i tolerància.
    Independentment de les creences del professorat, l’enfocament intercultural té una dimensió interreligiosa:
    ► Les religions del llibre (Cristianisme, Islamisme, Judaisme): punts en comú I diferències.
    ► Religions i drets individuals i col·lectius, amb especial atenció als drets de les dones i a la possibilitat de l’agnosticisme I l’ateisme.
    ► Varietat interna de les religions: origen, història I doctrina. Pluralisme intern de cada religió.
    ► Democràcia i tolerància religiosa. Quin ha de ser el paper de les creences religioses (o anti) dins el Centre? I a la societat on vivim?
    ☺Visita a institucions religioses de diferents confessions
    ☺Lectura i comentari d’una col·lecció de textos sagrats diferents
    ☺ Recerca i reflexió sobre codis ètics i morals id. i el marge per a la llibertat individual i col·lectiva
  • 27. Arts [música, visuals i plàstica, teatre, comunicació]
    • Àmbit on les barreres lingüístiques I curriculars són menors
    • 28. Força oportunitats per al treball creatiu I cooperatiu
    Música
    • Mostrar estils musicals de tot el món
    • 29. Ensenyar cançons tradicionals en versions bilingües (llengua d’origen-català)
    • 30. Introduir la música vocal, p. ex. De cara a diades del Centre.
    • 31. Crear/ampliar la mediateca
    Visuals i plàstica
    • Confecció d’anuncis , pòsters I decoració multilingüe (mantenint la preeminència de la llengua pròpia de les Balears)
    • 32. Tinrem cura les difere`ncies de valors quant a representació: qui no vulgui dibuixar cossos humans pot fer treballs de cal·ligrafia artística, dissenyar patrons, fer punts de llibre,…
  • Arts[música, visuals i plàstica, teatre, comunicació]
    Teatre
    • Generem jocs de rol “creuats”
    • 33. Ressaltem el protagonisme creatiu
    • 34. Reforcem l’oralitat i la desinhibició de tothom
    * COMUNICACIÓ
    • Lliguem les TIC amb l’enfocament intercultural
    • 35. Canviem la imatge i ampliem la xarxa del Centre sense fronteres
    ∂ Fem intercultural la web i la revista del Centre, obrim un bloc
    ▬ Descobrim i treballem periòdicament les principals webs culturals i temàtiques dels llocs de provinença de l’alumnat i exercitem la cerca d’informació contrastada sobre esdeveniments importants (Iraq segons CNN i al Jazeera)
    ╔ Programem xats i sessions d’enviament de correu d’intercanvi cultural i lingüístic amb altres centres de parla catalana o d’arreu. La temàtica ha de ser d’interès juvenil ample: la música, les oportunitats d’estudis i de feina, l’habitatge, …
    skype
  • 36. Educació Física
    Per la seva naturalesa, una de les assignatures que seguirà des del primer moment l’alumnat nouvingut.
    Afavorim la participació de tothom, esp. de les dones, mostrant els beneficis de l’exercici esportiu quotidià sobre l’organisme.
    Descobrim els jocs i danses tradicionals.
    Ens interessem per la varietat d’aficions esportives: quins esports i esportistes seguim? Quins clubs són els nostres (aquí i allí)?
     Fomentarem la inscripció de l’alumnat nouvingut en grups esportius del barri i buscarem el suport actiu dels clubs I institucions.
  • 37. TRANSVERSALITAT
    L’aprenentatge escolar es produeix en escenaris múltiples:
    A l’aula
    Al Centre, entre classe i al pati.
    A les tutories d’alumnes, escenari privilegiat de mediació
    En les activitats especials (festes, excursions, viatges, setmanes culturals,…)
    En projectes i treballs for a de l’aula.
    TUTORIES
    ► Alumnat padrí
    ► ACI generalitzades
    ► Activitats de descoberta mútua i treball cooperatiu intercultural
    + Tutoria d’acolliment específica (nivells llindar i inicial, esp.)
    + Delegat/da d’acolliment
  • 38. TRANSVERSALITAT
    PROGRAMACIÓ COMPLEMENTÀRIA I EXTRASCOLAR
    • Hi ha d’haver programació indicativa anual que prevegi objectius interculturals (amb pressupost específic garantit)
    • 39. Busquem la participació de totes les àrees didàctiques i la representació de l’alumnat.
    • 40. Afavorim
    • 41. Diades i setmanes culturals i esportives amb continguts interculturals (música, literatura, arts, educació física), donant visibilitat a l’alumnat nouvingut (p. ex. En la presentació dels actes).
    • 42. L’ampliació sense fronteres de la mediateca, amb especial esment a les TIC i a generar petits fons sobre le sprincipals cultures i llengües d’origen de l’alumnat nouvingut.
    • 43. Les excursions culturals que permetin relacionar la cultura de les Balears i les de les terres d’origen de tot l’alumnat (l’hàbitat pagès pitiús i el nord-africà!).
    • 44. L’oferta de cursos de tarda de tècniques d’estudi, de llengua catalana i espanyola així com de les principals llengües d’origen de l’alumnat nouvingut obertes a tothom ► Enriquiment cultural multidireccional.
    • 45. Els viatges i intercanvis han d’obrir-se a la variable Sud.
  • Treballem per projectes
    Mentre anem implantant una pedagogia intercultural general, anem fent experiments…
    [Un èxit provat a Primària, una metodologia pràcticament desconeguda a Secundària]
    Els enfocaments són molt variats:
     Dins una mateixa aula
     En grups de treball a partir de l’interès comú, més enllà de l’assignatura, clase o edat.
     Com un objectiu general de tot el centre.
     En col·laboració amb altres centres, institucions o organitzacions
     En forma de viatge, excursió o seminari d’estudi.
    Fem-ho fàcil per començar
    Pensem a pactar un període del curs per fer la feina que sigui còmode
    No sumem sinó que substituïm programació i mètodes I formes d’avaluació
  • 46. PASSA 1
    Triar un tema apropiat per les experiències i el potencial problemàtic i controvertit del seu rerefons
    • Delimitació concreta d'opcions
    • 47. Orientació als interessos i preocupacions de l'alumnat
    • 48. Rellevància real en la societat
    PASSA 2
    Desenvolupar junts un pla per a la resolució de problemes
    • Planificació lligada a objectius concrets
    • 49. Autoorganització i autoresponsabilització
    PASSA 3
    Confrontació amb els problemes adreçada a l'acció
    • Implicació de diferents punts de vista
    • 50. Aprenentatge social
    PASSA 4
    Provar en la realitat les solucions treballades
    • Orientació cap a la producció de resultats
    • 51. Interdisciplinaritat
  • Projectes: L’escriptura
  • 52. Projectes: El turisme
  • 53. Projectes: El Marroc (al-magrib)

×