Ausiàs March

Ausiàs March Poeta valencià del segle XV 1397 . Al voltant d'aquest any neix Ausiàs March, a Gandia o Beniarjó, fill de Pere March i Lionor Ripoll. 1409 . Pere March emancipa el seu fill Ausiàs. 1413. Mor son pare, Pere March. 1419 . És Armat cavaller 1420 . Intervé en les incursions bèl.liques d'Alfons el Magnànim a Itàlia. 1424 . Intervé en les campanyes contra els pirates nord-africans i de Sicilia. 1425 . Finalitza les seues aventures militars, i sembla que comença la seua activitat poètica. 1427 . És processat per una demanda amorosa. 1429 . Mor sa mare. Malgrat que la hereva universal es sa germana Peirona, ell esdevé administrador. 1437 . Es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot. 1439 . Mor la seua dona, fet que, aparentment, és l'origen dels poemes 92-97. 1443 . Es casa amb Joana Escorna. 1450 . S'estableix a València. Mor Joana Escorna. Ausiàs escriu els cants de mort . 1458 . Es empresonat arran d'una denúncia interposada per la esposa d'un dels seus fills bastards. 1459 . Mor a València, el 3 de Març.

El cantautor de Xàtiva Raimon ha musicat molts dels poemes d’Ausiàs March Seguidament podrem sentir un dels poemes musicats.

Veles i vents compliran els meus desitjos, Fent camins incerts per la mar. Veig armar-se contra ells el mestral i el ponent; El xaloc i el llevant els han d’ajudar, Amb llurs amics, el gregal i el migjorn, Pregant humiment al vent de tramuntana Que en el seu bufar els sigui favorable I que tots cinc acompleixin el meu retorn. El mar bullirà com la cassola en forn, Canviant el color i el seu estat natural, I mostrarà malvolença a tota cosa que Mai s’aturi contra ell. Peixos grossos i petits correran a refugiar-se I cercaran amagatalls recòndits: Fugint del mar, on han estat nodrits i fets, Sortiran a terra com a únic remei. 60 VIII 50 55 VII 45 VI V IV Bullirà·l mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn; grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar, on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran. Veles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar; xaloc, llevant los deuen subvenir ab llurs amichs lo grec e lo migjorn, fent humils prechs al vent tremuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn.

Els pelegrins, tos junts, faran vots, i prometran molts dons de cera; la gran por traurà a la llum els secrets que no seran descoberts ni al confessor. I tanmateix en el perill no em caureu de l’esment, ans faré vots al Déu que ens ha lligat que no minvarà la meva voluntat ferma i que us tindré sempre present. Jo temo la mort perquè no vull ser absent de vós, ja que l’amor és anul·lat per la mort, però no crec que el meu voler pugui ser vençut per aquesta separació. Jo estic recelós que el vostre voler escàs, morint jo, no m’oblidi. Només aquest pensament em pren el delit del món, car no crec que pugui succeir mentre visquem: VIII VII Jo tem la mort per no ser-vos absent, perquè amor per mort és anul·lats; mas jo no creu que mon voler sobrats pusca esser per tal departiment. Jo só gelós de vostre escás voler, que, jo morint, no meta mi en oblit. Sol est pensar me tol del món delit car, nós vivint, no creu se pusca fer IV Los pelegrins tots ensemps votaran e prometran molts dons de cera fets; la gran paor traurà al llum los secrets que al confés descuberts no seran. En lo perill no·m caureu de l'esment, ans votaré al Déu qui·ns ha ligats, de no minvar mes fermes voluntants e que tots temps me sereu de present. III

aprés ma mort, d'amar perdau poder, e sia tots en ira convertit. E jo, forçat d'aquest món ser eixit, tot lo meu mal serà vós no veer. Oh Déu!, ¿per qué terme no hi ha en amor, car prop d'aquell jo·m trobara tot sol? Vostre voler sabera quant me vol, tement, fiant de tot l'avenidor . Jo son aquell pus extrem amador, aprés d'aquell a qui Déu vida tol: puix jo son viu, mon cor no mostra dol tant com la mort per sa extrema dolor. A bé o mal d'amor jo só dispost, mas, per mon fat, fortuna cas no·m porta; tot esvetlat, ab desbarrada porta, me trobarà faent humil respost. Que, després de la meva mort, perdeu la capacitat d’estimar i que aquesta es converteixi tota en ira. I essent jo forçat a sortir d’aquest món, tot el meu mal serà no veure-us. Oh Déu ¿per què no hi ha un terme en l’amor, car prop d’aquest terme jo em trobaria tot sol? Llavors sabria en quina mesura em vol la vostra voluntat, i podria témer o confiar en l’esdevenidor.

Jo desig ço que·m porà ser gran cost, i aquest esper de molts mals m'aconorta; a mi no plau ma vida ser estorta d'un cas molt fér, qual prec Déu sia tost. Lladoncs les gents no·ls calrà donar fe al que Amor fora mi obrarà; lo seu poder en acte·s mostrarà e los meus dits ab los fets provaré. Amor, de vós jo·n sent més que no·n sé, de qué la part pijor me'n romandrà; e de vós sap lo qui sens vós està. A joc de daus vos acompararé. Jo desitjo el que em podrà costar molt, i aquesta esperança m’aconsola de molts mals; a mi no em plau que la meva vida sigui alliberada d’una situació molt ferotge, que prego a Déu que vingui aviat. Llavors, a la gent, no li caldrà donar fe al que amor obrarà fora de mi: la seva potència es mostrarà en acte, i amb els fets provaré els meus mots. Amor, de vós jo en sento més que no pas en sé, per la qual cosa me’n restarà la part pitjor, i sap de vós el que està sense vós: us compararé al joc de daus.

http://curs-superior.blogspot.com	44
http://curs-superior.blogspot.com.es	10
http://www.curs-superior.blogspot.com	7
http://www.slideshare.net	5
http://tercerramoncasas.blogspot.com	2

Ausiàs March

by jaumeprofessor on Nov 06, 2007

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

5 Embeds 68

Statistics

Ausiàs March — Webinar Transcript