Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
770
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. projecte final de carreraCENTRE CULTURAL DEL SOBRARBE Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona PARC DE BOLTAÑA
  • 2. És una comarca de la província aragonesa d’Osca fronterera, pel nord, amb França. La forma de la comarca respon al traçat de dos rius: l’Ara i el Cinca. Aquests, juntament amb la topografia, són els elements naturals de més incidència en la organització i localització de les poblacions. La comarca gaudeix de paisatges pirinencs de gran valor paisatgístic, molt rics SOBRARBE en fauna i flora. Tanmateix és un territori de gran tradició i identitat cultural. La poblen al voltant de 8.000 habitants distribuïts en petits nuclis rurals. Tot i això, hi ha dos municipis que destaquen per tenir una població major i sobretot per exercir una funció cla- rament aglutinadora. Aquests dos municipis son AINSA i BOLTAÑA. La gran dispersió i extensió de petits nuclis al llarg de la topografia impedeix que els nuclis siguin autosuficients. Donada la poca població dels petits nuclis esdevé imprescindible la organització entre pobles veïns per satisfer les necessitats comuns. La comarca assumeix un funcionament cooperatiu molt interessant que, donades les circumstàncies, esdevé gairebé imprescindible. Aquest funcionament concentra una part important de les activitats en els dos municipis anteriorment citats [AINSA I BOLTAÑA] Ainsa s’ha alçat com a /CAPITAL/ turística i comercial del Sobrarbe. L’emplaçament, ubicat al punt de trobada entre els rius Cinca i Ara; i en el creuament entre les carreteres provinents de Barbastro,Jaca i França afavoreix la fàcil localització i s’estableix com a punt estratègic per a la planificació turística. Això, lligat al extraordinari casc antic medieval què ostenten, fa del municipi la millor bandera de la comarca. Aquest projecte planteja la necessitat de prendre una actitud similar a la que s’ha pres enfront de l’activitat turística/comercial enfront l’activitat cultural. Aquesta iniciativa donaria a l’activitat cultural de la comarca, a part de força i empenta, oportunitats i recursos. A més, planteja utilitzar aquest nou equipament per revifar un municipi força estancat: BOLTAÑA. es composa de dos petits nuclis: el casc antic i el nucli de nova planta [actualment molt mal comunicats]. El casc antic de Boltaña s’alça al damunt d’un turó. Aquest forma part d’un gran anell topogràfic que emmarca una petita plana. Aquesta és converteix en l’últim respir que concedeix laBOLTAÑA topografia al traçat entre Boltaña i Jaca. A partir d’aquest punt el paisatge es torna molt més abrupte i propi de l’alt Pirineu. El poble, té sense cap dubte, una posició molt privilegiada enfront del paisatge i l’estructura medieval de les seves traces converteix al nucli en un lloc molt agradable. Tot i així, té un petit problema: la falta d’un atractiu potent que apropi la gent a un casc antic que en l’actualitat limita el seu ús a la residència. El nucli de nova planta de Boltaña s’organitza al llarg de la carretera que talla el municipi. La urbanització és pobre i es limita a la divisió del sol en parcel·les perpendiculars a l’eix del viari (i a algun carrer secundari). Tenint en compte les coses explicades en els paràgrafs anteriors i les circumstàncies del municipi de Boltaña, crec que seria ideal ubicar-hi un centre cultural que aglutines l’activitat cultural ara per ara massa disperses i convertís a Boltaña en la “capital” cultural del Sobrarbe. Tot plegat, sense oblidar en cap moment la importància del paisatge i l’estima que senten els habitants per el territori. El projecte planteja un sistema de traces i recorreguts que permetin vincular aquestes dues parts del poble actualment inconnexes. El propòsit del projecte és aconseguir aquest vincle mitjançant L A FORMA i EL PROGRAMA. La ubicació del solar dins la topografia i l’entorn el dota d’unes condicions molt particulars i diferents a les de la resta del casc antic. D’aquestes, caldria destacar-ne dues: les visuals que s’obren davant del solar i els punts de vista des dels quals s’observa el mateix solar. D’aquests últims, els que jo he tingut més en compte a l’hora de plantejar el projecte són tres. El primer és el punt de vista llunyà (arriba a distàncies que ronden el quilòmetre i el com- parteixen els vehicles que recorren la carretera de Jaca a França i els caminants que ronden la plana i el seu perímetre). L’edifici ha de ser capaç de difuminar l’escala i les proporcions per dialogar amb la grandesa del paisatge. El segon és el punt de vista urbà (punt de vista del caminant que arriba al solar des del casc antic). L’edifici ha de proporcionar distàncies i proporcions semblants a les que es donen en el casc antic. El tercer és el punt de vista del vianant que accedeix al casc antic pel camí peatonal (el caminant percep el solar de forma dinàmica. Hi ha un recorregut que va descobrint l’emplaçament. La distancia va de mitja a molt propera). L’edifici ha de presentar-se subtilment, de manera tangencial i ha de correspondre al dinamisme del punt de vista.
  • 3. BO LTA ÑA SOBRARBE
  • 4. BOLTAÑA R BE B RASO
  • 5. EL PARCCom es pot observar en la documentació gràfica, el projecte pren la forma de tres traces continues de diferents longituds i d’amplada variable. Aquestes traces s’entrellacen tangents al turo al llarg de l’ascens alcasc antic fins a incloure i absorbir l’edifici [pre]exitent rehabilitat. La connexió entre les dues parts del municipi pretesa pel projecte es materialitza en forma de parc. Les diferents traces del parc [ part s de lesquals son cobertes] prenen materialitats i caràcters diferents.CARÀCTER:La primera de les traces te un caràcter marcadament dinàmic. Inclou les escales i la rampa mecànic. Aquesta rampa mecànica proposa al visitant un recorregut mecanitzat durant el qual pot contemplar-se desd’un punt de vista molt privilegiat la grandesa del país/satge.La segona de les traces te un caràcter marcadament estàtic. Planteja un gran jardí salvatge de plantes autòctones.La tercera de les traces marca clarament un final. Es planteja com una bifurcació del camí [pre]existent que acaba en un gran mirador.MATERIALITAT:La traça dinàmica està acabada amb un material dur i resistent com és el ciment.La traça estàtica està acabada amb un material tou i orgànic com és la terra que alimenta el jardí.La traca mirador està acabada amb el mateix material que el camí [pre]existent.En aquest joc de traces de s’entrellacen i llisquen també hi entren unes altres traces: les jardineres.Aquest recurs que contribueix de manera important a la composició del parc permet evitar les baranes alslímits de l’escalonament. Aquest detall es pot observar en la làmina que mostra la planta del parc i en leslàmines de detallsconstructius.ENCADENAMENT D’ESPAI BUIT/CULMINACIÓ DEL CASC ANTIC/CONTROL DE PROPORCIONS/LÍNIES ANTIGUES/REPEC-TE/TRANSICIÓ AL BUIT/TRANSICIÓ [PETITES DISTANCIES/GRANS DISTANCIES]/INTEGRACIÓ DE [pre]EXISTENCIES/ESPAI PÚBLIC/RELACIÓ ENTE ESPAI PLE I ESPAI BUIT/RELACIÓ ENTRE EQUIPAMENTS I ESPAI PUBLIC/TRANSICIÓ ENTRE [INTERIOR EQUIPAMENT, ES-PAI PÚBLIC EXTERIOR DE L’EQUIPAMENT, ESPAI PÚBLIC CONVENCIONAL]/NOVA PLACETA D’ACCÈS A L’AJUNTAMENT/PROPOSTA AMB PLAÇAPRÒPIA [LA PLACA INCLOU LA preEXISTÈNCIA]RELACIÓ ENTRE ESPAIS PLAÇA/RELACIÓ ENTRE ACCESSOS/REFERÈNCIES/CIRCULACIONS/CONNEXIÓ/TOPOGRAFIA MOLT PRONUNCIADA/TRACATS/TANGÈNCIA A LA TOPOGRAFIA/DIRECCIÓ/RECORREGUTS/RE-LACIÓ ENTRE COTES CRÍTIQUES/DESNIVELL/RECORREGUT MIRADOR [RAMPA MECÀNICA]/ALS EXTREMS: [PEN-DENT MOLT LLEU/PROGRAMA]/CONNEXIÓ FORMAL ENTRE COTES/CONNEXIÓ DE PROGRAMA ENTRE COTES/
  • 6. 1
  • 7. -1